dimarts, 7 de març de 2017

VIST AMB BONS ULLS.- Publicat a l'Empordà del 7 de març de 2017

 DE CASAL DE LA GENT GRAN A  CASAL CÍVIC

A partir del mes de gener d’enguany, el Casal de la Gent Gran de Figueres, que va ser inaugurat el 6 de maig de 1983 amb el nom de Casal d’Avis, ha passat a ser casal cívic, depenent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, concretament de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya. Ara m’assabento, ja que el rètol del Casal no ha estat modificat, que el Departament de Benestar Social i Família ha substituït el nom de Benestar pel de Treball i Afers Socials. Caram, ara sí que veig clar que el “benestar” s’ha acabat. Un acudit molt dolent però el fet no deixa de ser simptomàtic. El seu nom oficial és: Casal Cívic Figueres - L’Empordà.

Què canvia amb aquesta modificació de casal de la gent gran a casal cívic ? En primer lloc l’horari, ja que ara estarà obert de 9 a 21 de dilluns a divendres, els dissabtes de 10 a 13,30 i de 16 a 21. Hi podran entrar tots els majors de 18 anys i els menors hauran de ser membres d’una entitat que demani una cessió d’espai i compti amb els corresponents monitors.

Però, en el fons, quina és la filosofia per haver fet aquest canvi ? Segons el Director General d’Acció Cívica i Comunitària “aquest procés forma part d’una tendència natural de la població, per la qual es fa més necessari que mai fomentar les relacions intergeneracionals com a font de riquesa i transferència mútua del coneixement. Procés al qual s’ha volgut donar un impuls decisiu  aquest any 2017 i s’espera que disset centres d’arreu de Catalunya comencin aquesta transformació, que servirà per afegir nous col·lectius en aquests espais, alhora que es mantindran els serveis adreçats al col·lectiu de la gent gran, ja que forma part de la voluntat del Govern millorar les condicions de les persones grans per poder gaudir d’un envelliment actiu, i de contribuir a recuperar el valor d’aquestes com a referent de la nostra societat”

Bé, tot això és planificat des d’un despatx, i veurem si la realitat ho va fent efectiu. Encara recordo que quan un servidor representava a la gent gran de la nostra comarca al Consell de la Gent Gran de Catalunya, vàrem dedicar tot un any, el 2012,  a “l’any europeu de l’envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional ”. Es varen fer conferències a manta, en centres d’ensenyament principalment, per anar explicant les bondats d’una actuació conjunta entre persones joves i persones grans. Fins i tot recordo que vaig ser convidat per l’Institut Illa de Rodes de Roses  a fer dues xerrades idèntiques primer a nois i noies d’uns catorze anys  i després a un altre grup d’un parell d’anys més. Penso que els resultats van ser ben minsos.

Segons el meu entendre,  tot això requereix temps i per  a mi han de passar molts anys perquè la gent de la nostra comarca quan vegi l’edifici vestit al Firal (el Firal de sempre, no el de les Fires de la Santa Creu) no pensi en el Casal de la Gent Gran. Les coses van molt a poc a poc i les noves generacions són les que hauran de portar els canvis, si és que es produeixen. Entenc que potser hauria estat més útil una campanya perquè més gent gran freqüentés el Casal. Quan formava part del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament,  i essent regidora de Benestar la doctora Maria Antònia Bonany,    es va fer una enquesta a majors de seixanta-cinc anys i un gran percentatge desconeixien la seva existència. De les aproximadament set mil persones que superen aquesta edat, no arriben a cinc-centes les que hi acudeixen diàriament.  Si comptem un miler més  que estan en residències assistencials,  ja veiem que hi ha un gruix molt gran que en passa. Crec que és per aquest vessant que s’hauria hagut de treballar.

Per cert, l’edifici fa patxoca. Pels que no ho sàpiguen és un edifici de planta, dos pisos i soterrani amb un total edificat  d’uns dos mil tres-cents metres2 A la planta baixa, a més del despatx de la responsable i de la recepció, hi trobem la biblioteca, una sala de televisió, aules per fer diferents cursos, el servei de podologia, la perruqueria i els despatxos de l’Associació de  la Gent  Gran. Al soterrani, un gran espai on hi caben cinc taules de billar i un reservat per a jugar als escacs i una altra sala per fer exercicis gimnàstics i tota mena de cursos. El primer pis està destinat al bar i menjador, una gran sala de jocs i un cosidor. El segon pis l’ocupa una  gran sala auditori per a conferències, balls, teatre, etc. L’altra meitat del segon pis és una àmplia terrassa.  Disposa de calefacció i en algunes aules i espais hi ha instal·lats diferents aparells  d’aire condicionat. El seu estat de conservació actual, desprès de gairebé trenta-quatre anys i alguna remodelació, és força acceptable.

Martí Carreras i Ginjaume
Articulista