dilluns, 26 de setembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE!......O SÍ? SETMANA 39 - ELS MERCATS

No em refereixo als mercats setmanals de la roba, o de fruites i verdures, ni tampoc al mercats i fires tradicionals de les nostres terres. No, són uns mercats més eteris, més sense determinar amb exactitud, però que dominen el món, aquest món nostre tan mal tractat des de totes les vessants. Em refereixo, naturalment, als mercats financers o mercats de valors.

Els que seguim una mica, per estar al dia, les tertúlies de les emissores de ràdio, o de les televisions i llegim els diaris, hem passat un estiu en que no hi ha hagut dia que no es parlés d’economia. Una de les conclusions que he tret és que les coses no poden continuar funcionant tal com ho han vingut fent fins ara, Ara bé, les solucions, això ja és una altra cosa. Tants caps, tants barrets. Ni els que manen de debò, politics i alts funcionaris europeus, es posen d’acord amb les mesures a seguir. He dit els que manen de debò i ara veig que, segurament, els que manen de debò, de debò, no els coneixem ni sabem les seves opinions.

Recordo que, en el ja llunyà any 69 del segle passat, vaig treballar per la societat gestora d’un important fons d’inversió mobiliari, de les tres o màxim quatre que hi havia en aquella època, i en el curset que ens varen fer varen posar de manifest que la borsa i els negocis en general els dominaven, com a molt, unes dotzenes de persones. Suposo que quaranta anys més tard tot continua igual.

No fa gaires dies que en un programa de TV espanyola ens ensenyaven les cases que més es venien a la Costa del Sol. Els preus? Començant per cinc milions d’euros i fins a cinquanta. Com més cares, més sortida!. Algú es deu guanyar bé la vida amb tot aquest enrenou dels mercats financers. Legalment, és clar!

dilluns, 19 de setembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE !.....O SÍ? SETMANA 38 - COSES DE L'EMPORDÀ

El primer article de l’escriptor Quim Monzó després de les vacances, és a dir, el del dia 1 de setembre, es titulava “La noia dels guants”. Amb la seva habitual mestria que, per a mi, l’ha col•locat al capdamunt dels col•laboradors habituals de La Vanguardia, ens explicava un viatge que va fer a Figueres des de Maçanet de Cabrenys per anar a comprar a les dues ferreteries que tenim a la Rambla, i desprès ens descrivia la compra d’un entrepà i de la manera que el va atendre la persona encarregada , que és la que dóna nom al article, la noia dels guants.

Deixant a part el tema central, m’interessa ressaltar que el senyor Monzó fa anys que passa temporades a Maçanet de Cabrenys. Recordo haver coincidit amb ell, a l’hora de l’esmorzar, a l’hostal - restaurant en què jo estiuejava, regentat per la senyora Lola, la Lola de La Quadra, com la coneix tothom.

A la gent de Maçanet de Cabrenys els agrada tenir entre ells una persona amb la popularitat de l’escriptor, crec que el consideren un maçanetenc més, i penso que ell ho agraeix fent sortir sovint el nom del municipi en un diari tant important. I aquesta vegada també ha parlat de Figueres i de tres establiments ubicats a la nostra Rambla.

També a la columna del dia 15, el seu article “Cap a la part del Pirineu” feia un elogi merescut dels vins de l’Empordà i exhortava els restauradors de la comarca que en la seva carta tinguessin un assortiment generós de vins amb DO Empordà.

En nom dels figuerencs i empordanesos en general, vull transmetre al senyor Monzó el nostre agraïment i felicitar-lo pels seus brillants escrits, que moltes vegades ens fan començar el dia amb més força i entusiasme.



!.

dilluns, 12 de setembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE!.......O SÍ ? SETMANA 37 LLIBRES D'ESTIU

L’últim llibre que he llegit aquest mes d’agost passat és el guardonat amb el Premi Ramon Llull 2011, editat per Planeta i escrit per Núria Amat, que porta per títol Amor i guerra. És una historia molt ben estructurada de la Guerra Civil Espanyola en què hi participa el cèlebre Ramon Mercader, que més tard es va convertir en l’assassí del conegut polític Trotski.

Setanta cinc anys després del començament d’aquell terrabastall que va trasbalsar durant tres anys les terres d’aquest país i d’haver-ne patit durant força més temps les seves conseqüències, els textos novel•lats d’aquells esdeveniments encara tenen molta acceptació.

En el llibre esmentat, de 335 pàgines, a partir de la 273 i fins a la 300 i poques més, l’acció passa a Figueres. Encara que el text sigui ficció, s’hi descriuen els bombardejos que la nostra ciutat va patir l’any 1939 i també l’explosió del polvorí del Castell de Sant Ferran, amb el resultat d’innombrables morts, ferits i destrucció de tota mena d’edificis.

Una de les darreres frases del llibre m’ha fet rumiar. Diu que “la Guerra Civil Espanyola havia estat un trist resultat del fracàs de la política en la resolució dels problemes socials”. Pensem-hi, sobretot els que tenen poder de decisió, ergo polítics.

dimarts, 6 de setembre del 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà el dia 6 de setembre del 2011

PENSIONS I SEGURETAT SOCIAL

Tot aquest important tema de les pensions sembla que ha quedat una mica en suspens a causa de l’extrema situació de crisi, que, com sempre, estan pagant les classes més desfavorides Per tant, em congratulo que la principal organització de persones grans de l’àmbit espanyol no abaixi la guàrdia i estigui disposada a plantar cara per defensar aquest col•lectiu de persones que en la seva joventut varen haver de passar calamitats a manta i que, per tant, seria injust que se’ls escatimessin, encara més, els escassos recursos que es destinen a les jubilacions.

El tema de les pensions de viduïtat clama al cel. Aquesta, com totes les pensions, s’ha de reconèixer quan es produeix una situació de desprotecció. En aquest cas, la pèrdua de rendes salarials o d’activitat professional com a conseqüència de la mort d’un treballador o treballadora. Si a la família es produeix un desequilibri econòmic, el sistema ha de reaccionar amb una pensió que l’alleugereixi, amb independència que la persona beneficiaria treballi o no. La proposta del CEPPMM s’orienta a garantir un mínim nivell digne i suficient, per la qual cosa troben necessari l’augment de la base reguladora de les pensions de viduïtat al 75%, i, quan hi hagin càrregues familiars, aplicar-se el 90% de la base reguladora.

Actualment, i malgrat haver-se aprovat que la base reguladora de les pensions de viudetat fos del 70% en lloc del 52%, aquest augment s’aplica en compte gotes i només es fa efectiu en les persones beneficiàries que tinguin càrregues familiars.

En un altre article publicat al mes de mag del 2010 deia que la Seguretat Social suporta càrregues que haurien de ser finançades des de la fiscalitat general, entre elles el complement a mínims de les pensions, que l’any passat ho va ser només en un 38,82%, i per tant, amb un 61,18% a càrrec de les cotitzacions socials. En els pressupostos per l’any actual l’aportació de l’Estat s’ha incrementat en 100 milions, quantitat totalment insuficient, cosa que fa perillar que es compleixi la disposició transitòria catorzena de la Llei General de la Seguretat Social que estableix que a partir del 2014 tot l’import que es destini pel pagament de complements a mínims es financi amb les aportacions públiques i no a càrrec de la Seguretat Social com ve passant fins ara.

Per acabar amb el tema de les pensions és important dir que el dia 2 d’agost ha estat publicada al BOE núm. 184, la Llei 27/2011 “sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social”. Al llarg de 50 pàgines es van desgranant els preceptes reglamentaris de la que s’ha vingut coneixent com a reforma de les pensions. No té res a veure amb les persones que ja perceben qualsevol tipus de pensió, sinó dels futurs pensionistes. Naturalment que la Llei és més restrictiva i que s’endureixen els requisits per tenir dret a la pensió pública, a més dels anys per calcular la base reguladora de la pensió del treballador, vertader camp de batalla per saber la quantitat a cobrar.

Repeteixo que com no comporta canvis en les actuals pensions, no afecta a les persones grans d’avui, però no descartem, una vegada estudiat el text legal, fer algun comentari que pugui servir d’orientació pels futurs pensionistes.

En el proper article farem un resum dels quatre primers anys d’aplicació de la Llei de la Dependència, que també dóna per a molt.

dilluns, 5 de setembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE !......O SÏ ? Setmana 36 La Constitució Espanyola

Data del mes d’octubre de 1978 i només ha sofert una reforma per adequar l’article 13.2 a les normes del tractat de Maastricht, crec recordar que l’any 92, en relació al dret a votar dels estrangers comunitaris.
Sempre que s’ha parlat de modificar la Constitució han sortit veus, algunes força autoritzades, d’altres no tant, que manifestaven la impossibilitat d’efectuar qualsevol reforma al text. Fins i tot, penso que el Rei havia manifestat, no sé si de forma directa o d’amagat, el seu desig que es modifiqués l’article o els articles que fan referència a la successió de la corona. Encara que per a molts juristes això seria obrir la caixa dels trons.
En qualsevol cas, una cosa que semblava que per moure-ho es necessitaven forces extraterrestres, en un pim-pam es posen d’acord els dos partits majoritaris i modifiquen l’article 135. Pensem que aquests partits fa temps que tenen pendent el tema del Tribunal Constitucional i no hi ha maneres. Ah, però això del TC interessa al poble espanyol i la reforma del 135 és una ordre de la enyora Angela Merkel, que és qui veritablement mana.
M’agradaria que algú, amb més enteniment que jo, m’expliqués perquè tanta urgència si a l’apartat 3 de la disposició addicional única de l’esmentat article 135 diu: els límits de dèficit estructural establerts en el 135.2 de la Constitució espanyola entraran en vigor a partir del 2020. Caram, falten més de vuit anys!

Quan jo era petitet escoltava dir a la meva àvia: “A aquells els han fet jurar la Constitució”. Fins que no vaig ser gran no vaig entendre que volia dir que els havien fet passar per l’adreçador. Doncs això!