dissabte, 28 de maig del 2011

PARLAMENT A AGULLANA EL DIA 27 DE MAIG DEL 2011 EN LA TROBADA DE CASALS EMPORDANESOS

Bona tarda senyor Alfons Quera, alcalde d’Agullana, senyora Encarna Pla, presidenta de l’Associació de Gent Gran del Casal de la Gent Gran de Figueres, representants de diversos casals de la comarca, sobretot de la part nord de la nostra comarca, amigues i amics:.

En primer lloc, encara que la Núria Prat m’ha presentat com a president del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, he de dir que en sóc el vicepresident segon ja que per llei, el President és el del Consell Comarcal, en aquest cas la senyora Consol Cantenys, també alcaldessa de Vilafant i el vicepresident primer el conseller de Benestar Social, actualment el senyor Jordi Cabezas, també alcalde de la Jonquera.

Abans d’explicar una mica que és el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, he de dir que aquestes trobades amb els representants dels municipis de la comarca, les coordinava, i molt bé per cert, el nostre company del Consell i bon amic Oleguer Costa Caball, que era el president del Casal de Sant Climent Sescebes, a qui, com sabeu, una cruel malaltia s'ha emportat. En properes reunions decidirem quina serà la persona que l'ha de substituir, i mentrestant és per això que avui, i amb molt de gust, seré jo qui us parlaré.

Començaré dient que tenim la sort de viure en una de les comarques privilegiades de Catalunya: l’Alt Empordà, que té 68 municipis, la que en té  més de tot Catalunya (Osona amb 47. el Segrià amb 42 i el Vallès Oriental amb 41 vénen tot darrere nostre). Dels 221 municipis de la demarcació de Girona, som més o menys un 30% i dels 947 municipis de Catalunya representem el 7.%. D’aquests 68 municipis, són 26 els que tenen constituït un casal o centre de gent gran. Per tant, ens queda molta feina per fer.

L'estadística ens diu que en els municipis rurals el percentatge de persones de més de 65 anys és considerable: oscil•la entre un 25 % i un 40 %, i es considera que amb aquests equipaments es produeix un benestar general de la població de persones grans que també repercuteix en la població més jove ja que no haurà d’estar tan pendent dels seus grans.

Està demostrat que si les persones grans tenen un lloc on poder trobar-se i practicar exercicis físics i mentals amb assiduïtat, es retarda considerablement caure en problemes de dependència, que surten molt més cars tan moralment com econòmicament.

Fins i tot, sembla que podria ser una bona idea mancomunar o ajuntar la gent gran de més d’un municipi per fer les coses junts. L’intercanvi de punts de vista entre municipis rurals sempre serà beneficiós per a les persones, que és del que es tracta.

Entre altres coses, el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà organitza periòdicament trobades de presidents de casals per poder intercanviar punts de vista i solucionar problemes conjunts o particulars de cada municipi.

Per tant, us animo a fer pinya i a muntar un casal. Des del Consell us ajudarem en el que puguem, que per això hi som. Gràcies per escoltar-me i us passo la senyora Encarna Pla. Bona tarda a tothom!.

dimarts, 10 de maig del 2011

ARTICLE PUBLICAT AL BUTLLETI DE L'APLEC DE LA SARDANA DEL FOMENT DE LA SARDANA PEP VENTURA DE FIGUERES - MAIG DEL 2011

CINQUANTA APLECS
Si els números no fallen, i sembla que no, els aplecs varen començar a la nostra ciutat l’any 1962 en ple règim franquista. Potser seria interessant fer un cop d’ull a la Figueres d’aquella època i comparar-la amb l’actual. De vell antuvi podem dir que Espanya es trobava en ple desenvolupament del Pla d’estabilització del ministre Ullastre, que començat l’any 1959 va fer que centenars i milers de catalans i espanyols travessessin les fronteres per anar a buscar feina Europa enllà i, fins i tot, molts dels nostres conciutadans varen creuar l’Atlàntic per anar a fer les Amèriques i alguns no han tornat mai més. En un pla més proper, va ser l’any de les inundacions del Vallès que van produir molts morts i una onada de solidaritat impressionant en tot el poble català. Figueres i l’Empordà no es varen quedar al marge i van aportar prop de 600.000 pessetes.

De totes maneres, i abans d’explicar una mica per sobre quins eren els esdeveniments de la nostra ciutat l’any esmentat, farem història del que deia el setmanari Ampurdan. En la seva edició del 23.05.62 i signat per “Contrapunt” hi havia un article que traduït del castellà, deia: ”31 de maig - I Gran Aplec de la Sardana” i explicava que “amb aquest títol els organitzadors sembla que volen desconèixer el nombre d’aplecs que des de temps immemorial es vénen celebrant a la nostra ciutat” i afegia “que recordava que abans de la guerra ( guerra d’alliberació, deia) l’antic Foment de la Sardana ja havia organitzar aplecs i, també, dintre de les Fires de Santa Creu hi havia un aplec des de l’any 1943.

En edicions posteriors del mateix setmanari es varen succeir diversos escrits dels organitzadors i de l’articulista, fins que el regidor que presidia la comissió organitzadora va remetre una nota oficial i es va donar per acabada la polèmica. En tot cas, també en el llibre 25 Anys Junts, editat l’any 1994 per l’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, en la pàgina 67 i següent, diu: “cal recordar, també, els Aplecs de la Sardana de Santa Creu, celebrats anualment des de 1943, en ocasió de les Fires i Festes de la ciutat. Eren un atractiu important. Durant quinze anys en va tenir cura la secció sardanista de l’Obra Sindical Educación i Descanso.”

Queda clar, doncs, que els 50 aplecs que ara commemorarem es compten a partir d’una nova organització que va començar a numerar-los. En la ressenya de l’aplec, el setmanari empordanès ens assabenta que hi varen participar les cobles La Principal de La Bisbal, Costa Brava, Montgrins i Principal de Figueres que varen interpretar 16 sardanes al matí i 16 a la tarda al Parc Bosc Municipal i, que es varen estrenar dues sardanes, la primera instrumentalitzada per en Pep Ventura i amb arranjaments del mestre Lluís Albert, titulada Els Segadors (sí, no és un error!) i Himne a l’Empordà, també d’en Lluís Albert. Les sardanes de la nit, programades per ser ballades a la Rambla, es van traslladar a la Plaça Comercio (abans de la guerra i ara, Plaça del Gra)

Un altre tema de conversa i controvèrsia, aquell any 62, va ser que un articulista de Vida Parroquial abrogava per la tala dels centenaris plàtans de la Rambla. Les protestes van ser unànimes i fins i tot hi varen prendre part, amb sengles escrits a l’Ampurdan, el cronista oficial de la ciutat, el Sr. Eduard Rodeja i la poetessa Sra. Montserrat Vayreda, defensant l’arbrat del primer passeig de la ciutat.
Es parlava, i molt, del futur monument a Pep Ventura, del qual ja vàrem escriure amb detall en el butlletí de l’any 2008 corresponent al 47è Aplec. Va ser inaugurat l’any 1972.
També era tema de conversa les obres del pantà de Boadella, en la seva darrera fase, que havia de solucionar el subministrament d’aigua a la ciutat.
Aquell any va morir el músic empordanès, autor de gran nombre de sardanes, Vicens Bou, a Torroella de Montgrí, la seva vila natal.
Hi havia en projecte la construcció d’una piscina en l’anomenat Parque de Deportes.
Es va procedir a la benedicció dels locals de l’emissora Radio Popular de Figueres.
La senyoreta Maria Lluïsa Sánchez Soler va ser proclamada Pubilla de Figueres.
El setmanari Ampurdan va arribar al número 1000. El número 1 era de data 20.09.42.
Un parell de pollastres, gallines, ànecs o conills costaven menys d’un euro.
Hi havia corrides de braus i “novillades” gaire be cada setmana, a l’estiu.
Es va fer a l’escorxador una demostració d’un modern sistema de sacrifici d’animals.
Es va inaugurar la Biblioteca Popular dels carrers Ample-Moreria.
Es va procedir a la benedicció i inauguració de la parròquia de la Immaculada.
Desbordament de la riera Galligans i inundacions a la zona la Marca, per sort sense desgràcies personals però amb importants pèrdues materials.
Va tenir lloc la I Volta Ciclista a l’Empordà organitzada pel Club Ciclista Empordanès.
Es varen començar les obres de remodelació de l’estació de la Renfe que va substituir la vella, que havia estat inaugurada el 17 de desembre .de 1877. Cent trenta tres anys i dos dies desprès hem inaugurat la nova estació del TGV Figueres – Vilafant.
La Unió Esportiva de Figueres jugava a tercera divisió amb resultats esplèndids.
Abans d’anar acabant, dir que l’alcalde de Figueres en aquell temps era el Sr. Ramon Guardiola Rovira, que Figueres tenia més o menys 18.000 habitants i que el pressupost aprovat per l’any 1962 no arribava als 10.000.000 de pessetes, és a dir unes 556 pessetes per cap. Ja sé que les comparacions són odioses i que no porten a res, però deixeu-me dir que el pressupost per l’any 2011 és de més o menys 48.000.000 d’euros que per més o menys 45.000 habitants surt a 1.066 euros per cap, equivalent a 177.478 pessetes.
I què voleu que us digui: m’agrada i estimo la Figueres actual. Procuro estar al dia de les noves tecnologies, tinc un bloc a Internet i una seixantena d’amistats al Facebook i malgrat la manca de llibertats i de les penúries d’èpoques passades, a mi també m’agradava aquella Figueres petita i amigable on ens coneixíem pràcticament tots. Serà que em faig gran. O que ja ho sóc.

Cinquanta anys que han passat volant i amb tants i tants amics que també han volat i que en el cel ens esperen.

Que tinguem tots plegats un molt bon aplec de la sardana. Visca Figueres!


Martí Carreras i Ginjaume
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà del dia 10 de maig del 2011

PROTECCIÓ JURÍDICA DE LES PERSONES GRANS

En el VI Congrés Nacional de la Gent Gran celebrat l’any passat, en la ponència de “Polítiques d’envelliment actiu”, un dels objectius a assolir va ser la protecció jurídica de la gent gran i, per tant, reiteràvem la petició feta quatre anys abans, en el manifest del V Congrés en què dèiem: “ Fem una crida perquè es faci tot el possible per agilitzar els processos d’adopció de mesures cautelars, d’incapacitació i de nomenament de tutor o curador per tal que la protecció s’ajusti, al màxim, a les necessitats de la persona en cada moment”. Recordem que segons la llei “són causes d’incapacitació les malalties i deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”. I que només es pot ser declarat incapacitat per sentència judicial.

Aquesta sentència sotmet la persona incapacitada a una institució de tutela o de guarda per part de persones físiques o jurídiques (entitats tutelars), públiques o privades, sense ànim de lucre. Com que el procediment és molt lent, també demanàvem que els jutges haurien de disposar dels mitjans necessaris per adoptar amb rapidesa les mesures que calguin i poder aprofundir en el coneixement de la situació del presumpte incapaç.

També reivindicàvem la curatela, que és una mesura que s’adapta molt bé a situacions en les quals no és necessari substituir totalment la capacitat d’obrar d’una persona, sinó que té la funció d’assistir o complementar-ne la capacitat en la realització d’actes jurídics patrimonials que suposin l’assumpció d’obligacions i de garantir els actes que impliquin renúncia o no adquisició de drets.

Tenint en compte totes aquestes consideracions fèiem unes quantes propostes d’actuació, i entre altres, demanàvem que s’establissin mecanismes de col•laboració amb els serveis socials i sanitaris per facilitar al jutge i al metge forense la informació sociosanitària sobre el presumpte incapaç que permetin al jutge ajustar el grau d’incapacitació i el tipus de protecció que necessita aquella persona gran.

També propugnàvem la creació d’entitats de caràcter públic que assumissin l’exercici de la tutela en els casos en els quals no es trobin persones físiques o jurídiques idònies per assumir-la i establir un sistema de guarda de fet que la gent gran, presumptament incapaç, es trobi en situació de desemparament o abandonament, al mateix temps que comptar amb controls sobre la llibertat en la prestació del consentiment d’internament.

Totes aquestes mesures, i algunes més, figuren en la ponència aprovada el passat mes d’octubre a Cornellà de Llobregat en la jornada de clausura del VI Congrés i que van ser entregades al Govern de la Generalitat, manifestant que el Consell de la Gent Gran de Catalunya en faria un seguiment per anar comprovant els avenços en una matèria que considerem de molta importància pel col•lectiu de les persones grans.

En el cas de la nostra comarca ens plau poder dir que des de l’any 2002 funciona la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà que protegeix i té cura de les persones que tenen tutelades, homes i dones amb disminució, de la comarca de l’Alt Empordà i que han estat declarades incapaces judicialment. Els donen suport legal i afectiu i vetllen per la seva qualitat de vida, al mateix temps que promouen les accions necessàries per la seva integració social.

El compromís de la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà és atendre les necessitats de les persones tutelades amb el màxim d’efectivitat i afectivitat tenint en compte que es tracta de persones especials i sensibles.

Si alguna persona necessita més informació sobre aquesta entitat, que no cal dir-ho, funciona sense ànim de lucre, es pot dirigir a la seu social, carrer Nou 48 (Consell Comarcal), tel. 972677050 o al www.ftae.info.

L’esperança de vida cada vegada més perllongada també comportarà que més persones grans es trobin en situacions en què no els serà possible controlar per sí mateixos, i per tant és necessari que les organitzacions d’ajut i empara dels que ho necessitin funcionin correctament. I entre tots hem de procurar-ho. L’Estat del Benestar també passa per aconseguir una protecció adequada a totes les persones que ho necessitin. Fins i tot, en èpoques de forta crisi com l’actual, potser aquestes necessitats vagin en augment a causa de les dificultats econòmiques que l’estat de tot plegat comporta en una societat que no sap ben bé a on va i que, a hores d’ara, està plena d’incerteses.


Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.co,

dimecres, 4 de maig del 2011

DIA DE LA GENT GRAN - 4 DE MAIG DEL 2011 - CARPA PLAÇA CATALUNYA

PARLAMENT EL DIA DE L’ENTREGA DE MEDALLES ALS NONAGENARIS

Bon dia atothom:

De seguida llegiré el que porto escrit, Abans, però, degut a l’actualitat social, econòmica i política m’he concedit una llicència, per fer un petit preàmbul i dir que aquest any no parlaré de la Llei de la Dependència, que semblava una cosa i n’ha resultat una altre, no parlaré dels maltractaments a la gent gran, que en lloc de disminuir, han anat en augment, no parlaré de les ridícules pensions a alguns col•lectius de jubilats, especialment el de les persones vídues i tampoc parlaré dels anunciats reajustaments econòmics, eufemisme per no dir “retallades a tort i a dret”. I com son Fires i hem de divertir-nos, per contrarestar el bombardeig de noticies dolentes dels mitjans de comunicació, premsa, radio. tv, he buscat tres coses que siguin millors ara que l’any passat, i sense estressar-me massa ja que en podia haver trobat més: La primera, el temps, es molt millor aquest any que l’any passat especialment aquests dies de fires; la segona, la nova plaça Catalunya, molt més bonica ara que abans, en un plis plas, es un dir, hem passat d’una plaça a cel obert a una plaça amb un sostre amb plaques fotovoltaiques: i la tercera es mereix que anéssim en pelegrinatge tots els empordanesos fins a la Mare de Déu de la Salut: tenim el pantà de Boadella en el 96% de la seva capacitat, fet que feia anys que no succeïa i que l’any passat no arribava al 50% . Per tant, a passar-ho be, que són dos dies.

Ara ja, una mica més seriosament, voldria felicitar a tots els regidors i regidores, al alcalde, naturalment, al vicealcalde, als tinents d’alcalde, tant dels equips de govern, com de la oposició, que han estat aquests darrers quatre anys a l’Ajuntament i agrair-los la seva dedicació i honestedat en procurar millorar el benestar dels figuerencs i figuerenques. En nom de la gent gran, doncs, moltes gràcies. I sort als que es tornin a presentar a les eleccions. I a tots vostès encomar-lis que el dia 22 vagin a votar i fins i tot, que influeixin en els seu entorn més proper, familiars, amics, per que ho facin. Pensin que els menors de 50 anys no ha vist mai restringit el seu dret al vot i haurien de fer-lo servir, que els temps canvien i mai se sap el que pot passar.

I ara sí vaig llegir el que volia dir-lis. Per tant, bon dia Sr. Santi Vila, Alcalde de Figueres i Diputat al parlament de Catalunya, Sr. Ferran Roquer, Director Territorial del Departament de Benestar Social i Família a Girona, i alcalde de Borrassà, Sr. Adolf Molinet, jubilat i avui representant de les persones nascudes l’any 1921 que enguany fan 90 anys, Sr. Francesc Canet, vicealcalde i Diputat al Congrés de Diputats a Madrid, sres regidores i srs regidors, companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran, amigues i amics:

Des de fa uns quants anys que en els cercles relacionats amb les persones grans ens fem la pregunta de quina és l’edat en que una persona es pot considerar gran.

Pregunta que segurament era de més bon contestar l’any 1921 quan van néixer aquest centenar llarg de dones i homes, més dones que homes, que avui homenatgem en la diada festiva de la Santa Creu dedicada a la gent gran.

Actualment amb l’esperança de vida molt més llarga que a començaments del segle passat, la pregunta és més complexa. Els conceptes han canviat molt al llarg dels anys.

El que no ha canviat, segons l’escriptora i col•laboradora de La Vanguardia Laura Freixas, és que en la joventut mai pensem que deixarem de ser joves, ja que tal como deia Trotsky la vellesa és el més inesperat que li pot passar al ésser humà. No només ignorem que ens anirem fent grans, (com si els vells ho fossin de naixement) sinó que ignorem com. Pensem que envellir consisteix en arrugar-se, encongir-se, tenir terrabastades de salut. Per descomptat que és això, però també moltes coses més.

Alguna d’aquestes coses ens les explica l’escriptora i editora Rosa Regàs, en el llibre “L’hora de la veritat”, una mirada a la vellesa. ¿L’autora és una persona gran ? Nascuda a Barcelona l’any 1933, diu en aquest llibre coses com: “Triguem molt de temps a adonar-nos de com de vells ens veuen els altres”, O be “pretendre tornar a ser jove, és gairebé sempre, patètic” O: “el nostre enemic més poderós viu amagat en l’interior de nosaltres mateixos” Posa exemples d’il•lustres citant a “Chomsky, Levi-Montalcini, Russell, Picasso, Kant i tants d’altres que en la vellesa segueixen o van seguir creant com ho havien fet tota la vida”.

Un altre exemple el tenim en l’ Stephane Hessel, de 93 anys, que l’any passat va ser record de vendes a la culta França, amb un llibret de 32 pàgines, titular “Indignez-vous! (“Indigneu-vos!”), amb més de 2.000.000 exemplars venuts, per sobre del prestigiós premi Goncourt. En aquest llibre, l’autor demana una insurrecció pacifica contra el menyspreu al dèbil, la insolidaritat o l’exaltació dels diners. Nascut a Berlin l’any 1917, nacionalitzat francès l’any 37, va lluitar amb la resistència francesa, va ser detingut per la Gestapo l’any 44, deportat a Buchenwald, condemnat a morir, se’n va escapar canviant la seva identitat per la d’un mort, va fugir, el van atrapar i va tornar a fugir. L’any 1948, quan treballava a les Nacions Unides, va ser un dels dotze redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.

¿Es gran una persona de 93 anys, que desprès d’haver passat una verdadera odissea, es capaç d’escriure quelcom que hagi interessat a tan gran nombre de persones?.

Que cadascú contesti segons el seu lleial saber i entendre. Picasso deia ”S’han de complir molt anys per arribar a ser jove”, el científic català Josep Maria Ferrer Arpi, diu: “sóc un home jove a qui li encanta complir anys”.

Que tots plegats, grans i no tant grans, puguem complir-ne molts. Feliç dia i bones festes de la Sant Creu. Com sempre: Visca Figueres, i l’Alt Empordà. Visca Catalunya!.