dijous, 28 d’abril de 2011

Parlament al Club Catalunya Caixa. 28 d'abril del 2011

SANT JORDI 2011

Sr. Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat al Parlament de Catalunya, Sr. Francesc Canet, vicealcalde de Figueres i Diputat al Congrés de Madrid, Sra Maria Antonia Bonany, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Figueres.

Una vegada més ens trobem per celebrar la festa de Sant Jordi, aquest any i degut a la Setmana Santa, amb cinc dies de retràs.

Be, de fet jo pensava que donat que el nom del Club ja fa un parell d’anys que no se’n diu Sant Jordi no calia fer una celebració en aquesta data. Si de cas, podem dir i això sí que no es podrà variar, que celebrem que tal dia com el 23 d’abril del 1985 es varen obrir les portes del Club per primera vegada.

I si que podem celebrar també, el dia del Patró de Catalunya, de la rosa i del llibre.

Per cert, el nom de Sant Jordi ha estat pronunciat moltes vegades aquests darrers dies a Figueres, per la inauguració de l’escultura de la nova Plaça Catalunya, Sant Jordi i el drac. Escultura que podem qualificar de peculiar i que ha donat i donarà molt a parlar. I això es bo. Vol dir que la ciutat es viva i no es queda indiferent.

No només a Figueres hem tingut el nom de Sant Jordi a la boca. També arreu de Catalunya han estat comentades les Creus de Sant Jordi que atorga la Generalitat, ja que s’ha sabut que costen 1128 euros per barba. O bé els llibres més venuts per la Diada de Sant Jordi, la llista dels guanyadors ja circulava des de feina uns quants dies, en una mostra de clarividència que ja voldríem per altres temes.

Per tant, ja veieu, Sant Jordi dóna per molt.

Be, per acabar, una petita reflexió.Com a representant de la gent gran en CCGGCat tinc algunes obligacions. Per exemple, assistir als Plens, emetre informes sobre les activitats per a la gent gran dels municipis o del Consell Comarcal i d’altres. Però penso que el més important es animar a la gent gran perquè participi en tota mena de coses que es facin a la seva ciutat o poble. Us vull demanar que participeu en la gran festa de la democràcia anant a votar a les properes eleccions municipals del 22 de maig i fins i tot animeu a la gent del vostre entorn familiars i amics. Penseu que només els més grans de 50 anys som els que varem estar tants i tants anys sense poder exercir el nostre dret a escollir. Hi ho hauríem de tenir en compte.

Però abans, tenim les Fires de la Santa Creu, que desitjo passeu tan be com pugueu, i en nom del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament us recordo que el dia 4 a les 11 del matí a la carpa instal•lada a la Plaça Catalunya hi haurà el lliurament de medalles a les persones que enguany fan 90 anys, amb l’actuació de la Coral Veus de l’Empordà del Casal de la Gent Gran i la Coral del nostre Club Catalunya Caixa, dirigides ambdues pel Sr. Xavier Falgarona.

Moltes gràcies.

dimarts, 19 d’abril de 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà del dia 19 d'abril del 2011

VISIONS LITERÀRIES DE FIGUERES I L’ALT EMPORDÀ

Durant els anys 2009, 2010 i el que portem de l’actual han estat diversos els llibres que han estat presentats sobre la nostra ciutat. Penso que sempre ès bo parlar de casa, i per a les persones grans ès motiu de recordar. Si és veritat que recordar és tornar a viure, una mirada retrospectiva que al mateix temps rejoveneixi els nostres records és molt d’agrair. Em permetré comentar-ne alguns, no tots naturalment, però sí els que crec més representatius.

Començaré pel “Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà” escrit per Inés Padrosa i que el dia de la seva presentació va emplenar el Teatre El Jardí, cosa infreqüent en un acte d’aquesta mena..Com el seu nom indica és un llibre amb les biografies de persones nascudes o vinculades amb la comarca que han fet coses importants airejant el nom de Figueres i l’Empordà arreu del món. Llibre que demostra la capacitat de treball de l’autora ja que són més de dues mil les persones que hi surten biografiades. Una eina per saber qui és o qui era qui en el nostre territori.

També l’any 2009 l’Ajuntament va editar el llibre “Figueres en primera persona”, amb un gran estol de fotografies de Josep Algans i textos de diversos autors, entre ells de l’alcalde Santi Vila, que ens parlava de “Figueres, la liberal, bonica i fraterna” i que ara hem convertit, segons l’eslògan promocional de la ciutat, en “Figueres, possiblement la millor ciutat del món”. És un llibre en què els protagonistes són les persones de Figueres, les de tota la vida i les nouvingudes, la ciutat que entre tots hem convertit en l’eslògan publicitari. Un llibre que naturalment recomanem i que és un esplèndid regal per algú que volem que ens conegui tal com som.

Igualment, el mateix any, un llibre important, en el mateix estil del comentat anteriorment, és l’escrit per Mireia Coll i Àngel Burgas que porta per títol “Figueres insòlita” amb un recull de 70 vistes figuerenques i que ens fa adonar de racons que no havíem parat esment en el nostre diari amunt i avall pels carrers de la ciutat. És una nova mirada que a més a més va acompanyat d’un altre llibre amb les lletres de catorze obres dels músics Francesc Basil i Carles Coll, amb el seu corresponent CD per escoltar la música dels dos grans mestres figuerencs. En resum, un regal per a l’oïda i per a la vista. Totalment recomanat.

Ja vaig comentar abastament (veure l’Empordà del 03.08.2010) el llibre “Història de la Premsa de Figueres (1899-1980)” i poques coses més hi puc afegir. Tal com deia penso que reflecteix fidelment el pensament dels figuerencs/figuerenques de l’època amb tota la seva diversa i gran pluralitat.

L’Institut d’Estudis Empordanesos va editar el llibre “Emocions, sentiments, sensacions”. “Pintors i escultors de l’Alt Empordà 1839 – 1959”, escrit per Alícia Viñas i Palomer, que presenta de manera ordenada la pintura i escultura empordanesa dels darrers 120 anys, amb un recull de 81 pintors i 10 escultors. Magnífiques fotografies de les obres més representatives dels artistes de la nostra terra.
Interessant també el llibre “Els arbres de Figueres” escrit per Cristina Viñas i Josep Viñas. Es mostren trenta dels més de tretze mil arbres de la nostra ciutat. Molt ben editat per l’Ajuntament posa de relleu el gran patrimoni arbori del municipi.

Un altre llibre important és “L’Abans”, recull gràfic que comprn el període entre els anys 1875-1967 i amb textos dels historiadors figuerencs Enric Pujol i Jordi Roig, que si alguna pega li trobo és que pesa massa, i una altra, que es contradiu amb la primera, és que potser hauria d’haver arribat fins al 1975, per allò del canvi de règim polític. Però encara hauria pesat més. Per tant, podem dir que està molt i molt bé. La gràcia i particularitat d’aquest llibre és que les fotografies han estat aportades per un nombre important de persones i institucions, i per tant, que és molt participatiu. Dividit en 10 grans temes hi podem trobar la vida de la societat figuerenca dels darrers anys del segle XIX i una mica més de la meitat del segle XX. És engrescador veure fotografies de persones quan eren joves i comparar-les amb l’actualitat. No sé si és veritat allò que qualsevol temps passat és millor! En tot cas, el temps no torna enrere .És un llibre que refresca i rejoveneix. És un gran treball de recopilació i penso que està molt ben distribuït.

Ja dintre d’aquest 2011, es va presentar el llibre “El Casino Menestral Figuerenc 1939 -1979” que com el seu subtítol diu és“un estudi de sociabilitat sota el franquisme”. Sense por d’errar podem dir que Figueres sense el Casino seria una altra cosa. Fundat en una època de molt d’ambient associatiu, el llibre ens parla de la societat del llarg període de la postguerra i de la manera de divertir-se del jovent figuerenc i empordanès, fins a l’arribada de la democràcia. Nostàlgic i al mateix temps familiar i agradable. Ideal perquè les noves generacions vegin com es va anar formant la nostra ciutat.

El mateix dia, presentació del llibre “El Castell de Sant Ferran”. Recull de fotografies i postals de la fortalesa més gran d’Europa, de Pere Buxeda i amb escrits de diversos autors locals. Una mirada a un dels emblemes de la capital de l’Alt Empordà.

Són només uns pocs llibres, però estic convençut que no gaires poblacions catalanes de la mida de Figueres, és a dir, d’uns 45.000 habitants, hagin fet tant, en tant poc temps, per recordar-nos qui som i d’on venim. Modestament dono les gràcies als autors i autores, empreses editores, patrocinadors i col•laboradors de tota mena que ho han fet possible. Tan de bo, que de la mateixa manera que hem reviscut el passat, se’ns pogués fer veure, en un llibre, la Figueres de l’any 2050! S’hi atreveix algú?

dimarts, 12 d’abril de 2011

GRANS AL DIA - Publicat a la Revista Seny i Rauxa del mes de març del 2011

NOVA ADMINISTRACIÓ

El resultat de les eleccions del passat mes de novembre ha comportat que la coalició electoral de CiU, que havia estat a l’oposició els darrers set anys, i en concret el seu candidat a la Presidència de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, fos encarregat de formar nou govern que es va materialitzar legalment el passat 29 de desembre, un mes i un dia després dels comicis

Prèviament, el dia 27, el Sr. Mas havia estat investit com a President i es convertia en el 129è President de la Generalitat de Catalunya i per tant en el Molt Honorable Senyor Artur Mas.

Molt aviat, en concret el mateix dia 29, sortia publicat en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) núm. 5785, el Decret 200/2010 del 27.12.2010, del Departament de la Presidència, que tractava sobre la creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a les persones grans és interessant fer notar que dependrem del Departament de Benestar Social i Família, tant pel que fa a les polítiques de la gent gran, com a la coordinació i la gestió de la xarxa d’equipaments cívics socials, i que abans depenien, les primeres, del Departament d’Acció Social i Ciutadania i els segons del de Governació i Administracions Públiques. Sense entrar a valorar amb detall aquests canvis, sí que podem dir que ens sembla positiu per la simplificació de tenir-ho tot en el mateix departament, com havia estat abans del 2007.

També el fet que el Conseller sigui l’Honorable Sr. Josep Lluís Cleries i González pensem que pot ser, per haver estat Director General d’Acció Cívica (1996-2003) dintre del mateix Departament de Benestar i Família, un punt al seu favor.

Naturalment que desitgem que la sort i l’encert els acompanyin. Les necessitats són moltes i els diners per a fer-hi front escassos. Veurem com aniran desenvolupant-se els esdeveniments, sobretot el desplegament de la Llei de Dependència, que segons el Sr. Cleries li agradaria més que s’anomenés Llei de Autonomia Personal. Es digui com es digui, es tracta d’ajudar a les persones més necessitades amb problemes físics o psíquics, i ja no es pot demorar més.

Vaig entrar com a representant de l’Alt Empordà al Consell de la Gent Gran de Catalunya a mitjans de l’any 2005 i per tant en ple primer govern tripartit amb la consellera Anna Simó d’ERC, posteriorment amb la consellera Carme Figueres del PSC i, a partir del 2007, amb la consellera Carme Capdevila, també d’ERC. Puc assegurar que les ganes de fer-ho bé les he vist sempre i que han actuat, en el tema econòmic, trampejant com han pogut la manca de recursos ja habituals i més en un període de crisi tan llarg i profund. Per tant, i com he fet en altres ocasions, els vull donar, modestament, les gràcies per la feina feta, com també als directors i directores territorials a Girona dels departaments d’Acció Social i Ciutadania, la Sra. Pilar Heras i el Sr. Josep Viñas, i de Governació i Administracions Públiques, el Sr. Jordi Martinoy i la Sra. Mireia Mata.
Nosaltres, des del Consell de la Gent Gran de Catalunya, continuarem en les nostres reivindicacions expressades en les conclusions i el manifest final del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran i que vàrem explicar en el número anterior d’aquesta mateixa revista. Sabedors de les dificultats que haurà d’afrontar el nou govern, serem pacients i estarem atents als pressupostos. Va dir el President Artur Mas que quan l’economia torni a créixer té per objectiu destinar el 55% del pressupost a despesa social. Veurem si es veritat! Però, quan tornarà a créixer l’economia?

Problemes, dificultats, tantes com vulgueu. L’’esperança és l’últim que es perd. Les persones grans ja estem avesades a tot tipus de contrarietats. Per núvol que sigui, per més que plogui, és segur que tornarà a sortir el sol. Amén.



Martí Carreras i Ginjaume

FÀBRIQUES DE BICICLETES DE CASA - Publicat al Setmanari Empordà del 12 d'abril del 2011

Encara que el dia 24 de març en la presentació de La Vanguardia en català que va fer el Sr. Màrius Carol, director de comunicació del diari, va dir que el nom de Figueres havia sortit 108.701 vegades durant els 130 anys d’història, vaig trobar a faltar que no es mencionés la ciutat de Figueres en el reportatge que el Sr. Josep Maria Cortés va fer en el suplement DINERO del diumenge 20 de març, en què parlava, i força extensament, de les fàbriques de bicicletes a Espanya i de les firmes pioneres, sense citar les Gimson de l’empresa Gimbernat Germans i la marca Emporium de la casa Riera i Juanola.

Si no recordo malament, durant molt anys, a Espanya hi havia cinc fàbriques de bicicletes: dues a Eibar (Guipúscoa), una a Mollet del Vallès i les dues de Figueres, i aquí, a més a més, teníem moltes industries auxiliars de la bicicleta com la fàbrica de llantes, i tallers de frens, sellons, pedals, etc.

Personalment no vaig tenir mai cap relació directa amb elles, excepte el període de temps en què, com a President del Club Ciclista Empordanès, recordo que ens ajudaven econòmicament. També he de dir que molts figuerencs i figuerenques varen treballar en les seves factories i per això m’ha sabut greu que no s’hi fes menció en el reportatge en qüestió.

Martí Carreras i Ginjaume
Col•laborador de l’Empordà.