dimecres, 23 de setembre de 2009

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI .- Publicat a l'Empordà el 22.09.09

CONGRÉS ESTATAL DE PERSONES GRANS (I)

Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.

Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.

La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.

El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.

Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.

Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:

1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com

dijous, 17 de setembre de 2009

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXXI - Publicat a L'Empordà del 15.09.2009.

FIGUERES, CULTURAL

Com tothom sap, la nostra ciutat lluirà durant tot l’any el títol de Capital de la Cultura Catalana i tots els figuerencs i figuerenques ens n’em de sentir contents i orgullosos.

De fet, Figueres sempre ha estat considerada un ciutat cultural, amb nombrosos escriptors, pintors, dibuixants, arquitectes, periodistes, escultors, músics, poetes i amants de les diverses belles arts, que han donat nom a la nostra ciutat. Aquesta capitalitat és, doncs, un reconeixement als mèrits contrets al llarg de molts i molts anys.

L’escriptor empordanès Josep Pla, en el seu llibre El quadern gris, descriu el que va representar per a ell descobrir el món quan va venir per primera vegada a Figueres, a l’edat de 10 anys, l’any 1907. Necessita més de tres pàgines per narrar les seves emocions i es desfà en elogis de la ciutat de Figueres a començaments del segle XX, per acabar dient: “Els figuerencs són una gent que parla de manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida.”

Amb el risc de ser qualificat de petulant o vanitós, permetin-me que els digui que l’any 1907 governava la ciutat de Figueres l’alcalde del partit republicà federal Martí Carreras Rebugent, besavi meu.

És indubtable que la cultura forma part de la vida de les persones grans ja que podem definir-la (la cultura) com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altre mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència i també del coneixement de les tradicions i de les formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Penso també que la cultura està força lligada amb la llibertat i, al revés, la llibertat amb la cultura. Les persones grans tenim ara l’oportunitat de dedicar part del nostre temps a refrescar i ampliar els nostres coneixements. La Biblioteca Carles Fages de Climent és un lloc ideal per anar a llegir els diaris, les revistes dels temes que ens interessin, participar en els clubs de lectura, consultar l’Internet, etc. Dissortadament, el saber no ens traurà anys, però el nostre esperit el sentirem més lliure. Podem ser grans però hem de continuar alimentant la nostra curiositat de saber, encara que tinguem molts anys.

El programa d’activitats culturals de Figueres CCC’09 és curull d’actes per a persones de totes les edats. La majoria dels actes són gratuïts. Conferències, exposicions, xerrades, espectacles al carrer. Les persones grans hem d’aprofitar aquesta circumstància per enriquir-nos espiritualment. Ja saben, no només de pa viu l’home (i la dona, naturalment).

A totes les edats, l’acumulació del saber no fa nosa. Però és que a més a més, la pràctica diària d’exercicis que ens facin pensar, com fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, llegir, escriure, escoltar atentament els que parlen, dibuixar, pintar, i qualsevol de les múltiples activitats per fer funcionar el cap ens ajudarà i molt a retardar el possible deteriorament de la nostra ment amb les desagradables conseqüències que tots sabem. És a dir que fent i practicant cultura, també farem salut.

No és del tot imprescindible tenir estudis universitaris. Fa pocs dies, el professor Francesc Torralba, de la Universitat Ramon Llull, escrivia a les pàgines del diari La Vanguardia: “En una societat com la nostra on es valoren amb excés els títols universitaris, es tendeix a subestimar el valor de les experiències vitals. Moltes persones que no tenen titulació, tenen autoritat i sobrada capacitat per ensenyar competentment, ja sigui per la seva biografia o per les experiències que han hagut de viure. Es menysprea l’autodidacte i el valor de l’experiència, i en fer-ho es deixa de banda un patrimoni intangible. La més seriosa de totes les escoles de formació és la vida mateixa, amb les seves contrarietats i dificultats.” I més endavant afegia: “L’experiència és la font de tota saviesa. Quan s’ha superat amb èxit una determinada situació, és pot ensenyar als altres les claus per superar una altre de similar. L’ educació purament acadèmica perpetrada en la bombolla irreal que és l’aula, no serveix per enfrontar-se als reptes de la vida personal, social o laboral.”

Amigues i amics, la nostra societat avança sense parar cap a una nova era en què les persones grans tornarem a ser l’eix vertebrador. En aquesta època de crisi mundial les persones grans serem la llum en què s’orientarà la societat per sortir de les tenebres actuals. Com més preparats estiguem, més fàcil serà per a tots.

La cultura ens ajudarà a aconseguir-ho. No deixem passar l’ocasió. Participem-hi!

(Nota: article basat en el parlament del Dia de la Gent Gran de les Fires i Festes de la
Santa Creu, el 28 d’abril a l’envelat de la Rambla de Figueres.)

Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com


.