dimarts, 4 de novembre de 2014

Publicat al setmanari Empordà el 4 de Novembre de 2014

 XARXES SOCIALS

Amb el fet que els actuals sistemes de comunicació tenen  coses dolentes, sembla que hi estarem tots d’acord. Veus molta gent pel carrer amb els mòbils a la mà, mirant la pantalleta, consultant els correus, els WhatsApp, Messenger, Facebook, etc.,totalment abstrets. Fins i tot es veuen, encara que estigui prohibit, persones que estan  conduint un vehicle de motor i que parlen pel mòbil, que escriuen un missatge o que el llegeixen. Un dia vaig veure en un restaurant,  per davant del qual  passo cada dia, una taula amb quatre persones dinant i amb el seu corresponent mòbil  encès davant de cada una.

Totes les masses piquen i trobar el terme just hauria de ser l’adequat. Les persones grans són una mica reàcies  a les noves TIC (tècniques d’informació i comunicació), però si perden la por a vegades els  poden ser de molta utilitat. El mes d’agost passat els mitjans comunicació es feien ressò  que un excursionista s’havia perdut pel bosc i gràcies a poder trucar al 112 i que després els bombers li enviessin un WhatsApp amb un plànol d’on estava perdut, va poder trobar la sortida que se li havia fet molt difícil.

Consultar per Internet qualsevol dubte que tinguem també ajuda a culturitzar una mica la població. Els diccionaris tradicionals han estat substituïts pel sant Google, que hem de convenir que és un buscador excepcional, i que pots preguntar-li el que vulguis, que et donarà multitud de respostes, en temps rècord.

Una de les xarxes socials que freqüento assíduament es el Facebook, organitzada a través d’amistats que s’intercanvien desitjos, felicitacions, consells, informacions, fotografies, etc.
Fa mig any, més o menys, i tal com va informar L’Empordà en el seu moment,  s’han posat de moda els grups anomenats “No ets de (nom d’una població) si no...” La nostra ciutat no podia ser-ne una excepció i el grup obert de Figueres, amb una participació de més d’un miler d’usuaris ha tingut molta acceptació. Per qüestions d’espai no puc anomenar a totes les persones que hi participen, però faré un parell d’excepcions. Vull felicitar  en Xavi Piera, un animador constant i amb fusta de líder, que cada matí, a primera hora, ens encoratja, ens anima i ens fa somriure. L’altre participant que vull anomenar és la Manoli López Marcos, gràcies a la qual  hem descobert coses que molts ignoràvem del passat de la nostra estimada Figueres. Mercès al seu bon fer, ens hem pogut assabentar que el “ Diccionario-geogràfico-estadistico-histórico de España y sus posesiones de ultramar” de Pascual Madoz, publicat el 1845, dedica unes deu pàgines a parlar de Figueres. Cal fer notar que  parla de quatre Figueres, una de Mallorca, una altra a Astúries i una tercera a Galícia i que a aquestes els dedica un parell de ratlles a cadascuna. També gràcies a les orientacions de la Manoli, hem pogut tenir accés als programes de Fires des de l’any 1913, o ens hem assabentat que l’any 1908 hi havia a Figueres una Clínica amb “Rayos X” i que es depilava a les senyores sense dolor i amb garantia de no reproducció del pèl.  Al mateix temps que hem constatat que Figueres, a final del segle XIX i principis del XX, era  considerada una ciutat important no tant sols de Catalunya, sinó d’Espanya, en quant a projecció comercial, industrial, de serveis i de pensament polític.

De ben segur que els historiadors locals diran que no hem descobert res de nou. Naturalment que no, ni ho pretenem. Simplement es tracta de fer arribar la informació a tantes persones com sigui possible. Per tant, animo les persones grans a perdre la por a aquestes noves eines de coneixements. M’agrada aquest grup perquè tothom hi diu la seva sense preocupar-se d’escriure més o menys bé, ortogràficament o sintàcticament.

També sabem que molts dels que en el Facebook ens considerem amics, ho som virtualment, ja que personalment no ens coneixem. Però intercanviem informació, sobretot local, i de passada ens divertim.

Precisament de l’amistat tal com la veia en Marc Tul•li Ciceró en parlarem properament, comentant el seu Tractat sobre l’amistat, tal com vam fer fa alguns mesos del seu Tractat de la vellesa. Aleshores no hi havia Internet ni res que s’hi assemblés. Només sentit comú i seny.

Martí Carreras Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà