dissabte, 1 de desembre del 2018

VIST AMB BONS ULLS -Publicat a l'Empordà de l'11de Desembre de 2018


ESPERANÇA DE VIDA

Després d’un any  sense aparèixer per aquestes pàgines del Setmanari, avui hi torno per parlar de l’esperança de vida a partir dels 65 anys. El passat novembre va ser publicat al diari La Vanguardia, un interessant reportatge titulat “Una vida més llarga, però millor?, escrit per la periodista Mayte Rius. D’entrada ens diu que actualment l’esperança de vida ja ha col.locat  Espanya com el quart país més longeu del món amb una esperança de vida en néixer de 83 anys (85,7 en el cas de les dones) i, si es manté aquest ritme, la catapultarà fins al primer lloc el 2040, segons un estudi de l’Institut de Mesurament i Avaluació de la Salut (IHME) de Washington, publicat per la revista The Lancet

Aquest èxit es produeix per diverses causes, en concret sis: ambient : bon clima, bona aigua i seguretat alimentària; estil de vida: passeig, dieta mediterrània i poques fumadores; sistema sanitari: accés universal a tractaments mèdics; educació: més coneixement sobre els riscos i prevenció; economia: més renda, més serveis públics i més comoditats: benestar: pau social, cohesió familiar i satisfacció personal. Actualment a Espanya hi viuen, fins a mitjan novembre, 15.756 persones de cent anys o més, de les quals uns 79% són dones i un 21 % són homes. Fa 20 anys, l’any 1998, eren 3.474, o sigui que s’han multiplicat per més de quatre.

Ara bé, segons dades de l’índex d’envelliment actiu d’UNECE recollides per l’Observatori Social de La Caixa, les possibilitats de les persones grans de gaudir d’un envelliment actiu i saludable a Espanya són inferiors a la mitjana de la Unió Europea i estan lluny de les dels ciutadans de Suècia o el Regne Unit. Als 65 anys un suec confia  a viure  lliure de problemes de salut greus o moderats uns 16 anys, mentre que a Espanya l’esperança de vida saludable s’acosta als 10 anys (9,5 per a les dones i 10,1 per als homes). S’adverteix que és molt difícil fer comparacions internacionals sobre l’esperança de vida saludable. Explica que avui es viu més perquè les malalties no maten com abans, però diu que aquest èxit potser comporta el desenvolupament d’altres malalties no letals,  peró si incapacitants o que minven la qualitat de vida de molta gent gran. Actualment les principals causes de mort són: la cardiopatía isquèmica (infarts o angina de pit), l’Alzheimer i altres demències, accidents cerebrovasculars (ictus), EPOC (malaltia pulmonar crònica)  i cáncer de pulmó.

També des del Centre Internacional sobre Envelliment (CENIE) emfatitzen que la longevitat de la societat espanyola planteja un desafiament que trascendeix l’àmbit econòmic i que afectarà  tots els plans de la comunitat, des de l’àmbit personal al social, passant pel polític, l’educatiu, el cultural… Caldrà avançar cap a una societat més inclusiva i equilibrada, perquè d’aquì unes décades, el grup de població més nombrós el formaran els més grans de 60 anys i, per primera vegada en la història de la humanitat, conviuran en la mateixa societat cinc generacions. Finalment tant demògrafs com epidemiòlegs recorden que els auguris sobre el futur rècord de longevitat a Espanya no deixa de ser una projecció, simulacions del que passarà si es mantenen les tendéncies de mortalitat, esperança de vida, incidència de les malalties, etcétera, que es van viure en el passat. Es pregunten què passarà amb la taxa de mortalitat de les dones que beuen i fumen? Serà la mateixa de les seves mares que no tenien aquests hàbits ?

Fins aquí el reportatge. I ara jo hi afageixo que m’agradaria veure un estudi de la despesa econòmica que tot aquest allargament de la vida comportarà en el tema de les pensions, contributives o no, de la Seguretat Social i la despesa farmaceùtica, ja que com més anys es visquin, més atencions sanitàries i farmacològiques serán necessàries. Sembla ser, doncs, que un dels negocis més sanejats, malgrat la contradicció que suposa, será la industria farmacèutica.

I tot això serà, si es produeix, d’aquí a poc més de 20 anys. M’esgarrifa pensar com pot arribar a ser el món el segle XXII. Que passeu unes Bones Festes i, si puc, fins a la propera.  Salut!

Martí Carreras Ginjaume
Articulista