divendres, 26 de novembre de 2010

CLUB CATALUNYACAIXA

PARLAMENT AL CLUB CATALUNYACAIXA EL DIA DE LA FESTA GENT GRAN

25 DE NOVEMBRE DEL 2010

Sr. Vicealcalde, Sra. Regidora, Sres i Srs responsables de CatalunyaCaixa, Sra Presidenta de l’Associació de Gent Gran del Casal de Figueres, bon dia a tothom:

Un any més tinc la oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres en dia de la festa de la gent gran en que ens disposem a retre un petit homenatge a les parelles que porten 50 anys de casats. Per tant es varen casar l’any 1960 en que Espanya estava en plena fase de desenvolupament del pla d’estabilització del Ministre Ullastres, que si be a mig i llarg termini va ser un pla rendible, de bones a primeres va portar a centenars i milers de catalans i espanyoles a buscar feina a Europa. A vegades penso que quan parlem de la immigració actual, tots plegats hauríem de tenir una mica més de memòria. Felicito també a les persones que aquest any han fet o faran 80 i 90 anys,.De continuar la tendència social actual, cada vegada serà més difícil trobar parelles amb 50 anys de casats i en canvi hi haurà més persones octogenàries. Segons les darreres dades de l’Imserso actualment a l’Estat espanyol són 2.300.000 les persones que passen dels 79 anys, i dintre de 50 anys seran el triple, Es a dir, gairebé 7.000.000, o sigui un augment del 200%. Moltes felicitats a tothom i per mols anys

També em plau felicitar a la responsable del Club, la Maria Caballero i als seus col•laboradors, especialment a en Tomàs Antón, representant del Club al Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, per haver aconseguit portar 80 persones a la V trobada d’Entitats de Gent Gran que es va celebrar a Llançà el passat dia 4 de novembre Va ser l’entitat amb més participants de les 23 que s’hi varen reunir. La meva felicitació també per les altres dues entitats figuerenques, el Casal de la Gent Gran de la Generalitat i la Colla Dolça Tardor, amb les seves presidentes al cap davant, les Sres Encarna Pla i Rosa Maria Male, respectivament, ja que tots plegats vàrem ser un total de 121 persones procedents de la capital de la comarca. Moltes gràcies a tots i a totes.

I ara dues noticies. La primera es pot dir que es internacional: la Comissió Europea ha proposat que l’any 2012 sigui declarat “L’any Europeu de l’Envelliment Actiu”.Penso que és una bona cosa, ja que en el darrer congrés una de les ponències es titulava precisament “Polítiques d’Envelliment Actiu” Crec que es bo que Europa i el CGGCat vagin en la mateixa direcció.Ara cal esperar que el Parlament Europeu i el Consell d’Europa ho aprovin ben aviat

I la segona és àmbit comarcal: per anunciar-vos que la setmana passada és va constituir a la seu del Consell Comarcal, el Consell de Salut del Govern Territorial de Salut de l’Alt Empordà, del que formarà part el Consell Consultiu de la Gent Gran. Per tant us agrairé que em feu saber qualsevol queixa o suggerencia que tingueu relacionada amb temes de salut, del Cap o del hospital. Penso que serà una bona eina per millorar l’assistència sanitària.

Per acabar, i tal com vaig dir el dia de la trobada a Llançà, m’agradaria que dediquéssim un fort aplaudiment per a totes les persones que, d’una manera o altre, col•laboren i ajuden desinteressadament a la responsable del Club, perquè les coses funcionin més bé. Podeu estar segurs que sense elles seria tot força més difícil.

Moltes gràcies i bon dia de festa.

divendres, 5 de novembre de 2010

TROBADA D'ENTITATS DE GENT GRAN A LLANÇÀ

PARLAMENT EN LA V TROBADA D’ENTITATS DE GENT GRAN DE L’ALT EMPORDÀ

LLANÇÀ, 4 DE NOVEMBRE DE 2010

Bona tarda a tots i a totes, Autoritats, gent de l’Alt Empordà: En nom del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, moltes gràcies per participar en aquesta trobada d’entitats de gent gran de la comarca que cada dos anys organitza el Consell Consultiu amb la col•laboració imprescindible del Consell Comarcal i de l’ajuntament del municipi que ens acull, en aquest cas de Llançà, com en anys anteriors els Ajuntaments de l’Escala, Vilajuïga, Figueres o Roses.

De seguida us parlaran la presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vilafant, la senyora Consol Cantenys i Arbolí i el vicepresident del Consell Comarcal i Alcalde de Llançà, el senyor Pere Vila i Fulcarà. Però deixeu-me que digui un parell de coses ara que sou tots aquí aquí. La primera és que estic molt agraït i és un per a mi un gran orgull representar una comarca tan esplèndida com la nostra en el Consell de la Gent Gran de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya. Mireu, la majoria de companys i companyes de la resta de les 46 comarques catalanes coneixen la nostra comarca: uns perquè fa més de 50 anys  van fer el servei militar obligatori al Castell de Sant Ferran o al Campament de Sant Climent Sescebes, d’altres perquè han visitat algun museu de Figueres, especialment el Museu Dalí, uns altres han passat uns dies de vacances a qualsevol indret de la Costa Brava Nord des de Port-Bou fins a l’Escala, o han anat a caçar senglars a Maçanet de Cabrenys i alguns recorden amb nostàlgia que venien a Figueres a veure els partits de futbol quan la Unió jugava a segona Divisió A. I tots i totes coincideixen a dir que els empordanesos i empordaneses tenim un caràcter obert, amb una certa socarroneria en parlar, amb una fina ironia que atribueixen al fet que estem tocats per la tramuntana, i jo els  dic que sí, encara que, com deia l’insigne poeta Carles Fages de Climent, tocats només en la mesura justa que ens fa ser valents, però no esbojarrats. I parlant de la tramuntana, us recordo que el dia 24, dintre de les conferències de la Aules per a la Formació Cultural de la Gent Gran, vindrem a Llança amb el doctor Narcís Bardalet, metge forense que ens parlarà de “La tramuntana i la nostra salut”. Si us interessa, podeu venir a la Casa Cultural a dos quarts de set de la tarda.

L’altra cosa que vull  es demanar-vos un favor. Avui que som tants, m’agradaria que dediquéssim un fort aplaudiment, tant com puguem, a totes les persones, dones i homes que formen les juntes directives de les diverses associacions, clubs, casals i altres entitats de gent gran i també als voluntaris i col•laboradors que ajuden els responsables a perquè les coses funcionin. Són persones que esmercen hores del seu lleure per organitzar activitats perquè els usuaris ens mantinguem en forma, i no sabem demostrar el nostre agraïment i en canvi sí que estem amatents per criticar qualsevol fallo o error que puguin tenir i que, com a persones que són tenen el perfecte dret de cometre. Us puc assegurar, perquè en conec moltes, d’aquestes persones, que treballen de bona fe buscant subvencions pertot arreu a fi  que lliguin els números i equilibrar els pressupostos. Per tant, per a totes aquestes persones, amb el nostre agraïment i amb el desig que ho puguin continuar fent durant molts anys, aquest fort aplaudiment.

Moltes gràcies, us deixo amb la presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vilafant, la senyora Consol Cantenys i Arbolí.



dimarts, 2 de novembre de 2010

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà del 2 de novembre de 2010

LA MORT

Fa una temporada que he agafat per costum passejar gairebé be diàriament des de l’avinguda Salvador Dalí (l’antiga ronda Barcelona) fins a la benzinera del Rallye, pujar un trosset de carrer Nou i enfilar, per la ronda Sud, fins arribar al cementiri i descansar uns minuts als bancs disposats a l’entrada del tanatori de la funerària Vicens, a l’hivern al sol i a l’estiu a l’ombra d’una morera borda, i he pogut constatar que sempre hi ha algunes persones de visita al cementiri, especialment els festius i diumenges. Rarament entro al recinte, per cert, dit sigui de passada, molt ben cuidat per l’Ajuntament, però si alguna vegada ho he fet puc dir que s’hi respira tranquil•litat per tots els costats. Després del descans i de llegir les esqueles penjades als vidres, retorno al centre pels carrers Progrés i Vilallonga, fins a la Rambla. En total, amb descans inclòs, uns vuitanta minuts, que és el que recomanen els metges a les persones grans i no tan grans.

Aquesta proximitat al lloc de descans dels morts, m’ha fet pensar que potser el món seria diferent si hi penséssim més sovint. Que poc importants són la majoria de notícies del diaris i altres mitjans de comunicació davant de l’únic fet vertaderament irreparable com és la mort! Quants maldecaps, enveges, discussions inútils i moltes vegades sense solta ni volta! Caldria recordar més sovint que en l’antiga Roma, quan un general victoriós desfilava pels seus carrers, el mateix esclau que aguantava per damunt del seu cap una corona de llorer li mussitava sense parar a cau d’orella.“Recorda que ets mortal.”

En aquestes dates de primers de novembre en què els vius tenim per costum apropar-nos als cementiris per visitar les tombes dels nostres avantpassats i de les persones estimades que descansen en pau, potser seria bo parlar una mica del tema de la mort, segons diuen una de les poques certeses que tenim a la vida.

Si preguntem a algú si li fa por la mort, segurament ens contestarà que li fa por patir, és a dir, que el trànsit de la vida a la mort sigui un calvari de sofriment, tant pel que s’ha de morir com pels seus familiars. En el fons, el que tenim la majoria, és la por a allò desconegut.

El passat mes de juliol en el programa de TV3 “Bricolatge Emocional” del periodista Gaspar Hernández, es va emetre el capítol “Perdre la por a la mort”, amb interessants aportacions sobre el tema de personalitats importants, entre les quals hi havia el centenari Dr. Moisès Broggi, amb reflexions molt bones sobre la vida i la mort. També hi van sortir unes paraules del dramaturg francès Molière, que va morir jove, als 51 anys, ja que la seva vida va transcórrer de 1622 a 1673. Deia Molière,“la mort és el remei de tots els mals, però no hem d’aprofitar-nos-en fins a última hora”. Una mica d’ironia no fa mal a ningú. Si a algú l’interessa recuperar aquest programa, només cal entrar al www de TV3 i hi trobarà els vídeos de tots els programes. El periodista anomenat està especialitzat en temes de sentiments i emocions i els el recomano, com també el seu programa de ràdio, a Catalunya Radio, “L’ofici de Viure” . També hi ha tots els programes al www de l’emissora citada.

En tot ésser viu hauria de ser primordial pensar que un dia o altre haurà de morir i enfocar la seva vida amb sentit pràctic pensant-hi. Diu el Dr. Broggi que “la mort és una part de la vida”, i algú altre també va dir que “és un mur que tanca la nostra vida”

A les persones grans, que ja hem viscut força anys, ens queden menys anys de vida que a les persones joves. Però això no ha de ser cap maldecap per amargar-nos els dies i anys que ens resten en aquest món . El fet de recomanar pensar-hi no vol dir fer-ho amb angoixa, sinó serenament, agraint el temps que hem tingut per créixer, madurar i envellir, amb penes i alegries, cosa que malauradament no han pogut fer altres éssers humans, que han vist segada en plena joventut la seva prometedora existència Em refereixo, naturalment, a la multitud de persones joves que a les trinxeres i a la reraguarda, en qualsevol de les guerres, han fet el traspàs a una edat en què tot just començaven a viure. Per culpa, moltes vegades, del desmesurat afany de poder i dominació d’altres éssers humans, que, ben segur, pensaven malament.. I també als que a una edat encara jove han marxat a conseqüència d’un accident o d’una malaltia contreta prematurament.

Per anar acabant, unes darreres paraules del, per moltes coses, exemplar Dr. Broggi. Diu que ha parlat amb persones que han estat al llindar de la mort, que han vist el túnel, i, preguntats sobre com l’havien trobat, la seva resposta sempre ha sigut “Ha estat esplèndid, sense cap dolor, pacíficament”. Un acudit molt bell diu que “a l’altre món no s’hi deu estar malament, ja que ningú en torna”.

Que per molts anys puguin tots vostès continuar llegint els meus articles sobre les persones grans! Ah!, i del que hem parlat avui.... no cal córrer!

Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com





.