dilluns, 29 d’octubre de 2012

COMENTARI POLITNÒMIC (político-económic)

ATUR SENSE FRE I DONACIONS                                        Setmana 44                                      
La notícia impactant de la setmana, a més dels continuats  estira- i- arronsa entre els Governs de Catalunya i d’Espanya, ha estat, sens dubte, la superació del 25% d’atur segons l’EPA (Enquesta de Població Activa). Autonomies com Andalusia, Canàries i Extremadura sobrepassen el 32% i Navarra, País Basc i Cantàbria voregen el 15%. Catalunya està al mig amb un 22,56%.

Pensem que amb aquest panorama cada vegada hi haurà més gent necessitada, i per això aplaudim gestos com el de la primera fortuna espanyola, el Sr. Amàncio Ortega, que ha donat 20 milions d’euros a Càritas. He llegit algun comentari en el sentit de dir que això només compensa en part els beneficis obtinguts per la poca tributació (1%) de les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable). Potser és veritat però crec que així ha pogut destinar  els diners a l’organització que més li plau i si els hagués pagat amb impostos qui sap a on haurien anat a raure. En tot cas, que  sigui un  exemple i que hi hagi molts més rics de debò que es desprenguin d’uns milionets i els destinin als que més ho necessiten. I Càritas em sembla una bona opció.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Comentari POLITNÖMIC (Político - económic)

 ELECCIONS AL NORD                                                 Setmana 43                                   
Aquesta passada setmana han continuant els estira -i- arronsa entre els " mandamassos" europeus. Sembla que la Sra. Merkel continua fent valer les seves opinions ja que el supervisor bancari no començarà a caminar fins ben entrat l’any 2013. Quant a Espanya la noticia important ha estat l’anunci de convocar una vaga general per al dia 14 de novembre. No sé si amb les dificultats econòmiques  actuals una vaga pot ser prou ben acceptada pels treballadors/es. També penso que la pèrdua d’un dia de  jornal faci anar molt més malament. Hi ha alguna altra forma de protestar i que els que hagin de decidir se sentit al•ludits ?

De les primeres impressions de les eleccions a Euskadi i Galícia interessa ressaltar el migrat percentatge de participació, ja que enlloc arriben a superar el 50%. Alguna cosa falla quan en les actuals circumstàncies més de la meitat del cens electoral no se sent  motivat a participar. A l’hora que escric aquestes nota (20,30 del dia 21) no ha començat l’escrutini, però els sondejos marquen una clara victòria del PP a Galícia i una majoria total entre PNB i BILDU a Euskadi. Res que no fos  força previst.

I aquí, a Catalunya, queden exactament 35 dies, o sigui 5 setmanes justes.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Fulla de Figuera de Plata de la Ciutat de Figueres

PARLAMENT EL DIA DE LLIURAMENT DE LA FULLA DE FIGUERA DE PLATA

TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ       14 D’OCTUBRE DE 2012

Senyor alcalde, senyores regidores, senyors regidors, senyor Amorós, senyor Màrquez, esportistes olímpics, senyores i senyors.

Estic molt content de rebre aquesta distinció que ve de la ciutat on vaig néixer, on he viscut sempre, llevat d’uns pocs mesos d'exili, els anys 1938  i 1939, i on probablement moriré. Per tant, moltes gràcies a l’Ajuntament i sobretot el meu agraïment a l’Associació de Veïns Enric Morera, que va fer la proposta, i a totes les persones que amb  la seva signatura la varen avalar.

Com que aquesta distinció m’ha estat atorgada en base a uns suposats mèrits relacionats amb l’atenció a la gent gran, m’agradaria dir, emulant el mestre Joaquim Maria Puyal,  el dia que el varen escollir  català de l’any, que ja sé que no sóc jo la persona idònia per rebre aquesta distinció, que hi ha moltes altres persones a la ciutat que tenen mèrits suficients per rebre-la, sobretot aquelles que dediquen el seu temps a ajudar en el dia a dia  les persones grans que no poden valer-se per si mateixes i ho fan tant a les seves llars com als centres assistencials que tenim la sort de tenir a casa nostra. Aquestes són les persones que han de merèixer el nostre reconeixement i estima. Per tant, jo prenc la  distinció en nom de totes elles i també en nom dels meus companys i companyes del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres i del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ja que sense la seva indispensable col•laboració ben poca cosa hauria pogut fer.

Abans d’acabar permetin-me que dediqui aquest guardó a la memòria de dues persones. Una, el meu besavi, l’exalcalde de Figueres, Martí Carreras Rebujent, que entre regidor i alcalde va esmerçar gairebé vint anys de la seva vida, no gaire llarga ja que va morir als seixanta-quatre anys,  al servei dels figuerencs i figuerenques, i que vint-i-vuit anys abans  que fos oficial a l’Estat espanyol, va proposar i va aconseguir que s’aprovés  la jornada laboral de vuit hores per als treballadors de l’Ajuntament. L’altra, al meu mestre, el senyor Josep Pey i Calvet, mort també jove, als cinquanta-set  anys, que en una època difícil, molt difícil, potser tant o més que l’actual, els anys quaranta, va saber imbuir-nos el sentit de la responsabilitat, el respecte per les idees i les opinions de les altres persones i ens va encoratjar  que quan fóssim grans, féssim la feina que féssim, per modesta que fos, la féssim sempre  de la millor manera possible.

Molt bona tarda i moltes gràcies a tothom.



Comentari POLITNÖMIC (Político- económic)

MÉS ENRENOU I CONFUSIÓ                                Setmana 42
Aquesta setmana han sovintejat les notícies sobre la situació econòmica de Catalunya en cas que  esdevingués un nou estat d’Europa. Les notícies són contradictòries segons els interessos d’uns i altres. Potser caldria tenir una mica de paciència i esperar fins a les eleccions i  a la composició del nou Parlament. Mentrestant ens aniran escalfant el cap, segons el vent que bufi.

Amb el nombre d’assistents a les manifestacions, faig servir un mètode que a mi em funciona. Sumo el que diuen uns i altres i divideixo per 2. La de l'11 de setembre 600.000 i 1.500.000, total 2.100.000 :2 = 1.050.000. La del 12 d’octubre, 6.000 i 65.000 = 71.000 : 2 = 35.500. Us sembla correcte?.

Pel que fa  de les pensions ara diuen que potser es revalortitzaran només unes dècimes. Han inventat el sistema d’un nou càlcul de la inflació, sense tenir en compte els impostos! Es veu que els augments de l’IVA no repercuteix a la butxaca dels jubilats!
Quina vergonya! 

dimarts, 9 d’octubre de 2012

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari L'Empordà del 9 d'octubre del 2012

LES PENSIONS   (I)
Ja vàrem explicar en una altra ocasió que durant molt de temps havíem anat errats en pensar que les pensions que cobràvem eren el producte dels pagaments que havíem  fet durant la nostra etapa laboral. Ara ja fa temps que sabem que l’import de les pensions actuals es nodreix de les cotitzacions  de les persones que treballen actualment, així com les cotitzacions dels que ara som pensionistes van servir per pagar les de les persones jubilades d’aquell temps. Això és degut al fet que es fa servir el sistema anomenat  de repartiment i no  el  de capitalització. Actualment crec, no n’estic segur, que  només es fa servir a Xile i potser en algun altre país sud-americà. A Europa no sé si hi ha algú que faci servir totalment el sistema de capitalització. Tinc entès que a França, a més del sistema obligatori o mínim, que es de repartiment, també existeix una cotització voluntària per anar capitalitzant les aportacions.

Per tan, pensem que si cada vegada hi més gent a l’atur i en conseqüència menys persones cotitzant pot arribar el moment que els números no quadrin. Jo sempre havia cregut  que en  cas que això passés no hi hauria problema i l’Estat  acabaria de posar-hi  el que fes falta. Ara, i atès que l’Estat espanyol està fent aigües, econòmicament parlant, pertot arreu, ja no ho veig gens clar. Per tant, podem tenir problemes en un futur que tant de bo sigui llunyà, o millor que no en tinguem mai.

En aquests darrers mesos es parla molt de què passaria a Catalunya en cas que s’arribés, després dels tràmits reglamentaris que fessin falta, a sortir de l’Estat espanyol per constituir un nou Estat d’Europa. En algunes trobades de formacions de signe independentista i també en els programes de ràdio i televisió que aborden aquest tema, sovint alguna persona gran demana:“i amb les pensions què passaria?”.Les respostes que es donen, almenys les que jo he escoltat, no són gaire aclaridores. Sense que el que ara diré es pugui considerar que “va a missa”, com se sol manifestar, faré algunes consideracions al respecte.

Consultats professionals qualificats en temes de Seguretat  Social, opinen que en cas  que Catalunya esdevingués un nou Estat d’Europa automàticament serien d’aplicació les normes que l’organisme europeu té establertes per al cobrament de pensions dels treballadors que no viuen en el mateix país on han anat cotitzant i treballant. Per tant, la pràctica totalitat dels actuals pensionistes residents a Catalunya tindrien dret a continuar cobrant de l’Estat espanyol, bé directament o a través de l’organisme català que es creés a l’efecte.

Les pensions contributives vigents estan reconegudes a tots els jubilats mitjançant resolució individual de “’Instituto Nacional de la Seguridad Social”, organisme públic de l’Estat Espanyol i afectaria també a les noves pensions en tràmit fins a la data oficial de la creació del nou Estat. Una vegada assolida aquesta fita, i segons els convenis de la Unió Europea i altres internacionals sobre aquesta matèria, les sol•licituds de les noves pensions caldria presentar-les a un organisme nacional de nova creació, que seria competent per aquestes qüestions al lloc de residència habitual del futur pensionista.

El sistema d’implantació a Europa es resolt segons els anys cotitzats a qualsevol país, i cada estat contribueix proporcionalment en l’import de la pensió del futur jubilat. Per exemple, un treballador amb 38 anys de cotització amb uns antecedents de 24 anys cotitzats a Espanya i 14 cotitzats a Catalunya, el cost de la pensió es repartiria en un 63,15% a càrrec de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social de l’estat espanyol, i la resta cotitzat a Catalunya li correspondria el 36,85%. D’aquesta manera el futur jubilat rebria el 100% de la pensió que seria abonada pel nou organisme català de la Seguretat Social.

Quant al Fons de Reserva que té la Seguretat Social, (uns 68.000 milions d’euros, invertits en un 84% en Deute de l’Estat, i en els quals Catalunya hi ha posat un 22%, és a dir 15.000 milions), al que suposo hi tenen dret els cotitzants amb residència en territori català, penso que caldria recórrer a la resolució de l’Institut de Dret Internacional que en la sessió del 26-08-2001 celebrada a Vancouver (Canadà), titulada “la successió d’Estats en matèria de béns i deutes” en que de forma clara i explícita detalla tot el procediment que cal  seguir. És un text de gran importància, desenvolupat en 29 articles per solucionar totes les casuístiques que es puguin donar. Com que no sóc un expert en temes de dret o jurídics, i a més a més el text legal està escrit en llengua francesa, he estat assabentat per persones amb titulació acadèmica suficient que m’asseguren que aquesta resolució ha servit per als casos com la desintegració de la URSS, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, de la República Federal Txeca i Eslovaca, així com també per a la reunificació d’Alemanya.

En tot cas, crec important ressaltar que l’article 10 que tracta del “Procediment de repartiment dels béns i deutes de l’Estat”, en el seu apartat 3, diu:” Els Estats successors, així com l’Estat predecessor en cas de continuació, tenen l’obligació de negociar de bona fe el repartiment dels béns i dels deutes d’Estat”.

El tema de les pensions dóna per a molt més. En continuarem parlant el mes següent, i si convé, l’altre.
                                                                               
                                                                                Martí Carreras i Ginjaume
                                                                                Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                                marticarrerasginjaume@gmail.com
 

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Comentari POLITNÖMIC (político-económic)

I ANAR MAREJANT AMB LES PENSIONS       Setmana 41
La setmana passada el clima polític ha anat fent el seu curs. Va començar el dimarts amb la trobada de presidents autonòmics amb el cap del govern d’Espanya. Llevat d’unes petites escaramusses entre la vice presidenta estatal i el president català, la resta va transcorre amb seny per donar una imatge d’unitat  a Europa. Mentre tant no està decidit encara quan serà el moment oportú per fer el pas de demanar formalment l’ajuda econòmica que fa falta per tirar endavant el carro de l’economia. Esperaran que passin les eleccions de Galícia i Euskadi? No serà massa tard?

Necessitem amb urgència que la banca pugui començar a donar crèdits a les empreses per crear llocs de treball. Com més es trigui més difícil de tornar a engegar!

I el tema de les pensions? Primer que si hi haurà revalorització, més tard que no. Una altre volta que sí però només un 1%. I anar marejant la perdiu, fins que el divendres el governador del Banc d’Espanya va manifestar públicament que no s’han de revalorar les pensions públiques amb la inflació de novembre.

I això ho diuen els " mandamassos" de la banca, que han estat uns dels principals culpables del desori que patim fa anys, i que quan es tracte de les seves pròpies  pensions no dubten en assignar-se quantitats supermilionàries que cap jubilat d’altres feines no podria arribar a cobrar ni que visqués quinze vides seguides! Si tant ens busquen les puces potser ens trobaran i no farem massa bona cara!  
                                                   ----------------------------------



dilluns, 1 d’octubre de 2012

Comentari POLITNÓMIC (politico-económic)

APASSIONANT TRIMESTRE FINAL D’ANY                   Setmana 40
Avui dilluns encetem setmana, mes i trimestre. En el debat de política general de la setmana passada la notícia important, sens dubte, va ser l’anunci per part del r al resident de la Generalitat d’avançar les eleccions al Parlament i convocar-les per al  25 de Novembre. I també l’aprovació d’un text resolutiu que en  el cinquè i darrer punt diu:  "El Parlament de Catalunya constata  la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col•lectiu i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura”.

Per tant, ja tenim les forces polítiques en marxa i ens esperen un parell de mesos, entre precampanya  i campanya, vertaderament frenètics.

Però com que la realitat econòmica és la que és, el dijous es van presentar els pressupostos estatals per a l’any 2013, amb reducció total sobre els de l’any passat d’un 9%, amb retallades generals per a totes les partides, excepte les de pagar deutes i les pensions.  Segons notícies les pensions pujaran un 1% però no aclareixen si a aquesta pujada se li sumarà el diferencial de l’IPC. Segurament aquesta circumstància no es desvelarà fins al mes de desembre.

També s’ha fet públic l’informe de la consultora Oliver Wyman per saber les necessitats dels bancs espanyols. La xifra més extrema s’apropa als 54.000 milions d’euros, encara que sembla que potser en faran prou amb uns 40.000 milions. Ara, els que necessiten ajuda tenen 15 dies per preparar uns plans per aconseguir-ho i si requereixen ajuts públics han de formalitzar una reestructuració consistent en la venda d’actius, l'acomiadament de personal i el tancament d’oficines. Quina papereta!.

Finalment, a partir d’avui els pensionistes comencen a pagar el copagament, és a dir el 10% dels valors dels medicaments i l’endarreriment del mes de juliol. A partir del 15 d’octubre hauran de pagar els endarreriments del mes d’agost i, a partir de l'1 de novembre, els endarreriments del mes de setembre. A més de l’euro per recepta de la Generalitat. Tot això, però, amb els límits de 8 euros mensuals si la renda no arriba a 18.000 euros anuals o de 18 euros si passa d’aquesta quantitat i no arriba a 100.000, en el cas del copagament estatal, i de 36 euros l’any (aquest any) per la taxa de l’euro per recepta catalana. A partir del 2013 el màxim de pagament de l’euro per recepta serà de 61 euros anuals.

Avui potser m’he excedit, però és l’actualitat. Bona setmana!