dilluns, 28 d’octubre del 2013

Comentari Politnómic (político-económic)

TRIBUNALS DE JUSTÍCIA                                                                        Setmana 44

Sens dubte el tema més comentat ha estat la decisió del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg d’anul•lar l’anomenada doctrina Parot, encara que més que anul•lar el que ha fet és desqualificar la interpretació que és va fer de la llei, a partir, crec, de 1995. Aquest mateix Tribunal, una setmana abans, havia aturat, provisionalment, el desnonament de les famílies que ocupaven un edifici de pisos a Salt, al Gironès.

Com no sóc jurista ni res que s'hi assembli, no entro ni surto en el fons de la qüestió. Només observo, llegeixo i pregunto. Inquirit un amic meu, doctor en dret, sobre perquè el que un jutge o tribunal falla pot ser rebatut més endavant per un altre jutge o tribunal i  perquè les lleis, en general, no poden ser escrites de forma inequívoca o que es puguin interpretar de diferent manera, em contesta que “si així fos no caldria que hi hagués jutges”. Deu ser això! Es desmuntaria el “tingladillo” judicial.

Més encara: el nyap del cèntim sanitari que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que vulnera el dret comunitari sobre impostos especials. I que pot tenir conseqüències econòmiques importants si han de tornar els diners. Parlen d'uns 13.000 milions d’euros. Caram que bé!

L’ultima: un tribunal italià ha dictaminat, trenta-un any desprès, que l’actriu de la mateixa nacionalitat, la celebèrrima Sofia Loren no havia d’haver anat a la presó pels problemes fiscals que va tenir l’any 1982. Sort que només hi va estar disset dies i va pagar una multa de més de cinc-cents milions de lires.

Diuen que la justícia és cega. I segurament alguna cosa més, que no dic.



dilluns, 21 d’octubre del 2013

Comentari Politnómic (político-económic)

ALTRE VEGADA......L’ECONOMIA                                                              Setmana 43

Durant tota la setmana les notícies econòmiques han privat sobre les polítiques. Bé, també n'hi ha hagut d’aquestes. Podem citar la picabaralla del protocol entre la vicepresidenta governamental Soraya Sàenz de Santamaria i el president català Artur Mas, la presentació del llibre del propietari de l’agència de detectius Mètodo 3, etc., etc. Però els temes econòmics han sobresortit, començant per les declaracions del president del Banco de Santander, que va dir “el diner ve de tot arreu, això és magnífic”. O la sobredimensió de la noticia que l’Ibex 35 havia tancat la setmana a 10.001,80 punts, o les contínues manifestacions del titular d’Hisenda d’Espanya, que va proclamant que l’any
2014 començarà a crear-se ocupació.

Notcies totalment contradictòries amb l’informe elaborat pel l’economista Juan Laborda, membre del Consell d’Economia de la Fundación 1ª de Mayo de CC.OO, titulat  “La segunda fase de la crisis 2014-2016”. O la molt bona conferència organitzada per la secció local del mateix sindicat, celebrada a la Biblioteca de Figueres el divendres 18, amb gran assistència, i en la qual el doctor en Dret i inspector de Treball senyor Hèctor Illueca ens va informar amb pèls i senyals dels perills per als jubilats, actuals i futurs, de la nova reforma del sistema de pensions de la seguretat social, actualment en fase de tramitació parlamentària, i que si aprova com està redactada en l’avantprojecte comportarà una minva considerable del poder adquisitiu dels més febles.

Caldrà fer-ne un seguiment acurat  ja que el quid de tot plegat és la creació de llocs de treball, que ha de generar més cotitzants a la seguretat social i més bon ambient.





dilluns, 14 d’octubre del 2013

Comentari Politnómic (político-econòmic)

MANTENIR LA CALMA                                                                            Setmana 42

A ningú se li escapa que és nota un cert clima de crispació general, propiciat sens dubte, pel panorama polític i econòmic que estem vivint .Les manifestacions d’uns i altres, a vegades controvertides, no ajuden gaire a un clima de distensió. L’espectacle del Parlament català de la setmana passada n’és un bon exemple. Vaig escoltar una estona el programa de Catalunya Radio del dissabte al matí, El Suplement,  i en parlar de si era oportuna la cerimònia de beatificació de Tarragona d’un grup important de persones, tant els tertulians, com les persones que varen entrar en antena es varen expressar amb un apassionament que feia temps que no sentia.

Ja he mencionat altres vegades que en el llibre “Amor i guerra” escrit per Núria Amat que va obtenir el premi Ramon Llull l’any 2011, una de les darreres frases fa rumiar. Diu, textualment:la Guerra Civil Espanyola va ser el trist resultat del fracàs de la política en la resolució dels problemes socials”.

Encara que actualment l’entorn no sigui el mateix, cal tenir-ho present. Sobretot els polítics. Per tant, com  diuen els anglesos: “KEEP CALM”. I com deien els nostres avis: tranquil•litat i bons aliments, qui els pugui comprar, es clar. Bona setmana i...salut!


dimarts, 8 d’octubre del 2013

VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el dia 8 d'octubre de 2013

VOLUNTARIAT

El tretze de juliol passat vaig ser convidat pel Fòrum de les Famílies Vergés Ginjaume per fer una xerrada al local de La Cate  i parlar de la gent gran, del voluntariat i de l’envelliment actiu. Em va semblar que, com havia col•laborat amb algunes de les entitats de suport a les persones grans, era del que més bé podia parlar. I així ho vaig fer durant aproximadament uns tres quarts d’hora, donant compte del que són i del que intenten fer aquestes organitzacions que depenen de l’administració pública i en concret de l’administració local, ajuntament i consell comarcal, i de l’administració autonòmica, és a dir, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, com poden endevinar, els  vaig parlar del Consell  Municipal de la Gent Gran, del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, del Consell Territorial de la Gent Gran de la demarcació de Girona i del Consell de la Gent Gran de Catalunya.

Totes aquestes entitats estan formades per dones i homes que, voluntàriament, hi esmercen temps del seu lleure i intenten  arribar a les persones que, amb els nostres vots, els  hem donat el poder i la responsabilitat de decisió, ergo polítics, perquè, dintre del seu àmbit, promoguin polítiques que, sense perjudicar cap altre col•lectiu, facin més agradable la vida de les persones grans.
Amb aquest motiu, el Fòrum de les Famílies VG em va fer arribar unes memòries de les seves activitats i em va complaure molt llegir la bona acollida que la seva proposta va tenir a la nostra ciutat. Fundat a mitjan 2007 pel matrimoni format pel senyor Francesc Vergés i la senyora Maria Neus Ginjaume, va engegar el seu programa d’assistència i companyia l’any següent i, per tant, aquest és el sisè any d’activitats.
En el seu discurs inaugural, fet al Cercle Sport, el senyor Vergés va deixar palès que la intenció del Fòrum era ajudar en tot el possible les famílies i fer més suportable la soledat que, moltes vegades, pateixen les persones grans. Soledat que és probable que vagi en augmentant tenint en compte la cada vegada més llarga esperança de vida.

Crec que és d’agrair que en un món tan materialista com el món en què vivim  hi hagi persones com el matrimoni Vergés-Ginjaume que pensin en els altres i que destinin part del seu patrimoni a fer més suportable l’etapa més dura de la vida de les persones, com és, segurament, la vellesa.
I que aquesta estimació als altres contagiï  un grup de persones que volen col•laborar-hi activament i que estan disposades a dedicar unes hores a la setmana a fer companyia a les persones que ho necessiten.
Actualment una vintena de persones formen l’equip de voluntàries, i algun voluntari, que durant l’any 2012 van esmerçar més de 1.500 hores en l’assistència de la gent gran.
El voluntariat és una gran força que mou les consciències i fa més suportable les calamitats que molt sovint pateixen les persones més desafavorides de la societat. La munió de persones voluntàries que mouen entitats com Creu Roja, Càritas, el Banc dels Aliments i moltes altres organitzacions humanitàries, fa que encara no hi hagi un desgavell absolut. I en èpoques de crisi de llarga durada, com l’actual, encara més.

Tampoc em vull oblidar d’una altra mena de voluntariat, que formen les persones que, dintre de les juntes d’associacions i casals de gent gran, s’esforcen per fer més atractives les instal•lacions i que els usuaris hi puguin trobar l’esbarjo necessari.
I també de les associacions de veïns, que intenten ser la corretja de transmissió de les necessitats dels barris amb els ajuntaments. Com diu l’amic Rafa Cañameras: gent de barri!

A tot el voluntariat, doncs, sense oblidar-me de l’associació  Voluntariat de Figueres, grup d’ajuda en qualsevol esdeveniment multitudinari que tingui lloc a la ciutat, com va ser  el dinar de quatre-centes persones de celebració de la Iª Fira de la Gent Gran; l’agraïment més sincer per la seva tasca imprescindible.

Un poble amb gent voluntària és un poble viu. Visca el voluntariat!
                                                   
                                                     Martí Carreras Ginjaume
                                                     President Associació Cultural Gent Gran Alt Empordà
                                                      marticarrerasginjaume@gmai.com
   

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Comentari Politnómic (político-económic)

PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT                                                                        Setmana 41

La presentació anual dels pressupostos marca un moment important de l’exercici. No en va es tracta de saber de quin mal “morirem” durant l’any proper. La distribució dels cada vegada més minvats recursos és una peça clau. Un cop d’ull ràpid ens assabenta que gairebé la meitat del pressupost es destina a despesa social. Important per la càrrega que comporta, però per altra banda es produeix una exclusió de creixement del PIB , per tant, de la creació de llocs de treball.  Segons el meu punt de vista, són uns pressupostos de subsistència i no de creixement. És per això que les manifestacions del cap del Govern espanyol dient que la crisi  ja és un tema del passat, desconcerten  i es contradiuen amb la pura realitat.

La distribució territorial de la inversió per al 2014 és variable. De les 17 comunitats, en 7 és produeix un augment i en 10 una disminució. Catalunya es veu “agraciada” amb un -25%, només superada en menys per Castella-la Manxa i Múrcia amb uns -30 % i -26 %, respectivament, cosa que segurament farà que un bon grapat de catalans i catalanes vegin amb més bons ulls formar part d’un nou Estat.

Les properes setmanes es presentaran els pressuposts de Catalunya, que, de ben segur, també aixecaran polseguera.