dissabte, 10 d’octubre de 2009

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat a l'Empordà el 29.09.09

CONGRES ESTATAL DE LA GENT GRAN (II)

Continuació de les conclusions de la ponència: Envelliment i Participació

16.-Les persones grans realitzen una tasca d’estabilitat i sosteniment de moltes famílies.
17.-Les administracions públiques han de seguir fomentant l’associacionisme de les
persones grans
18-. És necessari garantir l’accessibilitat a les persones grans, possibilitant la supressió
de barreres.
19.- És convenient un moviment associatiu fort per posicionar-se amb un major grau
d’influència davant els poders públics.
20.- Demandar dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, una major atenció
per a les persones grans i les activitats de les seves organitzacions representatives.
21.- El Consell Estatal de les Persones Grans ha de servir perquè les aspiracions del
col·lectiu de persones grans es traslladin als poders públics i siguin preses en
consideració.
22.- Establir protocols interdepartamentals de detecció de maltractaments a les persones
grans (l’únic existent fins ara a Catalunya és el de la demarcació de Girona).
23.- Agilitzar les mesures de tutela, curatela i autotutela.
24.- Garantir un registre eficaç del document de voluntats anticipades o testament vital.
25.- Crear el marc legal necessari perquè totes les persones tinguin el dret a una mort
digna en plena llibertat.
Aquestes tres darreres conclusions van ser una aportació de la Delegació Catalana. A la nostra comarca funciona des de l’any 2002 la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà.

Ponència: Igualtat d’Oportunitats

1.- Som conscients que no hi ha possibilitat d’oportunitats si no existeix una situació
econòmica que ofereixi una cobertura suficient per a una vida digna.
2.- Exigim evitar l’edadisme perquè és un estereotip que influeix negativament tant en
el tracte que es dóna a les persones grans com en la seva pròpia actuació
3.- Exigim que es vigilin estretament i evitin les jubilacions anticipades i que només es
produeixin les de caràcter voluntari i excepcional.
4.-Exigim una formació permanent al llarg de la vida en totes les seves dimensions.
5 .-Exigim que la nostra participació real en la vida pública correspongui i sigui
proporcional a la nostra importància quantitativa i que la nostra participació en la
societat es faci visible.
6.- Exigim el dret a que la prevenció i protecció social i de salut de les persones grans
sigui equivalent a la de la resta de la població. Falten geriatres.
7 - El govern central i els autonòmics actuals i futurs, han de dedicar els recursos
necessaris per el previst desenvolupament de la Llei d’autonomia personal i
d’atenció a la dependència, de forma igualitària en tot el territori nacional.
8 – Recomanem l’adopció d’un enfocament en totes les polítiques públiques que tingui
en compte les relacions de gènere en la vellesa, i mostri l’heterogeneïtat del procés
d’envelliment d’homes i dones.


Ponència: Relacions Intergeneracionals

1.- Entenem com a relacions intergeneracionals les del tipus que siguin que es donen
entre membres de distintes generacions i considerem que les generacions són
interdependents i interactuen entre elles.
2.- Constatem que organismes internacionals com les Nacions Unides i la Unió Europea
han ressaltat la importància de fomentar la solidaritat entre generacions i
desenvolupar noves formes de solidaritat intergeneracional.
3.- Notem que les relacions intergeneracionals a Espanya estan més arrelades que en
altres països, sobre tot en l’àmbit familiar, especialment en el món rural.
4.- Pensem que potenciar aquestes relacions produeix beneficis a totes les generacions
implicades i incideix positivament en qüestions com evitar l’aïllament, la soledat...
i incrementa les possibilitats d’envelliment actiu.
5.- Esperem que l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència contribueixi a reconèixer i valorar millor els
temes intergeneracionals.
6.- Tanmateix, és important tenir en compte els aspectes interculturals que s’entrecreuen
en les qüestions intergeneracionals.
7.- Tenint en compte tot el que hem exposat, proposem a les entitats públiques i
privades potenciar la formació de persones en intergeneracionalitat, capaces
d’engegar programes que afavoreixin la construcció d’una autèntica societat per a
totes les edats.

Estem convençuts que aquest III Congrés marcarà un abans i un després en la consideració de les relacions intergeneracionals com un excel·lent instrument per millorar la qualitat de vida de les persones grans i obtenir els fins que es proposa.
------------------------

Fins aquí les conclusions. Per manca d’espai, en un proper i últim article sobre el tema, em permetré fer uns comentaris.

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticareras.blogspot.com

dijous, 8 d’octubre de 2009

TEATRE EL JARDI - DIA 7 D'OCTUBRE DEL 2009

DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN

Bona tarda a tothom: senyores regidores, senyors regidors, senyora directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, senyores i senyors:

En primer lloc i en nom del les meves companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, els  agraeixo la seva presència a aquest acte final commemoratiu del Dia Internacional de la Gent Gran. I també com a vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya, en representació de l’Alt Empordà, vull agrair al nostre Ajuntament que s’hagi recordat d’aquesta data. Em consta que són pocs els ajuntaments que ho tenen en compte, i en canvi el nostre, a més a més, també celebra un dia de la gent gran per les Fires i Festes de la Santa Creu, atorgant una medalla commemorativa a les persones que compleixen els noranta anys. També aquest any les persones grans vàrem participar, i molt, en el Dia de les Famílies. Per tant, reitero el meu agraïment a l’Ajuntament.

L’ONU va declarar l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran per reconèixer l’aportació social i humana de les persones grans i per això, el dia 1, una delegació del Consell Municipal de la Gent Gran, encapçalada per la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, la doctora Bonany, vàrem visitar els quatre centres residencials per a persones grans de la nostra ciutat. L’Asil Vilallonga, la Residència d’Avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que encara que no és un centre geriàtric, tot i que el 90 % de les persones que hi són ateses superen els setanta anys. Ho vam fer per donar-nos a conèixer com a Consell Municipal de la Gent Gran, tant a les persones ingressades com als seus cuidadors. La visita va ser molt agradable i vàrem poder constatar l’alt grau d’eficàcia i eficiència que s'hi desenvolupa. El centre Bernat Jaume, diferent dels altres, es pot  catalogar  com un dels més ben gestionats en l’àmbit català.

Les fredes xifres de les estadístiques ens diuen que 1 de cada 8 persones més grans de 65 anys pateixen alguna malaltia mental i que en arribar als 85 anys, la proporció és d'1 de cada 2 persones. No és que us vulgui amargar el que resta de tarda, ans al contrari. El que desitjo és que aprofiteu, mentre pugueu, els bons moments i participeu en totes les activitats del vostre entorn: en els casals, clubs, associacions de veïns, centres cívics, fent bo el nostre eslògan “Vells? No. Joves madurs1"Avui llegia a La Vanguardia un article de Màrius Carol, titulat " La Vellesa ja no és lo que era", que acabava amb la descripció que l’escriptora francesa Francoise Giraut, que definia, la vellesa, dient:"no ni ha vellesa mentre existeix el desig". Es a dir ganes de fer coses.

Però també, i acabo, desitjo que sapigueu que quan arribi el dia en  què les forces flaquegin i necessitem ajuda, les organitzacions de suport a les persones grans, estaran preparades perquè siguem atesos de la millor manera possible.

Tant de bo, d’aquí a un any ens puguem retrobar tots plegats.