dissabte, 29 de gener de 2011

BATECS DEL COR IV - Publicat a la Revista de Corfí del mes de gener del 2011

VOLUNTARIAT

Aprofitant que l’any 2011 ha estat anomenat com l’Any Europeu del Voluntariat, avui parlarem una mica del grup de voluntaris i voluntàries que formen l’equip de l’Associació CORfi que porta a terme una de les dues finalitats que és la de fer arribar als malalts i als seus familiars l’ajuda moral i psicològica que ajudi a suportar el cop que per a ells representa assabentar-se que tenen una malaltia cardíaca.

Per descomptat que és una tasca, la del voluntariat, que recomanem a totes les persones que tinguin unes estones lliures i que desitgin emplenar-les ajudant a fer més suportable les contrarietats que la vida ens va posant en el camí. En qualsevol de les múltiples associacions benefico socials de la nostra ciutat i també de la comarca seran ben rebudes.

Des de fa més d’un any el grup de persones que dediquen part del seu temps a les visites de CORfi està format per una dotzena de dones i homes, sòcies i socis, que una vegada per setmana, en grups de dues persones, dediquen unes hores a visitar a l’hospital de Figueres les persones que se’ls hi ha diagnosticat una malaltia cardíaca, i que prèviament han estat autoritzades per fer-ho pels serveis de cardiologia de la Fundació Salut Empordà.

Una de les dues persones visitadores ha tingut problemes cardíacs en temps passats i l’altre no. Normalment, aquesta altra persona sol ser familiar d’algú que sí que els va tenir. D’aquesta manera es pot parlar, amb coneixement de causa, tant amb el malalt, com amb els seus familiars, que moltes vegades, aquests darrers ho passen més malament i estan més angoixats que els mateixos malalts.

Segons la Lluïsa Sánchez Soler, que forma part de la Junta Directiva de CORfi, i que actua com a coordinadora del grup de voluntaris/ies els resultats beneficiosos d’aquestes visites ho són tant per a la persones visitades com pel seus visitadors que veuen recompensada la seva generositat amb la satisfacció que noten en els malalts i les seves famílies.

Encara recordo amb agraïment la visita que em van fer els voluntaris de Gicor, l’associació de la capital de la demarcació, quan dos dels seus membres em van visitar un parell o tres de dies després d’haver-me operat a cor obert a l’Hospital Josep Trueta de Girona, a finals del fred hivern de l’any 2007. El seu testimoni, especialment el del voluntari que va mostrar-me les cicatrius, pràcticament esborrades, d’una operació similar a la meva que li havien practicar feia una pila d’anys, va ser decisiu.

Vaig tenir la sensació que tot seria molt més fàcil del que havia suposat i em vaig reafirmar en la meva decisió d’ajudar a formar a la nostra ciutat una associació similar i així ho vaig fer ajudant al futur president, en Carles Corral, en les primeres gestions i fins aconseguir la constitució de CORfi. Només l’excés de compromisos en les diferents organitzacions de suport a la gent gran en què participo, varen fer impossible que pogués continuar ajudant des de la Junta Directiva, però estic orgullós i molt satisfet d’haver col•laborat en la seva formació.
I, en gran part, gràcies a la visita dels companys voluntaris de Girona. Per això penso que és tant important que aquí es continuï en la tasca empresa.

Ara sí que es compleixen les dues premisses fundacionals de CORfi : la difusió dels hàbits de vida saludable per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, amb la Setmana del Cor i les diferents conferències arreu de la comarca, a càrrec del Dr. Paz, i amb les visites de suport moral i psicològic als malalts.

Per anar acabant, i tal com hem dit repetides vegades, les persones que sobrevivim a un accident de cor hem de fer cas de les indicacions dels metges, hem de complir en les dosis de medicaments que ens receptin, hem de mantenir un pes adequat, hem de fer exercicis físics moderats i, sobretot, no hem de fumar.

Fins a la propera: Cuida’t el cor...cuida’t la vida.


Martí Carreras Ginjaume
Soci nº 2 de CORfi

dimecres, 5 de gener de 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE X XI - Publicat a l'Empordà del dia 4 de gener del 2011

MISCEL•LÀNIA DE COSES QUE PASSEN (I)

L’estiu passat va sortir als diaris la notícia de que a un home gran d’Olot el varen atracar dos joves a qui havia demanat ajuda per pujar una bombona de butà al seu pis.
Quina situació més desagradable i penosa! Quan el bon home pensava que havia trobat una bona solució al seu problema, va resultar que de rebot se li’n va aparèixer una de nova! Es necessita tenir una mala consciència per part dels dos nois de fer un acte així.. A més a més varen reincidir un parell de vegades obligant-lo a treure diners amb la seva llibreta d’estalvis. Segurament que aquests nois no varen pensar que els seus avis o pares es podien trobar en una situació semblant, d’haver de demanar ajuda!
_____________________

També aquest estiu la revista Presència publicava una entrevista al psiquiatre Paulino Castells en què donava compte que en un congrés de geriatria es va dir i comentar que el col•lectiu gitano és el que presenta menys casos d’Alzheimer i que aquest fet es relacionava amb el respecte que l’ètnia gitana té per les seves persones grans, incloent en aquesta actitud la no exclusió de la família, demanar la seva opinió, fer-lo participar en la vida diària, molt lluny de mantenir-lo com un moble vell i inútil. I mentrestant l’Estat francès anava fent la seva campanya d’expulsió de persones gitanes del seu territori!
_____________________

Una altre notícia curiosa va ser la que ens va fer assabentar que al Japó es buscaven persones centenàries, vives o mortes. Explicaven que quan els funcionaris municipals de Tòquio es dirigien al domicili del Sr. Sogen Kato, nascut l’any 1899, per felicitar-lo pel seu 111è aniversari, cosa que el convertia en la persona de més edat de la capital nipona, varen trobar les seves restes juntament amb exemplars de diaris datats el novembre de 1978. Segons els seus familiars, es va tancar en una habitació per convertir-se en un Buda vivent. Mentrestant els seus familiars continuaven cobrant la pensió. El cas no és únic, es busquen més persones centenàries, i en una sola setmana ja han trobat que unes sis persones no saben on són, A més de les possibles estafes en les pensions, el que preocupa és que al Japó, on la vellesa sempre havia estat objecte de respecte, s’ha vist obligat a assumir el mal tracte que dispensa als seus grans, en un nou exemple del xoc entre modernitat i valors tradicionals. Molts dels desapareguts han estat enviats a asils i els seus familiars han perdut la seva pista; altres simplement han mort sense que ningú es preocupi de registrar la seva defunció.

Japó és la població més envellida del món. La seva edat mitjana és de 44 anys, mentre que la mitjana mundial és de 28 anys. De persones centenàries es calcula que n’hi ha més de 40.000. D’aquí a 40 anys, al 2050, l’ONU estima que n’hi hauran més de 800.000 No m’estranya, doncs, que mentre Europa i América del Nord necessita importar cuidadors i cuidadores provinents de països menys desenvolupats, ells intentin que les persones grans siguin cuidats per robots, i estan dedicant grans esforços al seu millorament.

_______________________
.
Un altre notícia interessant arribava de Castelló de la Plana. Resulta que els inquilins d’una residència de persones grans s’apunten al senderisme intergeneracional, ja que una colla de joves “scouts” castellonins varen decidir que a les persones grans no els aniria malament una mica d’aire fresc i algun passeig pel camp. El Grup Scout 377 de Sant Francesc, a Castelló de la Plana, va proposar a la direcció de la residència adoptar per als residents de persones grans La Chaleta, un programa de senderisme. Varen preparar el recorregut, garantint que fos en plena natura, però accessible i segur per als que anessin en cadira de rodes o caminadors. Els organitzadors varen manifestar que no els fa mandra treballar amb gent gran. Al revés, diuen que són molt agraïts. El caràcter intergeneracional del projecte i la possibilitat de passar un dia amb els “scouts” va il•lusionar els grans més que la sola idea de l’excursió. I els organitzadors varen manifestar que els va agradar la idea de plantejar un projecte en què el que importa es fer caure barreres, tant físiques com d’edat, i finalment van manifestar que molta gent gran està massa reclosa entre quatre parets, .i que els convé prendre l’aire..

-------------------------------
Són només quatre casos de les coses que passen a les persones grans i que hem volgut reproduir per demostrar que aquestes són tan diverses que els pot passar de tot. Exactament igual que a la resta de les persones, encara que siguin més joves. Per alguna cosa Picasso deia” S’han de complir molts anys per arribar a ser jove” i un innovador científic català diu ”sóc un home jove a qui li encanta complir anys”

Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com