dimarts, 30 de març de 2010

GRANS AL DIA -V- Publicat a la Revista Seny i Rauxa del mes de març del 2010

Continuant amb la política de difusió que ens hem proposat la Unió de Consells Consultius de la Gent Gran de la demarcació de Girona, el passat 14 de gener va tenir lloc a la capital i concretament a l’Auditori Narcís de Carreras de “la Caixa”, una nova sessió de conferències dintre del cicle genèric “Per un futur més clar”.

En aquesta ocasió varen fer ús de la paraula, en la primera part, l’Honorable Conseller de Governació i Administracions Públiques, el Sr. Jordi Ausàs, que ens va parlar de Gent Gran, valors de present i de futur per a Catalunya, en què va elogiar l’activitat que desenvolupen les persones grans, sobretot en els Casals de Gent Gran, siguin de la Generalitat o d’altres institucions públiques o privades. Va dir que li sobtava que en determinats cercles oficials les persones jubilades siguin qualificades de “classes passives”, quan la realitat és que mai havien estat tan actives com ara.

Va finalitzar encoratjant-nos d’insistir en les nostres peticions ja que, va dir, la gent gran és mereixedora de tota l’atenció per part de la Generalitat.

Hem de dir que la Conselleria que dirigeix el Sr. Ausàs té a càrrec els equipaments dels casals i centres cívics de la Generalitat de Catalunya.

La segona part va a anar a càrrec de la Doctora Carme de Castro, metgessa de família i llicenciada en medicina medi ambiental, que va parlar de Voluntats anticipades i mort digna, tema punyent que preocupa a molta gent.

Ens va explicar amb detall els diferents passos que cal fer per arribar a formalitzar el testament vital, que a Catalunya està regulat per la Llei 21/2000 de 29 de desembre sobre els drets d’informació referent a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica i el Decret 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades.

No explicaré quins són els avantatges de tenir fet un testament vital o document de voluntats anticipades, ja que en aquest mateix número de Seny i Rauxa, la ploma molt més autoritzada que la meva de la Doctora Bonany, Regidora de Salut, entre altres responsabilitats, de l’Ajuntament de Figueres, ens en farà un compendi real.

Només diré que tenim a disposició de qui vulgui un model de document que es pot formalitzar davant de notari, o bé signat per tres testimonis, dos dels quals no han de ser familiars. Cal enviar el document al Registre General de Voluntats Anticipades de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, encara que no sigui imprescindible per a la seva validesa.

Només afegir que el DVA (Document de Voluntats Anticipades) es pot renovar, ampliar i revocar, deixant-lo sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de la persona atorgant.

Per anar acabant, només afegir que les persones que estiguin interessades a assistir a Girona a les conferències que periòdicament organitza la Unió de Consells Consultius de la Gent Gran, ens ho faci saber deixant el seu nom i telèfon de contacte a la Consergeria del Casal, a l’oficina de l’Associació de Gent Gran o, si els va més bé, al mateix Consell Comarcal, Àrea de Benestar, carrer Nou 48, 2n., o també al Club Caixa Catalunya, abans Sant Jordi, carrer Joan Maragall, 5.

El viatge és totalment gratuït. Se surt poc abans de les nou del matí i es torna a Figueres sobre les dues de la tarda. A la mitja part de la sessió es dediquen uns deu minuts per prendre un cafè o refresc i alguna pasta.

En el proper número els parlaré de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà, constituïda l’any 2006, a la qual volem donar-hi una embranzida revitalitzadora i necessitem l’ajuda de tothom.


Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya..

dissabte, 27 de març de 2010

BATECS DEL COR (Publicat a la Revista de CORfi núm 1. Abril del 2010)

QUÈ VOL DIR SER SOCI/SÒCIA DE CORfi

Les finalitats de l’associació estan perfectament descrites en els estatuts. Com a soci fundador de CORfi recordo que des del primer moment ho vàrem tenir molt clar.

Bàsicament són aquestes dues:

Difusió dels mètodes per portar una vida amb uns hàbits saludables que evitin, en la mesura del possible, les complicacions cardíaques i procurar una ajuda moral i psicològica als malalts i familiars de persones implicades en les malalties del cor.

I això és el que fa l’associació: la difusió a través de les conferències a diverses poblacions de la comarca, la setmana del cor, edició de material publicitari, col·laboracions en campanyes sense tabac, etc.

També fan visites als malalts a l’hospital i seguiment de la seva evolució un cop han tornat a casa, procurant, mitjançant les paraules adequades, fer-los veure que la recuperació és possible, que no s’acaba el món i que ben aviat podran fer una vida normal seguint, és clar, la medicació adequada i els consells dels cardiòlegs.

Per fer aquestes tasques de manera eficient fa falta una organització que comporta unes despeses. D’aquí la necessitat de tenir com més soci/sòcies millor. Ser component d’una associació com CORfi vol dir que amb la petita contribució econòmica que fem podem ajudar i molt a la recuperació psíquica dels malalts, tornar-los els ànims i qui sap si evitar que algú pateixi la malaltia si fa cas dels consells per dur una vida cardiosaludable.

Per tant, ser soci/sòcia ha de significar una satisfacció moral i mai pensar que per ser-ho es puguin gaudir d’algunes avantatges de tipus material o de tracte diferent per part dels professionals de la medicina, que, com tots sabem, es dediquen en cos i ànima als seus pacients sense preguntar qui són i d’on vénen. És necessari no confondre l’associació amb una mútua mèdica, en què sí que els seus socis, mitjançant el pagament d’unes quotes quasi sempre força cares, poden tenir accés a unes prestacions com visites mèdiques, proves i operacions quirúrgiques. La recompensa del soci/sòcia de CORfi ha de ser la satisfacció de contribuir al major benestar dels malalts del cor i dels seus familiars i procurar evitar els hàbits que propicien la propagació d’aquestes malalties.

Quan el dia tres de març de l’any dos mil set, tres dies després d’haver petit una operació a cor obert, amb la col·locació de tres bypass, vaig veure entrar a la meva habitació de l’hospital Josep Trueta de Girona un parell de persones del Gicor, que em varen parlar de la seva associació i em vam pronosticar que dintre de pocs dies jo tornaria a estar bé, em van aixecar els ànims de tal manera que vaig tenir clar que havia d’unir els meus esforços als d’en Carles Corral per fer una cosa semblant a Figueres.

Tu que llegeixes aquestes línies i que ets soci/sòcia de CORfi, segurament tens algun familiar, amic o company que tindria ganes de poder ser part d’aquest projecte. Proposa’ls que s’uneixin a nosaltres. Amb l’esforç de tots es podrà engrandir l’associació i fer més activitats en benefici dels que ho necessitin. Aquestes malalties toquen a tothom, joves i grans.

Pensem que, després de l’etapa de constitució, l’associació ha entrat en un període de consolidació i que s’han establert les bases per fer una bona feina. A les dones i homes que formen la Junta Directiva, sòcies i socis com nosaltres, se’ls ha d’agrair la dedicació voluntària i totalment desinteressada per assolir les fites que figuren en els estatuts, igual que a tots els delegats i delegades escampats per la nostra comarca.

Per acabar m’acomiadaré amb el meu eslògan preferit “Cuida’t el cor...cuida’t la vida”. Per cert, original de la Marta Munjó Purcalla, filla de l’Albert Munjó Serrats, ex-secretari de l’associació.

Fins a una propera ocasió. .


Martí Carreras i Ginjaume
Soci número 2 de CORfi

dimarts, 2 de març de 2010

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI (Publicat al setmanari l'Empordà el 02 de març de 2010)

ECONOMIA (III)

Ja vaig tocar el tema econòmic en els meus articles de setembre del 2008 i juliol del 2009. Pensava que ja ho havia dit gairebé tot sobre l’economia de les persones grans, es a dir, de les persones jubilades, amb pensions petites. No obstant això, aquest darrer any s’ha donat una circumstància pràcticament inèdita que ha propiciat que torni amb el mateix tema.

Crec que ha estat la segona vegada, des de l’adveniment de la democràcia l’any 1978, que l’IPC (índex de preus al consum) ha pujat per sota del 2%, que era l’increment previst i el calculat per l’augment de les pensions. En concret, ha sigut del 0,3% de novembre 08 a novembre 09. El Govern, amb bon criteri no ha demanat que és tornés el diferencial del 1,70% cobrat de més pels pensionistes, i ha actual igual com va passar l’altra vegada. O sí que s’ho ha cobrat? Doncs, depèn de com es miri. Si l’IPC hagués sofert un increment més alt, el Govern només hauria apujat l’1%, per regla general, les pensions per l’any actual? Potser sí, potser no.

D’altra banda ja he explicat que la fórmula per calcular aquest índex (l’enganyifa de l’IPC, com li dic jo) és del tot desfavorable per les persones jubilades amb pensions mínimes. Un dels condicionants per haver reduït tant l’increment, i que bona part de l’any fos negatiu, ha estat la baixa del barril del petroli i conseqüentment de la benzina, que penso jo que no gasten en excés les persones jubilades i molt grans, que són les que cobren les pensions mínimes. En canvi, sí que són clientes de les companyies d’electricitat que han apujat les seves tarifes en dues ocasions durant l’any passat, fins crec recordar un 9%.

La petita paga que suposava el diferencial entre l’increment previst i el reflectit en l’índex (que no és el real, penso jo) suposava una petita ajuda per les economies més dèbils, que són les que pretenem ajudar amb els nostres comentaris. I aquest any se n’ha anat en orris, i creguim-me que per a alguns una ajuda de cinquanta euros a finals de gener els pot arreglar el mes. Què hi farem!

Per altra banda penso que preveure un increment dels preus d’un 1%, en un any que ja s’ha dit que l’IVA general passarà del 16 al 18%, a partir del mes de juliol, em sembla que és pecar d’ingenuïtat. O saben el que es fan?. Naturalment que tenen més elements que jo per fer els càlculs i tant de bo encertin.

Un altre motiu de greuge per a les economies dèbils és la minsa remuneració que pels seus estalvis ofereixen les entitats financeres, que en general no passen per un bon moment, immerses les caixes d’estalvis en processos de fusió entre elles, menys la grossa. El Govern també ha volgut sucar un mica més i ha incrementat l’import de les retencions que passen del 18 al 19%. Una volta més de rosca que perjudica els menys adinerats, com sempre passa. Que els que sobrepassin els 6.000 € anuals d’interessos la retenció sigui del 21% no els perjudica en absolut. De ben segur que els agradaria poder pagar-los! M’abstinc de comentar l’augment de les retencions de les pensions a causa de la supressió dels cèlebres 400 €, perquè les persones que cobren pensions mínimes, que són de les que parlem avui, cobren tan poc que ni tenen retencions.

Per acabar, voldria anunciar una bona mesura acordada pel Govern i que aplaudeixo, ja que va encaminada als més dèbils, que cobren pensions mínimes. És la creació de la unitat econòmica unipersonal. Fins ara hi havia pensionistes amb cònjuge a càrrec i amb cònjuge no a càrrec. A partir del 2010 hi ha una altra categoria: sense cònjuge, que seran els perceptors de pensions contributives del sistema de la Seguretat Social per les contingències de jubilació, incapacitat permanent i viduïtat, que formin una unitat econòmica unipersonal, i que hagin de fer front amb la seva pensió al manteniment d’una llar. Cobraran una pensió una mica més elevada que les pensions amb cònjuge no a càrrec, que per aquest any és de 30 € més cada mes. Poca cosa, però menys és res. La Llei que regula aquesta mesura també diu que aquests pensionistes “experimentaran durant els pròxims quatre anys apujades addicionals del seu complement de mínims, que els permetin assolir en aquest període els nivells de renda mínims necessaris per al sosteniment de la seva llar. Es tindran en compte els ingressos de què disposi el pensionista, així com el patrimoni, exclòs el seu habitatge habitual, i el seu finançament es realitzarà amb càrrec a l’aportació dels Pressupostos Generals de l’Estat a la Seguretat Social.”

Des del Consell de la Gent Gran de Catalunya continuarem treballem perquè les pensions de viudetat vagin arribant als nivells necessaris per viure dignament. Que és el menys a què es pot aspirar. Que tinguem sort!.


Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com