dilluns, 29 d’agost de 2011

L'EDAT NO COMPTE ! ....O SÏ ? Setmana 35 - Fútbol i més Fútbol

Als afeccionats a l’esport del futbol, vull dir a l’espectacle televisiu, els espera una temporada farcida de partits a totes hores del cap de setmana, i el ressopó del dilluns al vespre, per si encara trobaven que no en tenien prou. Dissabtes tarda i nit, i diumenges igualment, fins i tot a les 12 del migdia, i així la festa serà completa. I ja, a mig mes de setembre, la champions dels dimarts i dimecres i altres copes europees de menys impotància..

Fa més de trenta anys, durant l’anterior règim, es deia, i segurament era veritat, que els que manaven els interessava fer força futbol per la televisió, perquè d’aquella manera distreien el personal i no tenien temps de pensar en altres coses: de com anava el país, etc. No crec que ara els motius siguin els mateixos. Hi ha llibertat total d’expressió i les opinions es poden donar pels mitjans moderns de comunicació. O penseu que potser sí, per tal de propiciar un estat general d’adormiment del poble?

Un incís: tal com diu l’entrenador del Barça, la rivalitat entre aquest equip i el Real Madrid ha arribat tant lluny, que algun dia es faran mal de debò i tot seran lamentacions. Una mica de seny, per favor!

Sigui com sigui, el cap de setmana passat va començar la lliga. Que la sort acompanyi el vostre equip favorit! Ah, entre partit i partit, llegir algun llibre interessant potser no hi sobraria.
-----------------------------------------

dilluns, 22 d’agost de 2011

L'EDAT NO COMPTE !....... O SÍ ? Setmana 34 -Exemple a seguir

L’empresari nord-americà Warren Buffet, tercera fortuna del món per darrere del mexicà Carlos Slim i del seu compatriota Bill Gates, ha fet unes manifestacions criticant la política tributaria de l’actual president dels EEUU, Barek Obama, i ha vingut a dir que els “megàrics”, com és el seu cas, han de pagar més impostos, ja que és vergonyós que els treballadors paguin proporcionalment més. Diu que ell, l’any passat, va pagar poc menys de 7 milions de dòlars, que representaven el 17,40% dels seus guanys, i que la mitjana del que varen pagar els empleats de les seves empreses va ser del 36%.

Com podeu suposar no conec de res aquest senyor, però en principi, les seves manifestacions m’han fet veure que actituds com aquesta haurien de sovintejar molt més. Sobretot per la manera en què s’ha manifestat. Ja sabem que els americans del nord, els grans rics, vull dir, són amants de crear fundacions i revertir guanys. Però sempre queda el dubte de si a través d’aquestes organitzacions eludeixen pagar impostos.

Ell no. Va directament al gra i proposa que deixin de tenir exaccions fiscals i que han de pagar més. Que ús sembla si provéssim d’aplicar-ho aquí? Si més no seria una bona rentada d’imatge dels nostres rics que surten al Forbes, no?

dimarts, 16 d’agost de 2011

L'EDAT NO COMPTE! ......O SÍ ? Setmana 33 - La Noticia del dia.

Tal com va apuntar al Facebook l’Alfons Gumbau Massó, la notícia de portada del TN del migdia, d’ahir dia 15, de TV3 va ésser el fitxatge del futbolista Francesc (Cesc) Fàbregas al Barça desprès d’alguns mesos, o anys, d’intentar-ho.

Amb la quantitat de coses que passen a casa i fora de casa, donar prioritat de portada a un tema esportiu, per molt que ens agradi l’esport, considerem que no és seriós. El club blaugrana pagarà una quantitat de diners penso que exorbitant, es parla de 29 milions d’euros, més 5 de variables i 5 més que el jugador hi posarà del seu sou a raó d’1 milió anual. Òndia, quin serà el sou d’aquest jugador que pugui donar un milió d’euros cada any?

Vaja, que en una època en que milers i milers de joves, amb carreres universitàries i masters a dojo, tenen dificultats per trobar feina, que la noticia del dia 15 d’agost, dia de festa major en molts pobles i ciutats, sigui el fitxatge d’un futbolista i la quantitat de diners que se li paga, ens hauria de fer rumiar una mica. Més aviat penso que hauria hagut de ser una noticia per no ser gaire airejada, sobre tot vist l’estat actual de les economies de tot el món. Però que hi farem! Hi ha el que hi ha! Serà perquè és temps de vacances?

L'EDAT NO COMPTE !...O SÍ ? 15 d'agost del 2011 - Iniciació

Iniciem una nova sèrie setmanal en la qual procurarem donar el nostre punt de vista envers els temes d’actualitat de caire general, siguin de la nostra ciutat o no. Intentarem trobar el costat bo dels esdeveniments. Malgrat això, també farem avinent la nostra repulsa quan sigui necessari. Parlarem de tot, d’esports, de política, de cultura, d’economia, de temes socials, etc. I ho farem d’una manera planera, sense gaires embuts, ni aprofundint amb excés. Més aviat deixant a l’aire les possibles solucions. Textos curts, d’unes vint línies com a màxim. Serà l’opinió d’una persona gran que intenta viure en un món canviant en el qual sembla que ningú hi està totalment de gust. Intentarem demostrar que no és veritat que qualsevol temps passat ha estat millor. A totes les èpoques hi ha hagut dificultats per a moltes persones, mentre que altres no ho han passat del tot malament. L’edat no ha ser cap obstacle per veure les coses clares, i les vivències han de servir per quelcom més que per tenir nostàlgia i somniar en allò que hagués pogut ser i no va ser. En un estat general de coses en què predomina la immediatesa de les xarxes socials, un cop d’ull més assossegat a tot plegat pensem que no hi sobrarà.

dimarts, 2 d’agost de 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà del dia 16 d'agost del 2011

JA LA BALLEM!

Farà dues setmanes que han estat aprovats al Parlament de Catalunya els pressupostos de la Generalitat per l’any 2011 que venen amb les anunciades retallades que la situació actual de l’economia del país requereix.

En hi posem de la manera que vulguem, no queda altra solució que complir les directrius europees. O rebaixem el deute fins al límits que ens han dit, o tindrem el perill de que hàgim de demanar socors amb les nefastes conseqüències que hem vist a Irlanda, Portugal o Grècia. Aquesta vegada va seriosament. No hi ha cap economia mundial que resisteixi un augment del deute que ha passat, en cinc anys, del 2006 al 2010, ambdós inclosos, de 14 mil milions a prop dels 32 mil milions, i amb una previsió per l’actual 2011 de 37 ½ mil milions d’euros.

El Departament de Benestar Social i Família té un pressupost d’exactament el 10% menys que l’any passat, i, per tant, disposarà de 1.746 milions d’euros dels quals 531 seran per a l’atenció a les persones amb dependència i 588 milions a prestacions socials.
Amb la resta, poc més de 627 milions, haurà de fer front a tot el reguitzell de despeses del departament, que suposo no són poques.

Per tant, podem dir que després de tres anys de crisi, és ara quan vertaderament ha començat el ball, o almenys quan la música sona amb més estrèpit. Mentre es podia anar tirant engreixant el deute, doncs mira, qui dia passa any empeny. Però això s’ha acabat, segurament per molt de temps o qui sap si per sempre.

El Sr. Cleries, conseller del Departament, ja va fer de seguida les primeres declaracions, per anunciar, a desgrat seu –“no tenim més remei”-, va dir, que per complir amb els ajustaments pressupostaris s’han de suprimir els ajuts a les famílies que tinguin fills fins a tres anys (i en famílies monoparentals i nombroses fins als 6 anys). Precisament aquestes ajudes havien estat implantades per l’anterior govern de CiU, com a foment de la natalitat.

Un altre estalvi provindrà del programa “altres serveis de protecció social”, com la suspensió de préstecs a entitats socials per a inversions i projectes d’innovació, així com la reducció de subvencions a entitats, especialment per a festes i altres activitats. Va remarcar que, tot i això, les retallades no afectaran a les famílies més vulnerables, ni a la infància ni a la dependència.

Caldrà, doncs, estar atent a com es vagin desenvolupant els fets. Arran de les manifestacions dels anomenats “indignats” vaig escoltar a Tv3 unes manifestacions d’una persona vinculada al Banc d’Espanya, del que no dic el nom perquè no estic segur de saber-lo amb exactitud, que deia, més o menys, que “ja seria hora que els Governs dediquessin més esforços en les politiques per afavorir els joves, encara que anessin en detriment de les que es dediquen a les persones grans”. Vaig contestar immediatament a través del Facebook, que les persones grans no admetríem cap més retallada en els nostres drets adquirits després de molts anys d’esforços personals i col•lectius, ja que alguns dels jubilats actuals hem passat anys molt difícils, com els 40 i 50 del segle passat que, segons el meu parer, i en molts aspectes, no tenen res a envejar als temps actuals. I afegia que segurament les persones grans no teníem la força física i els estudis universitaris dels joves d’ara, però que també sabríem respondre amb arguments contundents i democràtics, a través de les nostres organitzacions.

Ja veieu, doncs, que la feina que tenen els polítics actuals requereix una gran dosi de imaginació per anar sortejant, amb els mínims entrebancs possibles, les dificultats de la vida actual. Al igual que a les famílies, la manca de recursos econòmics ha de fer avivar l’enginy. Quan la bossa és plena no costa gaire fer grans coses, és quan les vaques són magres que cal afinar i demostrar el talent i la vàlua. Esperem que els que hem escollit, entre tots, per governar-nos, estiguin a l’altura de les circumstàncies.

Procurarem tenir-vos ben informats. Almenys aquest es el nostre desig.

Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com