diumenge, 24 de maig del 2015

FELICITATS FUTBOL CLUB BARCELONA

Vull felicitar al Futbol Club Barcelona per haver aconseguit el campionat de lliga de futbol de 1ª divisió 2014/15, penso de manera ben merescuda. Però he de dir que el partir d’ahir a l’Estadi em va decebre. Primer presentant un equip de pa sucat amb oli, amb 9 suplents, entre ells un porter que li van xutar quatre vegades a porta, dos van ser gols i un va anar al travesser. I desprès per l’actitud dels jugadors la darrera mitja hora, desprès de l’empat del Deportivo. No van lluitar gens per guanyar i semblava que l’empat ja els hi anava be. Amb això van perjudicar un tercer, que no m’importa qui fos. Penso que és adulterar la classificació. L’entrenador del Barça va dir a la roda de premsa que havien jugat com sempre. No és veritat, si sempre haguessin jugat com ahir no serien campions.  I això d’abaixar els braços no és la primera vegada que passa. En el partit de tornada de la “champions”, al camp del Bayern, la segona part es va sortir a deixar fer i així va arribar l’empat i desprès la derrota, penso jo per no humiliar al Pep, que perdent hauria estat el quart partit seguit que perdia, i hauria estat fortament criticat. Però, mira, amb allò no van perjudicar a un tercer, només se’n va ressentir la seva reputació.  Ahir ja se sabia que es podia perjudicar a un altre. Ja sé que quan un equip no li va res, i això sol passar quan s’ha aconseguit el títol, els partits són pur tràmit. Però si el Barça és més que un club ho hauria de demostrar sempre. Ja saben que la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar!.

Cada vegada em costa més d’interessar-me per futbol professional que d’esport no en té absolutament res. Si barregen quantitats enormes de diners i penso que són un mal exemple pels nois i noies que hi juguen per plaer. També el comportament, ratllant la violència, de determinats jugadors, i els tripijocs de la FIFA fa que tot plegat em sembli digna de crítica. Encara que no tot lo dolent és exclusiu del futbol. Els comportaments d’alguns dels màxims dirigents polítics tampoc són exemplars. És el món actual!.

Sé que alguns culers recalcitrants no els agradarà el que dic, però és el que penso. I com deia en Tardà, “algú ho havia de dir”.  Ha, desitjo de tot cor que el Barça faci el triplet!. Salut!

dilluns, 11 de maig del 2015

ELECCIONS MUNICIPALS

Fa gairebé un any i mig  que vaig deixar de fer els setmanals  comentaris polítnomics (polític - econòmic). Avui, però, en faré una excepció perquè tinc ganes de parlar de les eleccions municipals.

No sé si serà perquè cada vegada sóc més gran, o perquè mi fixo més, o què caram serà, però noto un cert nerviosisme entre les persones que es presenten com a candidats dels diferents partits per ser regidors o regidores. En primer lloc,  vull dir que és descoratjador que en les darreres eleccions del 2011 l’abstenció, a la nostra ciutat, fos del 50%, més o menys, encara que ja sé que les actuacions d’algunes  persones que es dediquen a la política són decebedores i per tant la gent, els votants, se’n recorden. Però seria bo esmentar que els que ja som grans vàrem haver d’estar molts anys sense poder exercir aquest dret democràtic i, per tant, no l’hauríem de desaprofitar.

Per altra banda crec que les eleccions municipals són les que més afecten a les persones en molts àmbits. No li  demanaràs  per la vorera trencada al diputat europeu, al del Congrés de Madrid o al del Parlament de Catalunya. Una vegada dit això, també vull dir que no m’agrada el funcionament dels partits polítics (fins i tot em desagrada el nom de partit: sinònim de trencat, desfet, dividit, fragmentat, etc.) I si no, escolteu quan algú surt d’un partit com en diu les mil i una, amb excepcions que confirmen la regla. Per a mi, són un niu d’enveges, intrigues i travetes. Però, és clar, la democràcia és això (algú va dir que era el sistema menys dolent de govern) Fixeu-vos-hi, el menys dolent, no el menys bo! Però si hem escollir entre democràcia (imperfecta) o dictadura, no té color. Democràcia sempre!

Tot això és per dir que penso que més que les sigles del partits hauríem de valorar que les persones que es presenten siguin honestes, que vulguin treballar pel poble, que cobrin segons el temps que s’hi dediquin, sense exagerar, penseu que actualment hi ha una gran quantitat de llicenciats en diverses carreres que cobren sous de misèria, que tinguin en compte  les persones, en especial a les més desprotegides.

Podria dir algun nom d’alcaldes de la comarca, ben a prop de Figueres, que els votants del seu municipi els votarien sense mirar les sigles del partit o grup pel qual es presenten. Perquè? Doncs perquè durant els anys que han estat han treballant per a la gent i  no ha semblat que s’aprofitessin del càrrec que ocupaven.

Per tant animo  totes les persones que es presenten a les eleccions i, que una vegada escollides per la ciutadania entraran a la casa gran, siguin de l’equip de govern o de la oposició, que treballin  conjuntament per aconseguir una ciutat que sigui admirada per tothom, transparent i culta, digna successora d’aquella Figueres de final del segle XIX i principi del XX que va destacar en política, en cultura, i socialment. Que així sigui!


dimarts, 5 de maig del 2015

VIST AMB BONS ULLS

MALALTIES, SANITAT I METGES

Fa uns mesos una persona coneguda em comentava que el seu marit havia patit una angina de pit i que estava molt espantat. Bé, d’entrada, cal dir que és un avís seriós i com a tal cal prendre les precaucions necessàries i seguir les indicacions dels metges. Una vegada dit això, he de dir que li vaig comentar que podia donar  gràcies perquè potser li havia estalviat de tenir una malaltia més important com pot ser un infart de miocardi, que tampoc seria per espantar-se, donat l’alt percentatge d’infarts que se solucionen satisfactòriament.

Voldria, doncs, animar les persones que es troben en alguna d’aquestes circumstàncies i dir-los que avui dia la ciència mèdica està molt avançada, també en aquesta especialitat, i té un munt de solucions. I ho dic per experiència pròpia. Quan encara no tenia quaranta-dos anys, l’any 1975, vaig patir un infart agut de miocardi, en una època en què  les coses no estaven com ara. En aquest sentit, voldria transmetre el meu agraïment al doctor que em va atendre, que va ser el doctor Joan Forment i Soler (e.p.d.) i que ho va fer d’una manera exemplar durant vint anys. També el meu reconeixement al doctor Ernest Vila Forment que ho va fer fins que varen treure els especialistes de l’ambulatori.  I finalment, als cardiòlegs que fins ara m’han atès a l’hospital de Figueres, primer el doctor Marco Antonio Paz i actualment la doctora Sara Darnés Soler. Sense oblidar-me dels metges especialistes en cirurgia cardíaca, encapçalats per la doctora Remedios  Rios,  que el darrer dia del mes de febrer de l’any 2007  varen operar-me a cor obert a l’hospital universitari doctor Trueta de Girona, i  em van col·locar tres bay pass que fins al dia d’avui funcionen magníficament. I per a molèsties més comuns i seguiment dels controls, el metge de família Jesús de Pablo Martín al CAP Ernest Lluch. Un agraïment especial per a la psicòloga Blanca-Rosa Serra Rosa que l’any 1976 em va fer sortir del pou de la depressió i amb va posar el cap en ordre que havia quedat en un estat llastimós, sense esma ni voluntat.

Tot això és per dir que fa unes tres setmanes que es varen complir quaranta anys des d’aquella nit d’abril del 1975, dels quals vint-i-un els vaig passar treballant i, per ara, i que duri, dinou de jubilat, de manera totalment normal i sense estalviar-me maldecaps.
Això sí, he estat molt curós a complir estrictament les indicacions mèdiques, en el que fa referència a la medicació i, sobretot, en el menjar i beure, encara que he de dir que aquí he tingut la col·laboració de la meva dona que no ha deixat que mai m’extralimités excessivament i ha vigilat la meva dieta.
Per tant,  a les persones que es trobin en aquests casos que procurin no defallir. Tenim una sanitat bona i uns metges i metgesses que estan totalment al dia dels nous avenços i teràpies que calen en cada cas.
I a més a més, a Figueres i l’Empordà tenim l’Associació Cor-fi que funciona des de l’any 2008 i dóna suport anímic als malalts i familiars.  Associació que vaig ajudar a fundar junt amb l’amic Carles Corral Cullell, el president, i amb l’entusiasta i imprescindible ajuda del doctor Marco Antonio Paz que sempre està disposat a fer conferències per anar explicant tot el que fa referència a l’especialitat cardiològica.

Alguna vegada en els meus escrits he lloat la sanitat pública, malgrat el deteriorament que ha sofert amb les retallades que es van produint des del començament de la crisi, que han provocat un allargament de les llistes d’espera i, el que és més penós encara, una reducció dels sous del personal sanitari. Si alguna cosa haurien de tenir clar els nostres polítics és que tots nosaltres, una de les coses que valorem més els administrats és la de ser ben atesos quan ens arriba l’hora de les malalties. Si les coses funcionen els més bé possible és gràcies a l’abnegació del personal mèdic i sanitari que es multiplica per atendre els malalts.

L’esperança de vida va en augment i cada vegada hi ha més persones que sobrepassen els noranta anys i  moltes el centenar, però és obligat dir que gairebé totes, per no dir la totalitat, necessiten de les medecines  i dels metges. Quan un és gran i, a aquestes edats podríem dir vell, el que més es valora és sentir-se ben atès. Pensem-hi doncs, i agraïm  als que vetllen per la nostra salut amb la seva dedicació. Per tant, en nom de tots els  que us necessitem, moltes gràcies.

Martí Carreras Ginjaume
Articulista
marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://.facebook.com/marticarrerasginjaume
http://.twitter.com/marticarrerasgi