dimarts, 28 de juliol del 2015

VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el dia 28 de juliol de 2015

CONSISTORI MUNICIPAL

Vaig assistir al primer ple del renovat consistori, que va ser de caràcter extraordinari. Després de la sessió d’investidura del 13 de juny, volia comprovar com es desenvolupava el nou equip de govern, compost,  a més de l’alcaldessa, de  6 regidors  de CiU i 3 dels PSC, inclòs el  primer i únic tinent d’alcalde. És a dir 10,  i 11 a l’oposició. Dels 21 regidors,  11  són nous, els 3 de les CUP, 3 d’ERC, 2 de C’s, 2 del PSC i 1 CIU,  i la resta, 10, ja sabien que era fer de regidor o d’alcaldessa, 2 del PPC, 1 del PSC 1 de CExF i 6 de CiU. Una curiositat: 11 de nous i 10 d’antics, la mateixa proporció entre oposició i  equip de govern. Dels 10 de l’equip de govern, 7 són veterans i 3 són nous (70% i 30%, respectivament). Dels 11 de l’oposició, 8 són nous i 3 d’antics  (72,73% i 27,27% respectivament). Per tant, l’equip de govern es composa d’una majoria absoluta de persones de l’anterior consistori.  Faig notar que encara que algun regidor figurés en la candidatura com a independent, l’he catalogat dins del grup pel qual es va presentar. Crec que n’hi ha dos o tres casos. Dels 21 regidors i regidores, inclòs l’alcaldessa, 8  són dones i 13 són homes. Dels 10 de l’equip de govern, 7 són homes i només 3 dones, inclosa l’alcaldessa. Primera conclusió: els que governaran, la majoria ja tenen experiència. Els que estaran oposant, la majoria són novells. Això és bo, o dolent? Ah, el temps ho dirà.

Abans d’entrar en el que va ser el ple extraordinari m’agradaria dir que aquests 21 regidors i regidores van ser votats per 13.018 persones, que representen el 48,63 % i que l’abstenció va ser de 13.749 persones, és a dir, el 51,37 %. El cens total amb dret a vot és, doncs, de 26.767 persones, lluny, dels més o menys 45.000 habitants que tenim actualment. Per tant, hem de concloure que els vots emesos representen menys del 30% de la població. Que cadascú tregui les seves conclusions.

També vull dir que les peculiaritats de la llei d’Hondt fan que, per exemple, l’únic regidor de CExF, ho hagi estat amb 829 vots i que la llista que ha tret més regidors, CiU, la mitjana sigui de 573 vots per regidor/ora. Els 3 d’ERC la mitjana és de 654 vots, els 3 de la CUP 545 vots, els 3 del PSC, 516, i els 2 del PPC i C’s, 635 i 624, respectivament. No hi faig cap comentari, només ho exposo i suposo que és el més equitatiu dels sistemes. No m’he entretingut a fer els càlculs pel sistema Saint Languë que sembla que dóna més avantatges als partits petits.

Una vegada asseguts tots  als seus respectiu seients, amb grups de 7 persones a cada taula, la principal i les dues laterals,  la senyora alcaldessa dóna inici a la sessió a les 7.07 minuts de la tarda del dijous 2 de juliol, dia 183 de l’any en curs, just al començament de la segona meitat d’enguany, i s’acaba a les 7.35, o sigui, que la durada  ha estat de menys de mitja hora. Bé, es va produir una petita pròrroga, quan ja l’alcaldessa havia aixecat la sessió, per donar la paraula al portaveu de C’s i posar a votació una proposta sobre la junta de govern. Proposta desestimada; només la va votar el proponent i el seu company de partit.

L’ordre del dia constava de 19 punts, el primer per ratificar la convocatòria del Ple amb caràcter urgent i el segon per ratificar la inclusió dels punts 18 i 19 en l’ordre del dia de la sessió. Aquí hi va haver petició de paraula per part del portaveu de CExF per manifestar-s’hi  en contra, a la qual s’hi van adherir la resta de partís de l’oposició. Posat a votació, 10 a favor de la proposta i 11 en contra. La matemàtica dels números va ser inexorable i, per tant, l’ordre del dia va ser només de 17 punts.

Del punt 3 al punt 14 era per donar compte dels decrets de l’alcaldia per delegacions a diversos regidors i regidores amb data del 30 de juny. Els punt 15  i 16 era l’informe de l’Alcaldia sobre la constitució dels grups municipals i la creació de la Comissió Informativa General que actuarà com a especial de comptes; el punt 17 era la proposta per fixar el règim de les sessions del Ple de l’Ajuntament, que es farà el primer dijous hàbil de cada mes.

Els punts que es varen treure de l’ordre tractaven sobre la proposta per modificar inicialment la Base 11.2 de les que regeixen el pressupost general per a l’exercici de 2015 (es tractava de les remuneracions per assistències dels membres de la corporació a les sessions dels òrgans col·legiats) i la proposta per fixar els càrrecs electes que es desenvoluparan en règim de dedicació exclusiva i parcial.

Poca cosa més. Sí, un detall, a proposta de l’equip de govern es va renunciar a cobrar per l’assistència a aquest ple. Preguntats els portaveus tots s’hi van adherir. Devien pensar que per mitja horeta no era gaire ètic cobrar. Em sembla bé.

Martí Carreras i Ginjaume
Articulista
marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://.facebook.com/marticarrerasginjaume
http://.twitter.com/marticarrerasgi



divendres, 17 de juliol del 2015

Comentaris Ple Ajuntament de Figueres 16.07.2015

El segon Ple extraordinari de l’Ajuntament de Figueres és va celebrar el dia 16 de juliol, festivitat de la Verge del Carme, i va començar puntualment a les 7 de la tarda i 1 minut,  amb assistència de 19 dels 21 membres del consistori. L’alcaldessa va excusar l’assistència del portaveu del grup CExF degut a un agradable esdeveniment familiar i és que va ser pare, per lo qual va felicitar al nadó i als seus pares. L’altre membre que faltava va entrar a la sala amb un petit retard de 5 minuts.

Per tant el Ple, aquesta vegada,  va  ser de vint persones i es va acabar a les 20,57,  gairebé dues hores, inclòs un petit recés abans de posar-se a votació el punt número 13 que tractava de determinar els càrrecs electes que desenvoluparan les seves funcions en règim de dedicació exclusiva o parcial.

Dels 16 punts de l’ordre del dia, el 10 primers corresponien a donar compte de diversos decrets de l’alcaldia i van esser liquidats amb poc més d’un quart d’hora.

A partir del punt número 11 és quan van començar a intervenir els diversos portaveus dels grups municipals que van defensar el perquè del seu vot, excepte el punt relatiu al conveni de col·laboració amb la Generalitat per a la creació d’un conservatori de música, que per part de la CUP ho va fer l’altre membre femení del grup. Llevat d’aquest cas només es va escoltar la veu dels diversos portaveus i de l’alcaldessa.

Tots els dictàmens van ésser aprovats, tres amb resultat de 11 a 9, un de 12 a 8, un de 17 a 3 i un de 12 a 3 i 5 abstencions. A la vista de tot lo escoltat i vist em permeto fer unes consideracions:

1ª) La qualitat oratòria dels diversos parlants és francament millorable. Recomano un curs amb l’UOC de “Tècniques d’expressió oral i escrita”. A mi em va anar molt bé per poder intervenir en el Consell de la Gent Gran de Catalunya. De bon rollo, eh!.

2ª) La majoria de components del Ple, l’única missió que tenen es aixecar la ma en les diverses votacions. Res més .Pregunto: Si es possesint d’acord amb els seus portaveus i que el vot de cada portaveu valgués pel número d’integrants del seu grup, no faríem el fet i ens estalviaríem alguns diners de les assistències?. Sense mala intenció, només per estalviar, cosa ben catalana! Igual podríem fer pels Consells Comarcals, Diputacions, Parlament, etc.

3ª) Ara m’adono que el punt 2 no és viable veient el que va passar ahir amb un grup de dos, en que diverses vegades van votar diferent. Ja m’estranyava que una cosa tan fàcil no se’n haguessin adonat.  Il·lús de mi!

4ª) El petit recés que es va produir crec que va ser agraït per la majoria d’assistents. Tant actors, com espectadors, van aprofitar per estirar una mica les cames i alguns per visitar les instal·lacions de can “Roca”. Ja m’enteneu! Per cert, tothom al mateix lloc.



dimarts, 14 de juliol del 2015

VIST AMB BONS ULLS -Publicat al setmanari Empordà el 14.07.2015

SOCIETAT ACTUAL

En un percentatge molt elevat, les entrevistes que es publiquen a La Contra de La Vanguardia solen ser interessants, i algunes molts interessants i súmmament instructives. Una d’aquestes últimes va sortir publicada a mitjan mes de febrer, precisament el dia en què en el mateix diari i, en els altres,  veia la llum un estudi elaborat per la conselleria d’Interior sobre els maltractaments a les persones grans de Catalunya del qual es desprèn que són més de 10.500 les que pateixen mals tractes, per part de familiars en més d’un 50%, i, l’altra meitat per part d’amics, veïns, coneguts, cuidadors professionals i altres. Cal fer esment que no arriben al 10% les persones que denuncien els fets i que la societat catalana només en un 10% creu que a les persones grans se les tracta malament.

El mateix dia i en el mateix diari, en la secció de Tendències, hi trobem un reportatge de relacions intergeneracionals , titulat “Generació sandvitx”en el que explica que moltes persones de més de 60 anys tenen cura dels pares i dels néts alhora  i, a més a més, preparen el dinar i fan la compra per als fills que treballen. O sigui que quan arriben a l’edat de la seva jubilació  han de relegar els seus projectes personals i portar una agenda atapeïda i marcada per les obligacions i  les necessitats d’altres. Explica el reportatge que tot això és producte de l’evolució demogràfica de la societat que ha donat lloc a allò que els sociòlegs denominen família espàrrec: famílies cada vegada més llargues i estretes a causa d’una fecunditat decreixent i una esperança de vida en augment. A més, la crisi ha portat que aquesta generació, que encara se sent valenta, s’hagi de multiplicar per ajudar a la resta de la família.

I tornem al començament i parlem de l’entrevista de La Contra. Es tracta de la canadenca Vickie Cammark, pionera de les xarxes de suport veïnal per als més dèbils que diu coses com aquestes “No feu res per ajudar a ningú: feu-ho per ajudar-vos” i “no hi ha independència personal sense interdependència cívica”. Manifesta que no parla de caritat ni de ser bons, sinó que no hi ha diners ni n’hi haurà perquè a tots ens puguin cuidar professionals si, amb sort, arribem a vells o si, desgraciadament, caiem abans en la malaltia o la demència. Diu que si ens fixem en les xifres de demografia de Barcelona veurem que és impossible mantenir en asils amb professionals ben pagats tota la gent gran i que no hi ha seguretat social que suporti la societat envellida de qualsevol ciutat europea d’aquí a uns anys, i rebla el cau dient: “cada vegada hi ha menys fills per sostenir als grans. Si no ens organitzem en xarxes de veïnat, passaran mala vellesa...”.
L’entrevistador li insinua que potser amb estalvis i fons de pensions es podrà apaivagar aquest panorama, i  la contesta és aquesta “encara que no desapareguin en una crisi, els diners no li evitaran la pobresa de la solitud. Així que integri’s en aquestes xarxes, però no per ser bo i generós – no és sostenible – sinó perquè faran que se senti més bé: només les relacions en què les dues parts obtenen alguna cosa són duradores” .

En el transcurs de l’entrevista explica alguns casos de persones que han ajudat als més necessitats i al cap d’un temps s’han adonat que eren ells que necessitem fer-ho i que rebien molt més del que donaven. Diu que aquestes xarxes de suport funcionen perquè qualsevol que s’hi integri per ajudar a qui ho necessiti se sent útil i gratificat sense necessitat de res canvi.

Explica que a una de les seves amigues, directiva d’una multinacional, li va parlar d’una anciana sense família que necessitava ajuda a casa: “prova de visitar-la un dia – li vaig dir – i si no la tornes a veure no l’hi diré a ningú”. “Hi va anar, li va donar menjar, hi va parlar, li va agafar la mà.  I hi va tornar cada setmana. Li vaig dir que no calia, que ja teníem xarxa per a l’anciana, però la meva amiga em va contestar que era ella la que necessitava l’anciana” “He descobert – va confessar – que estar amb ella em fa marxar l’estrès; m’ajuda a frenar i sentir el que és important de veritat”.

Conclou dient que això “ és l’experiència humana: biologia “. Tots tenim una part buida que s’omple en sentir-se útil, i tots, per desvalguts que siguem, tenim una altre meitat que pot aportar alguna cosa als altres i omplir-los. És així com funcionen les xarxes sostenibles”.

Crec que no cal afegir-hi rés més. Salut!.

Martí Carreras i Ginjaume
Articulista

marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://.facebook.com/marticarrerasginjaume
http://.twitter.com/marticarrerasgi