SANT JORDI 2011
Sr. Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat al Parlament de Catalunya, Sr. Francesc Canet, vicealcalde de Figueres i Diputat al Congrés de Madrid, Sra Maria Antonia Bonany, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Figueres.
Una vegada més ens trobem per celebrar la festa de Sant Jordi, aquest any i degut a la Setmana Santa, amb cinc dies de retràs.
Be, de fet jo pensava que donat que el nom del Club ja fa un parell d’anys que no se’n diu Sant Jordi no calia fer una celebració en aquesta data. Si de cas, podem dir i això sí que no es podrà variar, que celebrem que tal dia com el 23 d’abril del 1985 es varen obrir les portes del Club per primera vegada.
I si que podem celebrar també, el dia del Patró de Catalunya, de la rosa i del llibre.
Per cert, el nom de Sant Jordi ha estat pronunciat moltes vegades aquests darrers dies a Figueres, per la inauguració de l’escultura de la nova Plaça Catalunya, Sant Jordi i el drac. Escultura que podem qualificar de peculiar i que ha donat i donarà molt a parlar. I això es bo. Vol dir que la ciutat es viva i no es queda indiferent.
No només a Figueres hem tingut el nom de Sant Jordi a la boca. També arreu de Catalunya han estat comentades les Creus de Sant Jordi que atorga la Generalitat, ja que s’ha sabut que costen 1128 euros per barba. O bé els llibres més venuts per la Diada de Sant Jordi, la llista dels guanyadors ja circulava des de feina uns quants dies, en una mostra de clarividència que ja voldríem per altres temes.
Per tant, ja veieu, Sant Jordi dóna per molt.
Be, per acabar, una petita reflexió.Com a representant de la gent gran en CCGGCat tinc algunes obligacions. Per exemple, assistir als Plens, emetre informes sobre les activitats per a la gent gran dels municipis o del Consell Comarcal i d’altres. Però penso que el més important es animar a la gent gran perquè participi en tota mena de coses que es facin a la seva ciutat o poble. Us vull demanar que participeu en la gran festa de la democràcia anant a votar a les properes eleccions municipals del 22 de maig i fins i tot animeu a la gent del vostre entorn familiars i amics. Penseu que només els més grans de 50 anys som els que varem estar tants i tants anys sense poder exercir el nostre dret a escollir. Hi ho hauríem de tenir en compte.
Però abans, tenim les Fires de la Santa Creu, que desitjo passeu tan be com pugueu, i en nom del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament us recordo que el dia 4 a les 11 del matí a la carpa instal•lada a la Plaça Catalunya hi haurà el lliurament de medalles a les persones que enguany fan 90 anys, amb l’actuació de la Coral Veus de l’Empordà del Casal de la Gent Gran i la Coral del nostre Club Catalunya Caixa, dirigides ambdues pel Sr. Xavier Falgarona.
Moltes gràcies.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Club CATALUNYACaixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Club CATALUNYACaixa. Mostrar tots els missatges
dijous, 28 d’abril del 2011
divendres, 26 de novembre del 2010
CLUB CATALUNYACAIXA
PARLAMENT AL CLUB CATALUNYACAIXA EL DIA DE LA FESTA GENT GRAN
25 DE NOVEMBRE DEL 2010
Sr. Vicealcalde, Sra. Regidora, Sres i Srs responsables de CatalunyaCaixa, Sra Presidenta de l’Associació de Gent Gran del Casal de Figueres, bon dia a tothom:
Un any més tinc la oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres en dia de la festa de la gent gran en que ens disposem a retre un petit homenatge a les parelles que porten 50 anys de casats. Per tant es varen casar l’any 1960 en que Espanya estava en plena fase de desenvolupament del pla d’estabilització del Ministre Ullastres, que si be a mig i llarg termini va ser un pla rendible, de bones a primeres va portar a centenars i milers de catalans i espanyoles a buscar feina a Europa. A vegades penso que quan parlem de la immigració actual, tots plegats hauríem de tenir una mica més de memòria. Felicito també a les persones que aquest any han fet o faran 80 i 90 anys,.De continuar la tendència social actual, cada vegada serà més difícil trobar parelles amb 50 anys de casats i en canvi hi haurà més persones octogenàries. Segons les darreres dades de l’Imserso actualment a l’Estat espanyol són 2.300.000 les persones que passen dels 79 anys, i dintre de 50 anys seran el triple, Es a dir, gairebé 7.000.000, o sigui un augment del 200%. Moltes felicitats a tothom i per mols anys
També em plau felicitar a la responsable del Club, la Maria Caballero i als seus col•laboradors, especialment a en Tomàs Antón, representant del Club al Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, per haver aconseguit portar 80 persones a la V trobada d’Entitats de Gent Gran que es va celebrar a Llançà el passat dia 4 de novembre Va ser l’entitat amb més participants de les 23 que s’hi varen reunir. La meva felicitació també per les altres dues entitats figuerenques, el Casal de la Gent Gran de la Generalitat i la Colla Dolça Tardor, amb les seves presidentes al cap davant, les Sres Encarna Pla i Rosa Maria Male, respectivament, ja que tots plegats vàrem ser un total de 121 persones procedents de la capital de la comarca. Moltes gràcies a tots i a totes.
I ara dues noticies. La primera es pot dir que es internacional: la Comissió Europea ha proposat que l’any 2012 sigui declarat “L’any Europeu de l’Envelliment Actiu”.Penso que és una bona cosa, ja que en el darrer congrés una de les ponències es titulava precisament “Polítiques d’Envelliment Actiu” Crec que es bo que Europa i el CGGCat vagin en la mateixa direcció.Ara cal esperar que el Parlament Europeu i el Consell d’Europa ho aprovin ben aviat
I la segona és àmbit comarcal: per anunciar-vos que la setmana passada és va constituir a la seu del Consell Comarcal, el Consell de Salut del Govern Territorial de Salut de l’Alt Empordà, del que formarà part el Consell Consultiu de la Gent Gran. Per tant us agrairé que em feu saber qualsevol queixa o suggerencia que tingueu relacionada amb temes de salut, del Cap o del hospital. Penso que serà una bona eina per millorar l’assistència sanitària.
Per acabar, i tal com vaig dir el dia de la trobada a Llançà, m’agradaria que dediquéssim un fort aplaudiment per a totes les persones que, d’una manera o altre, col•laboren i ajuden desinteressadament a la responsable del Club, perquè les coses funcionin més bé. Podeu estar segurs que sense elles seria tot força més difícil.
Moltes gràcies i bon dia de festa.
25 DE NOVEMBRE DEL 2010
Sr. Vicealcalde, Sra. Regidora, Sres i Srs responsables de CatalunyaCaixa, Sra Presidenta de l’Associació de Gent Gran del Casal de Figueres, bon dia a tothom:
Un any més tinc la oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres en dia de la festa de la gent gran en que ens disposem a retre un petit homenatge a les parelles que porten 50 anys de casats. Per tant es varen casar l’any 1960 en que Espanya estava en plena fase de desenvolupament del pla d’estabilització del Ministre Ullastres, que si be a mig i llarg termini va ser un pla rendible, de bones a primeres va portar a centenars i milers de catalans i espanyoles a buscar feina a Europa. A vegades penso que quan parlem de la immigració actual, tots plegats hauríem de tenir una mica més de memòria. Felicito també a les persones que aquest any han fet o faran 80 i 90 anys,.De continuar la tendència social actual, cada vegada serà més difícil trobar parelles amb 50 anys de casats i en canvi hi haurà més persones octogenàries. Segons les darreres dades de l’Imserso actualment a l’Estat espanyol són 2.300.000 les persones que passen dels 79 anys, i dintre de 50 anys seran el triple, Es a dir, gairebé 7.000.000, o sigui un augment del 200%. Moltes felicitats a tothom i per mols anys
També em plau felicitar a la responsable del Club, la Maria Caballero i als seus col•laboradors, especialment a en Tomàs Antón, representant del Club al Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, per haver aconseguit portar 80 persones a la V trobada d’Entitats de Gent Gran que es va celebrar a Llançà el passat dia 4 de novembre Va ser l’entitat amb més participants de les 23 que s’hi varen reunir. La meva felicitació també per les altres dues entitats figuerenques, el Casal de la Gent Gran de la Generalitat i la Colla Dolça Tardor, amb les seves presidentes al cap davant, les Sres Encarna Pla i Rosa Maria Male, respectivament, ja que tots plegats vàrem ser un total de 121 persones procedents de la capital de la comarca. Moltes gràcies a tots i a totes.
I ara dues noticies. La primera es pot dir que es internacional: la Comissió Europea ha proposat que l’any 2012 sigui declarat “L’any Europeu de l’Envelliment Actiu”.Penso que és una bona cosa, ja que en el darrer congrés una de les ponències es titulava precisament “Polítiques d’Envelliment Actiu” Crec que es bo que Europa i el CGGCat vagin en la mateixa direcció.Ara cal esperar que el Parlament Europeu i el Consell d’Europa ho aprovin ben aviat
I la segona és àmbit comarcal: per anunciar-vos que la setmana passada és va constituir a la seu del Consell Comarcal, el Consell de Salut del Govern Territorial de Salut de l’Alt Empordà, del que formarà part el Consell Consultiu de la Gent Gran. Per tant us agrairé que em feu saber qualsevol queixa o suggerencia que tingueu relacionada amb temes de salut, del Cap o del hospital. Penso que serà una bona eina per millorar l’assistència sanitària.
Per acabar, i tal com vaig dir el dia de la trobada a Llançà, m’agradaria que dediquéssim un fort aplaudiment per a totes les persones que, d’una manera o altre, col•laboren i ajuden desinteressadament a la responsable del Club, perquè les coses funcionin més bé. Podeu estar segurs que sense elles seria tot força més difícil.
Moltes gràcies i bon dia de festa.
dissabte, 24 d’abril del 2010
EL CLUB CAIXA CATALUNYA -Publicat a la Revista del 25é Aniversari - 23 d'abril del 2010
El dia 23 d’abril de 1985, dia de Sant Jordi, va obrir les seves portes el club patrocinat per l’Obra Social de Caixa Catalunya, encara que oficialment no va ser inaugurat per les autoritats fins el 17 de juny del mateix any, i posteriorment va ser gestionat per la Fundació Viure & Conviure de la mateixa Caixa Catalunya.. Desprès de 25 anys de vida, intentarem exposar els canvis produïts en l’utilització de les instal·lacions
He de començar dient que vaig ingressar-hi el mes de juny de l’any 1996, amb el número de soci 1325, i que, per tant, no vaig poder viure els primers deu anys. Tinc referències que als començaments hi va haver un grup de socis, entre ells en Joaquim Rosa, que van fer innombrables activitats lúdiques i culturals i viatges per tot Espanya. Per aquest motiu se li va dedicar un merescut homenatge el dia 25 de setembre del 2003, al qual va assistir acompanyat de la seva esposa Joana. No m’atreveixo a esmentar ningú més per por d’oblidar-me d’algú. Si he citat el Sr. Rosa és perquè va ser un cas excepcional i pràcticament irrepetible.
Recordo molt bé que quan vaig començar a freqüentar el club vaig trobar que hi havia persones conegudes de Figueres, però que la majoria tenien en comú que eren persones que havien tingut negoci propi, és a dir, autònoms. Aquesta circumstància ha anat variant amb el pas dels anys i de ben segur que si ara féssim un recompte en trobaríem més, que havien treballat per compte d’altres, com a assalariats. Per aquest motiu el club ha estat considerat per algunes persones com el dels “rics”, dit, penso jo, sense ànim pejoratiu, sinó per significar que el freqüentaven persones amb més alt poder adquisitiu, donada la seva procedència laboral. Ja sabem ara que l’import de les pensions dels autònoms es a l’actualitat i de mitjana per sota de les dels altres treballadors.
Penso que el que més ha canviat és l’ús que es fa de les instal·lacions. Recordo que els balls, quasi sempre els dijous a la tarda, eren plens a vessar de gent. Normalment entre 150 i 170 persones i en dies extres, com ara Carnaval, el ball del Fanalet, el de Nadal, etc. es podien arribar fàcilment a més de 200 persones. Actualment desconec el promig, però penso que no arriba a les 100 persones. Les noves generacions tenen i demanen altres necessitats. També el tema dels viatges ha variat considerablement. Abans hi havia aglomeracions. Ara, amb la nova política de fer només viatges culturals d’un dia, l’efervescència no existeix. També el fet que existeixi l’Imserso, que ha popularitzat les sortides col·lectives, ha fet baixar el llistó de les demandes per viatjar.
En canvi han augmentat considerablement les persones que van al club a fer activitats de tota mena, que com sabem ajuden a mantenir en forma el cos i la ment i a retardar considerablement l’arribada de la temuda dependència.
Les reformes fetes l’any 2007 i que fan que ara el club tingui una distribució totalment diferent, també han ajudat als canvis. Ha desaparegut la biblioteca i al seu lloc s`hi ha posat una magnifica aula d’informàtica. És el signe dels temps i trobo que està bé A més la biblioteca servia per guardar-hi llibres, però rarament hi havia vist que ningú anés a consultar quelcom. Potser alguna vegada un diccionari per comprovar l’ortografia d’algun mot. Avui dia, ja tenim sant Google que ens soluciona els problemes. La cuina també penso que és un molt bon element, innovador i a l’alçada dels temps moderns. La renovació ha provocat que desaparegui l’escenari que servia per actuacions musicals i de teatre. En canvi s’ha guanyat una magnífica sala d’activitats. Penso que hem passat d’un club de divertiment a un espai modern i adequat a les demandes de les noves generacions.
També els costums per anar al club a jugar a les cartes, al dòmino, al billar, han variat considerablement. No és comparable el nombre de persones que hi acudien diàriament amb els que ara el freqüenten.
Tal com diu encertadament la Dolors Roig s’ha passat de ser un club de reunió i entreteniment col·lectiu a un espai per anar a fer l’activitat desitjada. Potser a les noves generacions els agrada de fer coses en llocs diferents i escullen les millors opcions per a ells, sense situar-se en un punt concret. Potser les noves necessitats de les famílies fan que els avis tinguin més obligacions que els de 15 o 20 anys enrere. Les hipoteques que els fills i filles han de pagar mensualment obliguen les parelles a treballar tots dos. I el néts amb qui van? Pagar un/a cangur és car. Val més fer servir els avis. Sobretot a les àvies. Potser... no és res de tot això!
En tot cas els socis i sòcies del club Caixa Catalunya hem de considerar l’esforç que l’Obra Social ha efectuat i agrair les atencions que sempre ens han tingut..He procurat col·laborar, en la mesura de les meves possibilitats, per ajudar amb més o menys encert. a les persones responsables en cada moment.
Personalment he d’agrair al club que el mes de març del 2002, la persona aleshores responsable, em designés, juntament amb en Paco Ullastre, com el seu representant en el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ja que gràcies a aquest fet l’any 2005 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà em va proposar per representar la comarca en el Consell de la Gent Gran de Catalunya, cosa que ha fet que entrés de ple en aquest gran món que són les organitzacions de suport a les persones grans i conegués gent important que treballa i lluita per millorar les condicions de vida de les persones grans més desvalgudes, cosa que em satisfà totalment.
És per aquest motiu que encara que jo em preocupi de totes les entitats de gent gran comarcals em consideraré lligat al Club Caixa Catalunya, i ajudaré sempre que pugui.
Es cèlebre la frase de l’expresident assassinat dels EUA John Fitzgerald Kennedy de que “els nord-americans hauríem de pensar més que podem fer per Amèrica, en lloc de pensar que és el que Amèrica pot fer per nosaltres”. Potser seria bo que els socis i sòcies pensessin també que poden fer pel club en lloc de pensar que és el que el club pot fer per a ells/elles.. Es a dir, col·laborar de forma còmoda i en la mesura del seu temps i disposició personal.
Martí Carreras i Ginjaume
Soci número 1325
He de començar dient que vaig ingressar-hi el mes de juny de l’any 1996, amb el número de soci 1325, i que, per tant, no vaig poder viure els primers deu anys. Tinc referències que als començaments hi va haver un grup de socis, entre ells en Joaquim Rosa, que van fer innombrables activitats lúdiques i culturals i viatges per tot Espanya. Per aquest motiu se li va dedicar un merescut homenatge el dia 25 de setembre del 2003, al qual va assistir acompanyat de la seva esposa Joana. No m’atreveixo a esmentar ningú més per por d’oblidar-me d’algú. Si he citat el Sr. Rosa és perquè va ser un cas excepcional i pràcticament irrepetible.
Recordo molt bé que quan vaig començar a freqüentar el club vaig trobar que hi havia persones conegudes de Figueres, però que la majoria tenien en comú que eren persones que havien tingut negoci propi, és a dir, autònoms. Aquesta circumstància ha anat variant amb el pas dels anys i de ben segur que si ara féssim un recompte en trobaríem més, que havien treballat per compte d’altres, com a assalariats. Per aquest motiu el club ha estat considerat per algunes persones com el dels “rics”, dit, penso jo, sense ànim pejoratiu, sinó per significar que el freqüentaven persones amb més alt poder adquisitiu, donada la seva procedència laboral. Ja sabem ara que l’import de les pensions dels autònoms es a l’actualitat i de mitjana per sota de les dels altres treballadors.
Penso que el que més ha canviat és l’ús que es fa de les instal·lacions. Recordo que els balls, quasi sempre els dijous a la tarda, eren plens a vessar de gent. Normalment entre 150 i 170 persones i en dies extres, com ara Carnaval, el ball del Fanalet, el de Nadal, etc. es podien arribar fàcilment a més de 200 persones. Actualment desconec el promig, però penso que no arriba a les 100 persones. Les noves generacions tenen i demanen altres necessitats. També el tema dels viatges ha variat considerablement. Abans hi havia aglomeracions. Ara, amb la nova política de fer només viatges culturals d’un dia, l’efervescència no existeix. També el fet que existeixi l’Imserso, que ha popularitzat les sortides col·lectives, ha fet baixar el llistó de les demandes per viatjar.
En canvi han augmentat considerablement les persones que van al club a fer activitats de tota mena, que com sabem ajuden a mantenir en forma el cos i la ment i a retardar considerablement l’arribada de la temuda dependència.
Les reformes fetes l’any 2007 i que fan que ara el club tingui una distribució totalment diferent, també han ajudat als canvis. Ha desaparegut la biblioteca i al seu lloc s`hi ha posat una magnifica aula d’informàtica. És el signe dels temps i trobo que està bé A més la biblioteca servia per guardar-hi llibres, però rarament hi havia vist que ningú anés a consultar quelcom. Potser alguna vegada un diccionari per comprovar l’ortografia d’algun mot. Avui dia, ja tenim sant Google que ens soluciona els problemes. La cuina també penso que és un molt bon element, innovador i a l’alçada dels temps moderns. La renovació ha provocat que desaparegui l’escenari que servia per actuacions musicals i de teatre. En canvi s’ha guanyat una magnífica sala d’activitats. Penso que hem passat d’un club de divertiment a un espai modern i adequat a les demandes de les noves generacions.
També els costums per anar al club a jugar a les cartes, al dòmino, al billar, han variat considerablement. No és comparable el nombre de persones que hi acudien diàriament amb els que ara el freqüenten.
Tal com diu encertadament la Dolors Roig s’ha passat de ser un club de reunió i entreteniment col·lectiu a un espai per anar a fer l’activitat desitjada. Potser a les noves generacions els agrada de fer coses en llocs diferents i escullen les millors opcions per a ells, sense situar-se en un punt concret. Potser les noves necessitats de les famílies fan que els avis tinguin més obligacions que els de 15 o 20 anys enrere. Les hipoteques que els fills i filles han de pagar mensualment obliguen les parelles a treballar tots dos. I el néts amb qui van? Pagar un/a cangur és car. Val més fer servir els avis. Sobretot a les àvies. Potser... no és res de tot això!
En tot cas els socis i sòcies del club Caixa Catalunya hem de considerar l’esforç que l’Obra Social ha efectuat i agrair les atencions que sempre ens han tingut..He procurat col·laborar, en la mesura de les meves possibilitats, per ajudar amb més o menys encert. a les persones responsables en cada moment.
Personalment he d’agrair al club que el mes de març del 2002, la persona aleshores responsable, em designés, juntament amb en Paco Ullastre, com el seu representant en el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ja que gràcies a aquest fet l’any 2005 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà em va proposar per representar la comarca en el Consell de la Gent Gran de Catalunya, cosa que ha fet que entrés de ple en aquest gran món que són les organitzacions de suport a les persones grans i conegués gent important que treballa i lluita per millorar les condicions de vida de les persones grans més desvalgudes, cosa que em satisfà totalment.
És per aquest motiu que encara que jo em preocupi de totes les entitats de gent gran comarcals em consideraré lligat al Club Caixa Catalunya, i ajudaré sempre que pugui.
Es cèlebre la frase de l’expresident assassinat dels EUA John Fitzgerald Kennedy de que “els nord-americans hauríem de pensar més que podem fer per Amèrica, en lloc de pensar que és el que Amèrica pot fer per nosaltres”. Potser seria bo que els socis i sòcies pensessin també que poden fer pel club en lloc de pensar que és el que el club pot fer per a ells/elles.. Es a dir, col·laborar de forma còmoda i en la mesura del seu temps i disposició personal.
Martí Carreras i Ginjaume
Soci número 1325
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
