dissabte, 24 d’abril del 2010

EL CLUB CAIXA CATALUNYA -Publicat a la Revista del 25é Aniversari - 23 d'abril del 2010

El dia 23 d’abril de 1985, dia de Sant Jordi, va obrir les seves portes el club patrocinat per l’Obra Social de Caixa Catalunya, encara que oficialment no va ser inaugurat per les autoritats fins el 17 de juny del mateix any, i posteriorment va ser gestionat per la Fundació Viure & Conviure de la mateixa Caixa Catalunya.. Desprès de 25 anys de vida, intentarem exposar els canvis produïts en l’utilització de les instal·lacions

He de començar dient que vaig ingressar-hi el mes de juny de l’any 1996, amb el número de soci 1325, i que, per tant, no vaig poder viure els primers deu anys. Tinc referències que als començaments hi va haver un grup de socis, entre ells en Joaquim Rosa, que van fer innombrables activitats lúdiques i culturals i viatges per tot Espanya. Per aquest motiu se li va dedicar un merescut homenatge el dia 25 de setembre del 2003, al qual va assistir acompanyat de la seva esposa Joana. No m’atreveixo a esmentar ningú més per por d’oblidar-me d’algú. Si he citat el Sr. Rosa és perquè va ser un cas excepcional i pràcticament irrepetible.

Recordo molt bé que quan vaig començar a freqüentar el club vaig trobar que hi havia persones conegudes de Figueres, però que la majoria tenien en comú que eren persones que havien tingut negoci propi, és a dir, autònoms. Aquesta circumstància ha anat variant amb el pas dels anys i de ben segur que si ara féssim un recompte en trobaríem més, que havien treballat per compte d’altres, com a assalariats. Per aquest motiu el club ha estat considerat per algunes persones com el dels “rics”, dit, penso jo, sense ànim pejoratiu, sinó per significar que el freqüentaven persones amb més alt poder adquisitiu, donada la seva procedència laboral. Ja sabem ara que l’import de les pensions dels autònoms es a l’actualitat i de mitjana per sota de les dels altres treballadors.

Penso que el que més ha canviat és l’ús que es fa de les instal·lacions. Recordo que els balls, quasi sempre els dijous a la tarda, eren plens a vessar de gent. Normalment entre 150 i 170 persones i en dies extres, com ara Carnaval, el ball del Fanalet, el de Nadal, etc. es podien arribar fàcilment a més de 200 persones. Actualment desconec el promig, però penso que no arriba a les 100 persones. Les noves generacions tenen i demanen altres necessitats. També el tema dels viatges ha variat considerablement. Abans hi havia aglomeracions. Ara, amb la nova política de fer només viatges culturals d’un dia, l’efervescència no existeix. També el fet que existeixi l’Imserso, que ha popularitzat les sortides col·lectives, ha fet baixar el llistó de les demandes per viatjar.

En canvi han augmentat considerablement les persones que van al club a fer activitats de tota mena, que com sabem ajuden a mantenir en forma el cos i la ment i a retardar considerablement l’arribada de la temuda dependència.

Les reformes fetes l’any 2007 i que fan que ara el club tingui una distribució totalment diferent, també han ajudat als canvis. Ha desaparegut la biblioteca i al seu lloc s`hi ha posat una magnifica aula d’informàtica. És el signe dels temps i trobo que està bé A més la biblioteca servia per guardar-hi llibres, però rarament hi havia vist que ningú anés a consultar quelcom. Potser alguna vegada un diccionari per comprovar l’ortografia d’algun mot. Avui dia, ja tenim sant Google que ens soluciona els problemes. La cuina també penso que és un molt bon element, innovador i a l’alçada dels temps moderns. La renovació ha provocat que desaparegui l’escenari que servia per actuacions musicals i de teatre. En canvi s’ha guanyat una magnífica sala d’activitats. Penso que hem passat d’un club de divertiment a un espai modern i adequat a les demandes de les noves generacions.

També els costums per anar al club a jugar a les cartes, al dòmino, al billar, han variat considerablement. No és comparable el nombre de persones que hi acudien diàriament amb els que ara el freqüenten.

Tal com diu encertadament la Dolors Roig s’ha passat de ser un club de reunió i entreteniment col·lectiu a un espai per anar a fer l’activitat desitjada. Potser a les noves generacions els agrada de fer coses en llocs diferents i escullen les millors opcions per a ells, sense situar-se en un punt concret. Potser les noves necessitats de les famílies fan que els avis tinguin més obligacions que els de 15 o 20 anys enrere. Les hipoteques que els fills i filles han de pagar mensualment obliguen les parelles a treballar tots dos. I el néts amb qui van? Pagar un/a cangur és car. Val més fer servir els avis. Sobretot a les àvies. Potser... no és res de tot això!

En tot cas els socis i sòcies del club Caixa Catalunya hem de considerar l’esforç que l’Obra Social ha efectuat i agrair les atencions que sempre ens han tingut..He procurat col·laborar, en la mesura de les meves possibilitats, per ajudar amb més o menys encert. a les persones responsables en cada moment.

Personalment he d’agrair al club que el mes de març del 2002, la persona aleshores responsable, em designés, juntament amb en Paco Ullastre, com el seu representant en el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ja que gràcies a aquest fet l’any 2005 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà em va proposar per representar la comarca en el Consell de la Gent Gran de Catalunya, cosa que ha fet que entrés de ple en aquest gran món que són les organitzacions de suport a les persones grans i conegués gent important que treballa i lluita per millorar les condicions de vida de les persones grans més desvalgudes, cosa que em satisfà totalment.

És per aquest motiu que encara que jo em preocupi de totes les entitats de gent gran comarcals em consideraré lligat al Club Caixa Catalunya, i ajudaré sempre que pugui.

Es cèlebre la frase de l’expresident assassinat dels EUA John Fitzgerald Kennedy de que “els nord-americans hauríem de pensar més que podem fer per Amèrica, en lloc de pensar que és el que Amèrica pot fer per nosaltres”. Potser seria bo que els socis i sòcies pensessin també que poden fer pel club en lloc de pensar que és el que el club pot fer per a ells/elles.. Es a dir, col·laborar de forma còmoda i en la mesura del seu temps i disposició personal.


Martí Carreras i Ginjaume
Soci número 1325

dimarts, 6 d’abril del 2010

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI (Pubilcat al setmanari l'Empordà el 6 d'abril de 2010)

DONES DIRIGENTS

En el primer article d’aquesta sèrie publicat en aquest setmanari el mes de setembre del 2004 (gairebé sis anys, com passa el temps) deia que en el transcurs del segle XXI ocorrerien dues coses inèdites. La definitiva reivindicació del gènere femení i la implicació en el conjunt de la societat de les persones grans.

Han passat, en números rodons, dos mil dies. Si ara comptéssim les dones que en tots els camps estan en àrees de decisió quedaríem parats. I això es una bona cosa. No sé com hem pogut passar tants anys no aprofitant més del 50% de les persones.

Sense anar més lluny, mirem a cosa nostra. En la darrera exhibició que ens va oferir el Casal de la Gent Gran al Teatre Jardí de la nostra ciutat, crec que era el mes de novembre, els parlaments de les autoritats van ser fets per quatre dones. A saber: la presidenta de l’Associació de la Gent Gran del Casal, la Sra. Encarna Pla; la regidora de l’Àrea de Servei d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament, la Sra. Maria Antònia Bonany; la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Sra. Consol Cantenys i la directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques a Girona, la Sra. Mireia Mata. Si mirem el 2004 veurem que els mateixos càrrecs estaven ocupats per homes, el Sr.Yècora, el Sr.Quiroga, el Sr.Cabezas i el Sr.Martinoy, respectivament.

Més encara, també a casa nostra. La responsable del Casal de la Gent Gran és des de fa anys la Sra. Míriam Lladós; la presidenta del Casino Menestral és la Sra. Marta Subirós, la presidenta de la Colla Dolça Tardor, és la Sra. Rosa Maria Malé; la directora de la Fundació Salut Empordà (Hospital de Figueres) és la Sra. Margarida Bou, que va reemplaçar al Dr.Gómez; la directora de l’Oficina d’Acció Ciutadana de l’Alt Empordà, de la Generalitat a Figueres, és la Sra. Dolors Pujolràs.

A Girona, la directora territorial del Departament de Salut és la Sra. Marta Pedrerol, que va substituir al Dr. Cordón. La presidenta provincial de la Creu Roja a Girona és la Sra. Roser Llevat. El Departament de Salut de la Generalitat està dirigit per la Consellera, la honorable Sra. Marina Geli. Els càrrecs importants del Departament d’Acció Social i Ciutadania també son femenins: consellera: honorable Sra. Carme Capdevila; secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Sra. Carme Porta; secretaria del Consell de la Gent Gran de Catalunya i responsable de l’Oficina de Gent Gran Activa, Sra. Carme Canela. En el món de la Judicatura els càrrecs importants també són femenins: Consellera honorable Sra. Montserrat Tura, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sra. Mª Eugenia Alegret; Fiscal en Cap del mateix tribunal, la figuerenca Sra. Teresa Compte.

Un darrer detall. Òmnium Cultural va elegir el passat 20 de març, la seva primera presidenta en cinquanta anys, la Sra. Muriel Casals, al deixar el càrrec el Sr. Jordi Porta.

A nivell estatal només anomenaré pel seu significat polític a la Vicepresidenta del Govern la Sra. Mª Teresa Fernàndez de la Vega i la Ministra de Defensa la Sra. Carme Chacón, a més de moltes altres ministres i càrrecs importants. I així podríem anar seguint.

Demano disculpes per les probables omissions de senyores que dirigeixen altres institucions públiques i privades. No he pretès fer una llista exhaustiva, sinó demostrar que el gènere femení està en el lloc que mereix, i que cada fornada guanya un pa. Ja era hora, i que continuï pel bé de la societat en general. S’ho tenen ben guanyat.

Però tot això ha d’anar lligat amb la compatibilització familiar. Hi ha d’haver temps per fer-ho tot. Especialment quan els fills són petits, és, si no imprescindible, sí molt necessari estar per ells. I les polítiques laborals hi han d’ajudar, A la totalitat dels països europeus existeix la baixa maternal/paternal remunerada, cosa que no passa als Estats Units d’Amèrica. Per cert, vaig llegir fa uns mesos que la cèlebre escriptora sueca Asa Larsson (res a veure amb Stieg Larsson, també suec i autor de la trilogia Milenium), autora, entre d’altres, de les novel·les Aurora Boreal i Sang vessada va començar a escriure aprofitant la baixa laboral pel seu primer fill i posteriorment va deixar el seu treball d’advocada especialitzada en temes fiscals, per dedicar-se de ple a l’escriptura. D’això se’n diu aprofitar el temps!

Les darreres estadístiques ens indiquen que la taxa d’ocupació de les dones a Espanya ha passat els darrers deu anys del 34 al 55%, és a dir hi ha hagut un augment de més del 60% i que tant a Amèrica com a Europa les dones cobren menys en iguals condicions i que també ocupen llocs menys remunerats. Sembla que el motiu és la tendència a abandonar el mercat laboral o reduir l’horari per treballar a temps parcial quan arriben els fills.

La progressió del sexe femení al mercat laboral no té aturador. A Europa, el nostre món, el 60% de llicenciats universitaris son dones. I la quantitat farà que surti la qualitat. I que els casos de la Hilari Clinton, secretària d’Estat dels EUA i l’Angela Merkel, cancellera d’Alemanya no siguin esporàdics, sinó cada dia més freqüents.

Potser una de les excepcions siguin els sindicats. Aquests encara estan majoritàriament governats per homes. Però això pot canviar d’un moment a l’altre. Com es diu: no es poden posar portes al camp!

Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com