dilluns, 29 de juliol del 2013

Comentari estiuenc ( ni polític ni económic)

TEMPS D’ESTIU                                                                                                           Setmana 31

En aquesta darrera setmana de juliol deixarem una mica de banda la política i l'economia. Estem a  punt d’entrar a l'agost, període en què gran quantitat de persones es dediquen a descansar i, sembla,  que la marxa del país es fa més lenta. Per tant, durant els seus quatre dilluns no hi haurà comentaris i ens retrobarem el 2 de setembre, amb les piles una mica més carregades. Me’n vaig  amb 79 anys i tornaré, si tot va bé, amb 80. Ostres, m’he fet gran (vell?) gairebé sense adonar-me’n.

Volia comentar que darrerament tinc més temps per llegir, i em ventilo un llibre de la biblioteca per setmana. Un dels que he llegit fa poc és titula “L’home de la maleta” de Ramon Solsona, premi Sant Jordi 2010. Feia temps que llegint no havia rigut tant  i, al mateix temps, reflexionat sobre el pas dels dies i les relacions familiars.

El protagonista és un antic músic d’orquestra de ball que decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cadascuna de les seves tres filles. Individualista i murri es sorprèn de la vida que porten i dels nous models de família. Al mateix temps arrossega una ferida de la infantesa i, quan intenta curar-la, una situació imprevista li capgira la vida. Hi ha passatges de gran càrrega humorística, sobre tot per a persones grans que hagin viscut els temps dels boleros i de la música de postguerres.

Que passeu un bon mes i fins aviat. Salut! 




diumenge, 21 de juliol del 2013

Comentari politnòmic (político - econòmic)

Partits polítics                                                                                                         Setmana 30

És obvi que sense partits polítics difícilment la democràcia podria funcionar. Però també cal afegir que molt hauran de canviar si volen que la ciutadania els vegi com a garants de les llibertats i deixin de tenir la mala imatge que, gràcies  al comportament d’alguns, massa, s’han guanyat a pols.

Persones de reconegut prestigi acadèmic no dubten a manifestar que actualment estem en un règim difícilment denominable democràcia (govern en què el poble exerceix la sobirania) i en canvi si que en podríem dir partitocràcia. Convé que una vegada per totes es reguli una llei electoral, una llei de transparència política, es faci net dels culpables de la corrupció, es reguli el finançament dels partits, etc., etc.

En cas contrari, l’abstenció en les properes eleccions batrà rècords absoluts i al malestar per la perllongada etapa de crisi s'afegirà el desencís i s’abonarà el camp per a l’entrada del sempre perillós populisme, que podríem definir, despectivament, com l’aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per obtenir-ne un benefici.

Si els responsables, que n’hi ha, posen fil a l’agulla per netejar la imatge, amb mesures contundents, que es vegi que treballen pel poble, encara hi serem a temps. D’altra manera, si no s’actua amb urgència, estem abocats a un llarg període de descrèdit i malestar generalitzat.




dilluns, 15 de juliol del 2013

Comentari politnómic (político - econòmic)

ENCARA MÉS SOBRE PENSIONS                                                                    Setmana 29

Els mesos de juliol i agost publico dos articles al setmanari Empordà intentant explicar el llibre que parla sobre les reformes que cal fer en el sistema de pensions, que van publicar els premis Nobel d’economia Nicholas Barr i Peter Diamond. És del tot necessari que els que tenen la responsabilitat no esperin massa, ja que, en cas contrari es trobaran amb el problema al damunt.

Actualment ja són 9 milions les persones que perceben alguna mena de pensió i l’import total puja a 7 mil milions al mes. El mes de juny, amb la paga extra, el doble, 14 mil milions. Per poder pagar puntualment, el Govern va autoritzar la Seguretat Social a retirar una quarta part -3.500 milions- del Fons de Reserva de la mateixa Seguretat Social. Aquesta no serà l'última de l’any, ja que presumiblement per Nadal  hi hauran de tornar. Amb aquestes perspectives, què passarà quan s’esgotin les reserves?  L’any 2012 és varen retirar més d'11.700 milions, dels quals 7 mil milions eren del dit Fons de Reserva i la resta, 4.700 milions del Fons de Prevenció i Rehabilitació, que va quedar liquidat ara fa un any, és a dir, el mes de juliol de l’any passat.

Amb cada vegada menys persones que cotitzen i, ull viu, amb salaris baixos, cosa que repercuteix en una menor recaptació, és materialment impossible equilibrar les entrades i sortides. La solució no és fàcil, però alguna cosa s’haurà de fer, no?

Temps difícils requereixen solucions imaginatives. Hi ha algú ben preparat? Ai,ai.ai, que patirem!


                             

dimarts, 9 de juliol del 2013

VIST AMB BONS ULLS -Publicat al setmanari Empordà el dia 9 de juliol de 2013

 
 EL FUTUR DE LES PENSIONS  (I)

Tal com ja vaig comentar en un dels darrers escrits de la sèrie “Les persones grans i el segle XXI” he estat llegint el llibre de Nicholas Barr i Peter Diamond, professors d’economia,  editat per El Hombre del Tres i titulat La reforma necesaria, el futuro de las pensiones que és una excel•lent guia per entendre els reptes que s’acosten.

Intentar, encara que sigui mínimament, resumir en un parell d’articles el contingut del llibre es tasca per a mi gairebé  inabastable.  Per tant, intentaré transcriure el que n’he tret de les quasi quatre-centes pàgines de contingut dens i, a vegades, feixuc.

Començaré per dir que els autors fan una presentació de l’edició en castellà dient que és un llibre que tracta sobre el disseny dels sistemes de pensions i que la seva intenció no és proporcionar respostes sinó facilitar elements d’anàlisi als lectors perquè puguin formar els seus propis punts de vista,  i la conclusió a què arriben en aquest pròleg és que no hi ha un únic model que sigui el millor per a tots els països. El disseny  del sistema de pensions persegueix múltiples objectius i enfronta nombroses restriccions, que poden ser pressupostàries, polítiques i de la pròpia història del país. No hi ha un sistema millor perquè si la ponderació que es dóna als diversos objectius, els patrons i les restriccions difereixen, el sistema òptim normalment serà diferent també. Les qüestions examinades en bona part són també aplicables  a altres parts de l’estat del benestar i, per tant, l’anàlisi que presenta el llibre pot ser rellevant per a altres àrees.

El llibre consta d’onze capítols, com ara: Antecedents, Elements bàsics de l’economia de pensions, Pensions i mercat laboral, Finançament i capitalització, Redistribució i repartiment de riscos, Gènere i família, Posada en pràctica del sistema de pensions, Diversitat internacional i canvis des de 1950, Sistemes de pensions en diferents països, Sota la lupa, la reforma de les pensions a Xile i Xina i Principis i ensenyament per a la política. En aquest darrer hi ha una part final subtitulada “ conclusions “ a la qual em referiré en l’article del proper mes.
Els països examinats són: Argentina, Xile, la Xina, els Països Baixos, Nova Zelanda, Polònia, Singapur, Suècia, el Regne Unit i Estats Units, quatre dels quals són  d’Europa, tres d’América, dos d’Àsia i un d’Oceania. Capítol especial per a Xile i la Xina ja que tots dos varen protagonitzar una important reforma del sistema de pensions, que en el cas de Xile va consistir, ni més ni menys, que passar del sistema de repartiment al de capitalització, amb múltiples variants del que entenem nosaltres per capitalització.

També consta d’una sèrie de figures i taules per a fer comparacions entre diversos temes i països i em va cridar l’atenció una taula de l’any de reconeixement del dret a vot de les dones. Aquest dret a Espanya és va assolir l’any 1930, igual que a Portugal, i abans que a França (1931) el Japó (1944) Itàlia (1945) o a Suïssa (1971). Aclareix que aquestes dates no representen necessàriament la data de ple dret al sufragi i que en alguns països les dones varen tenir restriccions addicionals, com una edat mínima de vot posterior a la dels homes. I que el dret a votar no sempre incloïa el dret a ser elegit.
Abans d’acabar per avui, només vull dir que el tema de les pensions és un dels més importants  a què s’enfronten els estats, sobretot els d’Europa, amb una població envellida i amb una taxa de natalitat molt baixa. I que s’hauran de trobar solucions que, naturalment, siguin diferents de les que proposava el ministre de Finances del Japó, que comminava a morir-se a la gent gran que  ja no podia valer-se per si mateixa.

Una de les proves d’una societat justa és l’estàndard de vida de la gent gran, especialment de la més pobra. I aquí s’hauran de fer esforços econòmics importants. Penso que si totes les nacions fessin un pacte de no agressió, molts dels recursos destinats a armaments i  a polítiques de defensa podrien  anar a l’estat del benestar. És una utopia?

                                                     Martí Carreras Ginjaume
                                                     President Associació Cultural Gent Gran Alt Empordà
                                                  marticarrerasginjaume@gmail.com
                                                     marticarreras.blogspot.com
                                                     

dilluns, 8 de juliol del 2013

FUTBOL I HISENDA                                                                                    Setmana 28

Fa temps que es parla que la bombolla dels clubs de futbol segurament esclatarà el dia menys pensat. Les darreres notícies ens diuen que actualment els clubs que són societats anònimes, ( a primera divisió tots, excepte el Barça, el Madrid, el Bilbao i l'Osasuna de Pamplona) i alguns de segona A deuen a Hisenda 663 milions d’euros i, amb els quatre esmentats,  la xifra puja fins als 752 milions, a més de gairebé 17 milions a la Seguretat Social.

Què espera Hisenda? Quan fa anys es va obligar la majoria de clubs a convertir-se en societats anònimes, i fer taula rasa dels deutes, va ser per poder fer servir els mecanismes legals perquè complissin, com tothom, les obligacions tributàries. És que no s’hi atreveixen? Bé ho fan fet amb el cuiner català Sergi Arola, a qui han clausurat el restaurant, ja que no pagava. És que el futbol és sagrat? O és que encara estem en el "panem et circenses" (literalment, pa i jocs de circ)i mentrestant el poble està quiet.

Com més s’esperi més difícil serà d’arranjar! Però és clar, qui dies passa anys empeny. Aviat hi haurà eleccions i no fos cas que es molestés algú i  els passés com els que van posar ordre en aquest desgavell i perdéssin vots. Tot sigui per anar tirant, mal tirant, diria un servidor, i a qui no li agradi... doncs que es passegi!
                                                                                                                 
                                               

dilluns, 1 de juliol del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)

EUROPA I ELS ESTATS                                                                     Setmana 27

La setmana ha estat marcada per la cimera europea celebrada els dies 27 i 28 de juny.Tothom estava pendent de les decisions sobre les futures ajudes, en cas de fallida, d’entitats financeres i també, sobretot l’Estat espanyol, pels ajuts que podrien venir per estimular l’ocupació de les persones joves i per finançar les pimes.

Pel que fa a les entitats financeres ha quedat clar que, d’ara en endavant, en cas de fallida hauran de demanar els diners als accionistes, als bonistes, als altres proveïdors i en quart lloc als impositors que sobrepassin els 100.000 €. Per tant, caldrà estar a l’aguait de quines són les entitats que ofereixen més solidesa econòmica.

I quant a les ajudes per a l’escandalosa xifra d’aturats joves sembla que ens tocaran 1.900 milions € del total de 6.000 milions que hi destinarà la UE, és a dir, més d’un 30%. És una bona ajuda, encara que no es van empassar la proposta espanyola que la despesa en bonificacions fiscal per a la contractació de joves no computi en el dèficit públic. Per tant, això significa que per a no passar-nos del límit s’hauran de fer retallades per altres costats.

La reflexió és que cada vegada més haurem d’estar atents a les eleccions europees, ja que en termes econòmics, ben poca cosa a dir tindran els governs dels estats de la Unió Europea. I, per tant, guanyin uns o guanyin uns altres, sempre dependrem de les decisions d’Europa. Doncs, apa, a veure si n'aprenem!