dilluns, 26 de maig de 2014

Comentari Politnómic (político - econòmic)

TORNEM-HI  !                                                                                                     Setmana 22

Una vegada passades les eleccions i el futbol, esport o espectacle en què Espanya despunta, no en va els dos equips de la capital van dirimir la final de la Champions,.Demà dimarts 27, el Fons Monetari Internacional donarà a conèixer la situació econòmica de l’Estat espanyol, que s’espera sigui positiva, encara que renyarà el Govern estatal per l’alta taxa d’aturats i, per tant, demanarà o exigirà noves reformes, que al meu entendre, faran encara més precari  el mercat de treball, sense obtenir rebaixar substancialment les llistes de parats. També durant la setmana es coneixeran les dades de la comptabilitat nacional del primer trimestre que sembla que creix un 0,4% trimestral i per tant, de continuar igual, podria arribar a un 1,6 % anual, que representa una creació de més o menys 100.000 llocs de treball. I també sabrem les dades provisionals de l’IPC, que sembla que pujarà una mica i, per tant, allunyarà el fantasma de la deflació, que els que hi entenen diuen que és pitjor que la inflació.

Per tant, després d’aquests quinze dies dedicats a la propaganda electoral i a les finals del futbol – pa i circ – tornem a la crua realitat de cada dia. D'aquí d’un mes arribarem a l’estiu, quan sembla que tota cuca viu i que serà calent i no només per la calor del sol. I a l’acabament de l’estiu vindrà l’onze de setembre i un parell de mesos més tard sant Martí. Ostres, ja haurem passat el 9N. Salut, amigues i amics.



dilluns, 19 de maig de 2014

Comentari Politnómic (político - econòmic)

ELECCIONS EUROPEES  (II)                                                                                      Setmana 21

Sembla  que el comentari de la setmana passada no ha agradat a alguns amics, que, sense fer-ho públic, m’han comentat que no hi estaven d’acord o que no els agradava. Naturalment, penso que tothom  pot opinar el que vulgui, de manera educada, esclar.

Rellegit l’article,  m’adono que potser pot semblar que, encara que no explícitament, però sí implícitament, insti a no anar a votar. I no és així. Vull manifestar clarament que penso que anar a votar és el millor que podem fer. I fer-ho pel partit que cadascú cregui bonament que defensa millor els interessos col•lectius. I en cas que cap els satisfaci, doncs, votar en blanc. Opció tan democràtica com escollir una o altra candidatura.

Pel que fa a la l’opinió que tinc dels actuals partits polítics, és això, una opinió personal, i no crec que sigui l’únic que pensi d’aquesta manera. I  quant  a la campanya electoral, una enquesta recent de La Vanguardia deia que només un 4% canviaven d’opinió en escoltar els mítings, contra un 95% que no canviaven i un 1% que no ho sabia. L’ensopiment de la primera setmana de campanya és general.

Els emoluments dels diputats són aquests: sou brut 8.000 € al mes, dietes 4.300 €, transport 4.250 €. A més 304 € per dia de treball  -s’entén que la resta de dies han de descansar a casa – i 125 € per cada reunió que tingui fora de les dependències de la Unió Europea. Les depeses d’allotjament en un hotel corren per compte de la institució, i tenen  dret, com a mínim, a un ajudant pagat. Què, us sembla bé tot això? O penseu que encara estan mal pagats?

Ja sé que criticar és fàcil i que el que és difícil és donar idees de com haurien de funcionar. També sé que si no hi ha partits polítics malament anirem. Però que han de canviar i treballar més pels administrats és obvi. Si no,  la desafecció pot arribar a cotes inversemblants.

Per tant, diumenge vint-i-cinc tothom a votar!  Sort i...salut!                                                                                                                                                                                                                                                                      


dilluns, 12 de maig de 2014

Comentaris Politnómics (político - económic)

ELECCIONS EUROPEES                                                                                             Setmana 20

Fa un parell o tres de dies que va començar la campanya electoral per a les eleccions europees, en  què 28 països escolliran 751 diputats (que tindran sous importants, dietes, viatges pagats i jubilacions de cine), que durarà fins a la mitjanit del dia 23, jornada de reflexió i a votar, qui vulgui. Durant aquests quinze dies haurem d’aguantar els missatges obligats als mitjans de comunicació i també la cantarella d’aquests que no estan d'acord amb la manera que els partits els obliguen a parlar dels actes que celebren. Una manera més de gastar centenars de milers d’euros en aquestes campanyes, que per  mi no serveixen absolutament per a res. Qualsevol persona que escolti la ràdio, miri la televisió o llegeixi algun diari, ja sap el que han de dir els candidats, perquè resulta que estan en campanya des de l’endemà de les darreres eleccions.

He de dir que aquesta vegada em costarà molt d’anar a votar, jo que m'havia manifestat públicament i encoratjat  les persones grans que no deixessin d’anar-hi. Estic totalment decebut de les actuacions de tots els partits, d’uns més que d’altres. Només posaré un exemple: el Parlament de Catalunya no ha estat capaç en 34 anys de fer una llei electoral per la senzilla raó que no es posen d’acord, ja que tots miren de no perdre posicions. És a dir, procuren pel seu propi bé en lloc de mirar el bé dels ciutadans i ciutadanes.

La fins fa poc portaveu de la PAH, Ada Colau, ha dit que potser més endavant es dediqui a la política però no en l’actual sistema de partits, que considera part del problema. I hi estic totalment d’acord. Només vull afegir-hi que la part del problema que atribueix als partits per a mi és una part fonamental i no diré única, però gairebé.



dimarts, 6 de maig de 2014

Publicat al setmanari Empordà el dia 6 de maig de 2014

ASSOCIACIÓ  D’AJUDA A MALALTS D’ALZHEIMER I FAMÍLIA

Encara que de malalts d’Alzheimer n’hi ha a totes les edats, és indubtable que la gran majoria són persones grans. És per això que, dins del grup d’articles destinat a parlar de les associacions figuerenques  que tenen cura de la gent gran, que vàrem començar el desembre passat, i que hem anat fent fins ara, amb l’excepció del mes passat, que el vam dedicar a parlar de llibres, avui parlarem de l’Associació d’Ajuda a Malalts d’Alzheimer  i Família.

Tot va començar l’any 1995 quan un grup de persones que tenien al seu càrrec familiars que patien aquesta malaltia varen decidir organitzar-se. Primerament, es reunien, per  manca de local social, al saló de plens de l’Ajuntament, al Casal de la Gent Gran o allà on bonament podien, fins que varen trobar un local de planta baixa al carrer de Santa Llogaia, on han estat fins la tardor del l’any passat, que es varen traslladar al carrer Pere III, exactament a la darrera casa del carrer i del municipi figuerenc, contigu al rec Susanna, que separa Figueres de Vilafant.
La  seu de la nova ubicació de l’Associació consta de 330 m2, més del triple de la del carrer Santa Llogaia i la utilitzen per un conveni subscrit amb l’Ajuntament de Figueres que té una vigència de trenta anys. Les depeses de construcció van anar a càrrec de l’Associació. És un espai esplèndid, amb sol tot el dia, ampli i molt còmode. Actualment,  hi atenen trenta persones i està obert de dos quarts de nou del matí fins a dos quarts de set de la tarda, en règim de centre de dia, és a dir, serveixen esmorzar, dinar i berenar. La intendència, en forma de càtering, corre a càrrec de l’Associació Altem.

El personal de que disposa és de vuit persones, entre administració i personal sanitari.
A hores d’ara són uns 320 els socis d’aquesta Associació, que paguen una quota anual de quaranta euros. Com que és una Associació sense ànim de lucre  i declarada d’Utilitat Pública, reben unes subvencions de diferents organismes públics, encapçalats pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, l’ICAS, l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació, que, com tots sabem des que va esclatar la crisi, ja fa cinc anys, van retallant i també retardant el seu pagament. Els usuaris paguen una quantitat segons les hores que hi estan atesos.

A part del fet que les hores que els usuaris passen en el centre són un vertader pulmó d’aire fresc i de descans per als familiars, els malalts reben sessions d’estimulació cognitiva, gairebé personalitzada, en els diferents tallers ocupacionals que s’organitzen. Són distribuïts en petits grups, segons el grau de la seva malaltia. És important subratllar que cal estimular el malalt des dels primers símptomes a fi d’alentir el procés de la malaltia.

També cal remarcar que els familiars reben, una vegada al mes, recomanacions psicològiques d’informació, orientació i assessorament per poder atendre més bé  la persona malalta. Per poder fer ús dels serveis cal un certificat mèdic del neuròleg que hagi visitat el malalt.

Envellir, com tots sabem, no és cap malaltia, però és indubtable que el pas dels anys provoca patologies a granel. Una d’elles són les malalties del cervell, petites demències, que s’ha de procurar afrontar com més aviat millor i de la millor manera. L’augment de l’esperança de vida provoca que aquests desafinaments vagin augmentant any rere any. Es calcula que en uns trenta-cinc anys, sobre el mític 2050, el nombre de persones amb ’Alzheimer en tot el món serà de més de 45 milions, i també que una de cada dues persones de més de vuitanta-cinc anys patirà la malaltia.

Amb aquest panorama és bo saber que a l’Alt Empordà disposem de l’Associació de  què  hem parlat avui. Com solem fer sempre, volem agrair a les persones responsables i que dirigeixen l’establiment  la delicadesa amb que tracten els malalts, i ja sabem que  no sempre és fàcil tractar amb persones grans o amb patologies. Per tant, moltes gràcies per la seva dedicació i per molts anys.

PD. En l’article del mes passat que parlava dels llibres que més m’havien agradat, al citar el  Set cents anys de l’hospital de Figueres, vaig ometre involuntàriament citar que dos dels principals autors dels textos són els figuerencs Inés Padrosa Gorgot i Antoni Egea Codina. Doncs, perquè quedi constància aquí queda dit.

Marti Carreras Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà


dilluns, 5 de maig de 2014

Comentari Politnómic (político - económic)

ELS PREMIS CULINARIS I LA GANA                                                                         Setmana 19

Ja fa temps que em volta pel cap i encara que no sigui políticament correcte, ho he dir. A mi, que un restaurant gironí  l’any passat hagués estat escollit per una revista anglesa com el millor restaurant del món, que aquest any sigui el segon i, anys enrere, fos un altre de l’Empordà, em sembla molt bé per la repercussió turística que això representa per a aquesta terra nostra. Però trobo que donar-li tanta i tanta importància en els mitjans de comunicació, sobretot en un temps qué es va allargant de crisi profunda i en que tantes i tantes famílies passen gana, ho trobo exagerat en grau superlatiu. Les matèries que utilitzen aquests grans cuiners per fer les seves sofisticades viandes, a preus prohibitius per a la majoria de mortals, són les que necessiten moltes persones per posar-se alguna cosa a la boca i apaivagar el rau-rau de la gana. Crec que una cosa tan important com és l’alimentació hauria de tractar-se de forma més adequada. Anar a un d’aquests famosos restaurants, en qué per aconseguir ser-hi admès han de passar mesos o anys ja no és anar a recuperar forces a través dels aliments, sinó assistir a un espectacle culinari a preus escandalosos. I no exagero gens ni mica, i si no mireu el projecte presentat a la Berlinale anomenat “Somni”. Una sèrie de plats acompanyats de música d’òpera.

Encara que algú em titlli de demagògic, segurament una música tapa l'altra dels budells de la pobre gent que fa cua a les portes dels Bancs dels Aliments. Vivim en un món completament esquizofrènic i cal una regeneració total dels valors que s’han perdut. Les diferències entre els poderosos i els desemparats són massa profundes.