dilluns, 28 de gener del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)

QUIN MÓN !                                                                                             Setmana 05

Per descomptat que la notícia important de la setmana ha estat la sessió del Parlament de Catalunya del passat 23 de gener en la qual, per àmplia majoria, es va manifestar pels representants del poble la voluntat de poder decidir el seu futur.

Una altra notícia de relleu va ser la decisió de la Comissió Europea de limitar a 300.000 €  anuals les ajudes que es donen als grans latifundistes, i, per tant, fortunes importants com la Reina d’Anglaterra o la Duquessa d’Alba d’Espanya que cobraven quantitats milionàries, veuran, si l’Assemblea ho ratifica, mermats els seus ingressos procedents de la Unió Europea.

També han tingut un ressò que ha donat la volta al món les manifestacions del Ministre de Finances del Japó, que, sense posar-se vermell, va dir que “ la gent gran que ja no es val per si mateixa, ha de afanyar-se a morir”. Que això ho digui un governant d’un país que sempre s’havia caracteritzat pel respecte als seus grans, dóna idea de com els interessos econòmics influeixen cada vegada més en la societat. Quan ja no ets productiu, cop de peu al cul i cap al cementiri.

I ara que hi penso, tot això lliga amb el que vaig llegir temps enrere que els japonesos grans i sense sostre es dedicaven a delinquir perquè els enviessin a la presó, on almenys tenien sopluig i menjaven calent. Japó té l’esperança de vida més llarga del món, i compte amb 40.000 centenaris.
                                                -----------------------



                     

                                                                                                                                             

dilluns, 21 de gener del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)


EMBOLICA QUE FA FORT!                                                           Setmana 04

Sembla que no anava haire desencaminat en el que vaig dir en el darrer paràgraf de la setmana passada. La Comissió Nacional de la Competència ha fet saber que vigilarà amb lupa el que facin les entitats financeres pel que fa a l’abonament d’interessos a les imposicions a termini d’un any. Al Banc d’Espanya li ha faltat temps per aclarir que en determinats casos i clients es podran saltar les normes establertes, sobretot per a clients milionaris en euros. Com sempre, el peix gros  continua menjant-se el petit!

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fet saber al Govern d’Espanya que els instruments quirúrgics i altres elements mèdics, com guants, pinces, termòmetres, agulles, aparells de mesurar la pressió, etc, hauran de cotitzar al tipus del 21% en lloc de tipus reduït del 10%. Una altra patacada al ja mig estabornit sector sanitari!

Acabaré comentant la publicitat que fa la Generalitat  “Envàs, on vas?”, que fa dies ens està martellejant les orelles  amb una cançoneta  que a mi em mareja una mica. Penso que si volien desconcertar el personal ho han aconseguit i que el resultat de tot plegat serà que la gent, atabalada amb temes importants, com l’atur, la sanitat, i   poder arribar a fi de mes, .farà cas omís, i en lloc de triar, més o menys com ho feia des de feia molt temps, ho buidarà tot en el mateix sac. Crec que potser amb  els diners destinats als anuncis es podien haver creat uns quants llocs de treball destinats a fer les tries pertinents i deixar de marejar el personal, que prou  que paga per a la recollida de les escombraries.

dilluns, 14 de gener del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)

COMENCEM FORT!                                                               Setmana 03

La setmana que vam acabar ahir, dia tretze, possiblement sigui la que més vegades s’ha escoltat el nom de Figueres pel mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió i que més vegades s’ha escrit en els diaris. Tot això a causa de l’arribada de l’AVE a l’estació Figueres – Vilafant, lligat amb la circumstància  que el nou conseller de Territori i Sostenibilitat sigui l’anterior alcalde de Figueres, Sr. Santi Vila, fet que ha estat ressaltat moltes vegades pels  mitjans. Crec que, deixant apart les mancances del tren convencional, tot aquest enrenou es pot considerar beneficiós per a la ciutat.  El que vaig trobar patètic va ser que els pocs ciutadans/anes que ens vam apropar per veure in situ l’acte no vam poder passar de la carretera de Llers. Fins i tot un exconseller de la Generalitat que m’acompanyava va veure barrat l’accés al l’estació.

En un altre ordre de coses, la notícia impactant de la setmana ha estat  que el Banc d'Espanya obligui les entitats financeres a posar un límit als interessos dels  dipòsits a un any i que aquest sigui d’un escarransit 1,75 %, força per sota de l’augment de l'IPC que ha vorejat el 3%. Això és un cop fort per a les economies modestes de les persones jubilades  ja que d'aquesta manera veuen mermades les possibilitats de poder arribar a fi de mes. No així per a les economies fortes que no tenen problemes per entrar en altres menes de productes més rendibles per invertir els seus diners. I jo pregunto, si totes les entitats donen el mateix tipus d’incentiu, per exemple el límit de l'1,75%, no aniira en contra del que dictamina la llei de la competència que diu que cap gremi es pot posar d’acord per  unificar els preus? M’agradaria que algú expert hi digués la seva!.
                                                    ========================




                     

  

dimarts, 8 de gener del 2013

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al Setmanari Empordà del dia 8 de Gener del 2013

MISCEL•LÀNIA DE COSES QUE PASSEN  (V)

Segons va publicar La Vanguardia,  el 7 de setembre de l’any passat va morir l’home que estava considerat el més vell de Rússia. Es deia Magomed Labazànov i va néixer l’1 de maig de 1890 a la població de Gadiri, que llavors pertanyia a l’imperi rus. Per tant, entre el dia del seu naixement i el de la seva mort varen transcórrer 122 anys i 130 dies. Per poc més d’un mes no ha batut el rècord absolut de dies viscuts, que continua en poder de la francesa Jeanne Louise Calment que va viure 122 anys i 164 dies.

Puntualitza la notícia que la data de naixement és la que consta en el seu passaport intern, una espècie de DNI, però que no s’ha pogut verificar amb una partida de naixement que mai no va existir.

Com la majoria de les persones que viuen molts anys, havia manifestat que “bevia  llet  i menjava productes làctics i verdures de l’horta que ell mateix conreava.” I que “a més de l’alimentació i la vida activa, aquesta longevitat era deguda a l’aire de les muntanyes”.

En el mateix mitjà de comunicació, i un dia més tard,  també es feia saber que el mateix 7 de setembre havia mort l’home més longeu d’Europa, l’espanyol Francisco Fernández, conegut com Quico, que vivia a Pinilla de la Valdería (León), localitat on també havia nascut  el 24 de juliol de 1901.

Sembla curiós que el primer no sigui considerat també el més longeu d’Europa havent nascut i viscut a Rússia. O és que la república del Daguestan no es considera d’Europa?
                                              ----------------------------------
Segons es publica al web del Grup d’Investigació Gerontològic de Los Angeles (EUA),  desprès  que el 4 de desembre passat  morís la nord-americana Besse Cooper, a l’edat de 116 anys i 100 dies, la persona de més edat seria l’italiana resident al EUA Dina Manfredini, nascuda el 4 d’abril de 1897, seguida del japonès Jiroemou Kamura, nascut quinze dies més tard, és a dir el 19 d’abril de 1897. En una llista de les persones de més de 110 anys figuren seixanta-una dones i només quatre homes.
                                        
                                       ------------------------------------------
Quant a l’Alt Empordà, concretament el 29 d’agost, va morir a casa nostra, a Figueres, la Sra. Dolors Pacreu i Ferraró, la senyora Lola de la Fonda Armendares, vídua del senyor Miquel Armendares i Boer, a l’edat de 107 anys. A pocs dies de fer-ne 108, ja que havia nascut a Vila-sacra el 16.09.1904. Vaig tenir el plaer d’assistir al reportatge que li va fer el setmanari L’Empordà el mes de setembre de 2010, amb motiu del seu 106 aniversari, a  l’Asil Vilallonga, el seu hotel, com deia ella,  i vaig poder comprovar el seu bon estat de salut psíquic i físic, molt ben atesa, com totes les persones que resideixen a l’asil.  Descansi en pau, la senyora Lola.

De ben segur que és la persona de més edat enterrada al cementiri municipal de Figueres. No així l’Alt Empordà, ja que l’any 2008 van enterrar al cementiri de Portbou una senyora de 111 anys, que, curiosament, també es deia Dolors

En aquest rànquing de persones més longeves de la comarca empordanesa, trobem que en aquest període del segle XXI,  és a dir, des de  2001 fins a 2012, el total de persones que han arribat als 100 anys i els han superat són setanta-tres, amb majoria absoluta, cinquanta-sis, de dones,  i només disset homes. 

Actualment a la ciutat de Figueres (fins el dia 27 de desembre) hi viuen 16 persones que tenen 100 anys o més, de les quals sis són del sexe masculí i deu del femení. La persona de més edat és una senyora de 107 anys, seguida de dos senyors, un de 106 i un altre de 105, i una senyora de 104 anys. Curiosament, no n’hi cap de 103, però de 102 n’hi ha sis, quatre senyors i dues senyores. Les sis restants, tres de 101 i tres de 100 són totes senyores.

Sembla doncs que a l’Alt Empordà, concretament a Figueres, si pot fer una llarga vida probablement gràcies al vent de tramuntana, que s’emporta les malalties i purifica l’ambient, encara que, a vegades, sigui una mica empipador. O potser com ens deia el catedràtic Joan Manel Soldevilla és perquè “Figueres (sigui) possiblement la ciutat més estranya del món”.

Ja que he fet esment del vent de tramuntana, no puc deixar de dir que l’actual emplaçament del monument que li hem dedicat no agrada a una gran majoria de figuerencs i figuerenques.  Alguna cosa hi haurem de fer, no? Parlarem amb l’Ajuntament i de ben segur que trobarem una solució que sigui satisfactòria per a tothom.

Amables lectors/es els desitjo que puguin arribar a aquests edats amb bona salut. Així sia.


                                                                                 Martí Carreras Ginjaume
                                                                                 Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                                 marticarrerasginjaume@gmail.com
                                                                                 marticarreras.blogspot.com
                                                                                    


dilluns, 7 de gener del 2013

Comentari POLITNÖMIC (Político - económic)

ANY NOU, ALCALDESSA NOVA                                     Setmana 02

El divendres passat, dia 4, sobre tres quarts de set de la tarda,  va ser elegida pel Ple de l’Ajuntament de Figueres la nova alcaldessa, Marta Felip i Torres, després de la renúncia de l’anterior alcalde, Santi Vila i Vicente, que fa pocs dies va ser anomenat pel president de la Generalitat Molt Honorable Sr. Artur Mas, conseller de Territori i Sostenibilitat.

Per primera vegada a la història, la capital de l’Alt Empordà no tindrà alcalde sinó alcaldessa. I estem convençuts que no hi perdrem res, ans al contrari, En un dels meus primers articles al setmanari L'Empordà, l’any 2004, em vaig atrevir a anunciar que el segle XXI destacaria per dues coses: l’implicació en el conjunt de la societat de les persones grans  i la definitiva pujada de les dones als llocs de poder dintre de la societat, política inclosa. Precisament abans-d’ahir dia 5, el suplement “ES” de La Vanguardia publicava un extens reportatge titulat “L’Era de les dones”.

Per tant no fem res més que seguir els signes del temps i ens posem al corrent. Des d’aquí els meus millors desitjos, tant per a la nova alcaldessa com per al conseller de Territori i Sostenibilitat. Tindran feina, i estem segurs que tant l’una com l’altre sabran estar a l’altura de les circumstàncies.

No vull acabar aquest comentari sense manifestar el meu desacord amb el protocol de l’acte, que va col•locar els representants de les entitats figuerenques al saló on es veia per la pantalla de televisió, i els alcaldes de la comarca  i altres personalitats de la diputació, al saló de plens.  Penso que la gent de casa mereixia una altra mena de tractament.  I si el problema era la manca d’espai, cap a la Cate o El Jardí, que també són dependències municipals. Crec que era un acte figuerenc i no comarcal.