dilluns, 26 de novembre del 2012

Comentari Politnómic (político . económic)

PENSIONS I MÉS PENSIONS                                                                  Setmana  48
Començo a escriure aquest comentari el dissabte 24 a les cinc de la tarda. En plena jornada de reflexió, que coincideix amb el dia de pagament de les pensions. (Quan es festiu el dia 25 s’avancen a la vigília, però amb valor dia 26.Això del valor, com ja sabeu, vol dir que no en podeu disposar fins aquell dia, i que si ho feu abans i no hi teniu altres diners haureu de pagar els corresponents interessos per haver estat unes hores en números vermells.) Per tant,  compte! Bé,, la pensió ha vingut amb la paga extra de Nadal i, - no sé si es important-  almenys l’entitat que em paga a mi, l'ha anotada com si fos una paga repetida. Altres vegades aparexia anotada amb una quantitat doble de la corresponent al mes: exemple, paga de 500 €, abans paga de novembre 1.000 €, ara paga 500 € i paga 500 €. Ja ho dic, no sé si això té cap importància. Solucionat el tema de si hi hauria paga extra o no, esperarem  ara el divendres 30, que sabrem l’índex avançat del novembre, que és el  que es fa servir per a les revaloritzacions de les pensions. I aquí siíque n’hi haurà per donar i prendre!

Matí del dia 26: obvio parlar dels resultats de les eleccions i miro de deixar una setmana de coll per veure cap a on  deriva la política catalana. Les urnes han parlat i ara cal l’entesa entre els escollits. Ho seguirem atentament!

                                    -----------------------------------------

dilluns, 19 de novembre del 2012

Comentari Politnómic (político - eonómic)

I... DIUMENGE A VOTAR                                                Setmana   47
Un mes just abans de Nadal és la data escollida per anar a donar la nostra opinió de la manera més democràtica possible, és a dir, anant a votar. No crec que la JEC (Junta Electoral Central) em renyi per incitar a exercir aquest dret fonamental, pràcticament l’únic que tenim els ciutadans i ciutadanes del pilot. Pensem que els que tenen menys de 50 anys ho han pogut fer sempre, però els que voregem els 80 n’hem passat molts   sense poder decidir res.

Encara, però, manca una setmana i ens hem de carregar de paciència i bona fe escoltant les diverses opcions polítiques. Ahir diumenge els diaris anaven plens de les darreres enquestes, que jo respecto encara que no me les cregui a ulls tancats. Em costa de creure, per més que m’ho expliquin, que sabent  l'opinió d’un miler de persones es pugui deduir el vot de la resta de votants.

Per tant, des d'aquí recomano l’exercici del vot i la setmana vinent parlarem dels resultats. Força, companyes i companys! 

                                                     ---------------------------------


dilluns, 12 de novembre del 2012

Comentari POLITNÓMIC (politico-econòmic)

ESTATS UNITS I DESNONAMENTS                                        Setmana 46
Sense que serveixi de precedent, parlarem de les eleccions als EUA per dir que la victòria del president Obama sembla que pot ser més beneficiosa per a Europa que si hagués guanyat el seu contrincant. Encara que les polítiques nord-americanes de benestar social, tal com les entenem a Europa, són molt deficitàries, és probable que els problemes dels països del sud del vell continent siguin més ben entesos.

 Quant a l’Estat espanyol, el tema estrella han estat els continuats i dramàtics desnonaments d’habitatges. Sembla que aquesta setmana els dos grans partits miraran de modificar la llei hipotecària que tants malde caps i desgràcies està ocasionant  Des que va començar la crisi, l'any 2008, s’han produït més 400.000 desnonaments  amb les fatídiques conseqüències que tots sabem. És urgent arribar a una solució per evitar tant de sofriment humà.

Per cert, la dació en pagament, funciona als EUA país que, com hem dit, no sobresurt per ser capdavanter en polítiques socials avançades. El tema és complicat, perquè els diners que deixen les entitats financeres per les hipoteques són els diners dels impositors que confien els seus estalvis a les mateixes entitats. Ja m’enteneu.

En tot cas, cal trobar una solució justa que eviti el dramatisme social que una mala praxi bancària ens ha portat. No hi seria de més una mica de seny. Esperem que així sigui.

dimarts, 6 de novembre del 2012

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà del 6 de novembre del 2012

LES PENSIONS (II)
Continuant amb el tema encetat el mes passat, farem unes quantes consideracions ja que  molt ens temem que, d’ara endavant, en sentirem a parlar assíduament. Comencem per dir que actualment es paguen gairebé set mil cinc cents milions d’euros mensuals, que han de sortir de les cotitzacions dels treballadors en actiu i que, quan amb aquestes cotitzacions es fa curt s’han de fer servir els Fons de Reserva, xifrats en més ó menys 68.000 milions d’euros. La despesa de la Seguretat Social en pensions augmenta a un ritme del 4’4% anual i representa el 12% del PIB (Producte Interior Brut).

Una simple divisió ens diu que en el cas hipotètic, i a més pràcticament impossible, de no haver-hi cotitzants, aquests Fons de Reserva donarien per pagar les pensions uns 9 mesos. Significatiu és que per poder pagar la paga extra d’estiu es fes servir el 95% del Fons de Prevenció i Rehabilitació creat l’any 1985 i que els empresaris tenien l’esperança que s’utilitzés per rebaixar les cotitzacions. Dels gairebé 4.750 milions se’n  varen fer servir 4.400 i, per tant, ha quedat un petit romanent d’uns 250 milions, totalment insuficient per la paga extra de Nadal, a cobrar aquest mes de novembre. Cobrarem o no, aquesta paga extra? Ja falta poc per saber-ho.

Amb una esperança de vida cada cop més llarga és fàcil entendre que les perspectives no son gaire agradables. Cada any entren al sistema de pensions una gran quantitat de persones, superior en nombre a les que  deixen de cobrar per defunció, i a més amb una pensió més elevada, ja que la seva base reguladora és superior a la que tenien els més grans i que per llei de vida han passat a l’altre món.  Tot això es una qüestió normal, i el que fa que ara sigui problemàtic és l’enorme taxa d’atur, que va fent que cada cop siguin menys les persones que cotitzen. I si, per un costat, augmenten els que cobren i per l’altre disminueixen els que paguen no es fa difícil imaginar el que pot passar. No fa gaire anys que hi havia quatre cotitzants per cada pensionista, i, actualment, la proporció és pràcticament la meitat, es a dir, dos per un.

Per acabar de reblar el clau, un recent estudi de la Funcas (Fundació de les Caixes d’Estalvis) aparegut al número 15 de la revista Panorama social diu textualment que “els jubilats amb prou feines han patit la crisi i  amb la pensió cobreixen les necessitats i ajuden  la família” Neguem rotundament la primera part de la frase. Que no pateixen la crisi els jubilats? I els augments dels productes alimentaris, i les factures del gas i de l’electricitat que molts ja no  poden encendre la calefacció i aviat hauran de sopar amb espelmes?

Naturalment que l’estudi és molt més extens que les dues ratlles que heu llegit  i que raona amb detall el perquè  s’arriba a les conclusions senyalades. Es fan comparacions entre les atencions que reben de l’estat del benestar les persones grans i  les joves i asseguren que “és evident que els grans estan sent prioritzats”.
No és la primera vegada que persones o entitats amb repercussió mediàtica fan aquesta mena de declaracions. Crec recordar que l’any passat un alt càrrec del Banc d’Espanya deia més o menys que ja seria hora que s’adoptessin mesures d’ajut als joves encara que fos en detriment de les persones grans. Quant a la primera  part de les manifestacions, hi estem totalment d’acord, però no, de cap de manera, que siguin en detriment dels grans. No faltaria més!

Per acaba, un detall a  tenir en compte de l’estudi del Funcas és que diuen que ajuden la família. Doncs, és clar que sí! Els avis i àvies estem per això, per ajudar en la mesura de les nostres possibilitats. Econòmicament, i també moralment. Potser el Govern no s’ha adonat que si no fos per les ajudes de les persones grans a les seves famílies, el malestar social seria molt més gran, a causa de la gran taxa d’atur juvenil? I que probablement episodis com els vistos a Andalusia i Extremadura sovintejarien més. No ho acabem de trencar tot. Sempre hem dit que la gent gran està disposada a ajudar, però d’això a arribar a abusar de la seva debilitat hi va un bon tros.

I, a més a més, també cal afegir que si les persones grans veuen que poden ajudar  la  família, augmenta la seva autoestima amb repercussions favorables per a la salut, que repercuteix, alhora, en el menor consum de medicaments i, per tant a minorar la factura farmacèutica. Tot això farem malbé rebaixant encara més l’estat del benestar de les persones grans? Que s’ho pensin be!

                                                                              Martí Carreras Ginjaume
                                                                              Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                              marticarrerasginjaume@gmail.com
                                                                              marticarreras.blogspot.com

dilluns, 5 de novembre del 2012

Comentari POLITNÓMIC (político económic)

PRECAMPANYA I CAMPANYA                                Setmana 45

La setmana que hem acabat s’ha caracteritzat per la continuada labor de precampanya dels principals líders dels partits polítics catalans. Dijous vinent, dia 8 a les dotze de la nit es donarà el tret de sortida oficial i de ben segur que seran quinze dies –fins, al 23- d’activitat frenètica.

Mentrestant a alguns ja se’ls  ha  anat escalfant la boca. En el programa Els Matins de Tv3, l’anterior president de la Generalitat de Catalunya en va deixar anar una de grossa. Va venir a dir que convocar referèndums era propi de països totalitaris, i que fins i tot ho feia el General Franco. Si bé aquesta segona part és veritat, pensem que en aquests trenta-cinc anys de democràcia de l’Estat espanyol  n'hi ha hagut una mitja dotzena. I també tenim el cas de Suïssa, que és país demòcrata en què les consultes o referèndums sovintegen durant l’any.

També cal mencionar la decisió de la JEC (Junta Electoral Central), que ha prohibit la publicitat engegada pel Govern català.  No pels arguments dels partits que consideraven l’anunci partidista a favor de CiU, sinó per incitar a la ciutadania a exercir el dret a votar.

Curiós, que amb l’enorme abstenció que hi ha, es prohibeixi animar els ciutadans i ciutadanes que exerceixin el més democràtic dret, que és el de donar a conèixer la seva opinió.

                                                 

                                             --------------------------------------

.