divendres, 20 d’agost del 2010

GRANS AL DIA - Publicat a la Revista Seny i Rauxa de l'Associació de Gent Gran del Casal de Figueres- Juliol de 2010

ASSOCIACIÓ PER A LA FORMACIÓ CULTURAL DE LA GENT GRAN DE L'ALT EMPORDÀ

Avui i tal com vàrem anunciar en el darrer escrit parlarem de cultura i de l’Associació que tenim a la comarca. Es tracta de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà, que va ser creada l’any 2006 i que te com a base dels seus estatuts la propagació cultural entre les persones grans, (a partir dels 50 anys), de la comarca de l’Alt Empordà.

La Junta Directiva que m’honro en presidir està formada actualment, per la Sra. Encarna Pla, com a Vicepresidenta, de Secretari el Sr. Martí Pujol de Vilabertran i de Tresorera la Sra. Montserrat Serret, i com a vocals les Sres. Dolors Roig i Maria Fonollosa. Està oberta, i si alguna persona que llegeix aquest article creu que l’interessaria formar-ne part es pot posar en contacte amb qualsevol de nosaltres.

Fins ara les actuacions portades a bon fi han sigut uns cicles de conferències a diferents localitats de la comarca, en concret a Figueres, Llançà, La Jonquera, Roses,Castelló d’Empúries i l’Escala. Tenim intenció d’ampliar les activitats i fer més coses, com algun concurs literari, exposicions artístiques, viatges culturals, club de lectura, etc.

Ens és del tot imprescindible comptar amb socis que ens ajudin a poder sufragar les despeses de funcionament. Si penses que t’agradaria formar part de la nostra associació, posat en contacte per correu electrònic, (marticarrerasginjaume@gmail.com), per telèfon al 972 500 348 o 630 387 358. També, si vols, directament a la nostra seu social, carrer Nou 48 de Figueres (Consell Comarcal) 2º pis Àrea de Benestar Social.

Entre tots hem de procurar tenir una associació dinàmica que ens ajudi al manteniment dels nostres coneixements i ens obri nous horitzons culturals que han de ser al nostre abast. Les ganes d’aprendre, per grans que siguem, les hem de tenir sempre. El tenir en bon estat la ment, ajuda i molt a un bon funcionament de tot el cos.

Hem de tenir interès per les coses d’actualitat. El mon es ple avenços tecnològics que ajuden a que la vida sigui més senzilla, però cal saber com actuar. No ens ha de fer por i hem de fer servir les que ens siguin útils. Cal estar al dia i si ho aconseguim ens sentirem més contents.

En un principi hem establert una quota anuals de 20 €, que donarien dret a participar gratuïtament a totes les nostres activitats.

Si creus que t’agradaria participar d’aquest projecte cultural no dubtis a fer-nos-ho saber.

Martí Carreras i Ginjaume
President Associació per a la Formació Cultural
De la Gent Gran de l’Alt Empordà.

dijous, 12 d’agost del 2010

BATECS DEL COR III - Publicat a la revista de Corfi del mes d'agost del 2010

Malalties del Cor i altres patologies

Quan una persona ha tingut un atac de cor, per exemple un infart de miocardi, ha de començar a fer una vida el més sana possible. Evitar l’excés de pes, no fumar en absolut, no ingerir grasses saturades que provoquen l’augment del colesterol LDL (el dolent), fer exercici físic moderat, fugir de les emocions fortes, procurar no excedir-se en l’estrès, és a dir, evitar que les causes que li poden haver produït l’atac no es repeteixin.

No obstant això, si l’infart li ha vingut a una edat en què encara és jove, com em va passar a mi, als quaranta-un anys, és inevitable que en el transcurs de la vida es vagin presentant altres patologies. Les més perilloses segurament són la hipertensió i la diabetis mellitus, anomenades traïdores ja que no donen massa sintomatologia. Les podríem anomenar “com les assassines silencioses”.

Recordo que en el tractament post infart meu (any 1975) li vaig demanar al Dr. Forment, quans anys podia viure un home amb un infart. La seva contesta, moderada i amb molta calma, com sempre, va ser “que era imprevisible, però que les persones que seguien les indicacions saludables, n’hi havia que fins i tot havien viscut vint anys”. Em va semblar molt bé, que d’entrada tingués l’oportunitat, si complia les normes, de viure dues dècades. Com veieu encara respiro, i han passat trenta cinc anys

Tenint en compte que els avenços mèdics en aquests trenta cinc anys han estat molts i molts és fàcil predir que l’esperança de vida post infart actual és incalculable. Cal però creure els cardiòlegs. I si al cap de molts o pocs anys et detecten que tens les principals artèries que porten la sang al cor força tapades, i els metges ho creuen convenient, no cal rumiar massa per anar a la sala d’operacions i sotmetre’s als baypass que siguin necessaris. Aquesta operació avui la fan quasi amb els ulls aclucats a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Que lluny sembla aquell temps en què en un cas així, com li va passar a un amic meu, ple encara de vida, li van deixar triar entre anar a operar-se a Chicago o Montpeller. Va triar el primer,perquè hi tenien més experiència, ja que a l’altre tot just començaven. Era aquell temps en què estava totalment prohibit menjar peix blau i cuinar amb oli d’oliva. Més tard s’ha demostrat que ambdós productes són beneficiosos per combatre el colesterol.

Que no totes les persones es cuiden és cert. Els que ho tenen clar són les mútues i companyies d’assegurances que no permeten tenir més cobertura a les persones que han tingut alguna malaltia cardiovascular. Sembla un contrasentit, ja que si et cuides i fas prevenció tindràs menys possibilitats de reincidir que una altra persona que continuï amb la vida de sempre. Doncs, no. Les estadístiques demostren que les persones que han tingut problemes cardíacs, són més propenses que d’altres que no els han tingut, a repetir-los.

Però podem estar totalment convençuts que si seguim les indicacions dels metges, les probabilitats de repetir el problema és molt menor que la persona que no ho sap i per tant no fa cap tractament. Per això m’esgarrifo quan companys i coneguts em diuen que tenen sucre (diabetis) però que no els preocupa gaire. Quan han d’anar a fer un menjar extra doblen el tractament. Si es prenen una pastilla al dia, doncs aquell dia en prenen dues. Si s’injecten insulina, doncs aquell dia doblen la dosi! I mengen pastissos i de tot. Mal fet. Amb la diabetis no val a jugar-hi. Les conseqüències poden ser fatals. És la principal causa de complicacions en els ictus cerebrals (vessaments o embòlies). I de la ceguesa, fins i tot, i de problemes a les cames i peus. Per tant, molt de compte. Amb moderació tot, però vigilant contínuament.

Per acabar i com sempre “Cuida’t el cor........Cuida’t la vida”!



Martí Carreras Ginjaume
Soci número 2 de CORfi

dijous, 5 d’agost del 2010

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà el 3 d'agost del 2010

HISTÒRIA DE LA PREMSA DE FIGUERES (1899-1980)

Recentment he llegit el llibre indicat, que va ser presentat el passat mes febrer en el Cercle Sport Figuerenc de la nostra ciutat. Els seus autors són en Jaume Guillamet, en Manuel Moreno, l’Anna Teixidor i l’Albert Testart, tots figuerencs de naixement, excepte en Manuel, que ho és per integració, ja que va néixer a Bolaños de Calatrava, i que precisament vaig conèixer, ja fa uns quants anys, en les dependències de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Figueres, quan jo buscava dades del meu besavi (alcalde de Figueres 1906-1909) i ell es dedicava a la investigació de l’època de la restauració, abans de publicar el seu magnífic treball. convertit en el llibre El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres 1877-1923.

La lectura de la Història de la premsa de Figueres 1899-1980, la recomano a tothom. A les persones grans, de la meva edat, voltant ja els vuitanta, perquè els refrescarà la memòria del anys viscuts per nosaltres i les nostres famílies i també als joves d’ara, tant els nascuts a Figueres com els vinguts de fora. Els escrits dels autors reflexen de manera objectiva el pensament dels figuerencs que feien saber les seves idees a través de la premsa escrita i veurem que la gent de principis de segle XX era una gent culta, que argumentava els seus punts de vista. En un temps que els altres mitjans de comunicació encara no havien arribat al gran públic, la ràdio va començar a emetre a Europa els anys 20 i la televisió no va començar les seves proves experimentals fins a mitjans dels 30, escriure era l’únic sistema de fer saber el pensament propi a les persones. Que lluny estàvem, almenys fins al 39, dels moderns sistemes actuals del fax, del mòbil, del www,.del blog, del facebook,del twitter, del YouTube. Tots avenços extraordinàriament més ràpids, però alguns no aptes per aprofundir en els temes tractats.

A les persones grans que solem tenir més temps en jubilar-nos els hi recomano que passin per l’arxiu municipal i demanin els llibres d’actes del consistori de principis del segle XX: veuran amb quina pulcritud estan escrits, la cal•ligrafia perfecta, i sobretot la manera en què es desenvolupaven les sessions dels plens municipals i com quedaven reflectits en les actes els temes tractats. Una verdadera obra d’art. I per la tinta semblen escrits fa un parell de mesos i estem parlant de més de 100 anys!.Que en quedarà d’aquí un segle, de la multitud de pàgines enviades per fax, dels centenars de milers de pàgines impreses dels textos dels ordinadors. No crec que es conservin tan bé!

Tornant al llibre que ens ocupa és de justícia ressaltar la meticulositat dels autors i la seva manera d’explicar els idearis polítics dels fundadors, directors o col•laboradors dels diferents diaris i publicacions. Exceptuant el període de 1939-1976 en què tots sabem que la ideologia era única, durant els altres anys la diversitat de maneres de pensar era diversa, i queda ben pal.lès en les publicacions. Un detall que demostra que la revisió dels exemplars editats va ser exhaustiva és que un servidor figura com a col•laborador del setmanari Ampurdan (1942 – 1977) quan encara em deia Martín, i recordo que va ser un únic article que vaig fer-hi durant els 35 anys de publicació, crec recordar que l’any 1973.

Cada autor s’ha dedicat a un període determinat: el catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Guillamet Lloveras, escriu Els orígens i el Sexenni Democràtic (1809-1874), en Manuel Moreno Chacón, llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, ho fa sobre La Restauració (1875-1923), l’Anna Teixidor Colomer, llicenciada en Humanitats i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra es dedica a La Dictadura de Primo de Rivera, La Segona República i la Guerra Civil (1923 -1939) i finalment l’Albert Testart Guri, llicenciat en Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Sociologia ens explica el període del Franquisme i La Transició a la democràcia i l’autonomia (1939 – 1975).

Llegint detingudament els continguts de la introducció de cada etapa podrem adonar-nos a quin costat bufaven els vents, no solament en l’ambient local i comarcal, sinó també en l’ambit català i estatal, i fins i tot del, món. Per tant, considero que és un llibre amè i entenedor per a tothom.

Aquest modest articulista es fa ressò del final del pròleg escrit per l’ex-alcalde figuerenc
Sr. Eduard Puig i Vayreda, en el sentit que “és un deure de tots els ciutadans agrair la contribució dels autors a la història de la ciutat”. Per tant, la meva felicitació per aquest treball de recerca i extensiva a l’Ajuntament de Figueres perquè amb la concessió de la beca de recerca Ciutat de Figueres ho ha fet possible.

I, per acabar, encoratjo els autors a no deixar-ho aquí, i que, si és possible, continuï la història fins als nostres dies, que ja han passat trenta anys!

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya