dimarts, 7 de juny de 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà el dia 7 de juny del 2011

EMPORDÀ FEDERAL – CENT ANYS

El passat 8 d’abril, coincidint amb el dia que es complien cent anys de la sortida al carrer del primer número del setmanari Empordà Federal, a la Sala Atenea del Casino Menestral, la periodista figuerenca Anna Teixidor Colomer va donar una conferència que titulava “amb la República al cap i Catalunya al cor” i durant una hora ens va anar desgranant el pensament i les intencions d’aquell grup de persones que a principis del segle passat intentaven participar en la vida política de la nostra ciutat.

Em va emocionar sentir a la seu del Casino les paraules de la conferenciant, perquè un dels presidents que ha tingut aquesta societat va ser el meu besavi que també feia seus aquells ideals republicans i federals. En Martí Carreras Rebugent ( Figueres 1860-1924) va ser alcalde de Figueres del 1906 al 1909 i regidor diverses vegades. La seva dedicació a la l’Ajuntament de Figueres va ser gairebé de vint anys. Només superat en anys d’entrega per l’Alcalde Joan Armangué que n’hi va destinar vint-i-tres.

En l’article que vaig publicar fa més d’onze anys (15.02.2000) en aquest setmanari explicava alguns dels fets importants del seu mandat, destacant l’aprovació, a petició seva, de la jornada laboral de 8 hores pels obrers i empleats municipals, l’any 1906, i que no va ser obligatòria a tot l’Estat espanyol fins al cap de més de vint anys.

L’escriptor figuerenc Pere Teixidor Elies en el seu llibre Figueres Anecdótica segle XX, diu que “l’alcalde Carreras era un home humil que treballava de fuster. Curt de paraules, sempre deia allò que volia dir i que entenien tots aquells que l’escoltaven”.No repetiré altres fets importants descrits en l’article al•ludit per no fer-me pesat. Afegiré alguna de les coses que escrivia en Manuel Moreno Chacón en el seu llibre “El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres durant la Restauració (1877-1923)”.

Comentant l’Ajuntament constituït l’1 de gener de 1894, amb catorze regidors republicans i quatre monàrquics, essent alcalde, nomenat pel ministre de Governació en nom de la reina regent, el carlista .Joan Moragas, les topades entre l’alcalde i la majoria republicana eren usuals. En la sessió del 3 de gener, quan l’alcalde comença a parlar en castellà i demana a la resta d’edils que l’imitin, cosa que no fan, es produeix un incident entre l’alcalde i el regidor republicà Martí Carreras, partidari de l’ús del català en les sessions del consistori. El diari progressista La República ho explica així “el Sr. Alcalde se empeñò en que don Martin Carreras hablara castellano; pero este señor sostuvo con energia y buenas formas el derecho que creia asistirle de hablar en catalàn por no conocer la lengua castellana, permitiendole al fin el Sr Alcalde que hiciera uso de la palabra en su lengua natal”. Diu en Manuel Moreno “en tot cas aquest incident demostra que a l’any 1894, en els plens municipals de Figueres, ja s’utilitza el català amb certa normalitat”, i afegeix que l’Empordà Federal critica irònicament l’actitud de l’alcalde del qual diu que parla pèssimament el castellà i es mostra partidari que cada regidor parli en la llengua que vulgui, ja que la llei municipal de 1877 estableix que els regidors tenen llibertat per expressar-se en qualsevol de les llengües que es parlen a Espanya”.

Recordo que la meva àvia, que era la jove o nora d’en Martí Carreras, amb la qual em vaig criar, em deia que l’avi Martí sempre havia manifestat que la cosa més important a la vida era anar amb la veritat per davant, que la veritat sempre surt a relluir i amb ella pots anar amb el cap ben alt. I em deia, l’àvia, que ho tingués en compte.

Quan ja treballava, una vegada que se’m va ocorre dir la veritat, això sí, posant en evidència a l’amo, per poc que em despedeixen.. Vaig veure que la gent devíem ser diferents d’aquells que ens havien precedit.

En totes aquestes coses anava pensant mentre l’Anna Teixidor continuava desgranant el seu estudi sobre l’Empordà Federal . Aquella colla de persones veien en aquell mitjà la manera de tenir informats els seus conciutadans. Que n’era de difícil fa cent anys fer arribar les idees a tothom. Quina diferència amb l’actualitat que els moderns sistemes de comunicació poden fer arribar els seus pensaments, el seu treball, les seves intencions en pocs segons, a través del Facebook i altres xarxes socials. Per tant, el fet que fa cent anys, Figueres i l’Empordà fos un focus important de federalisme i d’idees avançades ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres avantpassats.

Quan surti el llibre que ens ha promès l’Anna li hem de donar la màxima bona acollida. S’ho mereix sobradament.

Demano disculpes per haver fet un article massa dedicat als meus avantpassats. Prometo no tornar-hi.


Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com