dimarts, 16 de juliol de 2019

Publicat al Setmanari Empordà el 16.07.2019


   VIST AMB BONS ULLS
       
LA LLENGUA PRÒPIA

A mitjan mes de maig es va celebrar a Barcelona la II festa titulada “Fes-te de la llengua” en la qual un grup de nois i noies d’ESO es van presentar al concurs que organitza la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i que consisteix en donar a conèixer  els mots o expressions que fa servir el jovent amb més o menys regularitat. En aquesta ocasió va resultar escollit l’Institut de la Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallés Oriental, que va presentar un conjunt de deu noves expressions.
Els assistents, tots alumnes,  van triar com  a  guanyadora l’expressió “ser un tiraques”, atribuït a la persona que tira la canya per intentar lligar. Les altres que es van presentar són: “pretecnològic” , per designar a la persona de més de 60 anys; “boca xancle”, al bocamoll; “totxíssim”, en lloc de boníssim; “tu flotes?”, per tu al·lucines?; ”comptadies”,en lloc de calendari; “això no fufa”, per no funciona; “destrossabudells”, per assenyalar el menjar que es posa malament i “ pin o xapa”, per dir m’és igual.

Finalment,  l’expressió que va rebre més vots per part dels membres acadèmics de l’IEC, va ser “estàs boig o pessigues vidres? “usada per destacar una acció forassenyada.
Trobo molt encertat que es doni veu a les noves expressions que fan servir els joves. El lèxic ha de ser quelcom viu i, com a tal, subjecte a modificacions. Un dels organitzadors va ser en Màrius Serra, reconegut lingüista que en la seva columna El Rum-Rum a La Vanguardia , i parlant d’aquesta festa, entre altres coses, deia: “...Hem de combatre moltes fòbies socials, i una d’elles és la linguofòbia. D’aquí que el propòsit de la festa fos que els participants aportessin expressions espontànies que fan servir en els seus cercles i que no figuren en el diccionari. La creativitat verbal és inherent a l’adolescència, ni que només sigui per defugir la comprensió dels adults, transgredir les normes imposades i homologar-se a algun grup d’escollits. La identitat és un edifici en construcció i, encara que la façana sembli molt important, els materials lingüístics són fonamentals perquè l’estructura que la sustenta es mantingui sòlida...”.

Per cert, parlant d’en Màrius Serra he de dir que publica cada dia al diari que ja he esmentat els mots encreuats. Va succeir ja fa uns quants anys, crec que al juliol del 1990, a l’Avel·lí Artís i Gener, Tísner. Confesso que en soc un empedreït seguidor que cada dia m’hi entretinc una bona estona. Rarament em fico al llit fins que he solucionat tant el de català com el de castellà. Fins a tal punt hi estic obsessionat que els guardo, una vegada resolts i corregits, amb la puntuació dels errors que he tingut. Encara que sembli mentida, guardo els “crucigramas” en castellà d’en Fortuny des del primer que va publicar, i si no he comptat malament el proper 15 d’agost arribarà als 12.000. A raó d’uns 363 cada any són més de 33 anys. Els d’en Serra també els guardo, però no fa tants anys. Tots dos ho saben, ja que els vaig anar a saludar, ja fa uns quants anys, quan varen venir convidats pel Museu del Joguet de Catalunya. La meva afició a resoldre els mots encreuats bé de lluny. Va ser sobre els anys seixanta , quan a l’empresa que jo treballava venia cada dia un senyor a llegir el diari, xerrar una estona amb l’amo i després fer els mots encreuats, en castellà. Ell me’n va ensenyar.

Els de català,  els vaig començar a solucionar uns anys més tard. Va ser el senyor Josep Barat, secretari judicial, que un dia al Cafè Royal, en veure que jo feia el de castellà em va encoratjar a fer el de català i durant uns dies el fèiem conjuntament. Al cap de poc em deia: ja pots anar sol.
Animo a fer mots encreuats. Sempre s’aprèn, sobretot a escriure les paraules.

Martí Carreras Ginjaume
Articulista