D’aquí a poc dies comença oficialment la campanya electoral que durarà fins a la mitja nit del divendres dia 18, l’endemà tocarà reflexionar (voleu dir que no està tot ja reflexionat?) i el dia 20, precisament el dia del 36è aniversari de la mort del General Franco, que no era gaire amic d’eleccions, anirem a votar.
Durant una quinzena de dies escoltarem els candidats i serà interessant el que diguin ja que, teòricament, els que guanyin les eleccions seran els que ens han de treure d’aquest atzucac en què estem ficats, en bona part perquè els que han governat fins ara no han sabut fer més bé les coses.
Sembla, segons els sondejos i les opinions dels qui hi entenen, que el principal partit de l’oposició en els darrers anys, el Partit Popular, té totes les de guanyar. La qüestió és saber si ho farà per majoria absoluta (la meitat més un dels 350 diputats) o si necessitarà ajuda d’altres partits.
Penso que les majories absolutes no són beneficioses pels països i, fins i tot, tampoc pels partits que les aconsegueixen, ja que la responsabilitat és molt gran i són un contra tots els altres; també perquè la societat no és unicolor, sinó multicolor. I, a més a més,encara que sigui inconscientment, es pot caure en una dictadura de la majoria.
En tot cas, una altre incògnita és saber si el percentatge de participació continuarà davallant. Les persones grans sí que anirem a votar perquè sabem què vàrem passar molts anys sense poder fer-ho. I els joves haurien de tenir-ho en compte.Que hi hagi sort!
----
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'EDAT NO COMPTE ...O SÍ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'EDAT NO COMPTE ...O SÍ. Mostrar tots els missatges
dilluns, 31 d’octubre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!...O SÍ? Setmana 43 LA PAGA DE NADAL
La secció diària de La Vanguardia del 9 octubre, “ Pel forat del Pany”, comentava la decisió del president Mas de suprimir les pagues extres de Nadal dels polítics i alts càrrecs del Govern i explicava el cas del portaveu, Francesc Homs, que pensava comprar-se una bicicleta amb l’ingrés extra i acabava dient que hauria de recórrer a l’extra de la seva dona que no treballa al sector públic. No tinc res contra el Sr. Homs, al contrari, em sembla una persona assenyada i que s’explica molt correctament, no com d’altres.
No sé si agafar-me l’escrit en broma, encara que el diari esmentat no és gaire aficionat a gastar brometes i a escriure per fer riure. Perquè de riure seria, si no fos que moltes persones tenen vertaderes dificultats per arribar a final de mes. Ja vaig dir la setmana passada que em semblava bé aquesta mesura. Però això no vol dir que considerem que fan un sacrifici enorme. Que provin els del Govern, i altres càrrecs, de passar amb els 1000 euros al mes que és el que cobren molts treballadors, o als 600 o menys que cobren moltes persones jubilades.
Per tant, poca conyeta amb les coses de menjar, que el temps no està per fer bromes o jocs de paraules. Està bé l’humor, però sense ferir susceptibilitats. Almenys és el que penso en aquests temps en què cada dia que passa sembla pitjor que el dia abans i millor que l’endemà.
No sé si agafar-me l’escrit en broma, encara que el diari esmentat no és gaire aficionat a gastar brometes i a escriure per fer riure. Perquè de riure seria, si no fos que moltes persones tenen vertaderes dificultats per arribar a final de mes. Ja vaig dir la setmana passada que em semblava bé aquesta mesura. Però això no vol dir que considerem que fan un sacrifici enorme. Que provin els del Govern, i altres càrrecs, de passar amb els 1000 euros al mes que és el que cobren molts treballadors, o als 600 o menys que cobren moltes persones jubilades.
Per tant, poca conyeta amb les coses de menjar, que el temps no està per fer bromes o jocs de paraules. Està bé l’humor, però sense ferir susceptibilitats. Almenys és el que penso en aquests temps en què cada dia que passa sembla pitjor que el dia abans i millor que l’endemà.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!....O SÍ?
Setmana 41 MÉS QUE UN CLUB
El dia de Santa Mercè el FC Barcelona va celebrar Assemblea de Socis i entre els assumptes a tractar hi havia la ratificació de l’acord amb la Qatar Foundation per lluir durant 5 anys i mig la seva publicitat a la samarreta del primer equip de futbol, amb una compensació total de poc més de 170 milions d’euros.
El vicepresident de l’àrea econòmica va defensar molt bé la decisió de la Junta i va fer una exposició detallada del país, obviant, naturalment, aspectes no massa clars del seu funcionament, Sí, va quedar clar, que no era una democràcia, però va posar exemples d’altres països amb els quals hi tenim relacions i tampoc ho són.
La majoria dels socis/es que hi varen intervenir van manifestar el seu punt de vista, majoritàriament a favor del contracte, adduint la necessitat de buscar finançament.
Posada a votació la proposta de la Junta va ser aprovada per golejada.
No tinc res a dir de la decisió sobirana dels socis/es, però no em puc estar de manifestar que potser un club que vol ser més que un club s’ha hauria de diferenciar dels altres per detalls com no basar-ho tot en aquest carrusel de milionades que no ens pot portar a res de bo.
Les altres dues decisions, una, la de no fumar al camp em sembla perfecte i la de la grada d’animació jove també, sempre que es controlin els violents.
Visca el Barça!
El dia de Santa Mercè el FC Barcelona va celebrar Assemblea de Socis i entre els assumptes a tractar hi havia la ratificació de l’acord amb la Qatar Foundation per lluir durant 5 anys i mig la seva publicitat a la samarreta del primer equip de futbol, amb una compensació total de poc més de 170 milions d’euros.
El vicepresident de l’àrea econòmica va defensar molt bé la decisió de la Junta i va fer una exposició detallada del país, obviant, naturalment, aspectes no massa clars del seu funcionament, Sí, va quedar clar, que no era una democràcia, però va posar exemples d’altres països amb els quals hi tenim relacions i tampoc ho són.
La majoria dels socis/es que hi varen intervenir van manifestar el seu punt de vista, majoritàriament a favor del contracte, adduint la necessitat de buscar finançament.
Posada a votació la proposta de la Junta va ser aprovada per golejada.
No tinc res a dir de la decisió sobirana dels socis/es, però no em puc estar de manifestar que potser un club que vol ser més que un club s’ha hauria de diferenciar dels altres per detalls com no basar-ho tot en aquest carrusel de milionades que no ens pot portar a res de bo.
Les altres dues decisions, una, la de no fumar al camp em sembla perfecte i la de la grada d’animació jove també, sempre que es controlin els violents.
Visca el Barça!
dimarts, 4 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE! ...O SI? - .SETMANA 40 ...Y MÉS LLIBRES
La setmana 37 explicava que havia acabat el mes d’agost amb la lectura del llibre Amor i Guerra, en el qual, durant força pàgines es parlava de fets ocorreguts a Figueres, a finals de la guerra civil espanyola.
Curiosament, el primer llibre que he llegit el mes de setembre també parlava de Figueres. El seu títol és La llista i penso que la seva autora, Laia Fàbregas, coneix bé la nostra ciutat ja que explica que el protagonista, un extremeny exiliat a Holanda els anys 60, ve amb la dona i tres fills a viure-hi. El trasllat és recomanat pel metge de la seva dona, que li aconsella anar a un lloc en què el clima sigui més agradable que el d’Holanda. L’home troba feina a la botiga d’electrodomèstics de la “Plaza del Comercio”, que segurament es refereix a la botiga de l’acreditada casa Brunet que tenia el seu establiment on avui és Plaça del Grà, cantonada amb el carrer Esperança. Escullen Figueres perquè s’han assabentat que hi ha inaugurat un museu el pintor Salvador Dalí, i la dona, que també pinta, li interessa molt. Menciona també, que més tard, quan les coses sembla que funcionen més be, es compren un pis al carrer Moreria.
Que la nostra comarca agrada a la gent de Barcelona és cosa sabuda i sempre és agradable que la ciutat on un ha nascut i viscut tola la vida surti en un llibre d’autors, en aquests dos casos, autores, que no en són originàries i que hi reflecteixen un ambient agradable. Gràcies a ambdues!
Curiosament, el primer llibre que he llegit el mes de setembre també parlava de Figueres. El seu títol és La llista i penso que la seva autora, Laia Fàbregas, coneix bé la nostra ciutat ja que explica que el protagonista, un extremeny exiliat a Holanda els anys 60, ve amb la dona i tres fills a viure-hi. El trasllat és recomanat pel metge de la seva dona, que li aconsella anar a un lloc en què el clima sigui més agradable que el d’Holanda. L’home troba feina a la botiga d’electrodomèstics de la “Plaza del Comercio”, que segurament es refereix a la botiga de l’acreditada casa Brunet que tenia el seu establiment on avui és Plaça del Grà, cantonada amb el carrer Esperança. Escullen Figueres perquè s’han assabentat que hi ha inaugurat un museu el pintor Salvador Dalí, i la dona, que també pinta, li interessa molt. Menciona també, que més tard, quan les coses sembla que funcionen més be, es compren un pis al carrer Moreria.
Que la nostra comarca agrada a la gent de Barcelona és cosa sabuda i sempre és agradable que la ciutat on un ha nascut i viscut tola la vida surti en un llibre d’autors, en aquests dos casos, autores, que no en són originàries i que hi reflecteixen un ambient agradable. Gràcies a ambdues!
dilluns, 26 de setembre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!......O SÍ? SETMANA 39 - ELS MERCATS
No em refereixo als mercats setmanals de la roba, o de fruites i verdures, ni tampoc al mercats i fires tradicionals de les nostres terres. No, són uns mercats més eteris, més sense determinar amb exactitud, però que dominen el món, aquest món nostre tan mal tractat des de totes les vessants. Em refereixo, naturalment, als mercats financers o mercats de valors.
Els que seguim una mica, per estar al dia, les tertúlies de les emissores de ràdio, o de les televisions i llegim els diaris, hem passat un estiu en que no hi ha hagut dia que no es parlés d’economia. Una de les conclusions que he tret és que les coses no poden continuar funcionant tal com ho han vingut fent fins ara, Ara bé, les solucions, això ja és una altra cosa. Tants caps, tants barrets. Ni els que manen de debò, politics i alts funcionaris europeus, es posen d’acord amb les mesures a seguir. He dit els que manen de debò i ara veig que, segurament, els que manen de debò, de debò, no els coneixem ni sabem les seves opinions.
Recordo que, en el ja llunyà any 69 del segle passat, vaig treballar per la societat gestora d’un important fons d’inversió mobiliari, de les tres o màxim quatre que hi havia en aquella època, i en el curset que ens varen fer varen posar de manifest que la borsa i els negocis en general els dominaven, com a molt, unes dotzenes de persones. Suposo que quaranta anys més tard tot continua igual.
No fa gaires dies que en un programa de TV espanyola ens ensenyaven les cases que més es venien a la Costa del Sol. Els preus? Començant per cinc milions d’euros i fins a cinquanta. Com més cares, més sortida!. Algú es deu guanyar bé la vida amb tot aquest enrenou dels mercats financers. Legalment, és clar!
Els que seguim una mica, per estar al dia, les tertúlies de les emissores de ràdio, o de les televisions i llegim els diaris, hem passat un estiu en que no hi ha hagut dia que no es parlés d’economia. Una de les conclusions que he tret és que les coses no poden continuar funcionant tal com ho han vingut fent fins ara, Ara bé, les solucions, això ja és una altra cosa. Tants caps, tants barrets. Ni els que manen de debò, politics i alts funcionaris europeus, es posen d’acord amb les mesures a seguir. He dit els que manen de debò i ara veig que, segurament, els que manen de debò, de debò, no els coneixem ni sabem les seves opinions.
Recordo que, en el ja llunyà any 69 del segle passat, vaig treballar per la societat gestora d’un important fons d’inversió mobiliari, de les tres o màxim quatre que hi havia en aquella època, i en el curset que ens varen fer varen posar de manifest que la borsa i els negocis en general els dominaven, com a molt, unes dotzenes de persones. Suposo que quaranta anys més tard tot continua igual.
No fa gaires dies que en un programa de TV espanyola ens ensenyaven les cases que més es venien a la Costa del Sol. Els preus? Començant per cinc milions d’euros i fins a cinquanta. Com més cares, més sortida!. Algú es deu guanyar bé la vida amb tot aquest enrenou dels mercats financers. Legalment, és clar!
dilluns, 12 de setembre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!.......O SÍ ? SETMANA 37 LLIBRES D'ESTIU
L’últim llibre que he llegit aquest mes d’agost passat és el guardonat amb el Premi Ramon Llull 2011, editat per Planeta i escrit per Núria Amat, que porta per títol Amor i guerra. És una historia molt ben estructurada de la Guerra Civil Espanyola en què hi participa el cèlebre Ramon Mercader, que més tard es va convertir en l’assassí del conegut polític Trotski.
Setanta cinc anys després del començament d’aquell terrabastall que va trasbalsar durant tres anys les terres d’aquest país i d’haver-ne patit durant força més temps les seves conseqüències, els textos novel•lats d’aquells esdeveniments encara tenen molta acceptació.
En el llibre esmentat, de 335 pàgines, a partir de la 273 i fins a la 300 i poques més, l’acció passa a Figueres. Encara que el text sigui ficció, s’hi descriuen els bombardejos que la nostra ciutat va patir l’any 1939 i també l’explosió del polvorí del Castell de Sant Ferran, amb el resultat d’innombrables morts, ferits i destrucció de tota mena d’edificis.
Una de les darreres frases del llibre m’ha fet rumiar. Diu que “la Guerra Civil Espanyola havia estat un trist resultat del fracàs de la política en la resolució dels problemes socials”. Pensem-hi, sobretot els que tenen poder de decisió, ergo polítics.
Setanta cinc anys després del començament d’aquell terrabastall que va trasbalsar durant tres anys les terres d’aquest país i d’haver-ne patit durant força més temps les seves conseqüències, els textos novel•lats d’aquells esdeveniments encara tenen molta acceptació.
En el llibre esmentat, de 335 pàgines, a partir de la 273 i fins a la 300 i poques més, l’acció passa a Figueres. Encara que el text sigui ficció, s’hi descriuen els bombardejos que la nostra ciutat va patir l’any 1939 i també l’explosió del polvorí del Castell de Sant Ferran, amb el resultat d’innombrables morts, ferits i destrucció de tota mena d’edificis.
Una de les darreres frases del llibre m’ha fet rumiar. Diu que “la Guerra Civil Espanyola havia estat un trist resultat del fracàs de la política en la resolució dels problemes socials”. Pensem-hi, sobretot els que tenen poder de decisió, ergo polítics.
dilluns, 5 de setembre del 2011
L'EDAT NO COMPTE !......O SÏ ? Setmana 36 La Constitució Espanyola
Data del mes d’octubre de 1978 i només ha sofert una reforma per adequar l’article 13.2 a les normes del tractat de Maastricht, crec recordar que l’any 92, en relació al dret a votar dels estrangers comunitaris.
Sempre que s’ha parlat de modificar la Constitució han sortit veus, algunes força autoritzades, d’altres no tant, que manifestaven la impossibilitat d’efectuar qualsevol reforma al text. Fins i tot, penso que el Rei havia manifestat, no sé si de forma directa o d’amagat, el seu desig que es modifiqués l’article o els articles que fan referència a la successió de la corona. Encara que per a molts juristes això seria obrir la caixa dels trons.
En qualsevol cas, una cosa que semblava que per moure-ho es necessitaven forces extraterrestres, en un pim-pam es posen d’acord els dos partits majoritaris i modifiquen l’article 135. Pensem que aquests partits fa temps que tenen pendent el tema del Tribunal Constitucional i no hi ha maneres. Ah, però això del TC interessa al poble espanyol i la reforma del 135 és una ordre de la enyora Angela Merkel, que és qui veritablement mana.
M’agradaria que algú, amb més enteniment que jo, m’expliqués perquè tanta urgència si a l’apartat 3 de la disposició addicional única de l’esmentat article 135 diu: els límits de dèficit estructural establerts en el 135.2 de la Constitució espanyola entraran en vigor a partir del 2020. Caram, falten més de vuit anys!
Quan jo era petitet escoltava dir a la meva àvia: “A aquells els han fet jurar la Constitució”. Fins que no vaig ser gran no vaig entendre que volia dir que els havien fet passar per l’adreçador. Doncs això!
Sempre que s’ha parlat de modificar la Constitució han sortit veus, algunes força autoritzades, d’altres no tant, que manifestaven la impossibilitat d’efectuar qualsevol reforma al text. Fins i tot, penso que el Rei havia manifestat, no sé si de forma directa o d’amagat, el seu desig que es modifiqués l’article o els articles que fan referència a la successió de la corona. Encara que per a molts juristes això seria obrir la caixa dels trons.
En qualsevol cas, una cosa que semblava que per moure-ho es necessitaven forces extraterrestres, en un pim-pam es posen d’acord els dos partits majoritaris i modifiquen l’article 135. Pensem que aquests partits fa temps que tenen pendent el tema del Tribunal Constitucional i no hi ha maneres. Ah, però això del TC interessa al poble espanyol i la reforma del 135 és una ordre de la enyora Angela Merkel, que és qui veritablement mana.
M’agradaria que algú, amb més enteniment que jo, m’expliqués perquè tanta urgència si a l’apartat 3 de la disposició addicional única de l’esmentat article 135 diu: els límits de dèficit estructural establerts en el 135.2 de la Constitució espanyola entraran en vigor a partir del 2020. Caram, falten més de vuit anys!
Quan jo era petitet escoltava dir a la meva àvia: “A aquells els han fet jurar la Constitució”. Fins que no vaig ser gran no vaig entendre que volia dir que els havien fet passar per l’adreçador. Doncs això!
dilluns, 29 d’agost del 2011
L'EDAT NO COMPTE ! ....O SÏ ? Setmana 35 - Fútbol i més Fútbol
Als afeccionats a l’esport del futbol, vull dir a l’espectacle televisiu, els espera una temporada farcida de partits a totes hores del cap de setmana, i el ressopó del dilluns al vespre, per si encara trobaven que no en tenien prou. Dissabtes tarda i nit, i diumenges igualment, fins i tot a les 12 del migdia, i així la festa serà completa. I ja, a mig mes de setembre, la champions dels dimarts i dimecres i altres copes europees de menys impotància..
Fa més de trenta anys, durant l’anterior règim, es deia, i segurament era veritat, que els que manaven els interessava fer força futbol per la televisió, perquè d’aquella manera distreien el personal i no tenien temps de pensar en altres coses: de com anava el país, etc. No crec que ara els motius siguin els mateixos. Hi ha llibertat total d’expressió i les opinions es poden donar pels mitjans moderns de comunicació. O penseu que potser sí, per tal de propiciar un estat general d’adormiment del poble?
Un incís: tal com diu l’entrenador del Barça, la rivalitat entre aquest equip i el Real Madrid ha arribat tant lluny, que algun dia es faran mal de debò i tot seran lamentacions. Una mica de seny, per favor!
Sigui com sigui, el cap de setmana passat va començar la lliga. Que la sort acompanyi el vostre equip favorit! Ah, entre partit i partit, llegir algun llibre interessant potser no hi sobraria.
-----------------------------------------
Fa més de trenta anys, durant l’anterior règim, es deia, i segurament era veritat, que els que manaven els interessava fer força futbol per la televisió, perquè d’aquella manera distreien el personal i no tenien temps de pensar en altres coses: de com anava el país, etc. No crec que ara els motius siguin els mateixos. Hi ha llibertat total d’expressió i les opinions es poden donar pels mitjans moderns de comunicació. O penseu que potser sí, per tal de propiciar un estat general d’adormiment del poble?
Un incís: tal com diu l’entrenador del Barça, la rivalitat entre aquest equip i el Real Madrid ha arribat tant lluny, que algun dia es faran mal de debò i tot seran lamentacions. Una mica de seny, per favor!
Sigui com sigui, el cap de setmana passat va començar la lliga. Que la sort acompanyi el vostre equip favorit! Ah, entre partit i partit, llegir algun llibre interessant potser no hi sobraria.
-----------------------------------------
dilluns, 22 d’agost del 2011
L'EDAT NO COMPTE !....... O SÍ ? Setmana 34 -Exemple a seguir
L’empresari nord-americà Warren Buffet, tercera fortuna del món per darrere del mexicà Carlos Slim i del seu compatriota Bill Gates, ha fet unes manifestacions criticant la política tributaria de l’actual president dels EEUU, Barek Obama, i ha vingut a dir que els “megàrics”, com és el seu cas, han de pagar més impostos, ja que és vergonyós que els treballadors paguin proporcionalment més. Diu que ell, l’any passat, va pagar poc menys de 7 milions de dòlars, que representaven el 17,40% dels seus guanys, i que la mitjana del que varen pagar els empleats de les seves empreses va ser del 36%.
Com podeu suposar no conec de res aquest senyor, però en principi, les seves manifestacions m’han fet veure que actituds com aquesta haurien de sovintejar molt més. Sobretot per la manera en què s’ha manifestat. Ja sabem que els americans del nord, els grans rics, vull dir, són amants de crear fundacions i revertir guanys. Però sempre queda el dubte de si a través d’aquestes organitzacions eludeixen pagar impostos.
Ell no. Va directament al gra i proposa que deixin de tenir exaccions fiscals i que han de pagar més. Que ús sembla si provéssim d’aplicar-ho aquí? Si més no seria una bona rentada d’imatge dels nostres rics que surten al Forbes, no?
Com podeu suposar no conec de res aquest senyor, però en principi, les seves manifestacions m’han fet veure que actituds com aquesta haurien de sovintejar molt més. Sobretot per la manera en què s’ha manifestat. Ja sabem que els americans del nord, els grans rics, vull dir, són amants de crear fundacions i revertir guanys. Però sempre queda el dubte de si a través d’aquestes organitzacions eludeixen pagar impostos.
Ell no. Va directament al gra i proposa que deixin de tenir exaccions fiscals i que han de pagar més. Que ús sembla si provéssim d’aplicar-ho aquí? Si més no seria una bona rentada d’imatge dels nostres rics que surten al Forbes, no?
dimarts, 16 d’agost del 2011
L'EDAT NO COMPTE! ......O SÍ ? Setmana 33 - La Noticia del dia.
Tal com va apuntar al Facebook l’Alfons Gumbau Massó, la notícia de portada del TN del migdia, d’ahir dia 15, de TV3 va ésser el fitxatge del futbolista Francesc (Cesc) Fàbregas al Barça desprès d’alguns mesos, o anys, d’intentar-ho.
Amb la quantitat de coses que passen a casa i fora de casa, donar prioritat de portada a un tema esportiu, per molt que ens agradi l’esport, considerem que no és seriós. El club blaugrana pagarà una quantitat de diners penso que exorbitant, es parla de 29 milions d’euros, més 5 de variables i 5 més que el jugador hi posarà del seu sou a raó d’1 milió anual. Òndia, quin serà el sou d’aquest jugador que pugui donar un milió d’euros cada any?
Vaja, que en una època en que milers i milers de joves, amb carreres universitàries i masters a dojo, tenen dificultats per trobar feina, que la noticia del dia 15 d’agost, dia de festa major en molts pobles i ciutats, sigui el fitxatge d’un futbolista i la quantitat de diners que se li paga, ens hauria de fer rumiar una mica. Més aviat penso que hauria hagut de ser una noticia per no ser gaire airejada, sobre tot vist l’estat actual de les economies de tot el món. Però que hi farem! Hi ha el que hi ha! Serà perquè és temps de vacances?
Amb la quantitat de coses que passen a casa i fora de casa, donar prioritat de portada a un tema esportiu, per molt que ens agradi l’esport, considerem que no és seriós. El club blaugrana pagarà una quantitat de diners penso que exorbitant, es parla de 29 milions d’euros, més 5 de variables i 5 més que el jugador hi posarà del seu sou a raó d’1 milió anual. Òndia, quin serà el sou d’aquest jugador que pugui donar un milió d’euros cada any?
Vaja, que en una època en que milers i milers de joves, amb carreres universitàries i masters a dojo, tenen dificultats per trobar feina, que la noticia del dia 15 d’agost, dia de festa major en molts pobles i ciutats, sigui el fitxatge d’un futbolista i la quantitat de diners que se li paga, ens hauria de fer rumiar una mica. Més aviat penso que hauria hagut de ser una noticia per no ser gaire airejada, sobre tot vist l’estat actual de les economies de tot el món. Però que hi farem! Hi ha el que hi ha! Serà perquè és temps de vacances?
L'EDAT NO COMPTE !...O SÍ ? 15 d'agost del 2011 - Iniciació
Iniciem una nova sèrie setmanal en la qual procurarem donar el nostre punt de vista envers els temes d’actualitat de caire general, siguin de la nostra ciutat o no. Intentarem trobar el costat bo dels esdeveniments. Malgrat això, també farem avinent la nostra repulsa quan sigui necessari. Parlarem de tot, d’esports, de política, de cultura, d’economia, de temes socials, etc. I ho farem d’una manera planera, sense gaires embuts, ni aprofundint amb excés. Més aviat deixant a l’aire les possibles solucions. Textos curts, d’unes vint línies com a màxim. Serà l’opinió d’una persona gran que intenta viure en un món canviant en el qual sembla que ningú hi està totalment de gust. Intentarem demostrar que no és veritat que qualsevol temps passat ha estat millor. A totes les èpoques hi ha hagut dificultats per a moltes persones, mentre que altres no ho han passat del tot malament. L’edat no ha ser cap obstacle per veure les coses clares, i les vivències han de servir per quelcom més que per tenir nostàlgia i somniar en allò que hagués pogut ser i no va ser. En un estat general de coses en què predomina la immediatesa de les xarxes socials, un cop d’ull més assossegat a tot plegat pensem que no hi sobrarà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
