dilluns, 25 de febrer de 2013

Comentari Politnómic (político - económic)


CONTINUEM IGUAL                                                                                  Setmana 09

Les manifestacions del principal responsable del PSC que fan referència a la necessària abdicació del rei Joan Carles I, no han agradat gaire a les organitzacions polítiques, fins i tot,  entre les files dels seus coreligionaris del PSOE. Doncs jo crec que no estaria malament. L’actual monarca ja ha complert, i penso que, llevats determinats episodis dels darrers anys, ho ha fet satisfactòriament. Deixar pas al seu fill i tenir cura de la seva deteriorada salut seria, al meu parer, una mesura assenyada.

Els debats de l’estat de la nació  es van convertint en un reguitzell inacabable de retrets entre uns i altres, sense que els problemes que asfixien de veritat les persones siguin tractats adequadament. Estem en un carreró en què no es veu la sortida i només saben anar a les palpentes, a veure si alguna vegada endevinen l’olla, es trenca tot i comencem de nou.

I, finalment  pel que fa referència a Catalunya, el divendres, els “savis” convocats pel President de la Generalitat van fer entrega de les conclusions a que han arribat. Pel què ha sortit a la premsa, res de nou. Bones paraules i anar passant dies. Fa gràcia que el dia abans la vicepresidenta del govern català anunciï una retallada de 1.000 càrrecs en els consells comarcals, per l'any 2015. No hi ha pressa, mentre tant retallades a dojo.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Comentari Politnómic (político . econòmic)


ABDICACIONS I RENÚNCIES                                                       Setmana 08

Una setmana plena d'esdeveniments importants, però, sens dubte, el  principal va ser la notícia de la renúncia del Papa per la importància que la seva figura té  a tot el món.

Sense entrar en divagacions dels motius de fons de la seva decisió, penso que és d'agrair que algú de la seva categoria anunciï que les forces li flaquegen i que prefereix deixar el camí lliure perquè altres amb més empenta continuïn la tasca que li va ser encomanada. És un gest que l’honora i seria bo que  altres mandataris en prenguessin bona nota. El camí el va obrir, fa un parell de setmanes, la reina Beatriu d'Holanda,  que va anunciar la seva abdicació.

En un altre ordre de coses ha continuat la pel·lícula d'espies, peró ara només ambientada en terres catalanes, que també vam ser sacsejades amb l’escorcoll de la seu del Consell Comarcal de la Selva, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i un parell organismes de la Diputació de Girona, XALOC i el  Patronat de Turisme, i que va acabar amb la detenció del president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Hilari, que, desprès de declarar ha quedat en llibertat amb fiança.

Per cert, que jo pensava, ben segur erròniament, que qui manava més en el seu municipi era l’alcalde, per sobre de qualsevol altra autoritat. Però es veu que els manaments judicials van per damunt.  

I la tercera va ser l’avantprojecte de reforma de l’Administració local que pretén que el 82% de regidors no cobrin cap sou del seu Ajuntament. D’acord, però de les gratificacions per assistir a les comissions i als plens no en diu res. Ja se sap que feta la llei, feta la trampa. Veurem com acabarà. Es recorden d'allò que diu” cal canviar-ho tot, perquè no canviï res”?

dilluns, 11 de febrer de 2013

Comentari Politnómic (político . económic)


CORRUPCIÓ I SOUS DELS POLÍTICS                                                              Setmana 07

Un dels temes de la setmana ha estat les manifestacions de l’alcalde de Barcelona que ha dit públicament que els sous dels polítics no estan adequats a les responsabilitats que tenen i ha posat el crit al cel en veure que el Govern estatal i també el Parlament de Catalunya volen regular els sous dels alcaldes i regidors.

Una persona que segons els diaris cobra anualment 111.000 € als que cal afegir les dietes per assistència a les comissions i altres històries, cosa que fa que arribi a 143.000 €, no pot dir que si cobren poc a aleshores passa el que passa i que ara està tant de moda. Vol dir el senyor alcalde que qui cobra poc està legitimat per ser propici a fer coses que no ha de fer? Doncs així, els que cobren poc de l’atur, de sou, de pensió, ja poden atracar súpers, comerços i fer el que vulguin ,que tot està ben fet.

Considero que els polítics han de cobrar un sou digne i trobo bé que qui sigui posi ordre en les remuneracions. Que potser alguns, pocs,  perden calers ja que a l’empresa privada en guanyarien més, és possible. Però sempre els hi sentit dir que hi van per fer un servei públic. Doncs, si tan magnànims són ja els ho agrairem!

L’estat actual de les coses, amb moltes persones amb serioses dificultats, hauria de propiciar que els que tenen un poder adquisitiu alt - i cobrar més de 72.000 € anuals considero que ho és -miressin de no provocar massa, no fos que se'ls acabés la gallina dels ous d'or.
                     

dimarts, 5 de febrer de 2013

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat a l'Empordà del 5 de febrer del 2013


EL MODEL DELS CASALS DE LA GENT GRAN                    

En les jornades finals de la demarcació de Girona de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional 2012, celebrades a Lloret de Mar i a Girona capital els dies 26 d'octubre i 23 de novembre, respectivament, varen tenir preponderància els temes del funcionament dels casals de la gent gran.

 En el congrés de Lloret, una de les ponències duia per títol “Les futures funcions socials dels casals de la gent gran” i és van debatre temes relacionats amb quina forma han de compartir els locals polivalents amb joves i altres entitats, la necessitat de cooperació entre els casals, els municipis i les comarques; entre els casals i el sistema de serveis socials, el sistema sanitari, etc. També la necessitat de valorar i adaptar el model d’infrastructura a les condicions i necessitats actuals. En conjunt, una sèrie de temàtiques encaminades a un millor aprofitament dels equipaments.

L’organització es va comprometre a fer un seguiment dels acords presos, ja que sovint es constata que més enllà de les declaracions legítimes i plausibles que surten de congressos d’aquesta mena, malauradament no s’obtenen canvis o impactes significatius en la realitat que afecta les persones grans.

En la jornada final a Girona, sota el títol genèric de “Per un futur més clar”, es va muntar una taula rodona en que participaven tres persones grans  i una persona jove amb el lema “Diferents generacions, una mateixa taula”,  en  què es varen debatre tres temes. El primer era “El model dels casals de gent gran” i va generar una viva controvèrsia ja que les tres persones grans varen manifestar que no freqüentaven habitualment els casals. És més, la més jove d’aquestes persones grans (54 anys)  va dir obertament que ell no aniria mai a cap casal perquè creia  que es podia continuar treballant i fent coses per ell mateix. En canvi, va assegurar que els seus pares si que eren habituals del casal del seu poble i que n’estaven ben contents.

En el conjunt de tot plegat, i, per l’experiència que puc aportar, m’agradaria dir que els casals de la gent gran fan una funció social important. Només que fos com a punt de trobada entre les persones, que puguin parlar de les seves coses, canviar impressions, punts de vista, acceptar o donar consells o suggerències, fer la partida, etc.,ja seria prou important. Però fan moltes coses més, com són la gran diversitat de tallers o cursets que ajuden a un envelliment actiu, ja que propicien que siguem capaços d’optimitzar els propis recursos personals, de salut, de vida social, d'oportunitats  implicant-se, participant, comprometent-se, en definitiva, aprofitant el màxim nivell possible de benestar. Pensem que aprendre coses noves – i més si fan pensar – és una de les millors maneres de mantenir actiu el cervell i de promoure noves relacions entre les neurones, fent que s’estableixin noves xarxes entre elles.

Naturalment que pensem que els casals de gent gran que ja fa anys funcionen –el de casa nostra trenta anys-  poden i han de millorar el seu funcionament. Les associacions de gent gran que funcionen en els casals i que han de treballar de manera autònoma,  però  conjuntament amb les persones responsables dels ens, han de jugar un paper primordial. Segurament cal obrir més els casals a les entitats ciutadanes, sortir i explicar el que s’hi fa.  S’ha d’anar treballant sense córrer, però també sense estar-se parat i donant temps al temps. Les futures generacions de persones grans, molts més ben preparades que les que ara ja som grans de debò, ja aniran canviant les coses.

Malgrat això, el que sí considero que cal mirar de solucionar,  és la poca, gairebé nul·la, participació dels usuaris dels casals en les assemblees, que són el lloc on els responsables exposen els programes per la temporada següent  i rendeixen comptes de les activitats de l’any en curs. En la darrera assemblea del Casal de Figueres (17 de desembre) la participació feina pena. Llevat dels membres de la Junta de l’Associació de Gent Gran, el nombre d’assistents va ser inferior als dits de les mans. Si no vaig errat, érem set persones. I això, en un lloc que el freqüenten unes cinc-centes persones, fa mal. Penseu que sempre ha estat difícil comprometre’s a treballar pel comú, però ara, amb les circumstàncies actuals de crisi i retallades pressupostàries, encara ho és més. I els que fan coses necessiten sentir-se recolzats per continuar amb ànims i engegar nous projectes.

Aquell vell adagi de renovar-se o morir també ha de servir per als casals de gent gran. L’ex-conseller de Benestar Social i Família, Sr. Cleries, va dir a Lloret en l’acte de clausura del congrés:“Potser caldrà canviar el nom dels casals de la gent gran i anomenar-los simplement casals”. No em desagrada ja que així convidaria a entrar-hi a tothom.

                                                                         Martí Carreras i Ginjaume
                                                                         Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                         marticarrerasginjaume@gmail.com
                                                                         marticarreras.blogspot.com






diumenge, 3 de febrer de 2013

Comentari Politnómic (político - econòmic)



CORRUPCIÓ                                                                                              Setmana 06

No m’agrada parlar d'aquest tema perquè demostra una greu malaltia de la nostra societat en general, i particularment de les classes més acabalades. Però la  situació ha arribat a tal extrem, amb esquitxades a tort i a dret, que crec que els poders democràtics han de reaccionar ja que si no ho fan correm el risc que algun il·luminat, autoproclamant-se salvador de la Pàtria, vulgui agafar el comandament. Penso que els partits polítics, tant els que manen com els que estan a l'oposició, han de reflexionar seriosament sobre la manera de funcionar, perquè la ciutadania els veu com a culpables de bona part de la situació actual.

Generalitzar sempre ha estat dolent i dir que tots els partits polítics estan corromputs, a més  que possiblement no sigui veritat, no ajuda en absolut a posar remei a l’estat actual, però que calen unes reformes serioses ningú ho dubta. Crec que tots estarem d'acord que la democràcia és el menys dolent dels sistemes de governament dels pobles, perquè si no estem abocats a la dictadura. No hi ha altra solució! Però ha de ser una democràcia en que tot el poble s’hi senti ben representat.

El moment actual és seriosament difícil i cal que persones de provat prestigi professional  ajudin a trobar solucions que ens facin sortir d'aquesta mena de femer en què estem tots immersos. 

Tant de bo es pugui aconseguir i no es faci esperar gaire. Confiem-hi!