dilluns, 4 de desembre de 2000

HOTEL TRAVÉ - 3 DE DESEMBRE DEL 2000

PARLAMENT ACTE FINAL DE L'HOMENATJE AL MESTRE SR. JOSEP PEY I CALVET

Bona tarda. Il•lustríssim  senyor Alcalde President de l’Ajuntament de Figueres, senyor tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Pont de Molins, senyores i senyors familiars del Sr. Pey, companyes i companys, amics tots:

Falten 28 dies per acabar l’any, que tots vàrem començar amb un ai al cor, per allò de l’efecte 2000, però que per a nosaltres, exalumnes del Col•legi Empordanès, després de cal senyor Pey ha tingut un significat especial, ja que no en va es complia mig segle de la mort del mestre. Amb aquest motiu, hem desenvolupat diversos actes. Com recordareu, ja fa onze mesos, el 2 de gener, vam anar al Cementiri Municipal a oferir una corona de flors al nínxol on reposen les despulles del senyor Pey, i abans havíem aprofitat per fer canviar la làpida que el pas del temps havia fet malbé. El dia 28 de maig ens vàrem traslladar a la veïna població de Pont de Molins a fi de descobrir una placa a la casa on va veure la primera llum i avui ho hem fet a la casa on va viure i va exercir de mestre i educador. És per això que creiem que hem complert amb el que prometíem fa més de 4 anys, exactament el 10 de novembre de 1996, en aquesta mateixa casa i al mateix saló, quan dèiem que formaríem una comissió que s’ocupés d’organitzar dignament el 50 aniversari i de demanar a l’Ajuntament de Figueres que donés el nom del Mestre Pey a un espai públic de la nostra ciutat. Ho hem fet tot, si bé això últim no ha sigut possible, per ara, perquè no s’ha trobat el lloc ni el moment idonis. Però tenim la completa seguretat que el tema està en bones mans, i que més tard o més d’hora s’arribarà a una solució satisfactòria. Una vegada dit això, hem de manifestar que la primera autoritat municipal ens ha rebut -a en Jordi Santolaria i a un servidor- amb la màxima sensibilitat sobre la nostra petició, i de fet, seva, del senyor Alcalde, va ser la idea del llibre dedicat al senyor Pey i la de col•locar la placa a la casa on va viure.

I ara, si ho permeten, vull fer la presentació del llibre dedicat al senyor Pey. Aquest llibre no ha sigut escrit per cap filòleg, ni escriptor, ni periodista, ni pel cronista oficial de la Ciutat. Està escrit, en un 60 o un 70 % per exalumnes que han volgut explicar anècdotes, vivències i records de quan érem infants i anàvem a l’escola, d’aquells anys feliços que no han de tornar, però que, de tant, en tant va bé de recordar, ja que si bé algú va dir que la nostàlgia és un error, també és veritat que recordar és tornar a viure.

Els exalumnes que hi han participat són, per ordre alfabètic de primer cognom: Albert Albert Coll, Martí Carreras Ginjaume, Lluís Fàbrega Rebarter, Emília Pla Esparra- guera, Núria Prat Guich, Joaquim Rosa Salellas i Lluís Tremoleda Blanch. També hi ha una salutació del senyor alcalde, un comentari radiofònic de mossèn Manuel Pont i Bosch, director en aquell temps de Ràdio Popular de Figueres, emès el 14.05.76 amb motiu del primer homenatge que es va retre al senyor Pey i a la senyora Remei. També, un escrit, potser el més professional, de la senyora Maria Dolors Pey i Vilanova, néta del germà del senyor Pey, el senyor Joan Pey i Calvet. I, a més, notes biogràfiques, que no són una biografia de la vida del senyor Pey, sinó uns detalls dels vessants culturals i polítics, que també n’hi va haver. Al senyor Pey, li va tocar viure una època difícil de la historia catalana i espanyola. Si ens situem en els turbulents anys trenta, veurem que molta més gent que ara mostrava les seves preferències polítiques, i el senyor Pey no n’era pas una excepció.

Repassant la premsa d’aquells anys, veurem que ell va estar sempre del costat dels més febles, dels que no podien fer sentir la seva veu, i que ara, com llavors, però més llavors que ara, perquè les desigualtats socials eren més profundes, eren de la classe treballadora. I va defensar, això sí, les llibertats i el catalanisme. Hi incloem també una reproducció en facsímil del número 1 de la revista Joventut, del març del 34, editada pels alumnes del col•legi. En la primera plana hi trobem un escrit d’intencions, una mena d’editorial, d’un nen de 14 anys, que més tard havia de convertir-se en un gran
pedagog i –penso jo– el polític figuerenc de més renom dels últims 25 anys. Com haureu endevinat, estic parlant d’en Josep Pallach i Carolà, mort el mes de gener de 1977 a la, curiosament, mateixa edat que el senyor Pey: 56 anys. Alguna vegada he pensat que si en Josep Pallach no hagués mort la historia de Catalunya no hauria sigut la que ha sigut, i qui sap, si de retruc la història d’Espanya també hauria sigut diferent. Però això amics és ciència-ficció i ja mai podrem saber-ho. I per al final he deixat la col•laboració literària del poeta empordanès Josep Ortega, del qual publiquem dos poemes; un dedicat al senyor Pey, que és el que va llegir la Núria Prat a Pont de Molins el dia de la descoberta de la placa, i l’altre dedicat genèricament al mestre, i que a més del senyor Pey, podem considerar que també va dirigit als mestres que varen ensenyar en aquella casa. Ens recordem ara dels senyors Ramis, Gironell, Solanes, Rodríguez, Pinsach; de les senyores Sala, Cusí, Teresa de Capalleras, de la seva esposa Remei i el seu fill Albert. I també d’un mestre que a mí em va ensenyar comptabilitat i tenidoria de llibres, que és al que m’he dedicat durant 49 anys: el senyor Josep Maria Ferrer Serra, mort molt jove el dia 16 de març del 1966, a l’edat de 47 anys. Fins i tot, ampliant més el ventall, podem fer extensiva aquesta dedicatòria a tots aquells mestres, que, com molt bé va dir el senyor alcalde de Figueres, el senyor  Joan Armangué, el dia de l’homenatge al mestre senyor  Pere Bruguera, varen formar una nissaga que va honorar Figueres i l’Empordà. Per citar-ne alguns, em referiré al senyor Comas del Cultural Cervantes, al senyor  Arroyo del Liceo Monturiol, al senyor  Matabosch de l’Acadèmia Matabosch, al senyor Masó de les Escoles Nacionals, al senyor  Gironella, la senyora Remei Bosch, i segurament molts d’altres que no puc recordar. Per a tots, doncs, aquest poema, que és un pensament poéticofilosòfic sobre la tasca del mestre:

Fer llum dins la foscor
Obrir camins on no ni ha
Formar homes i dones, fer-los grans
No hi ha empresa millor
Ni llavor que doni tant.

Per acabar, volem dedicar uns minuts per agrair a molta gent que han col•laborat amb nosaltres. Hem trucat  a moltes portes i en sentir el nom del senyor  Pey, se’ns han obert totes. Per tant:

Donem les gràcies a tots els assistents als actes programats. De veritat que ens hem sentit molt acompanyats i estem contentísims del ressò que han tingut les nostres convocatòries.

Donem les gràcies al senyor Joan Quintà, propietari de la casa núm. 6 del carrer Figueres de Pont de Molins, per deixar-nos col•locar la placa a la casa natal del senyor Pey. Agraïment que fem extensiu a l’Ajuntament de Pont de Molins per les facilitats per fer l’acte.


Donem les gràcies als senyors Joan Aurich i Pere Gratacòs, propietaris de les finques núm. 1 i 3 del carrer Forn Baix per deixar-nos col•locar la placa a la casa on va viure el senyor Pey, agraïment que fem extensiu a l’empresa llogataire del local comercial, el grup Massimo Dutti per no posar-hi cap obstacle.

Donem les gràcies als exalumnes senyors Adolf Molinet i Pere Pagès per haver-me acompanyat a fer les primeres gestions a l’Ajuntament de Pont de Molins.

Donem les gràcies a l’exalumne senyor Pere Buxeda per la magnífica exposició de fotografies del col•legi.

Donem les gràcies als exalumnes Josep Puig i al seu fill Pere per la magnífica actuació musical del 2 de gener al Cementiri Municipal.

Donem les gràcies a l’exalumne Pere Macau, per l’actuació del 2 de gener, per la d’avui i perquè sempre està disposat a fer-nos passar una bona estona amb la seva “xicota” l’harmònica.

Donem les gràcies a l’ exalumne Artur Jacomet, autor dels dibuixos dels cartrons de les taules.

Donem les gràcies a tots els col•laboradors literaris esmentats, per la seva tasca en l'elaboració del llibre dedicat al senyor Pey.

Donem les gràcies al Foment de la Sardana Pep Ventura, per deixar-nos utilitzar el seu local social per a les reunions de la Comissió. Per cert, una de les poques societats recreatives figuerenques amb local de propietat, cosa que demostra la bona gestió dels seus dirigents. Per tant, si us agraden les sardanes, feu-vos socis del Foment...(de res, Jordi).

Donem les gràcies a la Joieria Llobet i a la Perfumeria Marcó, a la Perfumeria Marcó i a la Joieria Llobet, per permetre’ns posar un anunci a la contraportada del llibre i així ajudar-nos a pagar les despeses d’edició.

Donem les gràcies a l’Ajuntament de Figueres per la seva generosa aportació econòmica per poder pagar les despeses dels actes organitzats i l’edició del llibre.

Donem les gràcies a tots els exalumnes, en total 122, que han contribuït de forma voluntària amb la seva aportació econòmica per a poder satisfer les despeses. En un termini de 15/20 dies rebreu a casa vostra l’estat de comptes detallat.

Res més, moltes gràcies a tots per escoltar-me.