dilluns, 30 de gener del 2012

L'EDAT NO COMPTE!...O SI? SETMANA 5 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia IX El Golf de Roses

La novena gràcia de l’Empordà és el golf de Roses. La terra va atraure un dia les ones de la mar a la seva falda, i ara la mar hi està tant bé i et troba tant bella, graciosa plana empordanesa, que no s’en vol tornar. De l’una banda rompen les aigües contra la roca dura i el ressó musical de la seva lluita evoca la divina memòria d’Orfeu; en l’altre punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de la conca encoixinada d’algues, crea la meravella de les cavorques i cobaumes, i aquella més esplèndida de la Cova de les Cambres que al llevar-se el sol s’omple de lluminoses harmonies. El nostre poeta nacional va cantar-nos de Roses les seves gràcies de sirena; les dunes de la platja són com muntanyes que van de camí. Si al cap dels segles els dos bergants que besunyen per omplir el golf acaben per foragitar-lo de la teva falda, plana gentil de l’Empordà, el mar llatí et trobarà d’anyor, com el desterrat la pàtria llunyana.

---------------------------------------

dilluns, 23 de gener del 2012

L'EDAT NO COMPTE!.....O SI? Setmana 4 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia VIII La Tradició Clàssica

La vuitena gràcia de l’Empordà és la intensa vitalitat de la seva tradició clàssica. Els grecs de Rodas i d’Empórias han estès les seves colònies per tota la plana i aixís , en l’ànima empordanesa, per la claretat de la concepció, per l’harmonia arquitectònica de la forma, per la lògica del pensament i pel realisme en l’interpretació de l’art i de la vida, hi ha el llevat d’aquell equilibrat humanisme que va manifestar-se noblement en els Diàlegs de Plató i en les estàtues de Praxitel. Com en altres temps de Roma, l’organització del treball agrícola fa persistir les Viles tot a l’entorn de la Ciutat, amb la que constitueixen una sola economia rural. Ha desaparegut l’antic dominus i el dret romà s’ha entreviat d’influències cristianes. Lo que foren antigament nuclis servils són avui glebes de famílies alliberades, mes de segur que la divisió territorial econòmica no ha canviat i que són les mateixes agrupacions romanes les que al cap de dos mil anys segueixen menant els camps a Vilasacra, Vilafant i Vilatenim, a Vilabertran, Vilarig i Vilacolum, a Viladomat, Vilamalla i Vilamaniscle, a Vilanant, Vilamacolum i Vilajuiga, a Vilademires, Vilahur, Vilarrobau i Vilopriu. ¿No serien fins alguns noms d’aquestes viles deformació del que antigament varen pendre de la família de llur patró?

dilluns, 16 de gener del 2012

L'EDAT NO COMPTE?.....O SI? Setmana 3 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia VII L’Esperit de Llibertat

Una altre de les gràcies de l’Empordà és l’esperit de llibertat. La constitució de la família catalana en el centre d’un domini territorial, ha fet de cada cap de casa un sobirà gelós del propi imperi. Al pla i a la muntanya cada masia era un castell i fins el cabaler que sortia de la casa per crear una família nova en un foc nou, obrava impulsat pel mateix sentiment. La família fou més que enlloc a l’Empordà un centre de resistència contra l’opresió i la tirania exteriors, d’ón ve que les idees democràtiques hagin trobat aquí un nombre més gran d’elements socials per a encarnar-se i triomfar. Aqueixes famílies territorials, són minúscules aristocràcies que donen constantment nous plançons per la més pura renovació de la raça i són a l’hora els més fidels campions de la llibertat política

dilluns, 9 de gener del 2012

L'EDAT NO COMPTE!....O SI? setmana 2 Les Gràcies de l'Empordà

Gràcia VI Els Pagesos

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

La sisena gràcia de l’Empordà són els pagesos. Quan els romans portaren aquí la seva economia rural, ja hi trobaren uns treballadors de la terra a qui feia saquejar pels seus legionaris Porcius Cato. El pagus fou l’agrupació comarcal, en la que s’hi esparpillaven les Viles cada una d’elles d’un patrici romà. Per oposició als ciutadans que vivien en la Civitas els que de nit s’aplegaven en els caserius que hi havia i al mig de cada Vila, en el pagus, un dia s’anomenaren pagenses . Els primitius indikets foren convertits en una població d’esclaus i lliberts amb algun que altre ingenu que han dut fins ara la barretina vermella, com un record de la seva valenta i gradual emancipació. Són germans de la gleba, arbres d’un plançó humà que han vis passar per damunt d’ells les ruades dels pobles anant i venint dels Pirineus, mentres ells, aglapits a la terra, servaven la sang pura de tota barreja forastera. Aixís és com aqueixa gent antiga són una gràcia més de l’Empordà, veritables fills de la terra, escalabornats i contornats i lliberats per ella. Un xic burletes per a riure’s de lo que va i ve, aspres en el guany i posseïts d’un sentiment de la propietat que enfonsa les seves arrels en vint i dos segles d’adscripció al territori, són els ferrenys hereus d’una raça ibèrica, amb un cor que tusta valent sota la post del pit

----------------------------------

dimarts, 3 de gener del 2012

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al Setmanari Empordà del 3 de Gener de 2012

MISCEL.LÀNIA DE COSES QUE PASSEN (III)

Un dels homes de més edat del món, Walter Breuning, va morir la primavera passada als 114 anys. Assenyala que les claus per aquesta longevitat ha estat mantenir l’activitat mental i física. Nascut a Melrose, estat de Minnesota l’any 1896, va viure els primers anys de la seva vida sense aigua corrent ni electricitat i va treballar 50 anys a la companyia del ferrocarril. Es va jubilar als 66 anys i en va viure 48 més. Deia que el més important era mantenir-se actiu i en contacte amb la gent, menjar només dues vegades al dia, prendre aspirina i acceptar amb bon humor els canvis.

Precisament els experts en gerontologia assenyalen que l’activitat i el contacte amb altres persones són dues de les característiques que comparteixen les persones molt longeves. Malgrat els terrabastalls de salut propis de la seva edat mantenia el cap clar, segons manifestacions dels cuidadors de la residència en què va passar els darrers anys de la seva llarga vida.

---------------------------------
També van passar a l’altre món les dues persones més grans. La que tenia el rècord Guinness, nascuda el 9 de juliol de 1896, la brasilera María Gomes Valentim, quan li faltaven 19 dies per complir 115 anys. La persona que ara ostenta el rècord reconegut torna ser la nord-americana Besse Cooper, 48 dies més jove que la brasilera, ja que va néixer el 26 d’agost del 1896, i any passat, el dia del seu aniversari, el seu fill Sidney de 76 anys va dir que la seva mare li havia explicat el secret de la seva longevitat: ”Només em preocupo de les meves coses i no tasto el menjar porqueria”.El segon classificat en aquest peculiar rànquing és el japonès Jirimoen Kimura de 114 primaveres.

El 18 de juny va morir la dona més vella del Vietnam: la senyora Than Thi Viet, a l’edat de 119 anys d’una vida marcada per la mort de set fills a la guerra. L’any passat el Vietnam va anunciar que havia enviat la seva candidatura al Llibre Guinness dels Rècords, perquè fos registrada, però no va haver-hi temps de gestionar-la.

L’europeu més longeu és el belga Jan Goossenaerts nascut el 30 d’octubre de 1900, i per tant de 111 anys. El segueixen 82 persones que han fet els 110 anys, de les quals 77 són dones.

Posteriorment s’ha sabut que la indígena brasilera Maria Lucimar Pereira va complir 121 anys el 3 de setembre. El certificat de naixement, mostrat per l’ONG Survival Internacional, indica que va néixer l’any 1890. També el portaveu va manifestar que la seva longevitat es deu a una alimentació sana, sense sal ni sucre, i que només menja aliments naturals de la selva. No està registrada al llibre Guinness.

La persona més anciana documentada va ser la francesa Louise Calment, que va viure 122 anys i 164 dies, des del 21.02.1875 fins al 04.08.1997. Fins quan tindrà aquesta marca? A finals del segle que vivim, arribar als 130 anys sembla que serà un joc de nens. Però, en quines condicions hi arribaran?

---------------------------------------------

L’escriptora i periodista Pilar Rahola explicava aquest estiu passat a les pàgines de La Vanguardia que un amic seu de Cadaqués li va comentar que es pensava que s’havia fet gran ja que oblidava coses properes a causa que la memòria del passat li pesa molt més que la de l’actualitat i es preguntava què hi feia en aquesta vida ara que té més passat que present. La periodista li va respondre: “sento sincerament que aquesta idea sorgeixi de la mentalitat apressada i prepotent d’una cultura que no valora el llegat ingent que els nostres avis representen”. I continuava dient que la pregunta que es feia el seu amic “és feridora perquè només es pot pronunciar en una societat que menysprea la vellesa, tan com sobreexcita i sobrevalora la joventut”

Pilar Rahola cita Pío Baroja que deia “quan hom és fa vell, li agrada més rellegir que llegir” i a l’escriptora Maria Eschenbach que assegurava que “a la joventut aprenem, però a la vellesa comprenem”.

Acaba dient que “la nostra gent gran rellegeix el llibre de la vida i sovint comprèn allò que fins ara només havia après. Tenir aquesta biblioteca vital i emocional a prop i no valorar-la és un acte depredador que ens defineix brutalment, per què, al capdavall com podem saber on anem, si no sabem d’on venim?.”

Gràcies, Pilar Rahola, per parlar tant bé de les persones grans. Ah, l’amic de qui ens parla és l’Heribert Gispert, guanyador els anys 2010 i 2011 del Primer Premi de Poesia del Concurs Literari que organitza des de fa vuit anys el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà. Que per molts anys hi pugui continuar participant!

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com

dilluns, 2 de gener del 2012

L'EDAT NO COMPTE!.....O SI? Setmana 1 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar.

Gràcia V La Tramuntana

La cinquena gràcia de l’Empordà és la tramuntana, parlant amb perdó. Tant si ve del Canigó, com si baixa de Recasens o dels colls dels Panissars o de Banyuls, la tramuntana esbandeix el cel, purifica l’atmosfera i presenta les arestes de les coses a la més clara percepció dels nostres sentits. L’empordanès la tem perquè encara és més franca i més valenta que ell, mes al cap de temps de no sentir-la cantar alegre i esbojarrada, oprimit per la boira i la congoixa, la desitja i l’anyora. Runes d’Empórias la grega, ¿no fou la tramuntana la que us va colgar?. Contra ella enregistra el pagès els ceps de la vinya, i el vell cerca el recés solei per a resguardar-se’n. !Quantes vegades he sentit arribar de lluny els seus bruels de dalt estant del Serrat de la Creu en el camí de Terrades, mentres al coll del Portús es llevava la polseguera del seu galop!. El cor s’oprimia pensant en les esperances perdudes pel flagell d’aquella fúria escabellada que picola les gèmoles tendres de les tòries, i espolsa el garró de les oliveres, i ajau el blat i les altres userdes, i aixeca núvols d’arena en les platges del golf. Mes tant se val, serà una gràcia terrible si voleu, però si no fos la tramuntana, ni vosaltres els empordanesos serieu tal com sou, ni aquesta plana fora l’Empordà.

diumenge, 1 de gener del 2012

Concert de Tv3 des de Figueres del dia 1 de gener del 2012.

Avui s'ha passat el Concert de Tv3 gravat a Figueres el dia 1 de desembre i la veritat és que m'ha semblat que la televisió de Catalunya no tenia massa interès en mostrar que havia estat enregistrat a Figueres. Unes breus imatges de la Rambla i del Castell i para de comptar (menys de 20 segons.

Em pregunto també quina necessitat de fer venir una Coral de Girona. A la nostra ciutat no tenim cap Coral que li agradi a Tv3? Quan ha sortit el rètol de Mediterrànea Dansa han omés que era de Figueres. Per cert, crec que aquesta formació i alguns músics de l'Orquestra, a més del Director naturalment,han estat les úniques persones figuerenques. Poca representació.Penso que hi han intervingut interessos de fora. Llàstima!