dilluns, 29 d’abril del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)


SANT JORDI,  UN MIRATGE!                                                                                  Setmana 18

La notícia impactant de la setmana ha estat l’augment considerable de la taxa d’atur a l’Estat,  també a Catalunya. Més del 27% de persones es troben en aquesta esgarrifosa situació, que en números reals equival a més de sis milions due- centes mil persones de les quals a Catalunya n’hi ha gairebé un milió. Tot aquest desgavell contrasta amb les pretensions anunciades pel Govern central d’anar allargant l’edat de jubilació més enllà dels seixanta-set anys. Com han d’anar entrant al mercat laboral les noves generacions si cada any els que fa anys que treballen han de continuar en actiu?

O ho entenc malament i no és que volen que es treballi fins més enllà dels seixanta-set anys, sinó que NO COMENCIN A COBRAR fins passada aquesta edat? Aleshores de qué viuran aquestes persones des que pleguin de treballar i fins que cobrin la pensió? Vertaderament el panorama és descoratjador en grau superlatiu!

Volia parlar de Sant Jordi, jornada a Catalunya plena de color, de cultura, d’amor, d’amistat, de companyia, però el divendres se me’n varen anar les ganes. Aquell oasi del dimarts resulta ser un miratge i la crua realitat ens toca a la porta i ens fa despertar dels somnis. Com diuen alguns que jo sé, que Déu hi faci més que nosaltres!

Si podeu, que passeu unes bones festes de la Santa Creu, que comencen demà i s’allargaran fins diumenge.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)


                                             
 ANAR PASSANT                                                                                       Setmana 17

Declaracions i contradeclaracions. Aquesta setmana n'hi ha hagut de tots colors. El primer, el conseller de Justícia senyor Gordó, l’endemà el senyor Homs, portaveu del Govern, i, més endavant el president  Mas. També les manifestacions de la senyora de Cospedal, del ministre senyor Arias Cañete, dels caps visibles d’ERC, senyor Junqueras  i senyora Rovira, del primer secretari del PSC,  senyor Navarro, de la senyora Sánchez Camacho, presidenta del PP Català, etc, etc.

Si a més hi afegim els columnistes i tertulians dels diversos mitjans de comunicació escrits, orals i visuals, i a tots aquests hi sumem les veus dels representants de la PAH, dels que tenen participacions preferents o deut subordinat, tots remant cap a la seva banda,  no ha estranyar que el ciutadania  estigui una mica desconcertada i no es vegi capaç d’engolir l’allau d’informació ( o desinformació) que se li presenta.

Penso que caldria anar més per feina en lloc de parlar tant.  Ja sé que del debat en surt la llum, però crec que hauria de ser un debat més seriós, amb menys soroll, més equilibrat i sobretot sense enganyar a ningú, sense falses promeses que més tard és veuen difícils o impossibles de complir, es a dir, sense despertar falses expectatives.

Però potser el poble es mereix aquest tracte, ja que es diu que els que governen són un reflex fidel dels governats. Doncs, si és així, quin panorama tan galdós ens espera.!




dilluns, 15 d’abril del 2013

Comentari Politnómic (político ecónomic)


AIRES NOUS ?                                                                                            Setmana 16

D’entre la munió de coses interessants de la setmana passada, crec que, llevat de les morts de la senyora Thatcher i l’actriu i cantant Antònia Abad (Sara Montiel),  per la seva rellevància política la primera, i en el món de l’espectacle la segona, que tan ens va alegrar aquelles tardes de cinema dels diumenges en l’anterior règim;  la més impactant va ser l’aparició al programa del canal 33 del duet format per la monja benedictina Teresa Forcades i el president de Justícia i Pau Arcadi Oliveres en  que van proposar liderar un grup que es presentés a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, em va semblar entendre amb gent dels moviments del 25 M i del 15 S, deixant clar que ells no voldríem formar part de les llistes electorals. Vaig quedar un pèl desconcertat, ja que la idea no em va semblar dolenta,  perquè penso que cal oferir a la ciutadania una esperança de canvi, d’aires nous, atès que els partits actuals no crec que estiguin massa per la labor de canviar les coses, almenys els més grossos (i també més votats).

Per altra banda el fet  que ells, promotors de tota la moguda no vulguin formar part de les hipotètiques candidatures em va fer pensar en allò del capità Aranya. Veurem com s’aniran desenvolupant els esdeveniments!
                                                 ---------------------------------



dimarts, 9 d’abril del 2013

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà del 9 d'abril del 2013


MÉS LLIBRES DE FIGUERENCS I FIGUERENQUES SOBRE LA CIUTAT

Per tercer any consecutiu, i en aquestes dates, m’atreveixo a fer un petit comentari i resum de llibres que he llegit aquests darrers mesos, que han estat escrits per figuerencs o figuerenques o que toquen temes ambientats o relacionats amb la nostra ciutat. En primer lloc  he de dir que  són molts els editats i que no els he llegit tots, ni molt menys.

I dels que si  que he llegit són aquests els que més m’han agradat. Ho faré sense cap ordre d’edició i sense que l’ordre en què els anomeni tingui cap preponderància. El període comentat va des d’abril a desembre del 2012, a diferència de les altres vegades, que anava d’abril a març.

Com a biografia he de destacar l’escrita per Antoni Malet  titulada L’Exili interior de Ferran Sunyer i Balaguer, dedicada al gran matemàtic figuerenc (1912-1967), dintre del llibre Santaló, Sunyer, Dou i Teixidor, quatre destacats matemàtics gironins de la dècada 1911- 1920. Justament l’any del seu centenari la ciutat va posar el seu nom al Centre de Formació Integrat ubicat a la Ronda Sud, 3. La història desconeguda d’un dels grans cervells empordanesos que va destacar mundialment, malgrat les seves limitacions i dependències. Quina voluntat havia de tenir aquest home que va néixer amb atròfia del sistema nerviós cosa que el va impossibilitar per anar a l’escola, i que sempre es va moure en cadira de rodes!

Molt interessant el llibre escrit per Anna Velaz  Societat Coral Erato que narra els 150 anys d’història d’aquesta emblemàtica associació figuerenca que va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi  de la Generalitat de Catalunya i la Fulla de Figuera de Plata de l’Ajuntament de Figueres. Amb la seva lectura fem un repàs a la  gran importància que ha tingut  i té en  la vida  cívica, social i cultural de la nostra ciutat.

L’empresa Ceres Roura, amb motiu del seu centenari, també va editar i és interessant  per molts conceptes, el llibre Roura (1912-2012, per anar veient l’evolució de l’empresa fins a arribar a ser una de les més importants de l’Estat espanyol amb un gran mercat exterior.

És instructiu rellegir les recopilacions d’articles de dos  exalcaldes figuerencs, Figueres en positiu,  de Joan Armangué Ribas,  Des del banc del general, d’Eduard Puig Vayreda, que signava amb el pseudònim de Pere Carrer, i Escrits incidentals, del mateix autor. També l’imponent  Els darrers mots dedicat a la figura d’Alexandre Deulofeu Torres, per  mi un del grans empordanesos, junt amb Dalí, Monturiol, Fages de Climent i Sunyer, escrit per Sebastià Delclòs i Juli Gutiérrez Deulofeu. Important per aprofundir en el pensament del gran erudit que va  ser el senyor Deulofeu, qualificat pel senyor. Gabanxo, quan el va presentar a Buenos Aires, com “el savi que ens havien amagat”

Un altre llibre important per a la història de la nostra ciutat és Presons i Castell Figueres, editat per Amics del Castell de Sant Ferran,  escrit per diversos autors i coordinat per Joan Ramon Inglada. Un estudi i unes reflexions sobre el règim penitenciari i els seus centres a la nostra ciutat, incloent-hi el nou, i encara no fet servir, Puig de les Basses, ideat i construït en època de vaques mig grasses i que ara ha vist postergada “sine die” la seva entrada en funcionament. També  és molt interessant el llibre Tocant el cel: història de l’aeronàutica empordanesa 1912-1936, escrit per David Garcia Algilaga. Descripció d’una època pionera de l’aviació que va tenir una gran importància a la nostra ciutat.

Amb la novel•la Germans gairebé bessons, Maria Mercè Cuartiella va guanyar el premi Llibreter 2012. Empordanesa d’adopció, en aquest llibre ens explica la història de dos germans que tenen una relació extensa, a voltes destructiva i que condiciona la seva visió del món. Un llibre per pensar una bona estona i al mateix temps passar-ho bé. Una altra molt bona novel•la és Noel et busca, escrita per Àngel Burgas, un thriller que atrapa i manté el suspens fins al final. Del mateix autor és el llibre Poemes a Sara, recull de poemes dedicats pel seu pare, Vicenç Burgas Gascons, a la seva filla  Sara, i un grapat d’articles esplèndids, publicats, la majoria, a Hora Nova, entre 1978 i 1992, l’any de la seva mort. Quin gran escriptor i poeta, en Vicenç Burgas!

Abans d’acabar vull manifestar la meva satisfacció pel servei acurat i sempre a disposició dels usuaris del personal de la Biblioteca Carles Fages de Climent, per a mi l’equipament cultural més important de la nostra ciutat. La majoria de llibres aquí descrits els he llegit gràcies al servei de préstec que faciliten, o directament a la mateixa instal•lació. I amb el butlletí de noves adquisicions mensual he pogut estar al dia de tots els temes relacionades amb la col•lecció local. Penso que si els que tenim accés al comentari o crítica el fem servir quan hi ha coses que no ens agraden, hem de manifestar les que, al nostre parer, funcionen correctament, i per això els donem les gràcies.

Aprofiteu que s’acosta  Sant Jordi per comprar i regalar llibres, encara que seria bo que no ho féssiu només en aquestes dates. Ah, i bones Fires a tres setmanes vista!

                                                                             Martí Carreras i Ginjaume
                                                                             Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                             marticarrerasginjaume@gmail.com
                                                                             marticarreras.blogspot.com


dilluns, 8 d’abril del 2013

Comentari Politnómic (político - económic)


IMPUTATS/IMPUTADES                                                                      SETMANA 15

Per descomptat que aquesta setmana la notícia sobre el tema del títol ha estat la imputació de la Infanta Cristina, esposa d’Iñaki Urdangarin. El diari La Vanguardia, el mateix dia que, en portada, donava la nova, en l’espai La Contra” publicava una entrevista amb la presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura de Catalunya en  què deixava clar que “quan un jutge investiga un fet delictiu pot citar el ciutadà a declarar com a testimoni si sap que en coneix res, però no hi ha indicise que aquest ciutadà estigui implicat en el fet que s’investiga, fins al punt que, si aprecia en la declaració indicis de criminalitat, l’ha de suspendre perquè el testimoni sigui imputat  i atorgar-li els drets que li concedeix la llei, que són estar assistit per un advocat i no tenir l’obligació de dir veritat  cosa que sí que s’exigeix als testimonis”. Fins aquí la interpretació legal de la paraula més escrita i pronunciada els darrers mesos. Però la que en fa la gent  és la mateixa?

Penso que no. Per començar, la paraula ja sona malament, i més si és en femení: imputada. Si li traiem la primera síl•laba, mireu que queda:" putada". Per tant, el poble veu un imputat com un culpable en potència. I, encara que més tard, aquesta persona sigui declarada innocent crec que l’opinió popular sempre pensarà que alguna cosa hi havia si el varen cridar a declarar. Qüestions difícils en una època convulsa que trasbalsa consciències i aporta maldecaps per a tothom!

Una pregunta: el sumari d’aquest cas, segons llegeixo, té 42.000 folis; algú em pot dir quant temps és pot estar per llegir-lo i comprendre’l? Simple curiositat!



dilluns, 1 d’abril del 2013

Comentaris Politnómics (político - econòmic)


REFLEXIONS EN SS                                                                                   Setmana 14


Que ningú s’espanti. No es tracta de les temudes SS de la Gestapo alemanya, sinó de les reflexions de Setmana Santa. I tampoc de reflexions religioses, sinó del panorama econòmic que es dibuixa en aquesta Europa que ens té  aclaparats des de fa molts mesos. Alemanya, amb la senyora Merkel al cap davant de tot,  fa temps que marca el rumb de moltes economies de la Unió Europea, sobretot amb les mesures d'austeritat de tots conegudes. A començaments d’any, algunes veus d'economistes influents es varen fer sentir, sobretot en diaris francesos, criticant les mesures i donant arguments en que demostraven, o intentaven fer-ho, que determinats càlculs eren erronis.

Penso, i no és que sigui un expert en economia ni en res concret, sinó un simple observador de l’actualitat, que aquestes veus no varen agradar als de la troica i van decidir actuar contra Xipre per demostrar que no estaven per brometes. O feu el que nosaltres diguem, o mireu que estem disposats a fer! I l’avís des de Brussel·les dient  que lo de Xipre podia passar en altres països, sobretot els del sud d’Europa, va fer posar la pell de gallina a més d’un.

Crec que l’austeritat no és dolenta del tot. Però, ull viu! cal retallar en coses com ara l’administració pública, que cap govern autonòmic ha fet de veritat, ni tampoc el govern estatal, i en canvi no tocar res que faci referència a les polítiques de benestar social, educació i sanitat. Només així es podria anar formant un corrent d'opinió que fes retornar la confiança del poble en els seus dirigents. Si no tenim mala peça al teler!