PLE DE CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT.- 15.06.2019

Deixant apart la caótica entrada dels regidors a l'Ajuntament i les traves per a l'accés del públic a la sala de Plens, en conjunt l'acte -com no podia ser d'una altre manera- s'ha desenvolupat de manera força correcte. La secretaria de l'Ajuntament ha començat a parlar a les 11,54 (sí, sis minuts abans de l'hora fixada) per formar la mesa d'edat, amb el regidor /regidora més gran i més jove, en aquest cas, un home i una dona. El més gran. l'home, ha estat nomenat president de la mesa. Per tres vegades hem escoltat els noms dels 21 regidors per diversos tràmits reglamentaris. entre ells l'acatament a la Constitució, que la majoria a promés complir per imperetiu legal. A continuació s'ha demanat als caps de llista de les sis formacions polítiques que han obtingut representació si es presentaven per accedir a l'alcaldia. Tres sí i tres no. Els tres que han dit que sí han estat els caps de Junts, Erc i C,s. Els altres que han dit no són Psc, Canviem i Guanyem. La votació ha estat secreta. Una vegada acabada s'ha procedit a comptar els vots dels tres candidats. Junts 8 vots, Erc 11 vots,C,s 2 vots. Per tant a les 12,24 ha estat nombrada alcaldessa de Figueres, la cap de llista d'ERC, la senyora Agnés Lladó Saus.

Ja com a nova alcaldessa ha donat la paraula als caps de llista de les cinc formacions, per aquest ordre: Junts, Psc, C's, Guanyem i Canviem. Les intervencions han durant de promig uns 8 minuts cada una. Els oradors, alguns ja veterans i altres de nous han manifestat la seva voluntat de treballar per colocar la ciutat en el lloc que li correspon com a capital de la comarca i han donat a coneixer les raons del seu vot.

Per acabar l'alcaldessa ha tancat aquest Ple d'investidura amb un discurs ben construit, ha manifestat que es declara feminista, republicana i independentista. A enumerat els deu punts en que es basarà la seva actuació i que treballarà per reduir l'exclusió social, l'atur i l'abandonament escolar que es xifren en el 47,5%, el 15,5% i el 17%, respectivament. A aixecat la sessió a les 13,10.

Fins aquí els fets, tant objectivament explicats com ho he sabut fer-.ho. La meva opinió personal és que dels discuros d'intencions no en faig mai gaire cas. El que valen són els fets. L'equip que manarà a l'Ajuntament a partir d'ara ha de saber que la opinió pública figuerenca està dividida i que el que facin serà mirat amb lupa. Tan debó encertin i la nostra ciutat torni ha ser el que havia estat sempre: un referent polític, social i cultural. Que així sigui. D'aqui a 100 dies, si puc, tornarè a explicar com ho veig.

Gràcies a totes i tots per treballar per Figueres. Salut!.

Comentaris Ple Ajuntament de Figueres 16.07.2015

El segon Ple extraordinari de l’Ajuntament de Figueres és va celebrar el dia 16 de juliol, festivitat de la Verge del Carme, i va començar puntualment a les 7 de la tarda i 1 minut,  amb assistència de 19 dels 21 membres del consistori. L’alcaldessa va excusar l’assistència del portaveu del grup CExF degut a un agradable esdeveniment familiar i és que va ser pare, per lo qual va felicitar al nadó i als seus pares. L’altre membre que faltava va entrar a la sala amb un petit retard de 5 minuts.

Per tant el Ple, aquesta vegada,  va  ser de vint persones i es va acabar a les 20,57,  gairebé dues hores, inclòs un petit recés abans de posar-se a votació el punt número 13 que tractava de determinar els càrrecs electes que desenvoluparan les seves funcions en règim de dedicació exclusiva o parcial.

Dels 16 punts de l’ordre del dia, el 10 primers corresponien a donar compte de diversos decrets de l’alcaldia i van esser liquidats amb poc més d’un quart d’hora.

A partir del punt número 11 és quan van començar a intervenir els diversos portaveus dels grups municipals que van defensar el perquè del seu vot, excepte el punt relatiu al conveni de col·laboració amb la Generalitat per a la creació d’un conservatori de música, que per part de la CUP ho va fer l’altre membre femení del grup. Llevat d’aquest cas només es va escoltar la veu dels diversos portaveus i de l’alcaldessa.

Tots els dictàmens van ésser aprovats, tres amb resultat de 11 a 9, un de 12 a 8, un de 17 a 3 i un de 12 a 3 i 5 abstencions. A la vista de tot lo escoltat i vist em permeto fer unes consideracions:

1ª) La qualitat oratòria dels diversos parlants és francament millorable. Recomano un curs amb l’UOC de “Tècniques d’expressió oral i escrita”. A mi em va anar molt bé per poder intervenir en el Consell de la Gent Gran de Catalunya. De bon rollo, eh!.

2ª) La majoria de components del Ple, l’única missió que tenen es aixecar la ma en les diverses votacions. Res més .Pregunto: Si es possesint d’acord amb els seus portaveus i que el vot de cada portaveu valgués pel número d’integrants del seu grup, no faríem el fet i ens estalviaríem alguns diners de les assistències?. Sense mala intenció, només per estalviar, cosa ben catalana! Igual podríem fer pels Consells Comarcals, Diputacions, Parlament, etc.

3ª) Ara m’adono que el punt 2 no és viable veient el que va passar ahir amb un grup de dos, en que diverses vegades van votar diferent. Ja m’estranyava que una cosa tan fàcil no se’n haguessin adonat.  Il·lús de mi!

4ª) El petit recés que es va produir crec que va ser agraït per la majoria d’assistents. Tant actors, com espectadors, van aprofitar per estirar una mica les cames i alguns per visitar les instal·lacions de can “Roca”. Ja m’enteneu! Per cert, tothom al mateix lloc.

DIA DE LA GENT GRAN - 4 DE MAIG DEL 2011 - CARPA PLAÇA CATALUNYA

PARLAMENT EL DIA DE L’ENTREGA DE MEDALLES ALS NONAGENARIS

Bon dia atothom:

De seguida llegiré el que porto escrit, Abans, però, degut a l’actualitat social, econòmica i política m’he concedit una llicència, per fer un petit preàmbul i dir que aquest any no parlaré de la Llei de la Dependència, que semblava una cosa i n’ha resultat una altre, no parlaré dels maltractaments a la gent gran, que en lloc de disminuir, han anat en augment, no parlaré de les ridícules pensions a alguns col•lectius de jubilats, especialment el de les persones vídues i tampoc parlaré dels anunciats reajustaments econòmics, eufemisme per no dir “retallades a tort i a dret”. I com son Fires i hem de divertir-nos, per contrarestar el bombardeig de noticies dolentes dels mitjans de comunicació, premsa, radio. tv, he buscat tres coses que siguin millors ara que l’any passat, i sense estressar-me massa ja que en podia haver trobat més: La primera, el temps, es molt millor aquest any que l’any passat especialment aquests dies de fires; la segona, la nova plaça Catalunya, molt més bonica ara que abans, en un plis plas, es un dir, hem passat d’una plaça a cel obert a una plaça amb un sostre amb plaques fotovoltaiques: i la tercera es mereix que anéssim en pelegrinatge tots els empordanesos fins a la Mare de Déu de la Salut: tenim el pantà de Boadella en el 96% de la seva capacitat, fet que feia anys que no succeïa i que l’any passat no arribava al 50% . Per tant, a passar-ho be, que són dos dies.

Ara ja, una mica més seriosament, voldria felicitar a tots els regidors i regidores, al alcalde, naturalment, al vicealcalde, als tinents d’alcalde, tant dels equips de govern, com de la oposició, que han estat aquests darrers quatre anys a l’Ajuntament i agrair-los la seva dedicació i honestedat en procurar millorar el benestar dels figuerencs i figuerenques. En nom de la gent gran, doncs, moltes gràcies. I sort als que es tornin a presentar a les eleccions. I a tots vostès encomar-lis que el dia 22 vagin a votar i fins i tot, que influeixin en els seu entorn més proper, familiars, amics, per que ho facin. Pensin que els menors de 50 anys no ha vist mai restringit el seu dret al vot i haurien de fer-lo servir, que els temps canvien i mai se sap el que pot passar.

I ara sí vaig llegir el que volia dir-lis. Per tant, bon dia Sr. Santi Vila, Alcalde de Figueres i Diputat al parlament de Catalunya, Sr. Ferran Roquer, Director Territorial del Departament de Benestar Social i Família a Girona, i alcalde de Borrassà, Sr. Adolf Molinet, jubilat i avui representant de les persones nascudes l’any 1921 que enguany fan 90 anys, Sr. Francesc Canet, vicealcalde i Diputat al Congrés de Diputats a Madrid, sres regidores i srs regidors, companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran, amigues i amics:

Des de fa uns quants anys que en els cercles relacionats amb les persones grans ens fem la pregunta de quina és l’edat en que una persona es pot considerar gran.

Pregunta que segurament era de més bon contestar l’any 1921 quan van néixer aquest centenar llarg de dones i homes, més dones que homes, que avui homenatgem en la diada festiva de la Santa Creu dedicada a la gent gran.

Actualment amb l’esperança de vida molt més llarga que a començaments del segle passat, la pregunta és més complexa. Els conceptes han canviat molt al llarg dels anys.

El que no ha canviat, segons l’escriptora i col•laboradora de La Vanguardia Laura Freixas, és que en la joventut mai pensem que deixarem de ser joves, ja que tal como deia Trotsky la vellesa és el més inesperat que li pot passar al ésser humà. No només ignorem que ens anirem fent grans, (com si els vells ho fossin de naixement) sinó que ignorem com. Pensem que envellir consisteix en arrugar-se, encongir-se, tenir terrabastades de salut. Per descomptat que és això, però també moltes coses més.

Alguna d’aquestes coses ens les explica l’escriptora i editora Rosa Regàs, en el llibre “L’hora de la veritat”, una mirada a la vellesa. ¿L’autora és una persona gran ? Nascuda a Barcelona l’any 1933, diu en aquest llibre coses com: “Triguem molt de temps a adonar-nos de com de vells ens veuen els altres”, O be “pretendre tornar a ser jove, és gairebé sempre, patètic” O: “el nostre enemic més poderós viu amagat en l’interior de nosaltres mateixos” Posa exemples d’il•lustres citant a “Chomsky, Levi-Montalcini, Russell, Picasso, Kant i tants d’altres que en la vellesa segueixen o van seguir creant com ho havien fet tota la vida”.

Un altre exemple el tenim en l’ Stephane Hessel, de 93 anys, que l’any passat va ser record de vendes a la culta França, amb un llibret de 32 pàgines, titular “Indignez-vous! (“Indigneu-vos!”), amb més de 2.000.000 exemplars venuts, per sobre del prestigiós premi Goncourt. En aquest llibre, l’autor demana una insurrecció pacifica contra el menyspreu al dèbil, la insolidaritat o l’exaltació dels diners. Nascut a Berlin l’any 1917, nacionalitzat francès l’any 37, va lluitar amb la resistència francesa, va ser detingut per la Gestapo l’any 44, deportat a Buchenwald, condemnat a morir, se’n va escapar canviant la seva identitat per la d’un mort, va fugir, el van atrapar i va tornar a fugir. L’any 1948, quan treballava a les Nacions Unides, va ser un dels dotze redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.

¿Es gran una persona de 93 anys, que desprès d’haver passat una verdadera odissea, es capaç d’escriure quelcom que hagi interessat a tan gran nombre de persones?.

Que cadascú contesti segons el seu lleial saber i entendre. Picasso deia ”S’han de complir molt anys per arribar a ser jove”, el científic català Josep Maria Ferrer Arpi, diu: “sóc un home jove a qui li encanta complir anys”.

Que tots plegats, grans i no tant grans, puguem complir-ne molts. Feliç dia i bones festes de la Sant Creu. Com sempre: Visca Figueres, i l’Alt Empordà. Visca Catalunya!.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA "VIU AL CENTRE"- BUTLLETÌ DEL PLA D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÓRIC DE FIGUERES - 1 D'OCTUBRE DEL 2010

MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE LA GENT GRAN

Naturalment que dintre del Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de la nostra ciutat les persones grans hi tenen un paper important, exactament igual que les altres persones grans de la resta del municipi, en els seus respectius barris. Les persones grans que viuen des de fa anys al barri són les protagonistes de la història dels seus carrers i les seves places.

Les estadístiques ens indiquen que en aquest centre històric hi viuen unes 3.300 persones, que representen més o menys el 8% dels habitants de Figueres, i què són 586 les persones de més de 65 anys, cosa que representa el 17,76%. Per tant, les persones grans tenen una importància no solament qualitativa, sinó també quantitativa. És per això que el projecte d’intervenció integral, que té per objectiu millorar les condicions socials, econòmiques i ambientals del centre històric, ha de servir, també, per fer més atractives les condicions de vida de les persones grans.

Tenir els carrers, i sobretot les voreres en bon estat ha de servir perquè les persones grans quan surtin de casa, i és necessari i recomanable que ho facin diàriament,.no trobin dificultats en el seu camí, no tinguin entrebancs ni barreres arquitectòniques que dificultin l’accés allà on vulguin anar. Així mateix, han de trobar facilitats per poder adequar la seva llar a les necessitats que l’edat comporta, tals com, per exemple, arranjar la zona del bany, per posar-hi un plat de dutxa, molt més còmode que les banyeres, o la instal•lació d’un ascensor o algun altre mitjà que eviti haver de pujar escales.

En aquest sentit ha de servir de gran ajuda als planificadors, la recent enquesta portada a terme per l’Ajuntament, amb més de dues-centes preguntes a les persones de 65 anys o més, que ha de permetre saber de primera mà les necessitats més bàsiques dels seus habitants d’edat avançada.

Les societats que procuren pel benestar de les persones grans han de merèixer el nostre reconeixement. Des del Consell Municipal de la Gent Gran treballem per aportar idees i suggeriments que ajudin a aplicar polítiques que facin més agradable el fet d’anar posant anys a la vida i que es converteixi en posar vida als anys.

Martí Carreras Ginjaume
Consell Municipal de la Gent Gran
Vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya

FIGUERES CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA CCC'09

Per publicar al Butlletí de l'Aplec de la Sardana de Figueres del 17.05.2009

SS.SS. (sardanes i submarins -submarins i sardanes) 0 SOS

Que ningú s’esveri, les SS no signifiquen la temuda policia alemanya, sinó que durant tot l’any actual Figueres serà la Capital de la Cultura Catalana, (FIGUERES CCC, 09) i es dedicarà a homenatjar a dues figures cabdals. Una, la del músic Josep Ventura i Casas, més conegut com en Pep de la Tenora, i l’altre la d’en Narcís Monturiol i Estarriol, inventor de l’Ictineo, la primera nau que navegà sota aigua. Sardanes i submarins, o submarins i sardanes poden fer una bona barreja.

En el capítol VI del Llibre de Figueres, l’historiador local Eduard Rodeja i sota el títol de Figuerencs Distingits ens fa una biografia de més de trenta personatges que per la seva vàlua personal es van distingir, començant pel metge jueu Cresques Elias i acabant amb el pintor Salvador Dalí. Naturalment també hi figuren els dos personatges protagonistes de la capitalitat figuerenca d’enguany.

Així ens assabentem que eren coetanis, és a dir que van coincidir a viure en la mateixa època. En Pep va néixer, com és sabut, a l’andalusa població d’Alcalà la Real (Jaen), l’any 1817 i va morir a Figueres l’any 1875. En Narcís, en canvi, sí que va néixer a Figueres, l’any 1819, però va morir a Sant Martí de Provençals (Barcelonès), actualment barri de Sant Martí de Barcelona, l’any 1885. En el moment de la seva mort, el primer tenia 58 anys i l’altre, 66. Joves, com diríem ara els que ja fa anys que hem passat dels 70, però no tant si tenim en compte l’esperança de vida dels que venien al món a principis del segle XIX.

El nen Pep Ventura, amb la seva família va venir a Catalunya, concretament a Roses, quan tenia dos anys i per tant l’any que va arribar al mon en Narcís. Però no va arribar a Figueres, juntament amb el seu pare, fins a l’edat de 13 anys. No sabem si en la infantesa varen freqüentar els mateixos llocs ni si les seves famílies es coneixen.

Sí que podem asseverar que els seus treballs van fer que el nom de Figueres sonés arreu de Catalunya i Espanya i fins i tot a molts indrets del món sencer. Figueres ha sabut correspondre dedicant-los dos carrers, el carrer Monturiol, on va néixer, aleshores anomenat Sant Guillem, i el carrer Pep Ventura, en què durant molts anys hi ha tingut la seu social la Societat Coral Erato, que en temps de Pep Ventura tenia una cobla de la qual formava part. També els han erigit monuments. El que durant molts anys ha sigut l’estampa de Figueres, (actualment reemplaçada per la Torre Galatea i el Museu Dalí), emplaçat a l’entrada, per la part baixa de la Rambla, el rovell de l’ou de la capital empordanesa, segons les inspirades paraules del llibreter Ramon Canet, que va ser inaugurat el 2 de maig de 1918 i que va tenir un pressupost de 25.000 ptes que es varen recaptar amb donatius i festivals, i el d’en Pep, a la Plaça Josep Tarradellas, abans i en el moment de l’erecció del monument, Plaça de la Victòria, va haver d’esperar força anys, i es va inaugurar el dia 11 de maig de 1972, aniversari del naixement de Salvador Dalí, amb un cost de més de 1.000.000 de pessetes, la majoria obtingudes per subscripció popular.

Esperem i desitgem que l’any que Figueres els dedica amb motiu de ser la Capital de la Cultura Catalana, sigui un bon moment per aprofundir en la vida i l’obra de dues personalitats figuerenques importants del segle XIX. Pels que estimem les sardanes desitjaríem que fos l’ocasió per fer surar la nostra dansa, que si algú no hi posa remei necessitarà de més d’un submarí perquè no acabi definitivament a sota aigua.

Sí, perquè la sardana està malalta. Fa justament un any, exactament el 3 de maig del 2008, dia de Santa Creu, el diari La Vanguardia publicava un article de la periodista Pilar Rahola, titulat "Està agonitzant la sardana?", No el reproduiré ja que és llarg, però sí que citaré alguns paràgrafs. (Si algú té interès a llegir-lo sencer, n’hi puc donar una copia).

La periodista llença una sèrie de preguntes incòmodes, que malgrat el temps transcorregut no he vist que ningú contestés. A tall d’exemple: “ Per què la cobla oficial de la Generalitat, mai ha estat dotada de pressupost, ni de programa artístic?” Perquè l’Institut Ramon Llull mai ha projectat la faceta concertista de la música de sardana, malgrat el seu nivell internacional?” “Algú pot explicar perquè un negoci privat anomenat Fira d’Abril, que dura pocs dies, rep més de 230.000 € de subvenció, i el pressupost anual per a la Federació Sardanista es de 80.000 €, pagat pel Consorci de Caixes? La sardana no dona vots?” “Perquè no va anar la cobla oficial de la Generalitat al nodrit viatge institucional de la Fira de Frankfurt, dedicada a Catalunya?”.

I les dues darreres que fan mal de debò: “Per què els partits polítics no varen permetre que la sardana és considerés dansa nacional en el nou Estatut de Catalunya?” .“Contra el dictador Franco, la sardana vivia millor?”

Aquestes i d’altres preguntes es fa la periodista, que dóna algunes dades demolidores:
“L’any 1991 hi havia 250 colles que actuaven en competicions. Avui (2007) ni han 77.
Les entitats que organitzen les sardanes cada cap de setmana estan desapareixent . La mitjana d’edat dels sardanistes està entre 50 i 60 anys. Malgrat tot això, s’han presentat 200 sardanes al concurs Sardana de l’any, es fan 3500 actes sardanistes anualment i es mobilitzen unes 3000 persones cada setmana, que és un nombre raonable, i no obstant això cada vegada menys i més grans, en un procés que sembla imparable cap a la desaparició de la sardana com a ball popular”.

Acaba dient “Sigui com sigui, la més bella de les danses que es fan i desfan, pateix un llanguiment silenciós i si ningú la salva, deixarà un cadàver exquisit, ja que no és agosarat pensar que la classe política catalana ha abandonat la sardana, i només la manté a la UVI amb ajudes puntuals”.

A la vista de tot el que he exposat i aprofitant la sinergia que la Capitalitat de la Cultura Catalana ens donarà a Figueres, per què no intentem entre tots que la ciutat Mare de la Sardana lideri un moviment social important, implicant-hi els polítics locals a fi de salvar del naufragi que s’acosta a la nostra estimada dansa?.Pensem en figures importants figuerenques i empordaneses com en Narcís Monturiol, Pep Ventura, Salvador Dalí, Carles Fages de Ciment, Alexandre Deulofeu, i tants d’altres que varen saber treure a contracorrent la seva rauxa i fer coses de les quals ara ens n’enorgulli’m. Serem capaços de fer l’esforç per aconseguir aquesta sinergia?

Salvant totes les distàncies que facin falta i sense necessitat de fer comparacions, que són odioses, potser caldria mirar cap al món casteller que ha sabut incorporar als seus castells persones vingudes d’altres països. També a exportat les seves construccions a algun país sud-americà, concretament a Xile on estan desenvolupant un programa d’integració social.
Si és veritat que no ho podem fer no hi haurà prou submarins al món perquè la sardana suri i a les dues SS (sardanes i submarins – submarins i sardanes) se’ls incrustarà una O al mig i es convertirà en un SOS clamorós, sostingut, anguniós i preludi del desastre total i definitiu. Que d’això n’hi pot haver per alguns anys, doncs possiblement, però no deixa de ser aclaparador veure el lent i inexorable destí que una meravella creada pel gaudi del poble se’n vagi en orris sense que ningú hi faci res.

A grans mals, grans remeis. Al primer cop d’ull les solucions semblen difícils, però ens resistim a donar-ho tot per perdut. Cal unir totes les forces, deixant-nos estar d’antics malentesos i tots units, fent pinya, donar un nou impuls a la sardana que tingui una embranzida per almenys dos segles més, que és el temps que, més o menys, ens separa ara del dia del naixement d’en Pep de la Tenora.

Tant de bo encertem amb la solució.

Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural
de la Gent Gran de l’Alt Empordà
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com