dilluns, 24 de febrer del 2014

Comentari politnómic (político - econòmic)

NOVES TECNOLOGIES                                                                                                 Setmana 9

Per a les persones grans se’ns fa difícil entendre correctament les noves tecnologies. Malgrat tot, hem de convenir que han revolucionat el món. Per als més joves és pràcticament imprescindible manegar amb soltesa els diversos sistemes de comunicació. Els telèfons mòbils ja no són, només, per parlar, sinó ordinadors de butxaca. El món al teu abast. Les prestacions varien en qüestions de mesos o setmanes. El que avui és el darrer crit de modernitat d’aquí a mig any serà un artefacte medieval. Tota aquesta immediatesa, als grans ja ens sobrepassa, encara que alguns, com jo mateix, intentem estar una mica al dia. A finals de desembre em vaig comprar un Smarphone Samsung perquè ja feia dies que els néts em deien que el mòbil que duia a era del temps de les catacumbes.

La veritat és que si no fos que el meu nét gran, enginyer informàtic, m’ha posat al dia, a hores d’ara encara no sabria com funciona. Però vaig fent i el que no sé ho pregunto. Ara bé, el que no podem fer és dir que tot això no serveix de res. Avui mateix comença a Barcelona el Mobile World Congress, que reunirà una impressionant gentada durant quatre dies i que, segons els que ho saben, deixarà més de tres-cents cinquanta milions d’euros, que bona falta ens fan. I ja sabeu que l’amo del Facebook ha comprat el sistema WhatsApp per la barbaritat de 19.000 milions de dòlars, equivalents a uns 13.500 milions d’euros. Doncs, que bé no?
Per acabar, un article de Cristina Sánchez Miret a La Vanguardia d’ahir, ens deia que “molts nois i noies prefereixen l’últim mòbil, tauleta o qualsevol altre estri tecnològic que posseir cotxe propi. Estan canviant els valors i la forma de vida. La llibertat ja la tenen i la que els falta els la dóna la tecnologia perquè no té cap tipus de frontera, ni paga benzina o peatges”. Òndia, ens hem fet grans! Salut amics i amigues. Fins dilluns, que ja albirarem la primavera!

dilluns, 17 de febrer del 2014

Comentari Politnómic (político - econòmic)

EL REBUT DE LA LLUM                                                                                       Setmana 8

Que el rebut de la llum ja fa temps que és un maldecap per a moltes famílies és obvi. Semblava que arran del sainet que hi va haver a final d’any a la subhasta trimestral, més tard anul•lada, el Govern central prendria mesures per evitar uns augments desordenats i es va donar tres mesos de coll per intentar trobar una solució que més o menys agradés a totes les parts, els que cobren i els que paguem.

Malgrat les bones intencions, sembla, pel que s’ha publicat darrerament, que no ho ha aconseguit. Tampoc diré que sigui fàcil, però em fa l'efecte que, a hores d’ara, el que van fent és donar cops de cec i ha veure si alguna vegada l’endevinen.

L’anunci d’aplicar a partir del mes d’abril que el preu de l’energia es fixi diàriament no ha agradat a ningú. Posats a fer extravagàncies per què no un preu cada hora i així ens divertiríem més, o cada quart d’hora, encara seria més bonic.

Perdoneu la ironia, perquè si no fos una cosa tan seriosa valdria la pena de riure. Però no.  Estaments tan importants con la Sindicatura de Greuges ja han fet sentir la seva veu i diuen “que aquesta nova disposició ignora les necessitats dels col•lectius més vulnerables, com la gent gran, els malalts i les famílies amb pocs recursos, que la tarifa és poc transparent i que el ciutadà està indefens davant de les grans companyies”.

No sabem com anirà, però sí qué sabem que anirà malament per al consumidor, sobretot per als jubilats que han tingut un augment de la seva pensió que fa plorar: 0,25%!

dimarts, 11 de febrer del 2014

VIST AMB BONS ULLS -Publicat al setmanari Empordà el dia 11 de febrer de 2013

RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA PER A LA GENT GRAN ELS ARCS

En aquesta tercera entrega dels establiments figuerencs que tenen cura de les persones grans, parlarem de la Residència i Centre de Dia Els Arcs, situat a la carretera de Llers, s/n, que deu el seu nom al fet que està emplaçada ben a prop dels arcs del castell, escurçats arran de la construcció de l’autopista, i que el proper 2014 complirà 20 anys, ja  que va ser inaugurada pel Molt Honorable President Jordi Pujol el mes de juliol de 1994.
Aquest és un  centre públic que depèn del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i que actualment està gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, gestió obtinguda mitjançant concurs públic que convoca periòdicament el Departament. És una fundació sense ànim de lucre, d’àmbit estatal, que té una sòlida i àmplia experiència en el foment, creació i gestió de serveis de qualitat destinats al tractament, prevenció i sensibilització sobre diverses problemàtiques socials i sanitàries. Va ser creada l’any 1997 com una evolució de l’Associació Benestar i Salut que havia estat  fundada l’any 1989. Té la seu social a Barcelona,  actualment gestiona més d’una vintena de projectes repartits entre sis comunitats autònomes (Aragó, Catalunya, Castella-la Manxa, Castella Lleó, Comunitat Valenciana i País Basc) i  proporciona cobertura a unes mil quatre-centes trenta places residencials i més de tres-centes vuitanta places de centre de dia.
En les tres plantes de què consta l’equipament figuerenc s’hi poden atendre un total de vuitanta-quatre persones en règim de a tota estada i trenta-dues en el centre de dia que funciona des de les vuit del matí fins a les set de la tarda.
La majoria d’aquestes persones són de sexe femení, aproximadament en un 75 o 80 %, i la mitjana d’edat és de 85 anys. Les responsables del bon funcionament del centre també em van dir que actualment hi ha una persona de cent anys.
A part de complir amb els horaris dels àpats, els usuaris poden entrar i sortir segons les necessitats que tinguin, i fins i tot si per alguna circumstància especial volen sortir a menjar a fora o passar alguna nit també fora de la Residència, ho poden fer avisant amb la suficient antelació.
Algunes de les habitacions són dobles, però la majoria són individuals i les persones ingressades poden, si ho desitgen, portar de casa seva un aparell de ràdio o de televisió o altres objectes o records familiars.

Una visita a les instal•lacions ens confirma que tot està en perfecte estat de netedat i que s’hi respira un ambient  ben agradable.

Per accedir a la Residència cal fer-ho a través de l’assistenta social que tinguem assignada. A la ciutat de Figueres, a través de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament, i les persones de la comarca, a través de l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. L’edat per poder-hi accedir és a partir dels seixanta-cinc anys complerts. La contraprestació econòmica que fan els usuaris  va en funció dels ingressos de les persones assistides, segons un barem que publica periòdicament el departament de la Generalitat.

Així com hem fet amb altres instal•lacions, volem transmetre a tot el personal que hi treballa el nostre agraïment per la seva dedicació en una etapa difícil de la vida de les persones, com és la vellesa. Són en total seixanta-tres persones, sota la direcció de la senyora Maleni Cisneros.
Hem dit, i volem repetir-ho, que la feina de tenir cura de les persones grans o persones malaltes és de les més meritòries i que es necessita estar dotat d’una gran voluntat de servei envers els altres.


                      Martí Carreras Ginjaume
                      President Associació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà


dilluns, 10 de febrer del 2014

Comentari Politnómic (político - econòmic)

UN GEST HONORABLE                                                                                             Setmana 7

Com que algunes vegades he criticat el món de l'esport  professional  i particularment el del futbol que, segons el meu criteri, està ple de personatges vanitosos, amb un ego fora de mida, que es farien mal per aconseguir la Pilota d’Or o qualsevol altra distinció  que els faci sortir de la mitjania, avui m’agrada destacar el gest que ha tingut l’entrenador alemanyJoseph, conegut com Jupp Heynckes, que l’any passat amb el Bayern de Munich va aconseguir diversos campionats, com ara la Bundesliga, la Copa alemanya i la Champions, i que al ser avisat per la direcció del diari Mundo Deportivo que l’havien escollit com a millor entrenador de futbol de la temporada passada, va declinar la distinció i va dir que el millor entrenador havia estat en Francesc Vilanova, conegut com Tito Vilanova, fill de Bellcaire d’Empordà, exjugador de la Unió Esportiva Figueres i, l’any passat, entrenador del  primer equip del F.C.Barcelona, perquè tot i estar malalt i haver de patir un tractament de recuperació dolorós, havia conquistat la lliga espanyola amb cent punts –rècord de l’equip català-  només igualat en aquesta competició pel Reial Madrid (lliga 2011/2012), que va marcar 115 gols -deixant en segon lloc –a 15 punts– el Reial Madrid i en tercer l’Atlètico de Madrid a 24 punts.

El senyor Heynckes va parlar durant l’entrega dels premis elogiant la figura del Tito i va emocionar els presents pel sentiment que desprenia el seu discurs.

En nom dels empordanesos i empordaneses, i dels catalans en general, moltes gràcies i per molts anys, Herr Heynckes, vostè es mereix la distinció d'Ehrenwert (honorable).

dilluns, 3 de febrer del 2014

Comentari Politnómic (político . econòmic)

TRANSPARÈNCIA                                                                                                 Setmana 6

Els recents esdeveniments de can Barça que tant d’enrenou han portat, sembla que tenen orígen en la manca de transparència del fitxatge del brasiler Neymar. Una  vegada airejat el tan recargolat contracte, que en realitat eren contractes, les aigües s’han apaivagat. Pregunto, no hauria estat millor ser clars des del primer moment? Crec que bona part de la desafecció dels ciutadans envers les institucions públiques, i també privades, rau en el fet de no d’explicar la veritat de les coses.

És per això que em desconcerta que el Ministre d’Hisenda d’Espanya es despengi dient que no publicarà més les balances fiscals (que és el mètode per saber la solidaritat entre autonomies) i ens digui que d’ara endavant ens farà saber “els comptes públics regionalitzats”. Molt bé, però una cosa no hauria de ser en detriment de l’altra. Llum i taquígrafs, que els ciutadans i ciutadanes puguem saber-ho tot.

També caldria saber de què parlen en aquestes reunions tancades, com la del Mas Anglada de Fonteta (Baix Empordà), amb una majoria d’empresaris i un grupet de polítics influents. Sí, perquè, si no ho sabem, alguns malpensats poden creure que aquestes trobades fomenten les conxorxes entre uns i altres i que més tard poden ser titllades de tràfic d’influències.  Ja m’enteneu. I a més, si es veu per la televisió una gran quantitat de Mossos d’Esquadra i altres efectius de forces de seguretat que paguem entre tots.

Llum, llum, més llum...