dimecres, 14 de novembre de 2007

ASSOCIACIÓ PER A LA FORMACIÓ CULTURAL DE LA GENT GRAN DE L'ALT EMPORDÀ - Octubre 2007


AUDITORI NARCÍS MONTURIOL DEL CERCLE SPORT FIGUERENC
Presentació del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley


Molt Honorable senyor Jordi Pujol i Soley ex-president de la Generalitat de Catalunya. Il·lustre senyor  Pere Vila i Fulcarà,  president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà  i alcalde de Llançà; Il·lustre senyor Santiago Vila i Vicente, alcalde de Figueres i diputat del Parlament de Catalunya, senyores i senyors.

En nom de l’Associació per a la formació cultural de la GGAE, que tinc l’honor de presidir, moltes gràcies per assistir a l’acte d’inici de les Aules de Formació Cultural de la Gent Gran, del curs 2007, que anirà a càrrec del Molt Honorable senyor Pujol

Difícilment podríem haver escollit una personalitat més adient per fer aquesta inauguració. Mirin jo sempre he relacionat la cultura amb la llibertat i al revés. Una llibertat sense cultura pot esdevenir llibertinatge. I una cultura sense llibertat, la veritat és que queda coixa, descafeïnada i sense controvèrsia . Desafortunadament, la historia contemporània del nostre país ens diu que la generació dels que ara rondem entre els seixanta cinc i els vuitanta anys no vàrem tenir gaire llibertat en la nostra infantesa, ni en la nostra adolescència i joventut. I, en conseqüència, la cultura que vam rebre va ser, en general, més aviat esbiaixada, inconcreta i sovint demagògica. Pensin, per exemple, en el Noticiario Documental,  més conegut per (NO-DO), obligatori en tots els cinemes de l’Estat espanyol.

Naturalment que hi ha havia persones que revelaven contra el sistema. I una d’aquestes persones va ser el jove Jordi Pujol, que l’any 1960, quan tenia trenta anys, va ser detingut, acusat, jutjat i comdemnat a set anys de presó, dels quals va complir dos i mig a la de Torrero, a Saragossa i un de desterrament a l’estimada Girona, per propagar idees democràtiques i catalanistes. Es a dir, per lluitar per la llibertat.

Molt Honorable, en nom de les dones i homes joves d’aquella època, moltes s gràcies per haver-nos fet veure una escletxa de llum en aquella Catalunya trista i grisa, com els uniformes de la policia. Ni remotament imaginàvem que el nom escrit en aquells papers que enganxàvem com podíem i on podíem i que deien “llibertat per a Jordi Pujol”, esdevingués només 20 anys més tard el nom del 126e President del Govern de la Generalitat de Catalunya durant més de 23 anys I al meu entendre d’una manera justa i merescuda.

Aquesta és, senyores i senyors, una molt petita pinzellada de la personalitat del nostre conferenciant d’avui.

Res més i moltes gràcies.