dimarts, 19 de juliol de 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà del dia 19 de juliol de 2011

MISCEL•LÀNIA DE COSES QUE PASSEN (II)

Que la solitud és una de les constants habituals de les persones grans, és admès generalment. Ens explica l’escriptor suec, Johan Theorin, que el protagonista de les seves novel•les, que es diu Gerlof, és un jubilat de 80 anys que viu en una residència i que si li va ocorre perquè ell havia treballat en un centre geriàtric i es va adonar que hi ha molta gent llesta que tenen injustament arraconada i que aquests llocs estan plens d’octogenaris que ningú va a visitar. Una altra notícia força espectacular ens diu que la presó és l’últim refugi dels japonesos d’avançada edat, que roben per anar-hi i fugir d’una societat individualista que els ignora. La policia atribueix aquest fenomen als canvis registrats en la societat nipona, molt més individualista i dura que abans. A la presó hi tenen un sostre, menjar calent i companyia. També en algunes presons han de treballar sis hores diàries, dos menys que els reclusos ordinaris. Un ambient que prefereixen a la indiferència amb què els tracta la societat exterior.

No fa pas massa anys que Suècia era el paradigma de l’estat del benestar i es posava com exemple a seguir. I al Japó hi havia una tradició ancestral de reunir sota un mateix sostre tres generacions d’una mateixa família. Com han canviat les coses! Viure per veure!
-----------------------------
D’impactant és pot adjectivar el reportatge de 30 minuts de Tv3 emès el passat mes de gener i titulat Jubilats busquen feina, en què es veien persones grans de més de 70 anys que han perdut tots els seus estalvis arran de l’actual crisi financera, i que estan obligats a buscar-se la vida perquè les pensions bàsiques que perceben de l’Estat són irrisòries, d’entre 100 i 150 dòlars, equivalent més o menys entre 80 i 120 €. I això passa en l’anomenada primera potència mundial, la tot poderosa societat dels Estats Units de Nord-amèrica. Quin panorama i, sobretot, quin exemple pel món!

-------------------------------
No tinc per costum recomanar llibres, excepte que siguin d’autors empordanesos, però aquesta vegada faré una excepció que confirma la regla. El passat desembre l’escriptora Rosa Regàs (Barcelona 1933) va publicar el llibre L’hora de la veritat, una mirada a la vellesa, en el qual encara la manera d’envellir. Per exemple, diu “ no es pot aturar el temps: pretendre tornar a ser jove és, gairebé sempre, patètic...” De bon llegir i a un preu assequible. Editorial Ara Llibres. També en castellà : La hora de la verdad.

Un altre llibre, que encara que no tracta sobre temes de les persones grans, té la particularitat que ha estat escrit per una persona de 93 anys. Es diu Stephane Hessel i ha batut tots els rècords a França, país eminentment cultural, amb més de 2.000.000 d’exemplars venuts, per sobre del que va obtenir el prestigiós premi Goncourt. El títol del llibret, ja que només té 32 pàgines, és “Indignez vous”, (Indigneu-vos!) L’autor demana una insurrecció pacífica contra el despreci al dèbil, la insolidaritat o l’exaltació del diner. El Sr. Hessel va néixer a Berlín l’any 1917 i quan tenia set anys la seva família es va traslladar a França. Nacionalitzat francès l’any 37, va caure l’any 44 en mans de la Gestapo i deportat al camp de Buchenwald va ser condemnat a mort, va poder canviar la seva identitat per la d’un difunt, va fugir, el van pescar i va tornar a fugir. Va treballar a les Nacions Unides i va ser un dels dotze redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948. Tota una odissea.
Aquest llibre ha sigut el detonant de les grans manifestacions del anomenats “indignats” amb repercussions a tot el món. Actualment, el mateix autor ha publicat un nou llibre, amb el títol de “Comprometeu-vos”
--- --------------------------
Tots els estudis realitzats sobre l’exercici físic arriben a la conclusió que és beneficiós per a la salut. Els darrers incideixen que simplement caminar uns quaranta minuts tres vegades per setmana augmenta el volum de l’hipocamp, una regió del cervell clau en la memòria, i, per tant, frena la seva pèrdua. Els investigadors han observat que la gènesis en les neurones no es produeix de manera uniforme en tot el cervell, però que els beneficis de l’activitat física són notables en la part relacionada amb la memòria.
I encara que l’atròfia de l‘hipocamp amb l’edat és pràcticament inevitable, ha quedat demostrat que un exercici moderat durant un any augmenta el seu tamany i que el cervell a edats avançades continua essent modelable. Aquests estudis s’han portat a terme en dues Universitat dels EUA, concretament a Illinois i a Pittsburgh.

-------------------------------------.
Anem cap a una nova etapa de la vellesa que necessita autonomia i els experts insisteixen en la necessitat de personalitzar els sistemes d’atenció a les persones grans, i està demostrat que “la vellesa no és un parèntesi en la vida de les persones, sinó una etapa que té uns drets i unes possibilitats” segons paraules del Dr. Marc Antoni Broggi, director del curs “La persona gran malalta: fragilitat i autonomia”. Impartit recentment pel Centre Ernest Lluch de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. El Dr.Broggi considera que és necessari ajudar la gent gran perquè no disminueixi la seva capacitat de decisió, ja que, encara que sigui gran i estigui en situació de dependència física tingui el màxim d’autonomia possible. I va posar com exemple el seu pare, el Dr. Moisès Broggi, que amb 102 anys disposa d’una envejable lucidesa intel•lectual.

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com