dijous, 31 de desembre del 2009

BATECS DEL COR (Publicat a la Revista de CORfi núm 0. Desembre 2009

En aquest primer número de la revista de COR-FI farem una mica d’història. Vaig néixer l’any 1933 i per tant tinc 76 anys fets. D’aquests, trenta quatre els he passat “patint del cor”, ja que va ser l’abril del 1975 quan vaig tenir l’infart de miocardi. I, posteriorment, set anys més tard, vaig fer l’anginya de pit.

He dit “patint del cor” encara que de patir ben poc ho he fet. He hagut de tenir cura en el menjar, sobretot amb la sal, deixar de fumar, que ho havia fet des dels 14 anys, procurar tenir un pes adequat, fer una mica d’exercici, especialment caminar força, vigilar la pressió arterial i anar passant. Però patir, que alguna cosa et faci mal, res de res.

Dic això perquè si algú que em llegeixi es troba que ha tingut un atropellament important, que sàpiga que podrà continuar amb les seves activitats pràcticament normals. Trenta anys enrere les coses eren molt diferents d’ara. Aleshores recordo que havies de fer molt de descans, dos o tres mesos. Ara, si la recuperació és normal, al cap de pocs dies ja es pot caminar i passejar. Sense anar més lluny diré que em varen operar a cor obert i em van fer tres “baypass” el febrer del 2007 a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i al cap de sis dies ja anava cap a casa.

En aquesta columna que comencem avui intentaré animar els possibles lectors perquè no cal esvarar-se. Fent broma, el meu metge fins a la seva mort (e.p.d.) el Doctor Joan Forment i Soler deia :“ el cor és un òrgan que us durarà tota la vida” .

El Dr. Forment va ser per mi el “salvavides” que va fer possible la meva recuperació, sobretot el tractament de la depressió post infart.

Per acabar, espero i desitjo que la revista de COR-FI, associació amb què vaig col·laborar a formar junt amb el president Carles Corral Cullell i l’ ex-secretari Albert Munjó Serrats, tingui l’èxit que es mereix el treball entusiasta i desinteressat de la seva Junta Directiva.

Fins a la propera. “Cuida’t el cor…..cuida’t la vida!”. Comptant a 65 pulsacions per minut, durant un dia el cor batega 93.600 vegades, que en un any són 34.164.000, I en una vida ?. Multipliqueu pels anys que teniu.


Martí Carreras i Ginjaume
Soci número 2 de COR-FI

BATECS DEL COR (I) Publicat a la Revista de CORfi del desembre de 2009)

En aquest primer número de la revista de CORfi farem una mica d’història. Vaig néixer l’any 1933 i per tant tinc 76 anys fets. D’aquests, trenta quatre els he passat “patint del cor”, ja que va ser l’abril del 1975 quan vaig tenir l’infart de miocardi. I, posteriorment, set anys més tard, vaig fer l’anginya de pit.

He dit “patint del cor” encara que de patir ben poc ho he fet. He hagut de tenir cura en el menjar, sobretot amb la sal, deixar de fumar, que ho havia fet des dels 14 anys, procurar tenir un pes adequat, fer una mica d’exercici, especialment caminar força, vigilar la pressió arterial i anar passant. Però patir, que alguna cosa et faci mal, res de res.

Dic això perquè si algú que em llegeixi es troba que ha tingut un atropellament important, que sàpiga que podrà continuar amb les seves activitats pràcticament normals. Trenta anys enrere les coses eren molt diferents d’ara. Aleshores recordo que havies de fer molt de descans, dos o tres mesos. Ara, si la recuperació és normal, al cap de pocs dies ja es pot caminar i passejar. Sense anar més lluny diré que em varen operar a cor obert i em van fer tres “baypass” el febrer del 2007 a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i al cap de sis dies ja anava cap a casa.

En aquesta columna que comencem avui intentaré animar els possibles lectors perquè no cal esvarar-se. Fent broma, el meu metge fins a la seva mort (e.p.d.) el Doctor Joan Forment i Soler deia :“ el cor és un òrgan que us durarà tota la vida” .

El Dr. Forment va ser per mi el “salvavides” que va fer possible la meva recuperació, sobretot el tractament de la depressió post infart.

Per acabar, espero i desitjo que la revista de COR-FI, associació amb què vaig col·laborar a formar junt amb el president Carles Corral Cullell i l’ ex-secretari Albert Munjó Serrats, tingui l’èxit que es mereix el treball entusiasta i desinteressat de la seva Junta Directiva.

Fins a la propera. “Cuida’t el cor…..cuida’t la vida!”. Comptant a 65 pulsacions per minut, durant un dia el cor batega 93.600 vegades, que en un any són 34.164.000, I en una vida ?. Multipliqueu pels anys que teniu.


Martí Carreras i Ginjaume Soci número 2 de COR-FI

GRANS AL DIA (IV) Publicat a la Revista Seny i Rauxa de l'Associació de Gent Gran del Casal de la Gent Gran de Figueres, el desembre de 2009)

CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN

Segons explicàvem en un anterior article aquest Consell va funcionant amb regularitat.. Es fan unes reunions mensuals de les dues comissions de treball: Gent Gran Activa i Salut i Acció Social (aquesta darrera és la fusió de Salut i Gent Gran i Gent Gran per la Gent Gran, que tenen els mateixos objectius). I una vegada al trimestre es reuneix el Ple del Consell a la Casa Consistorial per donar compte de totes les propostes i les activitats que s’han fet durant el trimestre.

Aquest any, a més de participar activament en el Dia de les Famílies, el passat mes de juny, s’ha organitzat el Dia Internacional de la Gent Gran el dia 1 d’octubre sota el títol de “Vells? No, joves madurs”amb diversos actes als centres com ara el Casal de la Gent Gran i el Club Caixa Catalunya, a més d’una sessió de cant coral al Teatre el Jardí, que per causa de la programació d’altres actes es va posposar al dia 7 d’octubre. El segon concurs de fotografia intergeneracional des del 24 de setembre fins a l’1 d’octubre. I per primera vegada una comissió del Consell, encapçalada per la Regidora del Servei d’Atenció a les Persones, la Dra. Bonany, vàrem visitar els quatre centres assistencials, que són l’Asil Vilallonga, la Residència d’avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, per donar-nos a conèixer, saber les seves necessitats i oferir la nostra ajuda en tot el que puguem fer per les persones ingressades.

CONSELL DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA

En aquest Consell, com he explicat diverses vegades, tenen la paraula els representants de les diverses comarques catalanes, a fi de fer sentir la seva veu en els temes que ens ocupen i ens preocupen. Aquest any 2009 el tema estrella ha continuat essent la Llei de Dependència, que ve funciona, bé o malament, des del maig del 2007 i que amb el nou finançament que sembla que Catalunya ha de tenir d’ara endavant, esperem que els endarreriments actuals, una vegada classificada la persona dependent, és a dir, després que se li hagi fet el PIA (Pla Individual d’Atenció), als pocs mesos comenci a cobrar les ajudes que per Llei li corresponguin. Com sabem tots, aquesta és una Llei amb un desenvolupament llarg, fins l’any 2015, i en aquest sentit he de dir que les manifestacions, publicades a La Vanguardia del dia 3 d’octubre, del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Sr. Miquel Valls, de congelar dos anys el desenvolupament perquè “és molt costosa per l’Estat”, considerem que són totalment desafortunades i fora de lloc, si tenim en compte que aquesta Llei busca ajudar les persones i famílies amb dificultats per valer-se per si mateixes, i demostren una falta de sensibilitat i solidaritat vers les persones mes desvalgudes de la societat actual.

Un altre tema important que hem treballat durant l’any ha estat el seguiment de les conclusions del 5è Congrés de la Gent Gran de Catalunya, celebrat l’any 2006, per veure quin grau de compliment hem assolit ens els tres anys transcorreguts, i més tenint en compte que el proper 2010 haurem de celebrar el 6è Congrés, segurament a finals del quart trimestre, i amb les ponències “ Pobresa i exclusió social”, “Participació” i “Envelliment actiu (politiques de futur)”.

Fins aquí les novetats d’aquest trimestre. Continuarem informant en propers números.

Martí Carreras i Ginjaume
Vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya