dimarts, 5 de setembre de 2017

VIST AMB BONS ULLS .- Publicat al setmanari Empordà del 5 de setembre de 2017

HISTÒRIA DE FIGUERES

En Raül Garrido, col·laborador d’aquest setmanari,  es feia ressò el passat mes de març dels resums de la història figuerenca que publico diàriament al Facebook, concretament al mur de “No ets de Figueres si no ....”, i que els trec del que han publicat els historiadors locals que han escrit sobre la nostra sempre estimada Figueres.  

Els primers llibres que he resumit en cent-cinc  articles han sortit dels quatre  que va escriure Eduard Rodeja i Galter, primer cronista oficial de la ciutat, (Figueres, 1896-1968) entre els anys 40 i 50 del segle passat, amb el títol “FIGUERAS, NOTAS HISTORICAS”  i que s’estenen des de la prehistòria fins a l’any 1900. Com era normal en aquells  temps van ser escrits en castellà i ho vaig anar traduint al català, tan bé com vaig saber. Pel que he entès la nostra ciutat ha estat gairebé sempre, dintre la seva categoria, una població distingida  i, tan comercial, com social i políticament una referència, no només a Catalunya, sinó més enllà. Una de les coses que em va impactar va ser constatar que en tres-cents anys, des de 1600 fins a 1900, la ciutat va ser involucrada en quaranta -dos conflictes bèl·lics, que significa una mitjana d’una guerra cada set anys, amb els problemes econòmics i de patiment de la població que no és difícil imaginar. Segons el Sr. Rodeja al ser Figueres un indret fronterer va sortir molt perjudicada, especialment amb les guerres amb els francesos. I si hi afegim els desastres de la natura, amb terratrèmols, aiguats, i les continues malalties en forma d’epidèmies com la pesta i el còlera, tindrem un espectacle no gaire gratificant. Malgrat tot, Figueres sempre va aixecar el cap i se’n va sortir airosament.

És interessant remarcar que durant el segle XVIII van succeir dos fets excepcionals i que difícilment tornaran a passar: el 3 de novembre de l’any 1701 es va casar a Figueres el rei Felip V, primer de la dinastia Borbònica, que tenia 18 anys, amb M. Lluïsa de Saboya que en tenia 14 i que, per cert, va morir ben jove l’any 1714 amb només 27 anys. L’altre fet excepcional va ser el començament de la construcció de la més gran fortalesa europea, el castell de Sant Ferran, l’any 1753. Ja veuen, la més gran construcció que s’ha fet mai a Figueres i un casament reial  van tenir lloc a la Figueres del segle XVIII. I a vegades els que vivim al segle XXI ens sembla que som els més espavilats.  El segle XIX es va acabar amb les manifestacions de l’alcalde Joan Maria Bofill que va anunciar que l’Ajuntament acabava l’any amb la caixa neta de deutes havent realitzat millores d’importància i saldat el passiu procedent de les passades guerres civils, per la qual cosa  agraïa als regidors la seva col·laboració  i anunciava  que s’albirava un avenir  més afalagador pels seus habitants. No es podia ni imaginar el que passaria durant la primera meitat del segle XX: dues guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945) i entremig la Guerra Civil espanyola (1936-1939) amb tantes greus conseqüències per a tothom.

Com que les històries del senyor Rodeja s’acabaven l’any 1900 em va semblar adient continuar amb el llibre de Pere Teixidor Elies (Figueres, 1892-1981)  titulat “Figueres anecdòtica, segle XX”, publicat l’any 1978, per resumir els fets ocorreguts fins a mitjans del segle; més aviat fets curiosos com el seu títol diu, deixant de banda la història política més concreta. El pròleg d’aquest llibre està signat per la Montserrat Vayreda i Trullol que entre moltes altres  coses diu: ...“ Figueres anecdòtica, segle XX, encetarà la curiositat dels figuerencs i cada un d’ells  podrà adonar-se que només un home tan ric d’experiències com ell podia articular i donar vida a aquesta mena de retaule gegantesc que el llibre ens posa a l’abast. La veu popular, el poble poble, troba en Teixidor Elies, l’intèrpret més fidel, el més agosarat, el més sincer, el més capaç d’anomenar les coses pel seu nom. La ciutat se n’alegra, perquè també a la Figueres d’avui li ha de plaure saber com era quan els arbres de la Rambla, tot just adolescents, es ficaven de peus a la riera i estenien les branques al sol, mentre veien passar els carros i les tartanes que anaven o venien del mercat”.

El mateix autor en el punt final del llibre diu “Penso haver complert tots els meus propòsits d’escriure la vida anecdòtica de Figueres, en el que va segle, que és en realitat el que he viscut. Crec que aquesta també haurà estat la meva darrera obra. He procurat ser fidel als fets. Potser s’hi trobarà alguna dada no gaire exacte i algun que altre fet equivocat a causa de què la memòria pot haver-me fallat. Consti, però, que no he volgut fer d’historiador, sinó d’una mena de comentarista”.

Per a mi llegir i rellegir les obres dels senyors Rodeja i Teixidor i poder-les comentar públicament a la xarxa, ha estat molt gratificant. Si puc, continuaré amb altres temes ciutadans. Gràcies als que  ho han seguit.

Martí Carreras i Ginjaume
Articulista