dimarts, 21 d’octubre de 2014

III Missa sobre l'Empordà

Bona tarda gent gran i no tan gran de l’Empordà: avui ens hem reunit en aquesta falda del Castell de Sant Ferran per celebrar la tercera missa sobre l’Empordà. Aquestes celebracions van començar l’any 2012 amb motiu dels incendis que l’estiu d’aquell any van cremar bona part d’aquesta comarca que tant estimem, amb el desig de fer rebrotar l’esperança a tots els paisatges. La missa de l’any passat es va dedicar a la infància i el seu lema era: “Fem pinya per una infància feliç”.

Enguany, amb el lema “Estimem les nostres arrels”, està dedicada a les persones grans, que, com és sabut, formem una part important de la població, més o menys d’un quinze per cent, i amb perspectives d’augment. Fer-se gran, venir vell, no és cap malaltia; podem assegurar que envellir és un procés natural que dura tota la vida.

No és gaire bo elogiar en excés la feina que fem els humans, però penso que podríem fer una excepció amb les persones que dediquen la seva vida, o part del seu temps, a tenir cura d’altres persones malaltes o persones grans amb dependències, perquè puguin continuar el seu dia a dia. Per tant, el nostre reconeixement i agraïment, tant als familiars com als professionals i voluntaris que fan aquesta tasca tan humanitària.

Ara que fa uns set anys que es va iniciar una crisi que ens aclapara, m’agradaria dir que les persones grans, sobretot les nascudes entre els anys trenta i quaranta del segle passat, vàrem passar una infantessa amb moltes privacions. Teníem gana i poc menjar, havíem de fer servir les cartilles de racionament, no podíem circular lliurement i necessitàvem salconduit per anar a Portbou o a Maçanet de Cabrenys; no podíem opinar de res i, malgrat tot, això sí, amb penes i treballs, ens en vàrem sortir. Per tant, ara també veurem algun dia la sortida d’aquest forat on ens trobem. Mentrestant, els avis i àvies hem hagut de ser sopluig de les nostres famílies, ajudant fills i néts, els uns entrampats per les hipoteques i els altres pel descoratjador atur juvenil.

Per acabar, llegiré un petit fragment del manifest final del Setè Congrés Nacional de la Gent Gran, que va tenir lloc el dia 8 d’octubre al Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, en plena Catalunya Central, i al qual vaig assistir convidat pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Diu així:

“Cal que és faci el possible perquè Catalunya pugui gaudir d’un estat del benestar que sigui exemple de solidaritat, d’atenció social i sanitària, al màxim de coordinades i centrades en les persones i en les seves necessitats, i que garanteixin el respecte a la dignitat i a la identitat de cada un; les persones grans , i ho diem sempre, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret que som, assumim el compromís de col•laborar amb la resta de la societat en tot el que ens afecta i en tots els àmbits, i de participar, en la mesura que sigui possible, en la gestió política del país”.

Només voldria afegir que les persones grans hem estat, estem i estarem sempre al servei de la comunitat, perquè tots  junts podem.

Tant de bo els nostres governants encertin en les seves decisions i puguin conduir el nostre país per camins de  pau, llibertat i prosperitat. Moltes gràcies.


dimarts, 7 d’octubre de 2014

VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el 7 d'octubre de 2014

SETÈ CONGRÉS NACIONAL DE LA GENT GRAN

Per benvolença de la consellera de Benestar Social i Família, i a petició del Consell de la Gent Gran de Catalunya, he estat designat per participar com a Delegat en la jornada final del setè Congrés Nacional de la Gent Gran,  que tindrà lloc demà, 8 d’octubre,  al Món Sant Benet, a la comarca del Bages. En aquesta jornada es posarà punt final a molts mesos de treballs per confeccionar el contingut de les dues ponències, a més de redactar les conclusions  i el manifest  final. Serà el quart  congrés a qué assisteixo ( els altres van ser el 2002, el 2006 i el 2010) i és d’agrair que m’hi hagin convidat ja que actualment no tinc l’honor de representar la gent gran de la comarca, que per cert, he de dir que està molt ben representada pel senyor Jordi Cabezas i Llobet.
 En la confecció de les dues ponències hi ha participat molta gent. Es varen emplenar una bona quantitat de qüestionaris i més tard es van fer un munt d’esmenes, crec que gairebé un miler, fins  a arribar a la confecció definitiva,  que serà la que s’aprovarà en la jornada final. Ha estat un treball  exhaustiu, primer dels redactors de les ponències i, més tard, de totes les persones que hi han volgut intervenir fent modificacions, addicions o supressions. Una vegada més hem de felicitar  la gent gran pel seu gran esperit de cooperació i responsabilitat.
La ponència A, titulada “Persona, societat i benestar”, pretén revisar el desenvolupament actual de la societat catalana i els nivells de benestar de la població en general parant una atenció especial en les persones grans. El model de societat que hem conegut i la idea del benestar fonamentada en el benestar econòmic, s’ha esgotat. L’autoestima, un medi ambient favorable, les possibilitats reals de participació política i social seran factors que ara convindrà mesurar per veure els avenços de la humanitat. La ponència, molt extensa,  ja que consta de 21 pàgines i més de 700 línies, acaba amb la reproducció dels articles 21 al 30 de la Declaració universal dels drets humans, en els  que es diu: “Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics dels seu país, ja sigui directament, ja sigui per mitjà de representants elegits lliurement “.I també, que : “Tota persona té dret a prendre part  lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin”.

En resum, és una ponència en que es toquen tots i cadascun dels temes socials que tant preocupen  la ciutadania, sobr tot  ara que fa set anys  que la maleïda crisi ha fet aflorar les mancances dels sistemes tradicionals de desenvolupament.
La ponència B  porta per títol “La Catalunya del futur” i convida la societat en general a fer una mirada àmplia de les persones grans amb relació al país on vivim, com ens l’imaginem i, per tant, què estem disposats a construir juntament amb la resta dels nostres conciutadans. La ponència, que consta d’11 pàgines amb gairebé  400 línies, intenta prendre una postura sobre diferents temes que es consideren claus perquè el nostre país avanci per un camí que transformi un desideràtum en una realitat, des de la base del diàleg constructiu i acollidor dels diferents punts de vista i amb voluntat de fer possible l’apropament entre persones i els seus pensaments, tot posant en pràctica els valors del respecte i la confiança entre tots. Fa una explicació de l’escenari actual, del paper de les persones grans, dels pactes intergeneracionals i finalment acaba amb el que denomina la nova Catalunya i diu que ha ser “un país sobirà, democràtic, lliure, obert i acollidor, consolidador de pau, socialment just i culturalment avançat, vinculat estretament a la Unió Europea i a les institucions internacionals, que es relacioni i mantingui l’interès per aprendre de tots els altres països del món i, a la vegada, promogui, aporti i rebi intercanvis culturals, coneixements, interessos econòmics, solidaritat, col•laboració i equilibri amb les altres nacions”.
Amb l’aprovació d’aquesta dues ponències, les persones grans que vivim a Catalunya volem marcar a la Generalitat l’agenda política en matèria de gent gran durant els quatre anys que passen fins a la celebració del següent Congrés. I a més, en aquests quatre anys, el Consell de la Gent Gran de Catalunya farà un seguiment dels temes acordats per assegurar-ne  el compliment i el bon funcionament. I si no, denunciar-ho.

En resum, les persones grans hem estat, estem i estarem sempre al servei de la comunitat, perquè, tal com diu l’eslògan del Congrés:, “Junts podem”.

Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà