dimarts, 9 de febrer de 2016

VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà del 9 de febrer del 2016

 FIGUERES, CAPITAL DE LA SARDANA 2017  (1)

A finals de novembre , crec recordar que a Calella, la nostra ciutat va ser escollida per ser la Capital de la Sardana l’any 2017, coincidint amb el bicentenari del naixement del mestre Josep Mª Ventura Casas, conegut com Pep Ventura o l’Avi Pep, a la ciutat andalusa d’Alcalà la Real, a la província de Jaén.

En l’Empordà del 24 de novembre passat i en la seva Tribun@, el director del setmanari, senyor Santi Coll, ens explicava la satisfacció que sentia en escoltar sardanes, sobretot si era lluny de casa, i remarcava el so excepcional de la tenora, que sembla que també agradava, i molt, al músic gironí Xavier Cugat, que deia que les dues coses que trobava més a faltar quan era a Nova York eren la tenora i els xuixos.  Acaba el senyor Coll dient que no sap ballar sardanes i per tant es considera un mal català.

En aquest sentit he de dir que qui escriu aquest article quan tenia l’edat que ara té el nostre director, tampoc en sabia, i que quan n’escoltava li semblaven totes iguals, incapaç de saber diferenciar els diferents sons dels instruments. No va ser fins l’any 1996, quan ja havia complert 63 anys i m’acabava de jubilar, que  en vaig aprendre. I ho vaig fer al Casal de la Gent Gran, essent la professora l’amiga Emília Pla, que encara continua, divendres rere divendres, fent la seva classe setmanal de forma totalment voluntària. I me’n va ensenyar tan bé que fins i tot vaig aprendre a comptar i a repartir.

A partir, doncs, de l’any 1996, ja fa vint anys, amb la meva dona hem anat a innombrables ballades i aplecs per tota la comarca i la demarcació de Girona. Ara només assistim a les que es fan a Figueres, ja que els anys s’hi posen i cada vegada se’ns fa més difícil. Però som oïdors constants dels programes dominicals de sardanes de Ràdio Vilafant, Ràdio Cabanes i Ràdio Vila-sacra.

Per a mi les sardanes han estat un gran divertiment en aquests darrers anys i lamento no haver-ne après a ballar quan era jove. Per tant, animo a tothom, tingui l’edat que tingui, que ho faci. A més de fer país, també va bé per la salut ja que es fa exercici físic i, comptant i repartint, també mental.

Crec doncs que l’any 2017 serà un gran any sardanista per a la nostra Ciutat i estic segur que la Junta del Foment de la Sardana Pep Ventura, presidida per la senyora Montserrat Mauné, amb l’ajuda de l’Ajuntament, ens oferirà un seguit d’actes que faci que Figueres sigui considerada com la veritable capital sardanista del nostre país, i podrem dir amb orgull i satisfacció que Figueres és la “Ciutat Mare de la Sardana”, distinció que es va auto concedir l’any 1969, el Foment de la Sardana.

Farem un incís per dir que la polèmica sobre l’autoproclamació de “Ciutat Mare de la Sardana” es va produir perquè els figuerencs van sentir-se ferits quan van veure que la seva ciutat no figurava entre les primeres poblacions que l’Obra del Ballet Popular anava proclamant Ciutat Pubilla de la Sardana i en el butlletí del Foment del mes d’abril deia que “ a Figueres no se li escau ser la Ciutat Pubilla que fa deu, ni molt menys la que faci onze o dotze. Aquest fou el detonant que va fer saltar la polèmica, sobretot quan es publicà un manifest que reclamava per a Figueres la proclamació de Ciutat Mare de la Sardana, títol que no va arribar a quallar” .Del llibre 25 Anys Junts, editat per l’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, escrit per Joan Domènech i Moner l’any 1994)
Comentat aquest fet, el director del setmanari Vida Parroquial, Manuel Pont i Bosch, escrivia, el setembre del 1969, que havia vist el “manifest” del Foment dirigit a  l’Obra del Ballet Popular,  demanant que Figueres sigui “solemnement proclamada CIUTAT MARE DE LA SARDANA,  per la seva tradició i per l’íntima vinculació amb la nostra dansa autòctona i el seu genial impulsor, Pep Ventura”. La contesta va ser  que caldria que “ la qualificació de Figueres  com a Mare de la Sardana hauria de ser acceptada o refusada, si pot ser per unanimitat pel sardanisme en conjunt”, i convocava a una reunió perquè tothom pogués donar la seva opinió. Manuel Pont acaba l’article dient que “tal vegada podríem matisar el terme “maternitat”, però em dóna la impressió que no cal. Si no hagués estat Figueres, Catalunya ballaria avui sardanes?  I si no hagués estat  en Pep Ventura, seria la sardana la nostra dansa representativa?. Voler deslligar la sardana de Figueres seria un error imperdonable”.

(L’article, me’l va proporcionar la senyora Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura)

El proper mes parlarem d’en Pep Ventura i de la seva immensa i no del tot coneguda obra.

Martí Carreras Ginjaume
Articulista

marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://facebook.com/marticarrerasginjaume
http://twitter.com/marticarrerasgi