dimarts, 15 de març de 2016

VIST AMB BONS ULLS -Publicat al setmanari Empordà del 15 de març de 2016

FIGUERES CAPITAL DE LA SARDANA 2017 ( i 2)

Quant a Pep Ventura (Alcalà la Real 02/02/1817 - Figueres 24/03/1875),  he de dir que  sabia que havia estat un compositor, renovador de la sardana i poca cosa més. Vaig tenir la sort d’assistir a la  conferència que va fer el maig del 2009 a l’Atenea del Casino Menestral, la doctora cum laude en Història de l’Art i Musicologia per la UAB, Anna Costal Fornells, que portava per títol “Les sardanes proscrites de Pep Ventura” en la qual va explicar de forma detallada que “Pep Ventura va ser l’autor d’innombrables sardanes que van restar ocultes, a causa del seu caire bèl·lic, amb arranjaments perquè es poguessin sentir els trets i les canonades i també la simulació de bandes militars. Sardanes llargues amb melodies revolucionàries. Himnes republicans i fragments de sarsueles crítiques amb els governs d’Isabel II i Amadeu de Savoia. Durant la revolució anomenada “Gloriosa”(1868) les sardanes es transformaven en elements de propaganda federal”.

No hem d’oblidar que en aquells temps la sardana només es ballava a l’Empordà, i que, continua dient l’Anna, “en el procés d’expansió de la sardana arreu de Catalunya, a principis del segle XX, Pep Ventura fou popularitzat com el “Pare de la Sardana”, tot multiplicant-se ràpidament les publicacions i biografies sobre la seva vida i la seva obra. Però, ai las! Què podien fer els historiadors i polítics amb les seves sardanes hostils i contràries al nou discurs? Com amagar les sardanes, bèl·liques o amb continguts polítics? Van haver d’inventar-se un argument creïble i en trobaren un de perfecte: el músic de Figueres havia comès “errors de joventut”.

Va ser el figuerenc Josep Pous i Pagès que ho va escriure al pròleg de la primera edició de la sardana Per tu Ploro, l’any 1906: “De bell començament el músic empordanès pagà tribut a la xavacaneria de l’època, posant en ritme de sardana els motius dels operistes italians més en moda. I ¿com hauria de lliurar-se’n, pobre músic isolat en un racó de món, de retre homenatge a lo que era tingut per discutiblement superior, en opinió de les persones enlletrades?”

L’Anna Costal rebat les opinions de Pous i Pagès i comenta “no vivia en cap racó del món, sinó a la capital federal de Catalunya i de tot l’Estat, per on passaven companyies d’òpera i sarsuela amb les últimes novetats líriques. Més enllà del seu valor musical, les sardanes sobre temes d’òpera de Pep Ventura, encara avui proscrites i oblidades, aporten una informació inèdita de la història política del nostre país”.

Cal recordar també l’exposició “Pep Ventura abans del mite: Quan la sardana era un ball de moda” que l’Ajuntament de Figueres i el Consorci del Museu de l’Empordà van organitzar al museu indicat i que va ser inaugurada l’1 de agost i clausurada l’1 de novembre del 2009, i va ser-ne comissària l’Anna Costal. A través de les seves explicacions ens vàrem assabentar sobre la vida i miracles  d’un geni com en Pep Ventura, que va estar molt implicat en els fets polítics i socials del temps que li va tocar viure. Un home que ens havien pintat com una persona de pocs coneixements i que en canvi descobríem que posseïa una cultura força àmplia si tenim en compte l’època de què parlem.

En aquesta exposició ens vam assabentar que en el padró d’habitants de Figueres de l’any 1856, en Josep Mª Ventura Casas hi constava amb l’ofici de músic. Era normal que en aquells temps els músics tinguessin un altre ofici, com ara teixidors, adobers, fusters, etc. En Pep, també treballava  com a sastre, que era l’ofici del seu sogre amb el qual col·laborava. També hi vàrem poder veure un escrit del diari El Ampurdanés de l’any 1862, en què s’explicava l’homenatge que s’havia fet a en Narcís Monturiol i en què Pep Ventura hi va tenir un paper preponderant, interpretant “Fantasia del Tenor” i els cors van interpretar “Brindis al inventor del Ictíneo”, lletra del senyor Masdevall i música del senyor Ventura (traducció literal, traduïda del castellà). Va ser un gran èxit, i, com a anècdota, direm que l’entrada costava dos rals i que en el programa hi deia que “no es passaria la safata”.

Per acabar direm  que a Pep Ventura, la nostra ciutat li té dedicat un carrer, que va des de la pujada del Castell fins a l’avinguda Salvador Dalí, carrer que també és coneix amb el nom de “carrer de la policia” per tenir-hi el domicili la Comissaria de Policia. També un monument a la plaça Tarradellas, inaugurat 11 de maig de 1972 (un altre 11 de maig, el de 1904, havia nascut en Salvador Dalí) i fa uns anys l’Ajuntament va decidir que les seves despulles descansessin per sempre més en el Panteó de Personatges Il·lustres del Cementiri Municipal. A més, és clar, el Foment de la Sardana porta el seu nom.

Així doncs, el proper 2017, els figuerencs i empordanesos tenim coses per celebrar.

Martí Carreras i Ginjaume
Articulista

marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://facebook.com/marticarrerasginjaume
http://twitter.com/marticarrerasgi