No em refereixo als mercats setmanals de la roba, o de fruites i verdures, ni tampoc al mercats i fires tradicionals de les nostres terres. No, són uns mercats més eteris, més sense determinar amb exactitud, però que dominen el món, aquest món nostre tan mal tractat des de totes les vessants. Em refereixo, naturalment, als mercats financers o mercats de valors.
Els que seguim una mica, per estar al dia, les tertúlies de les emissores de ràdio, o de les televisions i llegim els diaris, hem passat un estiu en que no hi ha hagut dia que no es parlés d’economia. Una de les conclusions que he tret és que les coses no poden continuar funcionant tal com ho han vingut fent fins ara, Ara bé, les solucions, això ja és una altra cosa. Tants caps, tants barrets. Ni els que manen de debò, politics i alts funcionaris europeus, es posen d’acord amb les mesures a seguir. He dit els que manen de debò i ara veig que, segurament, els que manen de debò, de debò, no els coneixem ni sabem les seves opinions.
Recordo que, en el ja llunyà any 69 del segle passat, vaig treballar per la societat gestora d’un important fons d’inversió mobiliari, de les tres o màxim quatre que hi havia en aquella època, i en el curset que ens varen fer varen posar de manifest que la borsa i els negocis en general els dominaven, com a molt, unes dotzenes de persones. Suposo que quaranta anys més tard tot continua igual.
No fa gaires dies que en un programa de TV espanyola ens ensenyaven les cases que més es venien a la Costa del Sol. Els preus? Començant per cinc milions d’euros i fins a cinquanta. Com més cares, més sortida!. Algú es deu guanyar bé la vida amb tot aquest enrenou dels mercats financers. Legalment, és clar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Relació entre ECONOMIA, GENT GRAN i ESPOLI FISCAL
"Només el mal finançament fiscal català obliga a passar la vergonya que el nostre Govern hagi de retardar el pagament a les residències dels nostres ancians i minusvàlids. Només el dèficit fiscal és el culpable de la gasiveria amb les persones més febles de casa nostra com en el cas del PIRMI. Només els 20.000 milions d'euros que cada any no tornen dels nostres impostos obliguen a retallar l'ensenyament i la sanitat catalanes. Només les inversions públiques en infraestructures i en recerca per sota del nostre potencial fiscal afebleixen la competitivitat de l'economia catalana en el mercat mundial." (comentari de Josep Pinyol) (Joan Camps)
Publica un comentari a l'entrada