dimarts, 6 de setembre del 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà el dia 6 de setembre del 2011

PENSIONS I SEGURETAT SOCIAL

Tot aquest important tema de les pensions sembla que ha quedat una mica en suspens a causa de l’extrema situació de crisi, que, com sempre, estan pagant les classes més desfavorides Per tant, em congratulo que la principal organització de persones grans de l’àmbit espanyol no abaixi la guàrdia i estigui disposada a plantar cara per defensar aquest col•lectiu de persones que en la seva joventut varen haver de passar calamitats a manta i que, per tant, seria injust que se’ls escatimessin, encara més, els escassos recursos que es destinen a les jubilacions.

El tema de les pensions de viduïtat clama al cel. Aquesta, com totes les pensions, s’ha de reconèixer quan es produeix una situació de desprotecció. En aquest cas, la pèrdua de rendes salarials o d’activitat professional com a conseqüència de la mort d’un treballador o treballadora. Si a la família es produeix un desequilibri econòmic, el sistema ha de reaccionar amb una pensió que l’alleugereixi, amb independència que la persona beneficiaria treballi o no. La proposta del CEPPMM s’orienta a garantir un mínim nivell digne i suficient, per la qual cosa troben necessari l’augment de la base reguladora de les pensions de viduïtat al 75%, i, quan hi hagin càrregues familiars, aplicar-se el 90% de la base reguladora.

Actualment, i malgrat haver-se aprovat que la base reguladora de les pensions de viudetat fos del 70% en lloc del 52%, aquest augment s’aplica en compte gotes i només es fa efectiu en les persones beneficiàries que tinguin càrregues familiars.

En un altre article publicat al mes de mag del 2010 deia que la Seguretat Social suporta càrregues que haurien de ser finançades des de la fiscalitat general, entre elles el complement a mínims de les pensions, que l’any passat ho va ser només en un 38,82%, i per tant, amb un 61,18% a càrrec de les cotitzacions socials. En els pressupostos per l’any actual l’aportació de l’Estat s’ha incrementat en 100 milions, quantitat totalment insuficient, cosa que fa perillar que es compleixi la disposició transitòria catorzena de la Llei General de la Seguretat Social que estableix que a partir del 2014 tot l’import que es destini pel pagament de complements a mínims es financi amb les aportacions públiques i no a càrrec de la Seguretat Social com ve passant fins ara.

Per acabar amb el tema de les pensions és important dir que el dia 2 d’agost ha estat publicada al BOE núm. 184, la Llei 27/2011 “sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social”. Al llarg de 50 pàgines es van desgranant els preceptes reglamentaris de la que s’ha vingut coneixent com a reforma de les pensions. No té res a veure amb les persones que ja perceben qualsevol tipus de pensió, sinó dels futurs pensionistes. Naturalment que la Llei és més restrictiva i que s’endureixen els requisits per tenir dret a la pensió pública, a més dels anys per calcular la base reguladora de la pensió del treballador, vertader camp de batalla per saber la quantitat a cobrar.

Repeteixo que com no comporta canvis en les actuals pensions, no afecta a les persones grans d’avui, però no descartem, una vegada estudiat el text legal, fer algun comentari que pugui servir d’orientació pels futurs pensionistes.

En el proper article farem un resum dels quatre primers anys d’aplicació de la Llei de la Dependència, que també dóna per a molt.