Comentaris Politnómics (político - económic)

ELECCIONS EUROPEES                                                                                             Setmana 20

Fa un parell o tres de dies que va començar la campanya electoral per a les eleccions europees, en  què 28 països escolliran 751 diputats (que tindran sous importants, dietes, viatges pagats i jubilacions de cine), que durarà fins a la mitjanit del dia 23, jornada de reflexió i a votar, qui vulgui. Durant aquests quinze dies haurem d’aguantar els missatges obligats als mitjans de comunicació i també la cantarella d’aquests que no estan d'acord amb la manera que els partits els obliguen a parlar dels actes que celebren. Una manera més de gastar centenars de milers d’euros en aquestes campanyes, que per  mi no serveixen absolutament per a res. Qualsevol persona que escolti la ràdio, miri la televisió o llegeixi algun diari, ja sap el que han de dir els candidats, perquè resulta que estan en campanya des de l’endemà de les darreres eleccions.

He de dir que aquesta vegada em costarà molt d’anar a votar, jo que m'havia manifestat públicament i encoratjat  les persones grans que no deixessin d’anar-hi. Estic totalment decebut de les actuacions de tots els partits, d’uns més que d’altres. Només posaré un exemple: el Parlament de Catalunya no ha estat capaç en 34 anys de fer una llei electoral per la senzilla raó que no es posen d’acord, ja que tots miren de no perdre posicions. És a dir, procuren pel seu propi bé en lloc de mirar el bé dels ciutadans i ciutadanes.

La fins fa poc portaveu de la PAH, Ada Colau, ha dit que potser més endavant es dediqui a la política però no en l’actual sistema de partits, que considera part del problema. I hi estic totalment d’acord. Només vull afegir-hi que la part del problema que atribueix als partits per a mi és una part fonamental i no diré única, però gairebé.