dimarts, 10 de maig del 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà del dia 10 de maig del 2011

PROTECCIÓ JURÍDICA DE LES PERSONES GRANS

En el VI Congrés Nacional de la Gent Gran celebrat l’any passat, en la ponència de “Polítiques d’envelliment actiu”, un dels objectius a assolir va ser la protecció jurídica de la gent gran i, per tant, reiteràvem la petició feta quatre anys abans, en el manifest del V Congrés en què dèiem: “ Fem una crida perquè es faci tot el possible per agilitzar els processos d’adopció de mesures cautelars, d’incapacitació i de nomenament de tutor o curador per tal que la protecció s’ajusti, al màxim, a les necessitats de la persona en cada moment”. Recordem que segons la llei “són causes d’incapacitació les malalties i deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”. I que només es pot ser declarat incapacitat per sentència judicial.

Aquesta sentència sotmet la persona incapacitada a una institució de tutela o de guarda per part de persones físiques o jurídiques (entitats tutelars), públiques o privades, sense ànim de lucre. Com que el procediment és molt lent, també demanàvem que els jutges haurien de disposar dels mitjans necessaris per adoptar amb rapidesa les mesures que calguin i poder aprofundir en el coneixement de la situació del presumpte incapaç.

També reivindicàvem la curatela, que és una mesura que s’adapta molt bé a situacions en les quals no és necessari substituir totalment la capacitat d’obrar d’una persona, sinó que té la funció d’assistir o complementar-ne la capacitat en la realització d’actes jurídics patrimonials que suposin l’assumpció d’obligacions i de garantir els actes que impliquin renúncia o no adquisició de drets.

Tenint en compte totes aquestes consideracions fèiem unes quantes propostes d’actuació, i entre altres, demanàvem que s’establissin mecanismes de col•laboració amb els serveis socials i sanitaris per facilitar al jutge i al metge forense la informació sociosanitària sobre el presumpte incapaç que permetin al jutge ajustar el grau d’incapacitació i el tipus de protecció que necessita aquella persona gran.

També propugnàvem la creació d’entitats de caràcter públic que assumissin l’exercici de la tutela en els casos en els quals no es trobin persones físiques o jurídiques idònies per assumir-la i establir un sistema de guarda de fet que la gent gran, presumptament incapaç, es trobi en situació de desemparament o abandonament, al mateix temps que comptar amb controls sobre la llibertat en la prestació del consentiment d’internament.

Totes aquestes mesures, i algunes més, figuren en la ponència aprovada el passat mes d’octubre a Cornellà de Llobregat en la jornada de clausura del VI Congrés i que van ser entregades al Govern de la Generalitat, manifestant que el Consell de la Gent Gran de Catalunya en faria un seguiment per anar comprovant els avenços en una matèria que considerem de molta importància pel col•lectiu de les persones grans.

En el cas de la nostra comarca ens plau poder dir que des de l’any 2002 funciona la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà que protegeix i té cura de les persones que tenen tutelades, homes i dones amb disminució, de la comarca de l’Alt Empordà i que han estat declarades incapaces judicialment. Els donen suport legal i afectiu i vetllen per la seva qualitat de vida, al mateix temps que promouen les accions necessàries per la seva integració social.

El compromís de la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà és atendre les necessitats de les persones tutelades amb el màxim d’efectivitat i afectivitat tenint en compte que es tracta de persones especials i sensibles.

Si alguna persona necessita més informació sobre aquesta entitat, que no cal dir-ho, funciona sense ànim de lucre, es pot dirigir a la seu social, carrer Nou 48 (Consell Comarcal), tel. 972677050 o al www.ftae.info.

L’esperança de vida cada vegada més perllongada també comportarà que més persones grans es trobin en situacions en què no els serà possible controlar per sí mateixos, i per tant és necessari que les organitzacions d’ajut i empara dels que ho necessitin funcionin correctament. I entre tots hem de procurar-ho. L’Estat del Benestar també passa per aconseguir una protecció adequada a totes les persones que ho necessitin. Fins i tot, en èpoques de forta crisi com l’actual, potser aquestes necessitats vagin en augment a causa de les dificultats econòmiques que l’estat de tot plegat comporta en una societat que no sap ben bé a on va i que, a hores d’ara, està plena d’incerteses.


Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.co,