dimarts, 7 de febrer de 2017

VIST AMB BONS ULLS.- Publicat al setmanari Empordà el 7 de febrer de 2017

COMPRENSIÓ LECTORA (Informe Pisa)

En el darrer Informe Pisa, les sigles en anglès de Program for Internacional Student Assessment, que es podria traduir  per Programa d’Avaluació Internacional d’Alumnes,   s’hi han donat a conèixer les qualificacions d’una sèrie de països , crec que setanta dos, en les assignatures de ciències, matemàtiques i comprensió lectora. L’edat dels alumnes és de quinze anys i el resum que se’n pot fer és que hi ha un predomini total en els primers llocs de països asiàtics, sobre els europeus o americans. Alguna cosa no deu funcionar prou bé a occident perquè sigui així, encara que algunes veus han deixat anar que en els països orientals els estudis són molt exigents i, a vegades, provoquen força malestar en els estudiants, que, segons sembla, tenen un alt percentatge de depressions i, fins i tot, suïcidis. Vist així, és preferible tenir unes notes una mica més baixes i no haver d’arribar a aquests extrems. Dels deu primers de la llista, el no asiàtic més ben classificat, en tercer lloc, és Estònia, amb un total de 534 punts, el cinquè, Finlàndia amb 531 i el setè Canadà, amb 528. Els altres set són asiàtics, essent el primer Singapur amb 556 punts.

Pel que fa a Espanya, estem a la mitjana general dels trenta-quatre països de l’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i dels de la Unió Europea (UE), i en la classificació per comunitats autònomes ocupen els primer llocs Castella i Lleó, Madrid, Navarra i La Rioja. Catalunya , en la mitjana  de les tres àrees estudiades, està en el lloc sisè i si comparem les dades d’aquest informe que són del 2015 amb les de tres anys abans, els sistema millora en ciències i matemàtiques, però no en comprensió lectora, que és més baixa, amb més alumnes en la franja dels “suspesos” i menys estudiants “excel·lents”.

Això m’ha fet recordar que la meva àvia, en parlar del seu marit, l’avi,  deia que una de les seves frases preferides era “de llegir ja llegeixes, però no te n’assabentes”.

Considero que és preocupant aquest retrocés en la comprensió lectora, sobretot ara que sembla que es posa de moda demanar el parer dels ciutadans en els quefers públics per mitjà de consultes a la gent, tant si són vinculants  com  si no ho són, que se sol fer  a partir dels setze anys. Com es pot contestar si no s’entén el que es demana? Fa pocs mesos a Itàlia es va fer un referèndum en què la pregunta  s’havia de contestar amb un sí o un no, dubto que la majoria de gent arribés a llegir-la completament. si fins i tot pels que la van entendre va ser difícil,  pels que no la van entendre devia ser pitjor.
No és que no consideri important que els nostres estudiants estiguin a l’hora en ciències i matemàtiques, encara que penso que per a la vida d’una persona hauria de ser primordial entendre el que llegeix. O el que li expliquen verbalment. Fins i tot recordo que a principis del segle XX era bàsic saber llegir, escriure i les quatre regles, és a dir:  sumar, restar, multiplicar i dividir, o sigui, saber aritmètica, que  és una branca de les matemàtiques, com ho són, per exemple, l’àlgebra o la geometria. Ho dic perquè hi ha qui en dir que puc fer càlculs mentals sense massa dificultat, per exemple els del programa Saber i ganar em diuen “tu devies anar molt fort en ‘mates’”. Doncs no. En números, sí. És amb el que m’he guanyat la vida durant els cinquanta anys de treball.
En fi, no sé si les noves tecnologies, que ja no són tan noves, ha fet que els nostres joves estiguin més entretinguts amb altres coses que consideren més importants, però continuo pensant que entendre el que es llegeix és primordial per poder desenvolupar-se en un món que cada dia serà més complicat. Com ho hauria de ser el saber explicar-se correctament en públic, i mireu què diu el tres vegades campió d’Espanya de mentalisme, Javier Luxor, referint-se a la comunicació verbal:  “el missatge és només el 7%, el to de veu el 35% i el 56% el llenguatge del cos”. Ja sé que hi manca un 2%, però és tal com ho vaig llegir.

Doncs, sense deixar de banda les altres disciplines, considero que entendre i fer-se entendre hauria de ser primordial i bàsic.

Martí Carreras Ginjaume
Articulista