Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar
Gràcia XXIII Les oques de Sant
Cornelis
La gràcia que fà vinttitrès de l’Empordà, són les oques de Sant Cornelis.
Pels rostolls de la plana, entre Sant Pere Pescador i Torroella, un bailet se
les emmena a espigolar el grà que hi ha quedat després de llevar-ne les garbes.
Són blanques i opulentes, caminen tot gronxant-se, mouen frissosament la cua,
arquejen i allarguen el coll i cloquejen insubstancialment, espantadisses i
gurmandes. Aixís com faria de mal representar un pessebre de muntanya sense
bens, jo no sabria imaginar-me les terres baixes del Fluvià sense les oques. De
nit són les centinelles de la casa que senten les remors enemigues i les criden
amb esvalotat espant, i aixís que trenquen les albes del dia, surten a rompre
el glaç de la soletat. El bailet les crida dolçament:¡liues! ¡liues! ¡liues!.
No sé quina sensació de pau venturosa, d’optimisme vital desperta en la meva
ànima el seu record. Són aquells dies de joventut que venen a renovar-me la
memòria de les dolors passades, són aquelles sentors i aquelles imatges
resplandentes, són les beneites llàgrimes que disposaren el meu cor per a una
vida nova. ¡Liues! ¡liues! ¡liues!. S’acosta la diada de Sant Cornelis i heu de
morir per a que les vostres despulles siguin la més opulenta ofrena de la taula
pagesa, i canti la mainada les vostres absoltes esbojarrades i us beneeixin
damunt de l’ara, amb el vi ranci de la terra.
-----------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada