dilluns, 7 de maig del 2012

HOMENATGE A LES PERSONES DE 90 ANYS, FIRES DE SANTA CREU 4 DE MAIG DE 2012

Bon dia a tothom: Senyor Santi Vila, alcalde de Figueres  i diputat al Parlament de Catalunya;  senyor Ferran Roquer, director territorial del Departament de Benestar Social  i Família a Girona i alcalde de Borrassà; senyora Violant Cervera, directora deneral d’Acció Cívica i Comunitària,  senyores Regidores, senyors Regidors, companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran,  senyores i  senyors:

Malgrat haver-se escurçat tres dies les Fires i Festes de la Santa Creu, veiem amb satisfacció que un acte ja establert des de fa força anys, com és l’entrega de medalles a les persones que viuen a Figueres i que  compleixen noranta anys,  és a dir que van néixer l’any 1922, es manté, i, a més a més, estrena lloc de celebració, en aquest renovat i modernitzat espai de La Cate, un dels emblemes ciutadans, com ho són també  el Casino Menestral, la Societat Coral Erato, el Cercle Sport, El  Teatre el Jardí, el Castell de Sant Ferran,  els museus, etc.

També en nom de la gent gran de la ciutat vull agrair al Servei d’Esports de l’Ajuntament la sessió matinal d’abans  d'ahir dia 2, a la piscina i al poliesportiu municipals per la molt bona organització de la  jornada “Esport i Gent Gran.”

Aquest any, ja ho sabeu, perquè ho hem intentat esbombar pertot on hem pogut. se  celebra l’AEEAILSI,  que té per objectiu sensibilitzar  la societat  en la conveniència d’envellir amb activitat

Quins són aquests objectius ? Doncs, en concret quatre:
 1- Sensibilitzar  la societat sobre la importància d’envellir activament, destacant la contribució que la gent gran pot fer a la societat i a la seva economia.
 2- Promoure i impulsar l’envelliment actiu dins de tots els àmbits de la societat, aprofitant tot el potencial que pot aportar la gent gran.
 3- Estimular el debat i l’intercanvi d’experiències entre els estats membres i els sectors interessats, amb l’objectiu de consensuar les propostes sobre les polítiques d’envelliment actiu.
 4- Per últim, identificar i difondre les bones pràctiques, per tal de fomentar la cooperació i les sinergies entre els diferents sectors.

En aquesta època d’incerteses en què el dia d’avui sembla pitjor que el d’ahir i millor que el de demà, no hem de caure en el parany del desassossec incontrolat, hem de mirar de fer les coses més ben fetes, amb paciència i tenacitat. I d’això les persones grans  podem donar mostres de saber-ho fer. No en va, ens va tocar viure un grapat d’anys sense gaires expectatives de futur, però com les formiguetes, que ho arrepleguen tot i no llencen res, vàrem anar fent coixí. I per sobre de tot hem de confiar en els joves, aquests joves tan mal tractats per les circumstàncies  actuals que desprès de passar-se anys als Instituts i a la Universitat, tenen  dificultats múltiples per entrar al mercat laboral, i amb el seu esforç retornar a la societat part del que aquesta ha invertit en la seva formació.

Per mediació del senyor Ferran Roquer he tingut la satisfacció de ser convidat fa pocs dies a un seminari a l’Institut Illa de Rodes, de Roses, per preparar el  Dia d’Europa que celebraran el 9 de maig. I de dirigir la paraula, per primera vegada a la meva vida, a un públic jove, de setze anys de promig, i explicar-los que pretén la Unió Europea amb la solidaritat intergeneracional i l’envelliment actiu. Els vaig dir que “envellir és un procés natural que dura tota la vida”.Be, de fet, aquest era el títol del seminari. I que les persones prenem consciència que en aquesta vida hi estem de pas, i que tard o d’hora algun dia s’acabarà. Per tant, una de les il•lusions que tenim és la de viure com més anys millor. Tots sabem que l’etapa de la vida més dura és la vellesa. Malgrat això tots o gairebé tots mengem per arribar-hi. També tenim clar que per no arribar a vells només tenim una solució: morir-nos joves. Davant d’aquesta perspectiva, gens atractiva, hem d’afrontar de la millor manera possible els anys d’envellir que són, i ho sabem, força feixucs.

Puc dir amb satisfacció que la joventut assistent a l'acte va mostrar el seu agraïment a les persones grans que amb el nostre esforç els  hem  ensenyat  la manera d’anar superant esculls i entrebancs i com hem arribat a grans després d’haver patit el terratrèmol espantós de la guerra civil i els duríssims anys de postguerr, que varen durar fins gairebé les acaballes de la dècada dels anys cinquanta, és a dir uns vint anys.

Pregunteu a aquests homes i dones que avui homenatgem quines eren les seves perspectives quan tenien setze anys, l’any 1938, o quan en tenien vint l’any 1942. És veritat que ara les circumstàncies ens han portat a un carreró que sembla sense sortida, però nosaltres, les persones grans, sabem que això no serà així i que per més que pintin bastos es tornarà a respirar l’aire d’optimisme en  què hem viscut durant  molts anys. Per això comptem amb les noves generacions, les generacions de noies i nois més ben preparades de la historia. I nosaltres, les persones grans, estem disposades ara, com ho hem estat sempre, a ajudar en la mesura de les nostres possibilitats.

L’any passat  el senyor Adolf Molinet  va parlar, amb molt d’encert, en nom de les persones que complien, com ell,  noranta anys. Avui,  i en honor a la solidaritat intergeneracional, tenim la satisfacció de comptar amb la nena Mireia Tubert Moncanut, d’onze anys, que ens parlarà en nom de les generacions que han de ser protagonistes del futur. Un futur que desitgem que sigui generós, solidari, ple de bones intencions, en una ciutat que continuï essent exemple de llibertat, de pau, de justícia i  de convivència, dintre d’una Catalunya què hagi pogut decidir, d’una vegada per totes, la  manera en que vol viure, sempre amb el màxim respecte per a tothom.

Les Fires d’aquest any hauran estat tres dies més curtes. No importa. El que importa és amb la intensitat amb què es visquin. Que passeu un bon dia . Visca les Fires i Festes de la Santa Creu, Visca Figueres i l’Empordà. I Visca Catalunya!