L'EDAT NO COMPTE!.......O SI? Setmana 9 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XIII La Dama del Castell de Quermancó

Una altra de les gràcies empordaneses és la Dama del Castell de Quermancó. Del Castell encara avui en podeu veure les runes damunt de Vilajuiga. Ara, si la dama era comtesa o no era comtesa, això és segons un ho canta en la cançó. Tenia l’ànima molt petita i el cos molt gran, talment que l’anima governada pel seu cos va dur una vida alegre i dispendiosa. La dama se’n va fer la corona i el castell, i va venir tan pobre com els pobres de Jesucrist. Aleshores fou quan va menjar un dia pa amb nous i ho va trobar més bo que’l llamí dels convits senyorials. Heus aquí lo que canta la pagesa de l’Empordà quan l’home de casa i els seus fills no troben prou rica la menestra. Estrafà la veu de la dama i diu que si arriba a saber què bones que eren les nous amb pa.....

“Encara fóra comtesa
“Del Castell de Quermancó”