VISIONS LITERÀRIES DE FIGUERES I L’ALT EMPORDÀ
Durant els anys 2009, 2010 i el que portem de l’actual han estat diversos els llibres que han estat presentats sobre la nostra ciutat. Penso que sempre ès bo parlar de casa, i per a les persones grans ès motiu de recordar. Si és veritat que recordar és tornar a viure, una mirada retrospectiva que al mateix temps rejoveneixi els nostres records és molt d’agrair. Em permetré comentar-ne alguns, no tots naturalment, però sí els que crec més representatius.
Començaré pel “Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà” escrit per Inés Padrosa i que el dia de la seva presentació va emplenar el Teatre El Jardí, cosa infreqüent en un acte d’aquesta mena..Com el seu nom indica és un llibre amb les biografies de persones nascudes o vinculades amb la comarca que han fet coses importants airejant el nom de Figueres i l’Empordà arreu del món. Llibre que demostra la capacitat de treball de l’autora ja que són més de dues mil les persones que hi surten biografiades. Una eina per saber qui és o qui era qui en el nostre territori.
També l’any 2009 l’Ajuntament va editar el llibre “Figueres en primera persona”, amb un gran estol de fotografies de Josep Algans i textos de diversos autors, entre ells de l’alcalde Santi Vila, que ens parlava de “Figueres, la liberal, bonica i fraterna” i que ara hem convertit, segons l’eslògan promocional de la ciutat, en “Figueres, possiblement la millor ciutat del món”. És un llibre en què els protagonistes són les persones de Figueres, les de tota la vida i les nouvingudes, la ciutat que entre tots hem convertit en l’eslògan publicitari. Un llibre que naturalment recomanem i que és un esplèndid regal per algú que volem que ens conegui tal com som.
Igualment, el mateix any, un llibre important, en el mateix estil del comentat anteriorment, és l’escrit per Mireia Coll i Àngel Burgas que porta per títol “Figueres insòlita” amb un recull de 70 vistes figuerenques i que ens fa adonar de racons que no havíem parat esment en el nostre diari amunt i avall pels carrers de la ciutat. És una nova mirada que a més a més va acompanyat d’un altre llibre amb les lletres de catorze obres dels músics Francesc Basil i Carles Coll, amb el seu corresponent CD per escoltar la música dels dos grans mestres figuerencs. En resum, un regal per a l’oïda i per a la vista. Totalment recomanat.
Ja vaig comentar abastament (veure l’Empordà del 03.08.2010) el llibre “Història de la Premsa de Figueres (1899-1980)” i poques coses més hi puc afegir. Tal com deia penso que reflecteix fidelment el pensament dels figuerencs/figuerenques de l’època amb tota la seva diversa i gran pluralitat.
L’Institut d’Estudis Empordanesos va editar el llibre “Emocions, sentiments, sensacions”. “Pintors i escultors de l’Alt Empordà 1839 – 1959”, escrit per Alícia Viñas i Palomer, que presenta de manera ordenada la pintura i escultura empordanesa dels darrers 120 anys, amb un recull de 81 pintors i 10 escultors. Magnífiques fotografies de les obres més representatives dels artistes de la nostra terra.
Interessant també el llibre “Els arbres de Figueres” escrit per Cristina Viñas i Josep Viñas. Es mostren trenta dels més de tretze mil arbres de la nostra ciutat. Molt ben editat per l’Ajuntament posa de relleu el gran patrimoni arbori del municipi.
Un altre llibre important és “L’Abans”, recull gràfic que comprn el període entre els anys 1875-1967 i amb textos dels historiadors figuerencs Enric Pujol i Jordi Roig, que si alguna pega li trobo és que pesa massa, i una altra, que es contradiu amb la primera, és que potser hauria d’haver arribat fins al 1975, per allò del canvi de règim polític. Però encara hauria pesat més. Per tant, podem dir que està molt i molt bé. La gràcia i particularitat d’aquest llibre és que les fotografies han estat aportades per un nombre important de persones i institucions, i per tant, que és molt participatiu. Dividit en 10 grans temes hi podem trobar la vida de la societat figuerenca dels darrers anys del segle XIX i una mica més de la meitat del segle XX. És engrescador veure fotografies de persones quan eren joves i comparar-les amb l’actualitat. No sé si és veritat allò que qualsevol temps passat és millor! En tot cas, el temps no torna enrere .És un llibre que refresca i rejoveneix. És un gran treball de recopilació i penso que està molt ben distribuït.
Ja dintre d’aquest 2011, es va presentar el llibre “El Casino Menestral Figuerenc 1939 -1979” que com el seu subtítol diu és“un estudi de sociabilitat sota el franquisme”. Sense por d’errar podem dir que Figueres sense el Casino seria una altra cosa. Fundat en una època de molt d’ambient associatiu, el llibre ens parla de la societat del llarg període de la postguerra i de la manera de divertir-se del jovent figuerenc i empordanès, fins a l’arribada de la democràcia. Nostàlgic i al mateix temps familiar i agradable. Ideal perquè les noves generacions vegin com es va anar formant la nostra ciutat.
El mateix dia, presentació del llibre “El Castell de Sant Ferran”. Recull de fotografies i postals de la fortalesa més gran d’Europa, de Pere Buxeda i amb escrits de diversos autors locals. Una mirada a un dels emblemes de la capital de l’Alt Empordà.
Són només uns pocs llibres, però estic convençut que no gaires poblacions catalanes de la mida de Figueres, és a dir, d’uns 45.000 habitants, hagin fet tant, en tant poc temps, per recordar-nos qui som i d’on venim. Modestament dono les gràcies als autors i autores, empreses editores, patrocinadors i col•laboradors de tota mena que ho han fet possible. Tan de bo, que de la mateixa manera que hem reviscut el passat, se’ns pogués fer veure, en un llibre, la Figueres de l’any 2050! S’hi atreveix algú?
dimarts, 19 d’abril del 2011
dimarts, 12 d’abril del 2011
GRANS AL DIA - Publicat a la Revista Seny i Rauxa del mes de març del 2011
NOVA ADMINISTRACIÓ
El resultat de les eleccions del passat mes de novembre ha comportat que la coalició electoral de CiU, que havia estat a l’oposició els darrers set anys, i en concret el seu candidat a la Presidència de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, fos encarregat de formar nou govern que es va materialitzar legalment el passat 29 de desembre, un mes i un dia després dels comicis
Prèviament, el dia 27, el Sr. Mas havia estat investit com a President i es convertia en el 129è President de la Generalitat de Catalunya i per tant en el Molt Honorable Senyor Artur Mas.
Molt aviat, en concret el mateix dia 29, sortia publicat en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) núm. 5785, el Decret 200/2010 del 27.12.2010, del Departament de la Presidència, que tractava sobre la creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a les persones grans és interessant fer notar que dependrem del Departament de Benestar Social i Família, tant pel que fa a les polítiques de la gent gran, com a la coordinació i la gestió de la xarxa d’equipaments cívics socials, i que abans depenien, les primeres, del Departament d’Acció Social i Ciutadania i els segons del de Governació i Administracions Públiques. Sense entrar a valorar amb detall aquests canvis, sí que podem dir que ens sembla positiu per la simplificació de tenir-ho tot en el mateix departament, com havia estat abans del 2007.
També el fet que el Conseller sigui l’Honorable Sr. Josep Lluís Cleries i González pensem que pot ser, per haver estat Director General d’Acció Cívica (1996-2003) dintre del mateix Departament de Benestar i Família, un punt al seu favor.
Naturalment que desitgem que la sort i l’encert els acompanyin. Les necessitats són moltes i els diners per a fer-hi front escassos. Veurem com aniran desenvolupant-se els esdeveniments, sobretot el desplegament de la Llei de Dependència, que segons el Sr. Cleries li agradaria més que s’anomenés Llei de Autonomia Personal. Es digui com es digui, es tracta d’ajudar a les persones més necessitades amb problemes físics o psíquics, i ja no es pot demorar més.
Vaig entrar com a representant de l’Alt Empordà al Consell de la Gent Gran de Catalunya a mitjans de l’any 2005 i per tant en ple primer govern tripartit amb la consellera Anna Simó d’ERC, posteriorment amb la consellera Carme Figueres del PSC i, a partir del 2007, amb la consellera Carme Capdevila, també d’ERC. Puc assegurar que les ganes de fer-ho bé les he vist sempre i que han actuat, en el tema econòmic, trampejant com han pogut la manca de recursos ja habituals i més en un període de crisi tan llarg i profund. Per tant, i com he fet en altres ocasions, els vull donar, modestament, les gràcies per la feina feta, com també als directors i directores territorials a Girona dels departaments d’Acció Social i Ciutadania, la Sra. Pilar Heras i el Sr. Josep Viñas, i de Governació i Administracions Públiques, el Sr. Jordi Martinoy i la Sra. Mireia Mata.
Nosaltres, des del Consell de la Gent Gran de Catalunya, continuarem en les nostres reivindicacions expressades en les conclusions i el manifest final del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran i que vàrem explicar en el número anterior d’aquesta mateixa revista. Sabedors de les dificultats que haurà d’afrontar el nou govern, serem pacients i estarem atents als pressupostos. Va dir el President Artur Mas que quan l’economia torni a créixer té per objectiu destinar el 55% del pressupost a despesa social. Veurem si es veritat! Però, quan tornarà a créixer l’economia?
Problemes, dificultats, tantes com vulgueu. L’’esperança és l’últim que es perd. Les persones grans ja estem avesades a tot tipus de contrarietats. Per núvol que sigui, per més que plogui, és segur que tornarà a sortir el sol. Amén.
Martí Carreras i Ginjaume
El resultat de les eleccions del passat mes de novembre ha comportat que la coalició electoral de CiU, que havia estat a l’oposició els darrers set anys, i en concret el seu candidat a la Presidència de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, fos encarregat de formar nou govern que es va materialitzar legalment el passat 29 de desembre, un mes i un dia després dels comicis
Prèviament, el dia 27, el Sr. Mas havia estat investit com a President i es convertia en el 129è President de la Generalitat de Catalunya i per tant en el Molt Honorable Senyor Artur Mas.
Molt aviat, en concret el mateix dia 29, sortia publicat en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) núm. 5785, el Decret 200/2010 del 27.12.2010, del Departament de la Presidència, que tractava sobre la creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a les persones grans és interessant fer notar que dependrem del Departament de Benestar Social i Família, tant pel que fa a les polítiques de la gent gran, com a la coordinació i la gestió de la xarxa d’equipaments cívics socials, i que abans depenien, les primeres, del Departament d’Acció Social i Ciutadania i els segons del de Governació i Administracions Públiques. Sense entrar a valorar amb detall aquests canvis, sí que podem dir que ens sembla positiu per la simplificació de tenir-ho tot en el mateix departament, com havia estat abans del 2007.
També el fet que el Conseller sigui l’Honorable Sr. Josep Lluís Cleries i González pensem que pot ser, per haver estat Director General d’Acció Cívica (1996-2003) dintre del mateix Departament de Benestar i Família, un punt al seu favor.
Naturalment que desitgem que la sort i l’encert els acompanyin. Les necessitats són moltes i els diners per a fer-hi front escassos. Veurem com aniran desenvolupant-se els esdeveniments, sobretot el desplegament de la Llei de Dependència, que segons el Sr. Cleries li agradaria més que s’anomenés Llei de Autonomia Personal. Es digui com es digui, es tracta d’ajudar a les persones més necessitades amb problemes físics o psíquics, i ja no es pot demorar més.
Vaig entrar com a representant de l’Alt Empordà al Consell de la Gent Gran de Catalunya a mitjans de l’any 2005 i per tant en ple primer govern tripartit amb la consellera Anna Simó d’ERC, posteriorment amb la consellera Carme Figueres del PSC i, a partir del 2007, amb la consellera Carme Capdevila, també d’ERC. Puc assegurar que les ganes de fer-ho bé les he vist sempre i que han actuat, en el tema econòmic, trampejant com han pogut la manca de recursos ja habituals i més en un període de crisi tan llarg i profund. Per tant, i com he fet en altres ocasions, els vull donar, modestament, les gràcies per la feina feta, com també als directors i directores territorials a Girona dels departaments d’Acció Social i Ciutadania, la Sra. Pilar Heras i el Sr. Josep Viñas, i de Governació i Administracions Públiques, el Sr. Jordi Martinoy i la Sra. Mireia Mata.
Nosaltres, des del Consell de la Gent Gran de Catalunya, continuarem en les nostres reivindicacions expressades en les conclusions i el manifest final del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran i que vàrem explicar en el número anterior d’aquesta mateixa revista. Sabedors de les dificultats que haurà d’afrontar el nou govern, serem pacients i estarem atents als pressupostos. Va dir el President Artur Mas que quan l’economia torni a créixer té per objectiu destinar el 55% del pressupost a despesa social. Veurem si es veritat! Però, quan tornarà a créixer l’economia?
Problemes, dificultats, tantes com vulgueu. L’’esperança és l’últim que es perd. Les persones grans ja estem avesades a tot tipus de contrarietats. Per núvol que sigui, per més que plogui, és segur que tornarà a sortir el sol. Amén.
Martí Carreras i Ginjaume
FÀBRIQUES DE BICICLETES DE CASA - Publicat al Setmanari Empordà del 12 d'abril del 2011
Encara que el dia 24 de març en la presentació de La Vanguardia en català que va fer el Sr. Màrius Carol, director de comunicació del diari, va dir que el nom de Figueres havia sortit 108.701 vegades durant els 130 anys d’història, vaig trobar a faltar que no es mencionés la ciutat de Figueres en el reportatge que el Sr. Josep Maria Cortés va fer en el suplement DINERO del diumenge 20 de març, en què parlava, i força extensament, de les fàbriques de bicicletes a Espanya i de les firmes pioneres, sense citar les Gimson de l’empresa Gimbernat Germans i la marca Emporium de la casa Riera i Juanola.
Si no recordo malament, durant molt anys, a Espanya hi havia cinc fàbriques de bicicletes: dues a Eibar (Guipúscoa), una a Mollet del Vallès i les dues de Figueres, i aquí, a més a més, teníem moltes industries auxiliars de la bicicleta com la fàbrica de llantes, i tallers de frens, sellons, pedals, etc.
Personalment no vaig tenir mai cap relació directa amb elles, excepte el període de temps en què, com a President del Club Ciclista Empordanès, recordo que ens ajudaven econòmicament. També he de dir que molts figuerencs i figuerenques varen treballar en les seves factories i per això m’ha sabut greu que no s’hi fes menció en el reportatge en qüestió.
Martí Carreras i Ginjaume
Col•laborador de l’Empordà.
Si no recordo malament, durant molt anys, a Espanya hi havia cinc fàbriques de bicicletes: dues a Eibar (Guipúscoa), una a Mollet del Vallès i les dues de Figueres, i aquí, a més a més, teníem moltes industries auxiliars de la bicicleta com la fàbrica de llantes, i tallers de frens, sellons, pedals, etc.
Personalment no vaig tenir mai cap relació directa amb elles, excepte el període de temps en què, com a President del Club Ciclista Empordanès, recordo que ens ajudaven econòmicament. També he de dir que molts figuerencs i figuerenques varen treballar en les seves factories i per això m’ha sabut greu que no s’hi fes menció en el reportatge en qüestió.
Martí Carreras i Ginjaume
Col•laborador de l’Empordà.
dimarts, 8 de març del 2011
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà del dia 8.03.11
ANY EUROPEU DE L’ENVELLIMENT ACTIU
El meu article del passat mes d’octubre l’acabava dient que “la Unió Europea segurament hi té alguna cosa a dir. A grans mals, grans remeis” Amb aquesta cita em referia al continu envelliment de la població europea i de les maneres d’aprofitar la saviesa, producte de l’experiència i vivències de les persones grans.
A través del Consell de la Gent Gran de Catalunya he sabut que fa alguns mesos la Comissió Europea va proposar que l’any 2012 fos declarat Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Falta ara que el Parlament Europeu i el Consell d’Europa aprovin aquesta iniciativa ben aviat.
Precisament, la ponència C del VI Congrés Nacional de la Gent Gran celebrat l’any passat tractava de “Politiques d’Envelliment Actiu”, i això dóna a entendre que anàvem per bon camí. Es satisfactori comprovar que el màxim organisme català en temes de gent gran, sintonitza amb Europa.
En síntesi el que proposa la Comissió Europea és sensibilitzar la societat sobre el valor de l’envelliment actiu destacant la contribució que la gent gran pot fer a la societat i a l’economia; promoure l’envelliment actiu i mobilitzar el potencial de la gent gran estimulant el debat i l’intercanvi d’experiències entre els estats membres i les parts interessades; impulsar polítiques d’envelliment actiu, identificar i difondre les bones pràctiques, fomentar la cooperació i les sinergies. Proposa també servir de marc per a l’assumpció de compromisos i la posada en marxa d’accions concretes.
En l’exposició de motius, la proposta fa esment a les darreres projeccions de l’Eurostat de l’any 2008 que indicaven que Europa tindria, l’any 2060, dues persones en edat de treballar per cada persona major de 65 anys, mentre que la proporció actual és de quatre per una. Els estudis citats preveuen que, a partir de 2012, la població europea en edat de treballar comenci a minvar i les persones majors de 65 anys augmentin a raó de 2 milions per any, tenint en compte el baby boom posterior a la Segona Guerra Mundial.
Atenent a totes aquestes dades, la Comissió vol que es promoguin les condicions perquè aquestes generacions segueixin més anys dins el mercat laboral i es mantinguin sanes, actives i autònomes el màxim de temps possible. Així mateix demana que l’envelliment demogràfic no es vegi només com un pes sobre el sistema de pensions o els serveis d’atenció, sinó també com una oportunitat pel que fa a les contribucions que la gent gran pot fer a la societat i a l’economia.
També la proposta propugna l’envelliment actiu com una arma de lluita contra la pobresa i l’exclusió social de la gent gran. Segons l’estudi indicat, l’any 2008, el 19% de les persones majors de 65 anys a Europa corren risc de pobresa. Ès per això que, a banda de defensar l’ampliació del temps dins del mercat laboral, es vol fomentar, també, la participació de la gent gran a la societat mitjançant el voluntariat com a activitat susceptible d’ajudar-los a superar situacions d’aïllament a la vegada que permet aprofitar el seu potencial.
La proposta demana dedicar l’any 2011 a animar poders públics, interlocutors socials i organitzacions de la societat civil a comprometre’s amb l’assoliment d’objectius específics relatius a l’envelliment actiu. Aquests fets es plasmarien al futur web de l’Any Europeu, i que l’any 2012 se centraria en la posada en marxa dels compromisos adquirits, així com en la sensibilització del públic en general i la presentació dels resultats dels projectes sobre envelliment actiu finançats en el marc de les línies pressupostàries i programes existents.
Penso que és una bona iniciativa que demostra que el plantejament d’una de les ponències del darrer congrés català va fer diana, ja que sintonitza amb el mateix tema que preocupa Europa, que està en plena consulta sobre els sistemes de pensions. Només unes resolucions conjuntes plasmades en unes Directives de la Unió Europea poden ser eficaces per fer que la massa treballadora accepti de bon o mal grat retallar els beneficis socials que l’estat del benestar havia produït en molts països europeus. Tant de bo anés errat, però penso que els propers anys encara seran anys de vaques magres, que segons la Bíblia, n’eren set.
Les persones grans hem de tenir l’oportunitat de poder transmetre la nostra cultura entre generacions, de poder donar opinió sobre temes d’actualitat, al marge que ens afectin o no. Per tant, malgrat estar retirats, tenim l’obligació d’anar envellint estant actius. En continuarem parlant.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
El meu article del passat mes d’octubre l’acabava dient que “la Unió Europea segurament hi té alguna cosa a dir. A grans mals, grans remeis” Amb aquesta cita em referia al continu envelliment de la població europea i de les maneres d’aprofitar la saviesa, producte de l’experiència i vivències de les persones grans.
A través del Consell de la Gent Gran de Catalunya he sabut que fa alguns mesos la Comissió Europea va proposar que l’any 2012 fos declarat Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Falta ara que el Parlament Europeu i el Consell d’Europa aprovin aquesta iniciativa ben aviat.
Precisament, la ponència C del VI Congrés Nacional de la Gent Gran celebrat l’any passat tractava de “Politiques d’Envelliment Actiu”, i això dóna a entendre que anàvem per bon camí. Es satisfactori comprovar que el màxim organisme català en temes de gent gran, sintonitza amb Europa.
En síntesi el que proposa la Comissió Europea és sensibilitzar la societat sobre el valor de l’envelliment actiu destacant la contribució que la gent gran pot fer a la societat i a l’economia; promoure l’envelliment actiu i mobilitzar el potencial de la gent gran estimulant el debat i l’intercanvi d’experiències entre els estats membres i les parts interessades; impulsar polítiques d’envelliment actiu, identificar i difondre les bones pràctiques, fomentar la cooperació i les sinergies. Proposa també servir de marc per a l’assumpció de compromisos i la posada en marxa d’accions concretes.
En l’exposició de motius, la proposta fa esment a les darreres projeccions de l’Eurostat de l’any 2008 que indicaven que Europa tindria, l’any 2060, dues persones en edat de treballar per cada persona major de 65 anys, mentre que la proporció actual és de quatre per una. Els estudis citats preveuen que, a partir de 2012, la població europea en edat de treballar comenci a minvar i les persones majors de 65 anys augmentin a raó de 2 milions per any, tenint en compte el baby boom posterior a la Segona Guerra Mundial.
Atenent a totes aquestes dades, la Comissió vol que es promoguin les condicions perquè aquestes generacions segueixin més anys dins el mercat laboral i es mantinguin sanes, actives i autònomes el màxim de temps possible. Així mateix demana que l’envelliment demogràfic no es vegi només com un pes sobre el sistema de pensions o els serveis d’atenció, sinó també com una oportunitat pel que fa a les contribucions que la gent gran pot fer a la societat i a l’economia.
També la proposta propugna l’envelliment actiu com una arma de lluita contra la pobresa i l’exclusió social de la gent gran. Segons l’estudi indicat, l’any 2008, el 19% de les persones majors de 65 anys a Europa corren risc de pobresa. Ès per això que, a banda de defensar l’ampliació del temps dins del mercat laboral, es vol fomentar, també, la participació de la gent gran a la societat mitjançant el voluntariat com a activitat susceptible d’ajudar-los a superar situacions d’aïllament a la vegada que permet aprofitar el seu potencial.
La proposta demana dedicar l’any 2011 a animar poders públics, interlocutors socials i organitzacions de la societat civil a comprometre’s amb l’assoliment d’objectius específics relatius a l’envelliment actiu. Aquests fets es plasmarien al futur web de l’Any Europeu, i que l’any 2012 se centraria en la posada en marxa dels compromisos adquirits, així com en la sensibilització del públic en general i la presentació dels resultats dels projectes sobre envelliment actiu finançats en el marc de les línies pressupostàries i programes existents.
Penso que és una bona iniciativa que demostra que el plantejament d’una de les ponències del darrer congrés català va fer diana, ja que sintonitza amb el mateix tema que preocupa Europa, que està en plena consulta sobre els sistemes de pensions. Només unes resolucions conjuntes plasmades en unes Directives de la Unió Europea poden ser eficaces per fer que la massa treballadora accepti de bon o mal grat retallar els beneficis socials que l’estat del benestar havia produït en molts països europeus. Tant de bo anés errat, però penso que els propers anys encara seran anys de vaques magres, que segons la Bíblia, n’eren set.
Les persones grans hem de tenir l’oportunitat de poder transmetre la nostra cultura entre generacions, de poder donar opinió sobre temes d’actualitat, al marge que ens afectin o no. Per tant, malgrat estar retirats, tenim l’obligació d’anar envellint estant actius. En continuarem parlant.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
dimarts, 8 de febrer del 2011
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari Empordà del dia 8 de febrer de 2011
SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS
En general les persones tenim tendència a criticar el treball i les actuacions de les administracions públiques, siguin locals, autonòmiques o de l’Estat, i les persones grans no en som una excepció. I moltes vegades es critica o es valora negativament per desconeixement. Avui parlarem una mica dels serveis del municipi i concretament dels serveis socials. Probablement algú pensarà que faig unes lloances per quedar bé. Els que em coneixen de fa temps ja saben que no sóc persona donada a prodigar felicitacions, perquè penso que tothom te l’obligació de fer la feina ben feta. Ben al contrari, hi ha qui em cataloga de massa estricte i diu que ho critico pràcticament tot.
Però quan es fan coses i no se saben o se saben poc, és bo airejar-les. Vaig entrar a formar part del Consell Municipal de la Gent Gran el mes d’octubre del 2008. Aquest Consell havia estat creat l’any 2003 quan n’era regidora la Sra Rosa Maria Ymbert (e.p.d.) i els darrers anys es va reunir poques vegades. A partir del 2008 és un Consell que funciona amb dues comissions de treball que es reuneixen mensualment i cada quadrimestre es fa un ple amb tots els components.
La Comissió Gent Gran Activa organitza el dia de les famílies i la festa del Dia Internacional de la Gent Gran, l’1 d’octubre. L’altre Comissió, anomenada Salut i Acció Social, visita de tant en tant els centres assistencials i residències geriàtriques, s’interessa pels interns i també pel funcionament dels centres. En conjunt, el Consell Municipal te per missió aportar idees i suggeriments que facilitin als responsables aplicar polítiques de suport i ajuda a les persones grans del municipi.
El passat mes de juny va ser presentat pel Sr. Jordi Feu, de la Universitat de Girona, l’estudi sobre la situació actual de la gent gran a Figueres i en concret sobre les persones i parelles de 75 anys i més que viuen soles. En el Centre Històric i la Marca de l’Ham l’estudi va ser sobre les persones de 65 anys i més, ja que es va poder incloure dintre de les actuacions dels Plans de Barris. Aquest estudi ha de permetre conèixer de primera mà les circumstàncies particulars de les persones grans i en conseqüència poder aplicar les mesures que siguin necessàries. També, el dia 1 d’octubre i amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, es va fer al Museu del Joguet, una divulgació extensa de l’estudi esmentat, igualment a càrrec del Dr. Feu. I la tercera i última explicació sobre l’estudi es va fer el passat 14 de gener a l’Asil Vilallonga amb una molt bona assistència de persones grans.
Aprofitant aquesta ocasió, l’Ajuntament va editar una Guia de Serveis Municipals per a la Gent Gran, que, segons paraules de la regidora de Benestar Social, Salut, Sanitat i Immigració, Maria Antònia Bonany ,“ vol ser una eina que endreci i doni a conèixer els recursos de què disposen els ciutadans de més edat”.
També abans de l’estiu va ser presentat el Pla Local d’Inclusió Social, un altre estudi efectuat per tenir una visió panoràmica d’indicadors macro i microsocials relacionats amb els factors de risc i amb els processos d’exclusió social, que es produeix quan es tenen dificultats per accedir als mecanismes de desenvolupament personal i inserció sociocomunitaris i als sistemes de protecció social, per absència del conjunt d’oportunitats vitals.
No oblidem que aquestes circumstàncies es produeixen en moltes persones grans, encara que no exclusivament.
Així, doncs, l’atenta lectura d’aquests dos estudis i l’edició de la Guia de Serveis esmentada, pensem que poden ajudar i força a saber quina és la situació actual de les persones grans de Figueres.
Pensem que la feina feta pels responsables polítics, funcionaris i altres treballadors i treballadores d’aquesta regidoria és bona, i des del Consell Municipal n’estem satisfets. Així ho vaig manifestar públicament el dia del lliurament de medalles a les persones que complien 90 anys, encara que no tothom hi devia estar d’acord, ja que vaig sentir algun comentari que deia, més o menys, “si no fan res per la gent gran”.
Sento discrepar, però no seré jo qui censuri el dret d’opinar. Al contrari, amb el que va costar aconseguir-lo! Però, encara que ja sé que hi ha mancances i continuaran havent-n’hi, he pogut constatar que les ganes i la voluntat de procurar un major benestar per les persones grans, hi són.
Naturalment que tot això no indica que ja tenim la feina feta. Continuarem, com sempre, treballant per millorar les condicions de vida de les persones grans. I en temps com els actuals es multipliquen les necessitats. Per això hem acceptat formar part del Consell Municipal, del Consell Consultiu de la Comarca i del Consell de la Gent Gran de Catalunya.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
En general les persones tenim tendència a criticar el treball i les actuacions de les administracions públiques, siguin locals, autonòmiques o de l’Estat, i les persones grans no en som una excepció. I moltes vegades es critica o es valora negativament per desconeixement. Avui parlarem una mica dels serveis del municipi i concretament dels serveis socials. Probablement algú pensarà que faig unes lloances per quedar bé. Els que em coneixen de fa temps ja saben que no sóc persona donada a prodigar felicitacions, perquè penso que tothom te l’obligació de fer la feina ben feta. Ben al contrari, hi ha qui em cataloga de massa estricte i diu que ho critico pràcticament tot.
Però quan es fan coses i no se saben o se saben poc, és bo airejar-les. Vaig entrar a formar part del Consell Municipal de la Gent Gran el mes d’octubre del 2008. Aquest Consell havia estat creat l’any 2003 quan n’era regidora la Sra Rosa Maria Ymbert (e.p.d.) i els darrers anys es va reunir poques vegades. A partir del 2008 és un Consell que funciona amb dues comissions de treball que es reuneixen mensualment i cada quadrimestre es fa un ple amb tots els components.
La Comissió Gent Gran Activa organitza el dia de les famílies i la festa del Dia Internacional de la Gent Gran, l’1 d’octubre. L’altre Comissió, anomenada Salut i Acció Social, visita de tant en tant els centres assistencials i residències geriàtriques, s’interessa pels interns i també pel funcionament dels centres. En conjunt, el Consell Municipal te per missió aportar idees i suggeriments que facilitin als responsables aplicar polítiques de suport i ajuda a les persones grans del municipi.
El passat mes de juny va ser presentat pel Sr. Jordi Feu, de la Universitat de Girona, l’estudi sobre la situació actual de la gent gran a Figueres i en concret sobre les persones i parelles de 75 anys i més que viuen soles. En el Centre Històric i la Marca de l’Ham l’estudi va ser sobre les persones de 65 anys i més, ja que es va poder incloure dintre de les actuacions dels Plans de Barris. Aquest estudi ha de permetre conèixer de primera mà les circumstàncies particulars de les persones grans i en conseqüència poder aplicar les mesures que siguin necessàries. També, el dia 1 d’octubre i amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, es va fer al Museu del Joguet, una divulgació extensa de l’estudi esmentat, igualment a càrrec del Dr. Feu. I la tercera i última explicació sobre l’estudi es va fer el passat 14 de gener a l’Asil Vilallonga amb una molt bona assistència de persones grans.
Aprofitant aquesta ocasió, l’Ajuntament va editar una Guia de Serveis Municipals per a la Gent Gran, que, segons paraules de la regidora de Benestar Social, Salut, Sanitat i Immigració, Maria Antònia Bonany ,“ vol ser una eina que endreci i doni a conèixer els recursos de què disposen els ciutadans de més edat”.
També abans de l’estiu va ser presentat el Pla Local d’Inclusió Social, un altre estudi efectuat per tenir una visió panoràmica d’indicadors macro i microsocials relacionats amb els factors de risc i amb els processos d’exclusió social, que es produeix quan es tenen dificultats per accedir als mecanismes de desenvolupament personal i inserció sociocomunitaris i als sistemes de protecció social, per absència del conjunt d’oportunitats vitals.
No oblidem que aquestes circumstàncies es produeixen en moltes persones grans, encara que no exclusivament.
Així, doncs, l’atenta lectura d’aquests dos estudis i l’edició de la Guia de Serveis esmentada, pensem que poden ajudar i força a saber quina és la situació actual de les persones grans de Figueres.
Pensem que la feina feta pels responsables polítics, funcionaris i altres treballadors i treballadores d’aquesta regidoria és bona, i des del Consell Municipal n’estem satisfets. Així ho vaig manifestar públicament el dia del lliurament de medalles a les persones que complien 90 anys, encara que no tothom hi devia estar d’acord, ja que vaig sentir algun comentari que deia, més o menys, “si no fan res per la gent gran”.
Sento discrepar, però no seré jo qui censuri el dret d’opinar. Al contrari, amb el que va costar aconseguir-lo! Però, encara que ja sé que hi ha mancances i continuaran havent-n’hi, he pogut constatar que les ganes i la voluntat de procurar un major benestar per les persones grans, hi són.
Naturalment que tot això no indica que ja tenim la feina feta. Continuarem, com sempre, treballant per millorar les condicions de vida de les persones grans. I en temps com els actuals es multipliquen les necessitats. Per això hem acceptat formar part del Consell Municipal, del Consell Consultiu de la Comarca i del Consell de la Gent Gran de Catalunya.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
dissabte, 29 de gener del 2011
BATECS DEL COR IV - Publicat a la Revista de Corfí del mes de gener del 2011
VOLUNTARIAT
Aprofitant que l’any 2011 ha estat anomenat com l’Any Europeu del Voluntariat, avui parlarem una mica del grup de voluntaris i voluntàries que formen l’equip de l’Associació CORfi que porta a terme una de les dues finalitats que és la de fer arribar als malalts i als seus familiars l’ajuda moral i psicològica que ajudi a suportar el cop que per a ells representa assabentar-se que tenen una malaltia cardíaca.
Per descomptat que és una tasca, la del voluntariat, que recomanem a totes les persones que tinguin unes estones lliures i que desitgin emplenar-les ajudant a fer més suportable les contrarietats que la vida ens va posant en el camí. En qualsevol de les múltiples associacions benefico socials de la nostra ciutat i també de la comarca seran ben rebudes.
Des de fa més d’un any el grup de persones que dediquen part del seu temps a les visites de CORfi està format per una dotzena de dones i homes, sòcies i socis, que una vegada per setmana, en grups de dues persones, dediquen unes hores a visitar a l’hospital de Figueres les persones que se’ls hi ha diagnosticat una malaltia cardíaca, i que prèviament han estat autoritzades per fer-ho pels serveis de cardiologia de la Fundació Salut Empordà.
Una de les dues persones visitadores ha tingut problemes cardíacs en temps passats i l’altre no. Normalment, aquesta altra persona sol ser familiar d’algú que sí que els va tenir. D’aquesta manera es pot parlar, amb coneixement de causa, tant amb el malalt, com amb els seus familiars, que moltes vegades, aquests darrers ho passen més malament i estan més angoixats que els mateixos malalts.
Segons la Lluïsa Sánchez Soler, que forma part de la Junta Directiva de CORfi, i que actua com a coordinadora del grup de voluntaris/ies els resultats beneficiosos d’aquestes visites ho són tant per a la persones visitades com pel seus visitadors que veuen recompensada la seva generositat amb la satisfacció que noten en els malalts i les seves famílies.
Encara recordo amb agraïment la visita que em van fer els voluntaris de Gicor, l’associació de la capital de la demarcació, quan dos dels seus membres em van visitar un parell o tres de dies després d’haver-me operat a cor obert a l’Hospital Josep Trueta de Girona, a finals del fred hivern de l’any 2007. El seu testimoni, especialment el del voluntari que va mostrar-me les cicatrius, pràcticament esborrades, d’una operació similar a la meva que li havien practicar feia una pila d’anys, va ser decisiu.
Vaig tenir la sensació que tot seria molt més fàcil del que havia suposat i em vaig reafirmar en la meva decisió d’ajudar a formar a la nostra ciutat una associació similar i així ho vaig fer ajudant al futur president, en Carles Corral, en les primeres gestions i fins aconseguir la constitució de CORfi. Només l’excés de compromisos en les diferents organitzacions de suport a la gent gran en què participo, varen fer impossible que pogués continuar ajudant des de la Junta Directiva, però estic orgullós i molt satisfet d’haver col•laborat en la seva formació.
I, en gran part, gràcies a la visita dels companys voluntaris de Girona. Per això penso que és tant important que aquí es continuï en la tasca empresa.
Ara sí que es compleixen les dues premisses fundacionals de CORfi : la difusió dels hàbits de vida saludable per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, amb la Setmana del Cor i les diferents conferències arreu de la comarca, a càrrec del Dr. Paz, i amb les visites de suport moral i psicològic als malalts.
Per anar acabant, i tal com hem dit repetides vegades, les persones que sobrevivim a un accident de cor hem de fer cas de les indicacions dels metges, hem de complir en les dosis de medicaments que ens receptin, hem de mantenir un pes adequat, hem de fer exercicis físics moderats i, sobretot, no hem de fumar.
Fins a la propera: Cuida’t el cor...cuida’t la vida.
Martí Carreras Ginjaume
Soci nº 2 de CORfi
Aprofitant que l’any 2011 ha estat anomenat com l’Any Europeu del Voluntariat, avui parlarem una mica del grup de voluntaris i voluntàries que formen l’equip de l’Associació CORfi que porta a terme una de les dues finalitats que és la de fer arribar als malalts i als seus familiars l’ajuda moral i psicològica que ajudi a suportar el cop que per a ells representa assabentar-se que tenen una malaltia cardíaca.
Per descomptat que és una tasca, la del voluntariat, que recomanem a totes les persones que tinguin unes estones lliures i que desitgin emplenar-les ajudant a fer més suportable les contrarietats que la vida ens va posant en el camí. En qualsevol de les múltiples associacions benefico socials de la nostra ciutat i també de la comarca seran ben rebudes.
Des de fa més d’un any el grup de persones que dediquen part del seu temps a les visites de CORfi està format per una dotzena de dones i homes, sòcies i socis, que una vegada per setmana, en grups de dues persones, dediquen unes hores a visitar a l’hospital de Figueres les persones que se’ls hi ha diagnosticat una malaltia cardíaca, i que prèviament han estat autoritzades per fer-ho pels serveis de cardiologia de la Fundació Salut Empordà.
Una de les dues persones visitadores ha tingut problemes cardíacs en temps passats i l’altre no. Normalment, aquesta altra persona sol ser familiar d’algú que sí que els va tenir. D’aquesta manera es pot parlar, amb coneixement de causa, tant amb el malalt, com amb els seus familiars, que moltes vegades, aquests darrers ho passen més malament i estan més angoixats que els mateixos malalts.
Segons la Lluïsa Sánchez Soler, que forma part de la Junta Directiva de CORfi, i que actua com a coordinadora del grup de voluntaris/ies els resultats beneficiosos d’aquestes visites ho són tant per a la persones visitades com pel seus visitadors que veuen recompensada la seva generositat amb la satisfacció que noten en els malalts i les seves famílies.
Encara recordo amb agraïment la visita que em van fer els voluntaris de Gicor, l’associació de la capital de la demarcació, quan dos dels seus membres em van visitar un parell o tres de dies després d’haver-me operat a cor obert a l’Hospital Josep Trueta de Girona, a finals del fred hivern de l’any 2007. El seu testimoni, especialment el del voluntari que va mostrar-me les cicatrius, pràcticament esborrades, d’una operació similar a la meva que li havien practicar feia una pila d’anys, va ser decisiu.
Vaig tenir la sensació que tot seria molt més fàcil del que havia suposat i em vaig reafirmar en la meva decisió d’ajudar a formar a la nostra ciutat una associació similar i així ho vaig fer ajudant al futur president, en Carles Corral, en les primeres gestions i fins aconseguir la constitució de CORfi. Només l’excés de compromisos en les diferents organitzacions de suport a la gent gran en què participo, varen fer impossible que pogués continuar ajudant des de la Junta Directiva, però estic orgullós i molt satisfet d’haver col•laborat en la seva formació.
I, en gran part, gràcies a la visita dels companys voluntaris de Girona. Per això penso que és tant important que aquí es continuï en la tasca empresa.
Ara sí que es compleixen les dues premisses fundacionals de CORfi : la difusió dels hàbits de vida saludable per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, amb la Setmana del Cor i les diferents conferències arreu de la comarca, a càrrec del Dr. Paz, i amb les visites de suport moral i psicològic als malalts.
Per anar acabant, i tal com hem dit repetides vegades, les persones que sobrevivim a un accident de cor hem de fer cas de les indicacions dels metges, hem de complir en les dosis de medicaments que ens receptin, hem de mantenir un pes adequat, hem de fer exercicis físics moderats i, sobretot, no hem de fumar.
Fins a la propera: Cuida’t el cor...cuida’t la vida.
Martí Carreras Ginjaume
Soci nº 2 de CORfi
dimecres, 5 de gener del 2011
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE X XI - Publicat a l'Empordà del dia 4 de gener del 2011
MISCEL•LÀNIA DE COSES QUE PASSEN (I)
L’estiu passat va sortir als diaris la notícia de que a un home gran d’Olot el varen atracar dos joves a qui havia demanat ajuda per pujar una bombona de butà al seu pis.
Quina situació més desagradable i penosa! Quan el bon home pensava que havia trobat una bona solució al seu problema, va resultar que de rebot se li’n va aparèixer una de nova! Es necessita tenir una mala consciència per part dels dos nois de fer un acte així.. A més a més varen reincidir un parell de vegades obligant-lo a treure diners amb la seva llibreta d’estalvis. Segurament que aquests nois no varen pensar que els seus avis o pares es podien trobar en una situació semblant, d’haver de demanar ajuda!
_____________________
També aquest estiu la revista Presència publicava una entrevista al psiquiatre Paulino Castells en què donava compte que en un congrés de geriatria es va dir i comentar que el col•lectiu gitano és el que presenta menys casos d’Alzheimer i que aquest fet es relacionava amb el respecte que l’ètnia gitana té per les seves persones grans, incloent en aquesta actitud la no exclusió de la família, demanar la seva opinió, fer-lo participar en la vida diària, molt lluny de mantenir-lo com un moble vell i inútil. I mentrestant l’Estat francès anava fent la seva campanya d’expulsió de persones gitanes del seu territori!
_____________________
Una altre notícia curiosa va ser la que ens va fer assabentar que al Japó es buscaven persones centenàries, vives o mortes. Explicaven que quan els funcionaris municipals de Tòquio es dirigien al domicili del Sr. Sogen Kato, nascut l’any 1899, per felicitar-lo pel seu 111è aniversari, cosa que el convertia en la persona de més edat de la capital nipona, varen trobar les seves restes juntament amb exemplars de diaris datats el novembre de 1978. Segons els seus familiars, es va tancar en una habitació per convertir-se en un Buda vivent. Mentrestant els seus familiars continuaven cobrant la pensió. El cas no és únic, es busquen més persones centenàries, i en una sola setmana ja han trobat que unes sis persones no saben on són, A més de les possibles estafes en les pensions, el que preocupa és que al Japó, on la vellesa sempre havia estat objecte de respecte, s’ha vist obligat a assumir el mal tracte que dispensa als seus grans, en un nou exemple del xoc entre modernitat i valors tradicionals. Molts dels desapareguts han estat enviats a asils i els seus familiars han perdut la seva pista; altres simplement han mort sense que ningú es preocupi de registrar la seva defunció.
Japó és la població més envellida del món. La seva edat mitjana és de 44 anys, mentre que la mitjana mundial és de 28 anys. De persones centenàries es calcula que n’hi ha més de 40.000. D’aquí a 40 anys, al 2050, l’ONU estima que n’hi hauran més de 800.000 No m’estranya, doncs, que mentre Europa i América del Nord necessita importar cuidadors i cuidadores provinents de països menys desenvolupats, ells intentin que les persones grans siguin cuidats per robots, i estan dedicant grans esforços al seu millorament.
_______________________
.
Un altre notícia interessant arribava de Castelló de la Plana. Resulta que els inquilins d’una residència de persones grans s’apunten al senderisme intergeneracional, ja que una colla de joves “scouts” castellonins varen decidir que a les persones grans no els aniria malament una mica d’aire fresc i algun passeig pel camp. El Grup Scout 377 de Sant Francesc, a Castelló de la Plana, va proposar a la direcció de la residència adoptar per als residents de persones grans La Chaleta, un programa de senderisme. Varen preparar el recorregut, garantint que fos en plena natura, però accessible i segur per als que anessin en cadira de rodes o caminadors. Els organitzadors varen manifestar que no els fa mandra treballar amb gent gran. Al revés, diuen que són molt agraïts. El caràcter intergeneracional del projecte i la possibilitat de passar un dia amb els “scouts” va il•lusionar els grans més que la sola idea de l’excursió. I els organitzadors varen manifestar que els va agradar la idea de plantejar un projecte en què el que importa es fer caure barreres, tant físiques com d’edat, i finalment van manifestar que molta gent gran està massa reclosa entre quatre parets, .i que els convé prendre l’aire..
-------------------------------
Són només quatre casos de les coses que passen a les persones grans i que hem volgut reproduir per demostrar que aquestes són tan diverses que els pot passar de tot. Exactament igual que a la resta de les persones, encara que siguin més joves. Per alguna cosa Picasso deia” S’han de complir molts anys per arribar a ser jove” i un innovador científic català diu ”sóc un home jove a qui li encanta complir anys”
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
L’estiu passat va sortir als diaris la notícia de que a un home gran d’Olot el varen atracar dos joves a qui havia demanat ajuda per pujar una bombona de butà al seu pis.
Quina situació més desagradable i penosa! Quan el bon home pensava que havia trobat una bona solució al seu problema, va resultar que de rebot se li’n va aparèixer una de nova! Es necessita tenir una mala consciència per part dels dos nois de fer un acte així.. A més a més varen reincidir un parell de vegades obligant-lo a treure diners amb la seva llibreta d’estalvis. Segurament que aquests nois no varen pensar que els seus avis o pares es podien trobar en una situació semblant, d’haver de demanar ajuda!
_____________________
També aquest estiu la revista Presència publicava una entrevista al psiquiatre Paulino Castells en què donava compte que en un congrés de geriatria es va dir i comentar que el col•lectiu gitano és el que presenta menys casos d’Alzheimer i que aquest fet es relacionava amb el respecte que l’ètnia gitana té per les seves persones grans, incloent en aquesta actitud la no exclusió de la família, demanar la seva opinió, fer-lo participar en la vida diària, molt lluny de mantenir-lo com un moble vell i inútil. I mentrestant l’Estat francès anava fent la seva campanya d’expulsió de persones gitanes del seu territori!
_____________________
Una altre notícia curiosa va ser la que ens va fer assabentar que al Japó es buscaven persones centenàries, vives o mortes. Explicaven que quan els funcionaris municipals de Tòquio es dirigien al domicili del Sr. Sogen Kato, nascut l’any 1899, per felicitar-lo pel seu 111è aniversari, cosa que el convertia en la persona de més edat de la capital nipona, varen trobar les seves restes juntament amb exemplars de diaris datats el novembre de 1978. Segons els seus familiars, es va tancar en una habitació per convertir-se en un Buda vivent. Mentrestant els seus familiars continuaven cobrant la pensió. El cas no és únic, es busquen més persones centenàries, i en una sola setmana ja han trobat que unes sis persones no saben on són, A més de les possibles estafes en les pensions, el que preocupa és que al Japó, on la vellesa sempre havia estat objecte de respecte, s’ha vist obligat a assumir el mal tracte que dispensa als seus grans, en un nou exemple del xoc entre modernitat i valors tradicionals. Molts dels desapareguts han estat enviats a asils i els seus familiars han perdut la seva pista; altres simplement han mort sense que ningú es preocupi de registrar la seva defunció.
Japó és la població més envellida del món. La seva edat mitjana és de 44 anys, mentre que la mitjana mundial és de 28 anys. De persones centenàries es calcula que n’hi ha més de 40.000. D’aquí a 40 anys, al 2050, l’ONU estima que n’hi hauran més de 800.000 No m’estranya, doncs, que mentre Europa i América del Nord necessita importar cuidadors i cuidadores provinents de països menys desenvolupats, ells intentin que les persones grans siguin cuidats per robots, i estan dedicant grans esforços al seu millorament.
_______________________
.
Un altre notícia interessant arribava de Castelló de la Plana. Resulta que els inquilins d’una residència de persones grans s’apunten al senderisme intergeneracional, ja que una colla de joves “scouts” castellonins varen decidir que a les persones grans no els aniria malament una mica d’aire fresc i algun passeig pel camp. El Grup Scout 377 de Sant Francesc, a Castelló de la Plana, va proposar a la direcció de la residència adoptar per als residents de persones grans La Chaleta, un programa de senderisme. Varen preparar el recorregut, garantint que fos en plena natura, però accessible i segur per als que anessin en cadira de rodes o caminadors. Els organitzadors varen manifestar que no els fa mandra treballar amb gent gran. Al revés, diuen que són molt agraïts. El caràcter intergeneracional del projecte i la possibilitat de passar un dia amb els “scouts” va il•lusionar els grans més que la sola idea de l’excursió. I els organitzadors varen manifestar que els va agradar la idea de plantejar un projecte en què el que importa es fer caure barreres, tant físiques com d’edat, i finalment van manifestar que molta gent gran està massa reclosa entre quatre parets, .i que els convé prendre l’aire..
-------------------------------
Són només quatre casos de les coses que passen a les persones grans i que hem volgut reproduir per demostrar que aquestes són tan diverses que els pot passar de tot. Exactament igual que a la resta de les persones, encara que siguin més joves. Per alguna cosa Picasso deia” S’han de complir molts anys per arribar a ser jove” i un innovador científic català diu ”sóc un home jove a qui li encanta complir anys”
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
