dilluns, 17 de març del 2014

Comentari politnómic (político - econòmic)

ECONOMIA, DE LA MICRO A LA MACRO                                                      Setmana 12

Aquesta setmana va començar amb el ple del Parlament sobre la pobresa. Pobresa de les persones que no poden arribar a satisfer les necessitats més bàsiques, microeconomia en podríem dir, i em sembla que el resultat ha estat decebedor. Paraules i més paraules, que tothom sabia com acabarien. No hi prou mitjans econòmics per ajudar a qui ho necessiti, encara que en una de les innombrables tertúlies polítiques de ràdio i televisió, vaig sentir dir a un tertulià que el rescat de la banca i el diners que ens va deixar l'FMI ascendia a la fantàstica xifra de dos-cents setze mil milions d’euros i que semblava impossible que no es trobessin cent cinquanta milions per apaivagar la gana  de tantes persones. Martingales de l’alta política!

A finals de setmana s’ha sabut que el deute públic actual de l’Estat espanyol arriba a un màxim de gairebé el 94% del PIB del 2013, que va ser de poc més 1.021.000 milions d’euros, és a dir, que es deuen més de 960.000 milions d’euros, cosa que significa que Espanya hauria de destinar pràcticament tot el que produeix en un any per poder pagar els deutes amb els creditors. Això és la macroeconomia, mils de milions amunt i avall.

I a més hi ha el deute privat. Fa poc més d’una setmana el Govern central va aprovar un decret sobre el refinançament del deute empresarial, perquè unes tres-centes cinquanta empreses que sumen un deute de més de 100.000 milions no acabin en liquidació, com passava amb l’anterior llei concursal del 2003 i així evitar que empreses molt endeutades, però amb beneficis, es veiessin abocades al tancament i a l’acomiadament de milers de persones. El deute empresarial és ni més ni menys del 130% del PIB, és a dir, 1,3 bilions d’euros. Xifres que maregen i que dubto  que es paguin mai de la vida. Com a curiositat diré que l’històric del deute espanyol en % del PIB, l’any 1880 era del 161,7 % (el més alt) i del 7,3 % el 1975 (el més baix), i que des del 2007, a començament de la crisi, ha passat del 36,3 % al 93,9 %. Si heu arribat fins aquí, us felicito. Fins dilluns i que la setmana us vagi bé!