Estem a punt d’acabar l’estiu i podem dir que ha estat molt diferent del de l’any passat, en què les notícies financeres feien trontollar les economies de l’Estat i d’altres del nostre entorn. Les reformes laborals que han situat el mercat del treball en cotes de suprema precarietat, suposo que hi han contribuït. Encara que penso que el preu pagat per la classe treballadora ha estat excessiu. I potser encara de més grosses en veurem. Llegia a La Vanguardia d’ahir que a la Gran Bretanya més d’un milió de persones treballa amb uns contractes anomenats “zero”, que els obliguen a estar a plena disposició dels ocupadors, sense cap garantia mínima d’hores, a un preu de 8,70 € per hora treballada, i que la majoria d’afectats han de viure (mal viure o sobreviure, diria jo) amb salaris inferiors a 600 € al mes.
En tot cas, a partir d’avui, i fins al dia trenta de setembre, els anomenats “ homes de negre”, que ja vàrem dir que no tots eren homes ni vestien tots de negre, fiscalitzaran l’ús que es fa dels 100.000 milions que van deixar a Espanya fa un any, encara que el Govern estatal només n’ha utilitzat poc més de 40.000 milions.
Quant a la política, ahir es va fer pública la resposta del president del Govern espanyol a la carta enviada pel president de la Generalitat, ara deu fer un parell de mesos. Llegits detingudament els set paràgrafs, es veu clarament que està escrita per una persona gallega, que com tots sabem, tenen una gran habilitat per dissimular si pugen o baixen l’escala. Habilitat que també es dóna en alguns polítics. De totes maneres, en el primer paràgraf diu que queda pendent de llegir l’informe polític i jurídic que se li va enviar posteriorment, i en el tercer que, per la seva part, el diàleg no té data de caducitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada